Dany que causa la glossopeda II

------------ Ag icul u a 66 El dany que causa la gIossopeda II DROVAT, pe is a expe iencia, que la medicació simp omi' ica i els especí ics p econi za s no han dona cap esul a PQsi iu, així com ampoc les mesu es p o ilac iques usuals, p ecisa ecó e pe nI es camíns a l'objec e de oba el que ens cal. Du an 1'ac ual epizob ia, en a es les cOIna ques a ec ades no ens hem cansa de ecomana la acunació con a el ca bó o ca boncle pe a bo ins i o ins i el mal oíg pe al po c. En al es epizooUes glossopedi. ques, sembla que mol s deIs animals acuna s con a malal ies di e en s de la glossopeda s'escapa en de pa i ·la, i eIs que la so íen hü passa cn més llcu. Pe o d'aques es obse acions manqucn 'dad es conc e es. No obs an , nosal es no ha em ingll cap esc úpol a ecomana la a- cunació con a al es malal ies amb el i d' e i a o disminui eIs e ec es de la glossopeda. 1 ha em p ocedi així, en p ime lloc pe que no impo a a cap pe- ill el acuna con a les di es malal ies, no a a o in poc ni gens la in asió glossopMíca; i en segon 110c pe qué les despeses que eclama la acunació con a el mal oíg i el ca bó són mol pe i es. Pod ia ésse que aques ac umexl danés esul als. Si ens ixem en el que succeeix en aI es malal ies, no hi ha aó pe no adme e pe a la glossopeda un cas pa allel. La acuna con a la e ola de l' es- pecie o ina no es a pas cons i uida pel i us causan de la malal ia, sinó pel i us d'una malal ia di e en de la e ola. EIs agen s cansals de la e ola i de la glossopeda són desconegu s i con a la p ime a ma· lal ia un i us de di e en na u alesa es ableix la immuni a con a la e ola. ¿Pe qué una cosa semblan na pod ía e ec ua -se en la glos- sopeda? Al momen en que esc í ím, un e pa la en a o d'aques a hipo e- si. AIs a o es de Ba celona la glossopeda hi és es esa. En una aque ía, eIs es ables es an un da an de l'aJ e i a pocs me es de dis ancia; en e els dos es ables hi ha la co alina deIs po cs. Aques s ani nals o en acuna s con a el mal oig, en el momen en que en les u:{ues es declam a la glossopeda. Fa d'aixo es se manes i eap deIs po es ha so e símp omes de glossopeda. En can i, a la maleixa zona, po cs i aques i in en e'ina ge, aquells han es a a aca s pe la glossopeda. Si du an aques a epizoO ia el nomb e de casos obse a s esul a impo an , decididmnen pod em p onuncia -nos en a o o en con a del que a ui és Bolamen una p o a ll a. En el cas que les acunacions an ica boncloses i an i ogenques no esul essin con a la glossopeda es pod ia camina pe una al a ia, Aques any, la Mancomuni a de Ca alunya e ea a el Se ei de Pa- ologia animal. De momen , aques Se ei unciona a ulnb dos écnics: un d'clls llan a d'ésse ho ne de labo a o i, bae e ioleg i hís oleg; exa- mina a les peces pa ologiques que se li so me in, p ac icaJ a eIs cul ius en medís ine s o ills i dedica á o es les se es ac í i ais al descob i· IIlen de la causa o del mecanisme deIs p ocessos pa ologícs. L'al e ec- Ag icul u a nic han a d' ésse made es, és a di , guin lo a nena de ancia: ningú qm pa -lo ai osamen . en coma ques de educació clínica, eó g an cul u a medí d'in e p e a els sí oó íc es oba lm les nalal ies que e : ques s dos eC] han de comen¡;a h ia , el ac amen 1, si din e aq epizoo ia¡ que p ob~ les al es plegad es, en la do ació del i:' insu icien s'hau a ( pa exclnsi 'amen es udis impo en Íl s'hau an de posa e Una polí ica a que pe a un a els sali e es, sinó de nos a iquesa, o d, millo s que les mí ¡ que dc l' es ange lana no ossin capa conde nna s a ésse . 1, si a.ixo que s' a imen al, di é que 1 i a pública que d. pe dues a 1'e,s lldi qu Si la Mancomuni a es uai de la gloi pe mil deIs pe jndi cada deu anys, e n: Ens es a ac a les pe dues o iginad. La única. mane a consis i ía a implan1 Es pod ia pend e pel xi es de mo ali a ( Lla o s les pe dl ici de p oducció du lapsus de emps quo de que ja no es ealíb se ia cobe amb l': bes iaI'. ena assegu an¡;~ • ----~-----------------------~~--------~--------------- -_._- 67 Ag icul u a ig icul u a ~da aUca í els 1, aixi com pe al es les no ens oncle pe a glossopedi- élS di e en s lO passa en nc e es. No ,na la a- . els e ec es . a cap pe- ni gens la [ue ecla na i ens ixcm ldme e pe :-ola de l' es- la malaI ia, cn s causals o ime a na- ~ con a la en la glos- lles a hipo e- na aque ía, e dis ancia; nimals o en ~s aques es cls po cs ha a gc, aqnells : a s esul a o en con a >ogenques DO 1.a aI a ia. ;e ei de Pa- dOB eenies: lis Oleg; ex a- 'a eIs eul iuB al dcscob i- L'al e ec- Die hau a d'ésse un clÍnico pe o UD clÍnic pe a lo es les especIes a- made es, és a dil', 1m c e ina i que hagi ac ua en coma ques on in- guin o a lllena de bes ia . Él cá ec de clínle és de la més al a impo - Umcia: ningú que no cs igui pas ben o en eo ia és capa<; d'ocu- pa -lo ai osamcn . .010 se ia p oll ga an ía la d'ha e exe ei mol s anys en coma ques de o a mena de, bes ial'; p eeisa encn a una o ia cducació clínica, educació que solamen és i po ésse la esul an! d'una g an cul u a medica. Solamen aixi, el elínic es oba en condieions d'in c p e a el" símp omes conegn s o desGoneguis; sola ncn un g an oo1'ic es olla {;11 condiciollS de descob i , segui , in es iga i aeia les malal íes que es an Inés cn11a de les pn' eUqlles u lnü ies. ~ qnes s dos iecnics, el de labo a o í i el clínic, han d'ésse els que han de comen<;a la noble asca d'es udia les malal ies del nos e bes- ial', el ac amen de les qnals ins ala hagi csul ilJ ine icac. 1, si din e aques es malal ies hi ha em d'inclou e la glossopeda, epizoo la qne p obable nen ella sola o igina més pe judicís que o es les al es plegad es, lla oI's no se a pas qües ió d' anal' amb iquis-miquis en la do ació del Se ei de Pa ologia animal. Si el pe sonal esul és insu icien s'hau a de comple a ; si un o dos ecnies només s'han d'ocu- pa e: clusi amen de la glossopeda caJd a numena -los; si aques s es udis impo en in , en a, qua an a, cinquan a mil pesse es anyals, s'hauI'an dc posa en el p essupos . Una polí ica mmade a amb eomp ago es no se eix pe al a cosa que pe a un a els lla is amb cansalada; i aquí no es acia de e sali e es, sinó de esold e decididamen els p oblemes que a ec en la nos a iquesa, o dHixa -ho có e . Aques s dos ex ems semp e se an millo s que les mi ges in es, que el ole e i no e , que espe a que de l' es ange ingui o esol , eom si els homes de la¡ aca ca a- lana. no ossin capa<;os de con ibui a la ciencia i haguessin d'es .a eondemna s a ésse uns elien s de la ci ili zaóó. J, si aixo que s'acaba de di poi ésse conside a com una aó sen- imen al, di é que ningú pod ía i lla de mala adminís ació a l'en- i a pública que des inés anyalmen l"u 1iel' mil de l'impo de les pe dues a l' p~ udi qlle se ís pe a e i a -les. Sí la Manconnmi a des inés exclusi amen 25,000 pesse es anyals pe a l'cs udi de la glossopeda, aques a quan i a se ía l'equi aleni n l'u pe mil deis pe jndicis que ens ocasiona aques a epizoo ia, apa eixcn . cada deu anys, e me mi ja. Ens es a ac a del e ce ex em: epa I en e els a nade s o es les pe dues o iginades pe la glossopeda. La única mane a p ac ica que hi hau ia de e aqnes epa imen consis i ía a implan a una assegu an~a especial con a la glossopeda. Es pod ía pend e pe base la pe iodieiia in aso a de la glossopeda i les xi es de mo ali a que o igina. Lla o s les pe1'dues queda íen eduldes a les ep esen ades pel de- ici de p oducció du an l' epizoo ia. Les ni es pe dues consignades pel lapsu.s de empe que els es ables es an despobl8J s, amb l' assegu an<;a de que ja no es eali za ien pe quan l'impos de les baixes glossopMiques se ia cobe1' amb 1'assegu an<;a, pe me en al amade adqui i nou bes ia!'. Una assegu an~a d'aques a na u alesa hu ia d'ésse obliga o ia, i 68 Ag icul u a la Mancomuni a , en cas que al essín díne s, deixa -los en p és ec i CQ- b a -se'ls a mesn a que s'e ec uessin les no es anllalí a s. Si aques a mena d' assegu an¡;a s'in en és es abli -l u lliu emen , po se!' s'insc iu- ien només que un deu o in pe cen de a nade s i, pe consegüen , o a un acas. La MancomunHa es an p i ada de la coacció go e namen al, aques p ojec e és i eali zable. Semp e, al capda áll, ens obl'm amb el ma- e ix : el desp eciable Es a espanyol en ebancan la ida de Ca aluuya. : 1. ROSSELL 1 VILA. Les asbalsades del VI . L ES asbal"ades les podem conside a com una es el'íli. zació del i, pe qué essen Bu objec e la¡ sepa ació deIs púsí s o baixos del líquid cla , amb ells sepa em del i g an nomb e de ge mens de malal ies. Aques s posiís o baixos es oben COllS i Ul S pe dnes menes d' ele- men s di e sos: un s, eIemen s o gani za s, quo són les lle a du es i els o - menis de malal ies, i aI es, clemen s ine es cons i ul s pc l'esidus ege- als, "als di e sos, pa ícules e ies, ma e ies peciiques i J1lucilaginosos, ma e ia colo an , e c. Un (,(lP luida la e nen ació d'un i, les lle adll es ha en eI11lÍna Bu nissió, es diposi en en el ons· del l'ecipien ina i, i alosllo es an més mal qlle bé, puix que on un en un pe íoJe cl'au o agia du an el qU:ll es lloü eixen a expenses de les ese es que po en acumulades Jonan lloc a la p oducció d'anhíd ic ca bonic i alcohol, així com ambé pe ae- don::; ca alí iques sob (' els ele nen s del i, poJen ac ua en les aldehincu_ cíons i cie i icacions, en()lllens que 0b en sob n el glls i a oma del i, d'aquí el el! aJagi que "la ma e nod eix ,°1 i". To l'e ec c benenciós que pllgui eni la se a. p esencia no C0mJHmsa mai els pe ills a qué s'ex- posa E'I i en que os oben, cal', ul a o s aques s p 'ldue es que po dona la lle adnI'a un cop inida la se a missió en la c men ació, dóna com exc ecions p ndue es ni l'ogena s Ji e sos que se il'an pe a ali nen deIs e menis de malalUes i, pe an , la lle adu a l u podem conside a , e11 aques eas, com una causa indi ec a d'al e ació. Els e men s de nalal ies qlle ohem cn els haixos en maja o meno p opo ció, p o enen deis gennens apo a s al cup pe l IJ e1'ema. Aques s e men s es oben en eIs baixos en ida la en , disposa s a eballa de seguida que els p esen in condicions a o abls pe a UnI' ae llació. Les ma e íes ine es in lueixen cn l' eu e buli nen del i qllun es au en Sl1spenslO. Es, dones, necessa i, pe an , a a o i 11u p ecipi ació i eliminaeió, essen cons i uId es, aques es ma e ies ine es, en Un majo ía pe osidus de ma e ial ege al, e emo ü'¡ a i a a de cal¡; els quals han es a insolubili za s pe l'angmen de g au alcoholic dellíquid i pe la dismÍnuciú de empe a n a. La ma e ia, pe l'acciú de l'oxigen, ,,'oxida en pm i es p ecipi ada en o ma de pe i es g annlacions. To es aques es ma .e ies, i en s o mo es, és el que lla em de p o- cu a elimina del i pel mUja deIs asbalsos. El nomb e i epoca deIs asbalsos a ia mol segons les eoma qnes Ag icul u~ í la llaila ma ques qlla l' ' n Apun ashalsoE Pen[ll scmC'Í:ll e onna: El p i ('18 haixos g an qm 1 po an ici del llJos , El seg (1 1 [ 1'<;. "!4 nCll b , i i m al~ El i'!' egad.cs p han es a él ha e -h s'inicies i Elqw pl'e :ipi ac pe a lhl1' al I1na1 d( XI) és allll('n ': i q l lm i I'<'SpOlII.:ll I es con die que alllh l' (lel gas C~ mo imen llellgus ql i la pl'essi l' assolUlllE EIs I' a s mnb ada :,;'ns POdPI o é a 1'a ni :lp a 1 gons ls , La PI un1h 1'ae1 nal' de de gui qlled[ millo . pe exem 'I' els n ---------~--~----------------~~-----------------