244 Ag icul u a
Així, doncs, si un p a es à massa en aï de lleguminoses, una
dosi un xic c escuda de ni a dona à naixemen a les g amínies.
Si aques es úl imes són més abundan s, l'adob po àssic augmen-
a à la lo a de llegu ninoses.
En cap cas ha em de p escindi de la calç, ja sia en o ma de
ca bona s, ja en o ma de sul a s. Si gene ali zem l'ús d'aques es
ma è ies eu em augmen a els endimen s dels nos es p a s, no
solamen pe Facció di ec a de la calç, sinó pe la se a ac uació i n-
po an íssima ajudan a l'assimilació, i mobili zació dels elemen s que
alimen en les plan es.
JOSEP
POCH DE FELIU
Du an el cu s de Zoo ecnia
Les ensenyances que es donen en l'aula i en el labo a o i de zoo-
ecnia de l'Escola Supe io d'Ag icul u a solamen poden ins ui
l'alumne espec e d'aques a ciència, pe ò en una emp esa indus ial
(zoo ecnia és l'es udi de la indús ia animal) es necessi a quelcom nus
..que la ècnica o la ins ucció; cal l'en usiasme, la e en l'èxi , de la
indús ia que es di igeix.
L'alumne que no hagués passa el din ell' de l'Escola, ell ma eix
igno a ia si li ag ada o li desplau la indús ia pecuà ia; sab ia si cl
seu g a o desg a pe la ciència zoo écnica, pe ò no és igual el conei-
xemen d'una ciencia que la se u aplicació, o sigui l'explica un e
que el ma eix e , el qual en el nos e cas és l'explo ació amade a
en ma xa.
Que l'es udian , ja en possessió de la doc ina zoo écnica, en p e-
sència del e iu, que és una explo ació amade a, sigui ell ma eix
qui de e mini si la amade ia és o no aquella cosa que es ima i es sen
capaç de domina , a aques és el mo iu p incipal de les excu sions
zoo ècniques.
Les explo acions amade es o e eixen a ia s aspec es, segons les
coma ques. Els es udian s n'han de eu e, obse a i c i ica el
majo nomb e possible.
Les da e es excu sions o en eali zades al Moyanés i plana
de Vich; a pocs dies se'n éu una al a a la Vall de Camp odon
i coma ca d'Olo . En la que es a à p òximamen els alumnes eu-
an egües i aques de c ia, ama s llane s anshumans, eb ia do
pol es, aques de c ia i eball i- di e ses modali a s d'explo ació
po cina.
En la de Moya i Vich-els es udian s eie en al Moyanès que el
bes ia ha d'alimen a -se amb els ecu sos a a ge s p opis de la
coma ca, que els boscos s'ap o i en pas u an -los i, inalmen , que
l'es ació més ap op del e oca il és a 18 quilòme es de Moya, In
qual dis ància impossibili a econòmicamen la impo ació d'al als
Ag icul u a 245
d'al es coma ques ca alanes. La coma ca de Vich, de secà, com
l'an e io , és més è il; la acili a de comunicacions la a més a an-
a josa que el Moyanès. ,
La p ime a de Jes inques ou la del senyo Come mena, en la
qual hi ha egües de c ia, aques de lle , ama d'o elles i po cs a
l'eng eüeamen . Es à si uada a uns qua e quilòme es de Moya. La
masia es à habi ada pe son p opie a i. Es una casa amb con o .
E a aques a una inca que do ze anys en e a el maso e que hi ha ia
amb p ou eines collia g a pe a man eni -se. T ans o mada en ex-
plo ació amade a, la inca dóna una o a enda.
El Maso és una al a inca isi ada a Moya, a un qua de la
ila. In e essa à ana -hi sob e o pe eu e unciona una màquina
do munyi i e -se cà ec de les condicions econòmiques de la p o-
ducció de lle i la se a ans o mació en man ega.
Amb la munyida mecànica, la p oducció de lle ha augmen a
cl sis pe cen . Les aques, du an la munyida no es a en isoses,
ni execu a en el més pe i mo imen de ensiu. La màquina eia
• los mesos que unciona a i els mug ons no denuncia en cap mena
d'al e ació. La munyida és mol higiènica; la lle , immedia amen
de seg egada, es po a a la man egue ia on àpidamen es ab ica
la man ega. La man ega,, que és d'excel·len quali a , s'expedeix
cjuaai en o ali a al luxós es ablimen de N'Esle e Rie a, con i e ,
de Ba celona. El p opie a i del Maso , en Nasa i Alibés, p e én ac e-
di a la se a man ega, la qual cosa se à ben àcil puix que la lle és
ica i l'elabo ació de la man ega es p ac ica amb esc upulosa ne e-
da . A egeixi's a això que el senyo Alibés s'ha nega en absolu
a ba eja a la man ega la ma ga ina i ma è ies colo an s, les quals
subs àncies quasi no manquen mai a la majo pa de les man e-
gues en enda. Pe consegüen , és jus que consignem la inu a
i la pu esa del p oduc e.
En el Maso , com a casa del senyo Come mena, hi ha ambé
bes ia ca allí, llane i po quí.
A Vich isi à em el Tin . Es una explo ació amade a anexa
a una n idoiie ia. Les aques de lle i els po cs són la p incipal
explo ació. Assenyalem la bona disposició dels es ables pe a les
aquea i po cs, i sob e o el eme .
Ül imamen la isi a ou a can Meià. En Meià és un ec iado
de.
gua aná. A a en é pocs; l'úl im que engué en cob à
8,250
pesse es.
Si les qua e explo acions amade es cada una d'elles di e eix
de les al es, cosa semblan passa amb llu s p opie a is. El p o-
pie a i d'una explo ació si és l'ànima; és allò que en deiém al p in-
cipi l'en usiasme, la e, l'a ició el mo o de l'èxi , com es ulgui.
L'es udi de cada un dels p opie a is é an a impo ància com la
inca ma eixa.
El senyo Come mena, ins p op de la cinquan ena e a ab i-
can . Quan adqui í la inca en qües ió, no sabia es d'ag icul u a.
De bon p incipi el S . Come mena demos à que solamen amb
sen i adminis a iu es po guanya dine s en ag icul u a i en a-
246 Ag icul u a
made ia. Amb els pocs anys que po a en d'ag icul o , ac ual-
men po dona lliçons a la majo ia de pagesos de o a la ida.
En Nasa i Alibés, an pels seus com pe la pa de la se a
i uosa esposa, illa del S . Villa ubia, de Moya, són pagesos de
segles. El e d'in odui mol es inno acions a la coma ca (en e
les més impo an s el S . Villa ubia hi apo à el con eu de la o
padella) i en e mol es al es l'úl ima, que és la màquina do mu-
nyi i la ab icació de man ega, desmen eix el que el p og és ag í-
cola hagi de eni de gen de o a de la pagesia, i el que o s els
pagesos siguin uns u ina is.
El S . Puig, l'amo del Tin , eien que el glu en li paga en
poc,
de e minà ans o ma -lo en ca n i lle . Començà modes a-
men ; a pou a poc l'explo ació s'ha ana ans o man i en mol es
coses po se i de mos a a la plena de Vich i o a d'ella. Diem
que el S . Puig ha ingu un col·labo ado men íssim: el pe i ag í-
cola S . Anglada, un jo e d'ap i uds múl iples que les sap u ili za
amb an seny com alen .
En Meià coneix mol bé el negoci; sap el que a à un pollí, és
a di , la se a alçada, olum, igo , e c. Ul a això, que equi al
B sabe comp a , alimen a i cuida els gua ans, els sap end e.
ÈS,
po se , el més in el·ligen dels ec iado s d'aques a mena do
bes ia .
To nan de les excu sions els alumnes han esc i una pe i a memò-
ia. Gus osamen hau ia olgu copia qualque agmen do cada
una, pe ò no és possible, olguen encabi -ho en un a icle. Ul a
aques incon enien , un os d'una memò ia ep esen a ia un as-
pec e de la isió que han ingu ; i aquí del que es ac a és de la
cosa en conjun , de sabe com eacciona cada es udian de zoo ec-
nia en on del e iu de la ciència que a a cu sen, ço és, de In
inali a ma eixa de la zoo ecnia.
Els aiman s de la zoo ecnia, i ambé els pedagogs, enen a
llu disposició aques s i o s els al es eballs dels alumnes que
cu sen zoo ecnia.
M. ROSSELL I VILA
Maig, 1919.
A ini a en e les indús ies ag ícoles
i la química
Comen a is sob e l'anàlisi de la lle
Enca a que el ema no ens apo i cap o iginali a i sigui p ou co-
negu , és mol cu iós segui el p océs que ma ca la llui a en e dos
camps que, enca a que dis in s, són mol a ins: l'indus ial alsi ica-
do (1) i el químic. L'analis a uig dels ins mesquins del luc e que
(I) No en enem co n a al l'hon a come cian de lle que expen el p oduc e na u al.