------------
Ag icul u a
66
El dany
que
causa la gIossopeda
II
DROVAT,
pe
is a
expe iencia,
que
la
medicació
simp omi' ica i els
especí ics
p econi za s
no
han
dona
cap
esul a
PQsi iu,
així
com
ampoc
les
mesu es
p o ilac iques
usuals,
p ecisa
ecó e
pe
nI es
camíns
a
l'objec e
de
oba
el
que
ens
cal.
Du an
1'ac ual
epizob ia,
en
a es
les cOIna ques
a ec ades
no
ens
hem
cansa
de
ecomana
la
acunació
con a
el
ca bó
o
ca boncle
pe
a
bo ins i
o ins
i el
mal
oíg
pe
al
po c.
En
al es
epizooUes
glossopedi.
ques,
sembla
que
mol s
deIs
animals
acuna s
con a
malal ies
di e en s
de
la
glossopeda
s'escapa en
de
pa i ·la,
i eIs
que
la
so íen
hü
passa cn
més
llcu.
Pe o
d'aques es
obse acions
manqucn
'dad
es conc e es. No
obs an ,
nosal es
no
ha em
ingll
cap
esc úpol
a
ecomana
la
a-
cunació
con a
al es
malal ies
amb
el
i
d'
e i a
o
disminui
eIs e ec es
de
la
glossopeda.
1
ha em
p ocedi
així,
en
p ime
lloc
pe que
no
impo a a
cap
pe-
ill
el
acuna
con a
les
di es
malal ies,
no
a a o in
poc
ni
gens
la
in asió
glossopMíca;
i
en
segon
110c
pe qué
les despeses
que
eclama
la
acunació
con a
el
mal
oíg
i el
ca bó
són
mol
pe i es.
Pod ia
ésse
que
aques
ac umexl
danés
esul als.
Si
ens
ixem
en
el
que
succeeix
en
aI es
malal ies,
no
hi
ha
aó
pe
no
adme e
pe
a
la
glossopeda
un
cas
pa allel.
La
acuna
con a
la
e ola
de
l'
es-
pecie
o ina
no
es a
pas
cons i uida
pel
i us
causan
de
la
malal ia,
sinó
pel
i us
d'una
malal ia
di e en
de
la
e
ola.
EIs
agen s
cansals
de
la
e ola
i
de
la
glossopeda
són
desconegu s
i
con a
la
p ime a
ma·
lal ia
un
i us
de
di e en
na u alesa
es ableix
la
immuni a
con a
la
e ola.
¿Pe
qué
una
cosa
semblan
na
pod ía
e ec ua -se
en
la
glos-
sopeda?
Al
momen
en
que
esc í ím,
un
e
pa la
en
a o
d'aques a
hipo e-
si. AIs
a o es
de
Ba celona
la
glossopeda
hi
és
es esa.
En
una
aque ía,
eIs
es ables
es an
un
da an
de
l'aJ e
i a pocs
me es
de
dis ancia;
en e
els dos
es ables
hi
ha
la
co alina
deIs
po cs.
Aques s
ani nals
o en
acuna s
con a
el
mal
oig,
en
el
momen
en
que
en
les
u:{ues
es
declam a
la
glossopeda.
Fa
d'aixo
es
se manes
i
eap
deIs
po es
ha
so e
símp omes
de
glossopeda.
En
can i,
a
la
maleixa
zona,
po cs
i
aques
i in
en
e'ina ge,
aquells
han
es a
a aca s
pe
la
glossopeda.
Si
du an
aques a
epizoO ia
el
nomb e
de
casos
obse a s
esul a
impo an ,
decididmnen
pod em
p onuncia -nos
en
a o
o
en
con a
del
que
a ui
és Bolamen
una
p o a ll a.
En
el
cas
que
les
acunacions
an ica boncloses
i
an i ogenques
no
esul essin
con a
la
glossopeda
es
pod ia
camina
pe
una
al a
ia,
Aques
any,
la
Mancomuni a
de
Ca alunya
e ea a
el Se ei de
Pa-
ologia
animal.
De
momen ,
aques
Se ei
unciona a
ulnb
dos
écnics:
un
d'clls
llan a
d'ésse
ho ne de
labo a o i,
bae e ioleg
i
hís oleg;
exa-
mina a
les
peces
pa ologiques
que
se
li
so me in,
p ac icaJ a eIs
cul ius
en
medís
ine s
o ills i
dedica á
o es
les se es
ac í i ais
al
descob i·
IIlen de
la
causa
o
del
mecanisme
deIs
p ocessos
pa ologícs.
L'al e
ec-
Ag icul u a
nic
han a
d' ésse
made es,
és
a di ,
guin
lo a
nena
de
ancia:
ningú
qm
pa -lo
ai osamen .
en
coma ques
de
educació
clínica,
eó
g an
cul u a
medí
d'in e p e a
els sí
oó íc es
oba
lm
les
nalal ies
que e
: ques s
dos
eC]
han
de comen¡;a h
ia ,
el
ac amen
1,
si
din e
aq
epizoo ia¡
que
p ob~
les
al es
plegad
es,
en
la
do ació
del
i:'
insu icien
s'hau a
(
pa
exclnsi 'amen
es udis
impo en
Íl
s'hau an
de
posa
e
Una
polí ica
a
que
pe
a
un a
els
sali e es,
sinó
de
nos a
iquesa,
o
d,
millo s
que
les
mí ¡
que
dc
l'
es ange
lana
no ossin capa
conde nna s
a
ésse
.
1, si a.ixo
que
s' a
imen al,
di é
que
1
i a
pública
que
d.
pe dues
a 1'e,s lldi qu
Si
la
Mancomuni
a
es uai
de
la
gloi
pe
mil
deIs
pe jndi
cada
deu
anys,
e n:
Ens
es a
ac a
les
pe dues
o iginad.
La
única.
mane a
consis i ía
a implan1
Es
pod ia
pend e
pel
xi es
de
mo ali a
(
Lla o s
les pe dl
ici de
p oducció
du
lapsus de
emps
quo
de
que
ja
no es
ealíb
se ia
cobe
amb
l':
bes iaI'.
ena
assegu an¡;~
•
----~-----------------------~~--------~---------------
-_._-
67
Ag icul u a
ig icul u a
~da
aUca í els
1,
aixi
com
pe
al es
les
no
ens
oncle
pe
a
glossopedi-
élS
di e en s
lO
passa en
nc e es. No
,na
la
a-
. els e ec es
. a
cap
pe-
ni
gens
la
[ue
ecla na
i
ens
ixcm
ldme e
pe
:-ola
de
l'
es-
la
malaI ia,
cn s
causals
o ime a
na-
~
con a
la
en
la
glos-
lles a hipo e-
na
aque ía,
e
dis ancia;
nimals
o en
~s
aques
es
cls
po cs
ha
a gc,
aqnells
: a s
esul a
o en
con a
>ogenques
DO
1.a
aI a
ia.
;e ei
de
Pa-
dOB
eenies:
lis Oleg; ex a-
'a
eIs eul iuB
al dcscob i-
L'al e
ec-
Die
hau a
d'ésse
un
clÍnico
pe o
UD
clÍnic
pe
a
lo es
les
especIes
a-
made es,
és
a dil',
1m
c e ina i
que
hagi
ac ua
en
coma ques
on
in-
guin
o a
lllena
de
bes ia .
Él
cá ec
de
clínle
és
de
la
més
al a
impo -
Umcia:
ningú
que
no
cs igui
pas
ben
o
en
eo ia
és
capa<;
d'ocu-
pa -lo
ai osamcn .
.010
se ia
p oll
ga an ía
la
d'ha e
exe ei
mol s
anys
en
coma ques
de
o a
mena
de,
bes ial';
p eeisa
encn a
una
o ia
cducació
clínica,
educació
que
solamen
és
i
po
ésse
la
esul an!
d'una
g an
cul u a
medica.
Solamen
aixi,
el
elínic
es
oba
en
condieions
d'in c p e a
el"
símp omes
conegn s
o desGoneguis;
sola ncn
un
g an
oo1'ic
es
olla
{;11
condiciollS
de
descob i ,
segui ,
in es iga
i
aeia
les
malal íes
que
es an
Inés cn11a
de
les
pn' eUqlles
u lnü ies.
~ qnes s
dos
iecnics,
el
de
labo a o í
i el clínic,
han
d'ésse
els
que
han
de
comen<;a
la
noble
asca
d'es udia
les
malal ies
del
nos e
bes-
ial', el
ac amen
de
les
qnals
ins
ala
hagi
csul ilJ ine icac.
1, si
din e
aques es
malal ies
hi
ha em
d'inclou e
la
glossopeda,
epizoo la
qne
p obable nen
ella
sola
o igina
més
pe judicís
que
o es
les
al es
plegad
es, lla oI's
no
se a
pas
qües ió
d'
anal'
amb
iquis-miquis
en
la
do ació
del
Se ei
de
Pa ologia
animal.
Si
el
pe sonal
esul és
insu icien
s'hau a
de
comple a ;
si
un
o
dos
ecnies
només
s'han
d'ocu-
pa
e: clusi amen
de
la
glossopeda
caJd a
numena -los;
si
aques s
es udis
impo en
in ,
en a,
qua an a,
cinquan a
mil
pesse es
anyals,
s'hauI'an
dc
posa
en
el
p essupos .
Una
polí ica
mmade a
amb
eomp ago es
no
se eix
pe
al a
cosa
que
pe
a
un a
els
lla is
amb
cansalada;
i
aquí
no
es
acia
de
e
sali e es,
sinó
de
esold e
decididamen
els
p oblemes
que
a ec en
la
nos a
iquesa,
o dHixa -ho
có e .
Aques s
dos
ex ems
semp e
se an
millo s
que
les
mi ges
in es,
que
el
ole
e
i
no
e ,
que
espe a
que
de
l'
es ange
ingui
o
esol ,
eom
si
els
homes
de
la¡
aca
ca a-
lana.
no
ossin
capa<;os
de
con ibui
a
la
ciencia
i
haguessin
d'es .a
eondemna s
a
ésse
uns
elien s
de
la
ci ili zaóó.
J,
si
aixo
que
s'acaba
de
di
poi
ésse
conside a
com
una
aó
sen-
imen al,
di é
que
ningú
pod ía
i lla
de
mala
adminís ació
a
l'en-
i a
pública
que
des inés
anyalmen
l"u
1iel'
mil
de
l'impo
de
les
pe dues
a l'
p~ udi
qlle
se ís
pe
a
e i a -les.
Sí
la
Manconnmi a
des inés
exclusi amen
25,000
pesse es
anyals
pe
a
l'cs udi
de
la
glossopeda,
aques a
quan i a
se ía
l'equi aleni
n
l'u
pe
mil
deis
pe jndicis
que
ens
ocasiona
aques a
epizoo ia,
apa eixcn .
cada
deu
anys,
e me
mi ja.
Ens
es a
ac a
del
e ce
ex em:
epa I
en e
els
a nade s
o es
les
pe dues
o iginades
pe
la
glossopeda.
La
única
mane a
p ac ica
que
hi
hau ia
de
e
aqnes
epa imen
consis i ía
a
implan a
una
assegu an~a
especial
con a
la
glossopeda.
Es
pod ía
pend e
pe
base
la
pe iodieiia
in aso a
de
la
glossopeda
i les
xi es
de
mo ali a
que
o igina.
Lla o s
les
pe1'dues
queda íen
eduldes
a
les
ep esen ades
pel
de-
ici de
p oducció
du an
l'
epizoo ia.
Les
ni es
pe dues
consignades
pel
lapsu.s
de
empe
que
els
es ables
es an
despobl8J s,
amb
l'
assegu an<;a
de
que
ja
no
es
eali za ien
pe
quan
l'impos
de
les
baixes
glossopMiques
se ia
cobe1'
amb
1'assegu an<;a,
pe me en
al
amade
adqui i
nou
bes ia!'.
Una
assegu an~a
d'aques a
na u alesa
hu ia
d'ésse
obliga o ia,
i
68
Ag icul u a
la
Mancomuni a ,
en
cas
que
al essín
díne s,
deixa -los
en
p és ec
i
CQ-
b a -se'ls
a
mesn a
que
s'e ec uessin
les
no es
anllalí a s.
Si
aques a
mena
d'
assegu an¡;a
s'in en és
es abli -l u
lliu emen ,
po se!'
s'insc iu-
ien
només
que
un
deu
o
in
pe
cen
de
a nade s
i,
pe
consegüen ,
o a
un
acas.
La
MancomunHa
es an
p i ada
de
la
coacció
go e namen al,
aques
p ojec e
és
i eali zable.
Semp e,
al
capda áll,
ens
obl'm
amb
el
ma-
e
ix
:
el
desp eciable
Es a
espanyol
en ebancan
la
ida
de
Ca aluuya.
: 1.
ROSSELL
1 VILA.
Les asbalsades del
VI
.
L
ES
asbal"ades
les
podem
conside a
com
una
es el'íli. zació
del
i,
pe qué
essen
Bu
objec e
la¡
sepa ació
deIs
púsí s
o
baixos
del
líquid
cla ,
amb
ells
sepa em
del
i
g an
nomb e
de
ge mens
de
malal ies.
Aques s
posiís
o
baixos
es
oben
COllS i Ul S
pe
dnes
menes
d'
ele-
men s
di e sos:
un
s,
eIemen s
o gani za s,
quo
són
les
lle a
du es
i
els
o -
menis
de
malal ies,
i
aI es,
clemen s
ine es
cons i ul s
pc
l'esidus
ege-
als,
"als
di e sos,
pa ícules
e ies,
ma e ies
peciiques
i J1lucilaginosos,
ma e ia
colo an ,
e c.
Un
(,(lP
luida
la
e nen ació
d'un
i,
les
lle adll es
ha en
eI11lÍna
Bu
nissió, es
diposi en
en
el ons· del l'ecipien
ina i,
i
alosllo es
an
més
mal
qlle bé,
puix
que
on un
en
un
pe íoJe
cl'au o agia
du an
el qU:ll
es
lloü eixen
a
expenses
de
les
ese es
que
po en
acumulades
Jonan
lloc a
la
p oducció
d'anhíd ic
ca bonic
i
alcohol,
així
com
ambé
pe
ae-
don::;
ca alí iques
sob ('
els
ele nen s
del i,
poJen
ac ua
en
les
aldehincu_
cíons
i
cie i icacions,
en()lllens
que
0b en
sob n
el
glls
i
a oma
del i,
d'aquí
el el!
aJagi
que
"la
ma e
nod eix
,°1
i".
To
l'e ec c
benenciós
que
pllgui
eni
la
se a.
p esencia
no
C0mJHmsa
mai
els
pe ills
a
qué
s'ex-
posa
E'I
i
en
que
os
oben,
cal',
ul a
o s
aques s
p 'ldue es
que
po
dona
la
lle adnI'a
un
cop
inida
la
se a
missió
en
la
c men ació,
dóna
com
exc ecions
p ndue es
ni l'ogena s
Ji e sos
que
se il'an
pe
a
ali nen
deIs
e menis
de
malalUes
i,
pe
an ,
la
lle adu a
l u
podem
conside a ,
e11
aques
eas,
com
una
causa
indi ec a
d'al e ació.
Els
e men s
de
nalal ies
qlle
ohem
cn
els
haixos
en
maja
o
meno
p opo ció,
p o enen
deis
gennens
apo a s
al
cup
pe
l IJ
e1'ema.
Aques s
e men s
es
oben
en
eIs
baixos
en
ida
la en ,
disposa s
a
eballa
de
seguida
que
els
p esen in
condicions
a o abls
pe
a UnI'
ae llació.
Les
ma e íes
ine es
in lueixen
cn
l'
eu e buli nen
del i
qllun
es au
en
Sl1spenslO. Es,
dones,
necessa i,
pe
an ,
a a o i
11u
p ecipi ació
i
eliminaeió,
essen
cons i uId
es,
aques es
ma e ies
ine es,
en
Un
majo ía
pe
osidus
de
ma e ial
ege al,
e emo
ü'¡ a
i
a a
de
cal¡; els
quals
han
es a
insolubili za s
pe
l'angmen
de
g au
alcoholic
dellíquid
i
pe
la
dismÍnuciú
de
empe a n a.
La
ma e ia,
pe
l'acciú
de
l'oxigen,
,,'oxida
en
pm
i es
p ecipi ada
en
o ma
de
pe i es
g annlacions.
To es
aques es
ma .e ies,
i en s
o
mo es,
és el
que
lla em
de
p o-
cu a
elimina
del
i
pel
mUja
deIs
asbalsos.
El
nomb e
i
epoca
deIs
asbalsos
a ia
mol
segons
les
eoma qnes
Ag icul u~
í
la
llaila
ma ques
qlla l' '
n
Apun
ashalsoE
Pen[ll
scmC'Í:ll
e
onna:
El p i
('18 haixos
g an
qm 1
po
an ici
del llJos ,
El
seg
(1 1 [ 1'<;.
"!4 nCll b ,
i i m
al~
El
i'!'
egad.cs p
han
es a
él
ha e -h
s'inicies
i
Elqw
pl'e :ipi ac
pe
a
lhl1'
al
I1na1 d(
XI) és
allll('n ':
i q
l
lm i
I'<'SpOlII.:ll
I
es
con die
que
alllh
l'
(lel
gas
C~
mo imen
llellgus
ql
i
la
pl'essi
l'
assolUlllE
EIs I'
a s
mnb
ada
:,;'ns
POdPI
o
é
a 1'a
ni
:lp
a 1
gons
ls
,
La
PI
un1h 1'ae1
nal'
de
de
gui
qlled[
millo .
pe
exem
'I'
els
n
---------~--~----------------~~-----------------