Engreixament de vedells

Ag icul u a 553 Eng eixamení de edells E L nom de edell hau ia de ese a -se pels bo ins jo es que no han a iba a la pube a , o sigui que no sen en escal o s o caldo s. Ac ualmen , amb el nom de edell s'engloben o e els animals des de ma nellons ins a l'any i mig o dos, pe al que siguin aques s úl ims des ina s a l'esco xado . Els edells que poden mena -se a l'esco xado són els edells de lle i els edells ec iáis. En aques a icle ens ocupa em solamen dels úl ims, o sigui dels e- dells que du an una cu a o lla ga empo ada han es a s so mesos a un ègim alimen ici de a a ges, e ies, g anes o a ines, o esidus indus- ials. L'eng eixamen de edells compo a els següen s ex ems, que con- ind à eni p esen s: l. Raça i con o mació; 2." Es able i higiene; 3. Alimen ació; 4.' Re- sul a s econòmics- I. La aça i la con o mació. A Ca alunya es poden oba edells de aça ma ine a, ca alana, a anesa, suïssa i holandesa. Els edells de aces pu es són escassos; abunden mol els edells mes issos o de ba eja de aces. Pe l'eng eixamen , en igual a de con o mació, no hi ha pas gai e di e ència en els esul a s en e edells de aces pu es es ange es. Un edell de aça holandesa o suïssa, que o s dos siguin igualmen ben e s, les di e ències de pes al capda all de l'eng eixamen són de poca im- po ància. En can i els edells mes issos de p ime a gene ació, o siguin els ills de dues aces, com, pe exemple, aça ca alana i holandesa, aça a anesa amb suïssa, -són els més bons pe a l'eng eixamen . Això és així, ipe què el mes ís de p ime a gene ació és objec e d'una llui a .en e els elemen s acials de què p o é, la qual llui a de e mina un desen o llamien més àpid que en aquells indi idus que, pe ésse de aça pu a, l'es ímul d'imposició acial es à absen . Els mes issos de segona i e ce a gene ació i de més enda an enca a, solen ésse els pi jo s pe a l'eng eixamen i en gene al pe o a mena d'explo acions. Quedem, doncs, que en quan a aça, el millo edell se à el mes ís de p ime a gene ació. En e edells aciològicamen de les ma eixes condicions, n'hi han uns millo s que al es. 554 Ag icul u a Les senyals d'un bon edell pe a l'eng eixamen són ben senzilles d'a- pend e, pe què, en p ime lloc, són nomb oses i desp és ben àcils de conèixe . Un edell ha de eni la boca g an, el cap pe i , la c eu ,o bole- mol- suda, l'espinada aplanada, bon pi , anques amples, genolls i ga os ben desen o lla s. iPell inia, i lexible. No comp eu mai un edell massa mag e, que o iell sigui es e , so- b e o de da e a, o que ingui els genolls i ga as poc amples. Penseu que els edells que han iscu a l'ai e lliu e enen un pèl ús ec i que la se a pell sol ésse més g uixuda que els que ihan es a man ingu s & l'es able. II. Es able i higiene. Un sol edell en un es able s'enyo a- Val més, al m'enys, eng eixa -ne dos. .L'es able no a es que sigui g an o pe i ; lo in e essan és que es igui a una empe a u a de 13 a 15 g aus. Si l'es able no es des emia cada dia, s'hau à de p ocu a que el jaç sigui sec, que l'animal no hagi de jau e damun del suc. Al menys una egada cada dia, millo dues, amb una escomb a ee ne eja à la menjado a. La en ilació ha d'ésse p opo cional a la g andà ia de l'es able. A un es able pe i co espon més en ilació. S'han d'e i a els co en s d'ai e. Els aigs del sol n,o en a an a l'es able; la llum na u al és un exci an cooi a i a l'eng eixamen . L'es able es a à a mi ja llum, i a l'es iu, al pic del dia, a les osques. To a causa que pugui moles a als edells o que els egui del epòs se à e i ada. Les mosques, que moles en; els c i s, qu>e espan en; les eqüen s en ades i so ides de l'es able, que p i en de jau e, o això e a da l'eng eixamen àpid. D'ésse possible, o a de les ho es de menja , ningú ha d'en a a l'es able. L'es able ha d'ésse en un Hac de quie ud. Els c i e, les can- çons, iels so olls, lluny de l'es able. En comp a un edell eco> deu- os semp e de mi a la se a em a. No comp eu mai un edell que agi escaga ina o es e . Els p ime s dies de eni -lo obse eu-lo bé, i, d'ésse possible, ins al cap de ui o deu di'es no el ba egeu amb els al es; no os cas que po és alguna malal ia- El edell, cada dia se à es ijola o aspalla . Pe ne eja un edell no s'hi ha d'es a més que es minu s. Una es ijolada al an com una aumos a d>e g a. Si és a l'es iu i el edell és pelu , esquileu-lo. Ag icul u a 555 Aneu amb comp e en dona alimen s a a s, escal a s, plens de popes o insec es, ancis 0 puden s. Si el edell no po beu e quan ulgui, cald à abeu a -lo qua e ega- des a l'es iu, es a l'hi e n. L'aigua que no sigui massa eda, pe ò semp e que sigui n'e a. Quan s més àpa s dona eu al edell, millo . Tinguem p esen que els edells no són pas gola es com 'els po cs, i que consumin alimen a més oluminosos, necessi en que la ació sigui epa ida en més àpa s. Qua e àpa s al ma í i dos a la a da són su icien s. Des de les se 0 les ui dol esp e ins l'endemà a les qua e o les cinc del ma í, e' edell ha d'es a en un epòs absolu . En un es able de edells no hi ha d'ha e mai ni el mal gèni del que els cuida, ni e] bas ó. Aquell que no es ima «e 1 bes ia , ni l'en end à, ni sab à eng eixa -lo. III. Alimen ació. En alimen ació s'ha de eni p esen una cosa: l'augmen de pes del edell no es a ipas pel olum de la ació, sinó pe la quan i a que l'animal menja d'alimen s concen a s, és a di , a ines, segones, g anes, u os, e c. Els edells alimen a s amb e ies i a a ges, amb a els i ubè culs 1 esidus d'ho a ( ulles de cols, d'esca xo a, é c), an poca ia. No és possible en qua e a lles dona una idea ée l'alimen ació dels animals. S'han de consul a ac a s especials (1)- No obs an , posa em un exemple de acionamen . Ració pe un edell de 150 quilos de pes iu, de 5 a mesos d'eda ¡ Residus d'ho a ( ulles de cols, d'esca xo a, e c.) 5 quilos Fenc d'al als 1 » Fa ina de mo esc 1 » Tu ó de cacaue 1 » L'eng eixamen àpid d'un edell, solamen es po . e donan la quan- i a d'alimen s concen a s ( a ines, g anes, e c.) que pugui consumi . Posa a la disposició de l'animal la quan i a d'alimen. s g osse s ( a - a ges, encs, e c.) que ulgui menja . P ocedin així, un càlcul mol ap oxima de l'augmen de pes que guanya ia un edell de sis mesos, ó a el següen : > Pe cada 2 quilos, un de a ons i un al e de mo esc, el edell aug- men a ia al menys un quilo de pes iu; pe cada quilo de u ó, ba e- ja amb un al e de mo esc, el edell augmen a ia un quilo de pes iu, (1) A in en ado del bes ia , pe M. Rossell i Vilá. 556 . Ag icul u a semp e que aques s alimen s concén a e es donessin de més a més dels a a ges e ds i secs que l'anima] pogués consumi . Es à cla que iels a ons, .el mo esc i el u ó de cacaue poden ésse subs i uï s pe al es alimen s que inguin els ma eixos p incipis nu- i ius. Un eng eixamen de edells no ha de du a més de es mesos. To edell que alimen a en la o ma que s'ha di més amun , no guanyi en es mesos més de 140 quilos, o el edell és mol dolen , o el amade ha e l'eng eix malamen . Els eng eixamen s de edelís a l'es able que du en sis nuesos, donen poc guany; els eng eixamen s que du en un any, quasi o s, si no es an amb pè dua, no s'hi guanya cap dine . IV. Resul a s econòmics. Els comp es s'han de e de la mane a següen : l. 'Cos de comp a del edell. 2.0n Vialo dels alimen s- 3. Cos d'un/quilo de pes iu de l'animal. Respec e el yalo dels alimen s es pod ia e el càlcul que se- gueix : Un edell de sis mesoe que consumeixi dos quilos de g ans, a ines o u os, no menja à més a a ges o encs que els que exigi à el seu ub diges iu, o sigui el emugado , païdo i budells. Amb 5 quilos de a a ge e d i 1 de sec o enc en ind à p ou. Aques s alimen s g osse s ald an, pe exemple : 5 quilos de a a ge e d, a 6 cen s, quilo 0'30 1 quilo d'al als sec , 0'24 To al, pesse es 0'54 Aques s 54 cèn ims dia is, mul iplica s pe 90 dies, impo a an 48'60 pesse es. A a, si cada quilo de u ó de cacaue , ba eja amb un de ma esc o bla de mo o, p odueix un quilo de pes iu, ens cald à sabe el què alen aques s alimen s concen a s, posem: 1 quilo de a ons, al, pesse es 0'48 1 quilo de mo esc, al, pesse es 0'33 0'81 Ag icul u a 557 L'ali aen concen a semp e esul a a més baix p eu si s'hi a en a ce s esidus indus ials, com el u ó de cacaue que, nu i i amen , al més enca a que els a ons. Així 1 quilo de u o de cacaue , al, pesse es 0'32 1 quilo de mo esc, al, pesse es 0'33 To al pesse es.. 0'65 D'una pa l'augmen d'un'quilo de pes iu ald à 0'65 pesse es dels alimen s concen a s, pe pa dels a a ges 0 alimen s g osse s se à necessa i pa i les 48'60 pesse es pels 140 quilos, pes mínim que guanya à el edell, i el esul a de la qual di isió se à de 35 cèn ims pe quik). Doncs, si la quan i a de g anes, 0 alimen concen a que hem di , ab ica un quilo de pes iu, jun amb els a a ges que hem assenyala , cald à suma el cos d'uns i al es alimen s. Cos dels alimen s concen a s, pesse es 0'65 Id. id. g osse s, pesse es 0'35 To al, pesse es '00 O sigui, cada quilo de ipes iu del edell, cos a à una pesse a. El cos de comp a del edell, comp an pels quilos que pesa a, esul- a à cada quilo mol més ca que els quilos ab ica s du an l'en- g eixamen . Així, els comp es es a an de la següen mane a: Cos de comp a del edell, pesse es » Cos de la p oducció de 140 quilos de edell, a pesse es el quilo i » El edell, eng eixa , cos a à, pesse es » Enca a que sigui una cosa sabuda de o hom, que quan més jo e és un edell, menys quan i a d'alimen s necessi a pe ab ica un quilo de pes iu, i no obs an i saben això, hem e els comp es com si du an el segon i e ce mes cos és igual que el p ime mes de ab ica un quilo de pes iu, ho hem e així, p ime , pe no complica el p oblema, i, en segon lloc, pe què el edell en es mesos ha dé guanya mol més de 140 quilos. 558 Ag icul u a El guany se à an més g os quan majo quan i a dià iamen mengi l'animal d'alimen s concen a s. No hi ha més que sabe , doncs, quan en olen dona & ull, o a pes, i comp a , en aques úl im cas, el an pe cen de di e ència que a del pes ne al pes b u . El endimen , o sigui el an pe cen de pes ne , à ia mol , segons l'exco xado . Po un edell ben eng eixa , mo en un esco xado que no sigui massa Bs i a-co de es, s'ha de comp a al menys un endimen de 56 pe cen . M. ROSSELL I VILA Un nou pasíeu i zado E N els a icles an e io s hem exposa sucin amen la ècnica de la pas eu i zació i la del pas eu i zado . Com à em p ome e, donem a ui la desc ipció de l'apa ell Depa y i examina em així ço que ha es a eali za ecen men des del pun de is a p àc ic i indus ial en el camp de la pas eu i zació. Els p ime s pae eu i zado s d'aques a casa emun en a l'any 1906 i des d'aquella època e en cons i uï s pe ubs aplana s pa al·lels o man , an pe llu secció in e io com pe la sepa ació en e ells, unes làmi- nes líquides e icals i de igual g uix. Aques s p ime s apa ells e en de model g os mun a s damun d'un oa e amb la calde a co esponen i la bomba de mane a que podien desplaça -se àcilmen i ana a domicili en les g ans ins al·lacions iní- coles pe e ec ua els eballs de pas eu i zació. M. Diepa y ha ia c ea a F ança, a I àlia, a A gelia i a Espanya uns dipòsi s d'aques s apa- ells, ço que pe me ia als p opie a is i als negocian e de comp o a di ec- amen els a an a ges conside ables que hom po ob eni amb una bona pas eu i zació. La p àc ica dels úl ims anys ha pe mès a l'in en o de e alguns pe eccionamen s i de in odui algunes simpli icacions en els di e en s ò gans i en la maniob a del pas eu i zado . El model c ea en 1921—al qual desp ès ha segui l'anomena «mo- del 1924» que és e o ça —és el ipus de pas eu i zado des ina al nego- cian o al p oduc o que pas eu i za ell ma eix »el seu i.