Ag icul u a
553
Eng eixamení
de
edells
E
L
nom de
edell hau ia
de
ese a -se pels bo ins jo es
que no han
a iba
a la
pube a ,
o
sigui
que no
sen en escal o s
o
caldo s.
Ac ualmen ,
amb el nom de
edell s'engloben o e
els
animals
des de
ma nellons ins
a
l'any
i mig o dos, pe al que
siguin aques s úl ims
des ina s
a
l'esco xado .
Els edells
que
poden mena -se
a
l'esco xado
són els
edells
de
lle
i
els edells ec iáis.
En aques a icle
ens
ocupa em solamen dels úl ims,
o
sigui dels
e-
dells
que
du an
una
cu a
o
lla ga empo ada
han
es a s so mesos
a un
ègim alimen ici
de
a a ges, e ies, g anes
o
a ines,
o
esidus indus-
ials.
L'eng eixamen
de
edells compo a
els
següen s ex ems,
que con-
ind à eni p esen s:
l. Raça
i
con o mació;
2."
Es able
i
higiene;
3.
Alimen ació;
4.'
Re-
sul a s econòmics-
I.
La
aça
i la
con o mació.
A
Ca alunya
es
poden oba edells
de aça ma ine a, ca alana, a anesa, suïssa
i
holandesa.
Els
edells
de
aces pu es
són
escassos; abunden mol
els
edells mes issos
o de
ba eja
de aces.
Pe l'eng eixamen ,
en
igual a
de
con o mació,
no hi ha pas
gai e
di e ència
en els
esul a s en e edells
de
aces pu es es ange es.
Un
edell
de
aça holandesa
o
suïssa,
que
o s
dos
siguin igualmen
ben
e s,
les di e ències
de pes al
capda all
de
l'eng eixamen
són de
poca
im-
po ància.
En can i
els
edells mes issos
de
p ime a gene ació,
o
siguin
els
ills
de dues aces,
com, pe
exemple, aça ca alana
i
holandesa, aça a anesa
amb suïssa,
-són els més
bons
pe a
l'eng eixamen .
Això
és
així, ipe què
el
mes ís
de
p ime a gene ació
és
objec e d'una
llui a .en e
els
elemen s acials
de què
p o é,
la
qual llui a de e mina
un desen o llamien
més
àpid
que en
aquells indi idus
que, pe
ésse
de
aça pu a, l'es ímul d'imposició acial es à absen .
Els mes issos
de
segona
i
e ce a gene ació
i de més
enda an enca a,
solen ésse
els
pi jo s
pe a
l'eng eixamen
i en
gene al
pe
o a mena
d'explo acions.
Quedem, doncs,
que en
quan
a
aça,
el
millo edell se à
el
mes ís
de
p ime a gene ació.
En e edells aciològicamen
de les
ma eixes condicions,
n'hi han
uns millo s
que
al es.
554 Ag icul u a
Les senyals d'un bon edell pe a l'eng eixamen són ben senzilles d'a-
pend e, pe què, en p ime lloc, són nomb oses i desp és ben àcils de
conèixe .
Un edell ha de eni la boca g an, el cap pe i , la c eu ,o bole- mol-
suda, l'espinada aplanada, bon pi , anques amples, genolls i ga os
ben desen o lla s. iPell inia, i lexible.
No comp eu mai un edell massa mag e, que o iell sigui es e , so-
b e o de da e a, o que ingui els genolls i ga as poc amples.
Penseu que els edells que han iscu a l'ai e lliu e enen un pèl
ús ec i que la se a pell sol ésse més g uixuda que els que ihan es a
man ingu s & l'es able.
II.
Es able i higiene. Un sol edell en un es able s'enyo a- Val
més,
al m'enys, eng eixa -ne dos.
.L'es able no a es que sigui g an o pe i ; lo in e essan és que
es igui a una empe a u a de 13 a 15 g aus.
Si l'es able no es des emia cada dia, s'hau à de p ocu a que el jaç
sigui sec, que l'animal no hagi de jau e damun del suc.
Al menys una egada cada dia, millo dues, amb una escomb a ee
ne eja à la menjado a.
La en ilació ha d'ésse p opo cional a la g andà ia de l'es able. A
un es able pe i co espon més en ilació.
S'han
d'e i a els co en s
d'ai e.
Els aigs del sol n,o en a an a l'es able; la llum na u al és un exci an
cooi a i a l'eng eixamen .
L'es able es a à a mi ja llum, i a l'es iu, al pic del dia, a les osques.
To a causa que pugui moles a als edells o que els egui del epòs
se à e i ada. Les mosques, que moles en; els c i s, qu>e espan en; les
eqüen s en ades i so ides de l'es able, que p i en de jau e, o això
e a da l'eng eixamen àpid.
D'ésse possible, o a de les ho es de menja , ningú ha d'en a a
l'es able. L'es able ha d'ésse en un Hac de quie ud. Els c i e, les can-
çons,
iels so olls, lluny de l'es able.
En comp a un edell eco> deu- os semp e de mi a la se a em a.
No comp eu mai un edell que agi escaga ina o es e . Els p ime s
dies de eni -lo obse eu-lo bé, i, d'ésse possible, ins al cap de ui
o deu di'es no el ba egeu amb els al es; no os cas que po és alguna
malal ia-
El edell, cada dia se à es ijola o aspalla . Pe ne eja un edell
no s'hi ha d'es a més que es minu s. Una es ijolada al an com
una aumos a d>e g a.
Si és a l'es iu i el edell és pelu , esquileu-lo.
Ag icul u a 555
Aneu amb comp e en dona alimen s a a s, escal a s, plens de popes
o insec es, ancis 0 puden s.
Si el edell no po beu e quan ulgui, cald à abeu a -lo qua e ega-
des a l'es iu, es a l'hi e n. L'aigua que no sigui massa eda, pe ò
semp e que sigui n'e a.
Quan s més àpa s dona eu al edell, millo . Tinguem p esen que
els edells no són pas gola es com 'els po cs, i que consumin alimen a
més oluminosos, necessi en que la ació sigui epa ida en més àpa s.
Qua e àpa s al ma í i dos a la a da són su icien s. Des de les se
0 les ui dol esp e ins l'endemà a les qua e o les cinc del ma í, e'
edell ha d'es a en un epòs absolu .
En un es able de edells no hi ha d'ha e mai ni el mal gèni del
que els cuida, ni e] bas ó.
Aquell que no es ima «e 1 bes ia , ni l'en end à, ni sab à eng eixa -lo.
III.
Alimen ació. En alimen ació s'ha de eni p esen una cosa:
l'augmen de pes del edell no es a ipas pel olum de la ació, sinó
pe la quan i a que l'animal menja d'alimen s concen a s, és a di ,
a ines, segones, g anes, u os, e c.
Els edells alimen a s amb e ies i a a ges, amb a els i ubè culs
1 esidus d'ho a ( ulles de cols, d'esca xo a, é c), an poca ia.
No és possible en qua e a lles dona una idea ée l'alimen ació dels
animals.
S'han
de consul a ac a s especials (1)- No obs an , posa em
un exemple de acionamen .
Ració pe un edell de 150 quilos de pes iu, de 5 a mesos d'eda ¡
Residus d'ho a ( ulles de cols, d'esca xo a, e c.) 5 quilos
Fenc d'al als 1 »
Fa ina de mo esc 1 »
Tu ó de cacaue 1 »
L'eng eixamen àpid d'un edell, solamen es po . e donan la quan-
i a d'alimen s concen a s ( a ines, g anes, e c.) que pugui consumi .
Posa a la disposició de l'animal la quan i a d'alimen. s g osse s ( a -
a ges,
encs, e c.) que ulgui menja .
P ocedin així, un càlcul mol ap oxima de l'augmen de pes que
guanya ia un edell de sis mesos, ó a el següen : >
Pe cada 2 quilos, un de a ons i un al e de mo esc, el edell aug-
men a ia al menys un quilo de pes iu; pe cada quilo de u ó, ba e-
ja amb un al e de mo esc, el edell augmen a ia un quilo de pes iu,
(1)
A
in en ado
del
bes ia ,
pe
M. Rossell
i
Vilá.
556 . Ag icul u a
semp e que aques s alimen s concén a e es donessin de més a més
dels a a ges e ds i secs que l'anima] pogués consumi .
Es à cla que iels a ons, .el mo esc i el u ó de cacaue poden ésse
subs i uï s pe al es alimen s que inguin els ma eixos p incipis nu-
i ius.
Un eng eixamen de edells no ha de du a més de es mesos. To
edell que alimen a en la o ma que s'ha di més amun , no guanyi en
es mesos més de 140 quilos, o el edell és mol dolen , o el amade
ha e l'eng eix malamen .
Els eng eixamen s de edelís a l'es able que du en sis nuesos, donen
poc guany; els eng eixamen s que du en un any, quasi o s, si no es
an amb pè dua, no s'hi guanya cap dine .
IV.
Resul a s econòmics. Els comp es
s'han
de e de la mane a
següen :
l. 'Cos de comp a del edell.
2.0n
Vialo dels alimen s-
3.
Cos d'un/quilo de pes iu de l'animal.
Respec e el yalo dels alimen s es pod ia e el càlcul que se-
gueix :
Un edell de sis mesoe que consumeixi dos quilos de g ans, a ines
o u os, no menja à més a a ges o encs que els que exigi à el seu
ub diges iu, o sigui el emugado , païdo i budells.
Amb 5 quilos de a a ge e d i 1 de sec o enc en ind à
p ou.
Aques s alimen s g osse s ald an, pe exemple :
5 quilos de a a ge e d, a 6 cen s, quilo 0'30
1 quilo d'al als sec , 0'24
To al, pesse es 0'54
Aques s 54 cèn ims dia is, mul iplica s pe 90 dies, impo a an 48'60
pesse es.
A a, si cada quilo de u ó de cacaue , ba eja amb un de ma esc o
bla de mo o, p odueix un quilo de pes iu, ens cald à sabe el què
alen aques s alimen s concen a s, posem:
1 quilo de a ons, al, pesse es 0'48
1 quilo de mo esc, al, pesse es 0'33
0'81
Ag icul u a 557
L'ali aen concen a semp e esul a a més baix p eu si s'hi a en a
ce s esidus indus ials, com el u ó de cacaue que, nu i i amen , al
més enca a que els a ons. Així
1 quilo de u o de cacaue , al, pesse es 0'32
1 quilo de mo esc, al, pesse es 0'33
To al pesse es.. 0'65
D'una pa l'augmen d'un'quilo de pes iu ald à 0'65 pesse es dels
alimen s concen a s, pe pa dels a a ges 0 alimen s g osse s se à
necessa i pa i les 48'60 pesse es pels 140 quilos, pes mínim que guanya à
el edell, i el esul a de la qual di isió se à de 35 cèn ims pe quik).
Doncs, si la quan i a de g anes, 0 alimen concen a que hem di ,
ab ica un quilo de pes iu, jun amb els a a ges que hem assenyala ,
cald à suma el cos d'uns i al es alimen s.
Cos dels alimen s concen a s, pesse es 0'65
Id. id. g osse s, pesse es 0'35
To al, pesse es '00
O sigui, cada quilo de ipes iu del edell, cos a à una pesse a.
El cos de comp a del edell, comp an pels quilos que pesa a, esul-
a à cada quilo mol més ca que els quilos ab ica s du an l'en-
g eixamen .
Així, els comp es es a an de la següen mane a:
Cos de comp a del edell, pesse es »
Cos de la p oducció de 140 quilos de edell, a pesse es
el quilo i »
El edell, eng eixa , cos a à, pesse es »
Enca a que sigui una cosa sabuda de o hom, que quan més jo e és
un edell, menys quan i a d'alimen s necessi a pe ab ica un quilo
de pes iu, i no obs an i saben això, hem e els comp es com si du an
el segon i e ce mes cos és igual que el p ime mes de ab ica un quilo
de pes iu, ho hem e així, p ime , pe no complica el p oblema, i, en
segon lloc, pe què el edell en es mesos ha dé guanya mol més
de 140 quilos.

558 Ag icul u a
El guany se à an més g os quan majo quan i a dià iamen mengi
l'animal d'alimen s concen a s.
No hi ha més que sabe , doncs, quan en olen dona & ull, o a pes,
i comp a , en aques úl im cas, el an pe cen de di e ència que a
del pes ne al pes b u .
El endimen , o sigui el an pe cen de pes ne , à ia mol , segons
l'exco xado .
Po un edell ben eng eixa , mo en un esco xado que no sigui massa
Bs i a-co de es, s'ha de comp a al menys un endimen de 56 pe cen .
M. ROSSELL I VILA
Un
nou
pasíeu i zado
E
N
els a icles an e io s hem exposa sucin amen la ècnica de la
pas eu i zació i la del pas eu i zado .
Com à em p ome e, donem a ui la desc ipció de l'apa ell Depa y
i examina em així ço que ha es a eali za ecen men des del pun
de is a p àc ic i indus ial en el camp de la pas eu i zació.
Els p ime s pae eu i zado s d'aques a casa emun en a l'any 1906 i
des d'aquella època e en cons i uï s pe ubs aplana s pa al·lels o man ,
an pe llu secció in e io com pe la sepa ació en e ells, unes làmi-
nes líquides e icals i de igual g uix.
Aques s p ime s apa ells e en de model g os mun a s damun d'un
oa e amb la calde a co esponen i la bomba de mane a que podien
desplaça -se àcilmen i ana a domicili en les g ans ins al·lacions iní-
coles pe e ec ua els eballs de pas eu i zació. M. Diepa y ha ia c ea
a F ança, a I àlia, a A gelia i a Espanya uns dipòsi s d'aques s apa-
ells,
ço que pe me ia als p opie a is i als negocian e de comp o a di ec-
amen els a an a ges conside ables que hom po ob eni amb una
bona pas eu i zació.
La p àc ica dels úl ims anys ha pe mès a l'in en o de e alguns
pe eccionamen s i de in odui algunes simpli icacions en els di e en s
ò gans i en la maniob a del pas eu i zado .
El model c ea en 1921—al qual desp ès ha segui l'anomena «mo-
del 1924» que és e o ça —és el ipus de pas eu i zado des ina al nego-
cian o al p oduc o que pas eu i za ell ma eix »el seu i.