124AGRICULTURA 1 RAMADERIA
san s de la e a, i que, ele ades en deguda o -
ma a la supe io i a , an conceb e l'espe ança de
què se an ingudes en conside ació.
C eiem, sí, que les eunions ingudes an opo -
ú l'exp essa una pa aula d'alliçonamen i de
con ho .
En el nume o d'Ac.Ricui,Tin<A i
RAMADKRIA
de gene d'enguany, el senyo Augus Ma ons,
a p opòsi de la imminen e isió a anzelà ia, a
exp essa o el jus i ica pessimisme que p o-
dueix la conside ació de l'es a inde ens en què
es oba l'ag icul u a pe mama d'espe i col·lec-
i is a. Al es b anques de la iquesa i de la p o-
ducció es oben o gani zades pe ec amen i ama-
en s a cada ins an a e a iba al pode llu s
a pi acions de p o ecció i de de ensa, algunes
d'elles, de egades en deshanuonia amb el jus
in e ès de l'ag icul o .
Tal egada la ma eixa na u alesa de les coses
deu ajuda a e dels pagesos la classe menys
cohe en i més e ac a ia a l'o gani zació ; el
e és que els pagesos són la gen que més s'ex-
clama i la que menys s'o gani za.
Els pode s al egada sen in la emo de les
eus que énen del camp. Pe ò una cosa és oi
i una al a escol a . Una eu es a escol a sola-
men en -la p oduc e d'una o gani zació se iosa
i po en que esumeixi els clams de cada momen
en ó mules que me eixin ésse a eses.
Ha en a iba de e minades p oduccions de
la e a al emps de les ' aques mag es, i mag es
a pun de mo i -se, els pagesos a ec a s
s'han
mi a els uns als al es i han di : què em? i
s'han
euni en les passades assemblees.
Podem, sens dub e, elici a -nos del e , ins
sigui cl que sigui el ui que se'n epo i, pe
ésse un e de ida col·lec i a ag ícola. Cada dia
més aques a ida col·lec i a ha d'ana des acan -
se com a camí de de ensa dels p oduc es o es als,
ag ícoles i amade s, a ui dels que pa eixen c i-
sis i dels al es el dia que con ingui.
Ce amen , aques a ida col·lec i a no la com-
pleix pas el pagès, que es edueix a complau e's
des de casa de què els al es es belluguin pe a
de ensa una p oducció in e essada, i no la com-
pleix p ou aquell que es limi a a e ac e de p e-
sència a una assemblea d'un am que l'a ec a.
El mínim que po demana -se a un pagès és que
es aci soci de l'en i a ag ícola que millo c e-
gui que ep esen a els seus in e essos.
El nod imen de les llis es d'associa s és el
p incipi d'una ida col·lec i a obus a i espec a-
ble,
que és la que manca als pagesos pe a des-
lliu a -se de les mol es lliçons dolo oses que els
augu a a en son úl im a icle l'an ic di ec o
d'aques a Re is a.
J. M. RIU
Bou
a alí
A
Olo (Ga o xa) s'en én pe bou a alí
l'animal que no ha es a esco xa en con-
dicions no mals, com, pe exemple, el que s'ha
enca una cama.
Les aules dels ca nisse s que de allen aques
bou po en un è ol indican la se a na u alesa,
o bé es a end e a la Peixe e ia, pe al d'e i-
a que ossos de bou a alí es con onguin amb
els de bou no mal, puix que el bou a alí és e-
nu a més baix p eu que l'al e.
El mo a alí no sabem pas que sigui conegu
0 iu o a de la (ía o xa, i algunes egades hem
pensa quina pod ia ésse la se a e imologia.
• Veus ací que no a mol emps, ullejan el
Bu lle í de l'Acadèmi de Bona Lle es, de
Ba celona (gene -ma ç, 1926), en l'a icle «O -
dinacions de Balague de l'any 1313-1337», lle-
gíem :
al e n o es les aques a alines, o bous de la
•iu a , 0 del e me de la Ràpi a, 0 de Vall ogo-
na, o de Cayda, o del Timonal, sien enudes 1
dine la Hu a, e ques enen en aules de la o-
que ia en la ca nisse ia, o e'n al a mane a...
«í em o es aques a alines o bous e de . o s
al es llochs, sagen de end e o a o a la Ciu a ,
a cap del pon ,, a un dine la Hu a, e no pus
enan ...
L'accepció a alí del segle XIV conco da ; mb
la donada ac ualmen a Olo . Això se ia un mo-
iu pe a inclou e aques a pa aula en el diccio-
na i,
puix que a alí no és ni al Dicciona i O -
og à ic ni al Pallas.
És cu iós que sis cen s anys en e a el muni-
cipi de Balague p engués anàlogues p ecaucions
que l'olo í ; això és : obliga a end e el bou a-
alí en aules que no siguin les de la ca n co -
en , o sigui a Olo a la Peixe e ia, i a Balague
a la Boque ia, o aules de end e boc. Els con-
selle s balague ins no de ien es a mol segu s
. de què el a alí din e la ca nisse ia es enguí
AGRICULTURA
1
kAMADKKIA
125
com
a al,
pui.s
que
més
enda an o denen
que
la ca n a alina sigui enada
al
cap del
pon ,
és
a
di ,
a
ex amu s
de la
ciu a .
Una disposició semblan egia
a
Olo
no a
pas enca a cinquan a anys
: el
bou
a alí
110
es
podia de alla din e
la
ila,
i
s'acos uma a
a
end e
en el eí
poble
de La
Canya.
Imi em
als
e e ina is
i
municipis
a
ap opia -
se
la
pa aula a alí.M. ROSELL
I
VILA
Els mic obis dels
ous
congela s
E
N
la
sessió
del i:;
ma c passa
els
senyo s
Ve ge
i
G asse p esen a en
a
l'Acadèmia
de ciències
de
Pa ís
una
no a
de
llu s ece ques
de
la
lo a mic obiana
en els
ous
congela s.
Els
ous es udia s p o enien
de
Xina.
Es semb à
en
medis di e en s desp és
de di-
lució
a la
mil·lèssima.
La
nume ació
de les co-
¡ ònies mic obianes ob ingudes desp és
de [20
llo es
de
cul iu donà
els
següen s esul a s
:
Cla a
d'ou
Ro ell
Ou en e
5.ooo
85.000
3<>-
i ,OO0
JO.OOO
25.000
L'ou congela
110
sembla
pas,
segons
Ics da-
des
que
s'acaben
de
ansc iu e,
un
medi a o-
able
de
cul iu.
Ela
au o s
han
expe imen a
si
la descongelació disminuïa
les
condicions
de
des-
en olupamen dels gè mens,
i
quina pod ia ésse
la quan i a mic obiana deixan
les
mos es
24
lio cs
a la
empe a u a
del
labo a o i. Aques es
mos es posades desp és
en
cul iu du an
120 ho-
es
han
dona
:
Cla a
...
Ro ell
Ou en e
;oo.o( ni
4.000.000
350.000
3.500.000
2.000.000
Els
ous
descongeláis apa eixen, doncs,
com uns
p oduc es àcilmen al e ables,
i pe
consegüen
han
de
consumi -sc immedia amen desp és
de
so i
de la
camb a igo í ica.
Els mic obis examina s pe eneixen
als se-
güen s g ups
:
S aphy/lococciis albus
i
au eus
;
San ¡iiii alba
;
Mic obis semblan s
al li.
coli, pe ò liquan
la
gela ina
;
En e ococs
;
Bacils
del
gen e Con ybac e ium,
de
g anula-
cions me ac omà iques abundan s
en el
p oloplas-
111a mic obià
;
Gè mens semblan s
al H.
pseudolube culosis
oden ium
;
P o eus wlga e
¡
li. jecalis alcaligenes
;
Bacils
del
g up
del
pa a í íc
B
amb
analogia
amb
li.
ll ioaminophilus
de H.
Tissie .
Els au o s
de la
comunicació acaben
el seu
eball
amb
les
conclusions
que
segueixen
:
En e
els
gè mens es udia s
n'hi ha
alguns
que semblen desposseï s
de o
pode pa ógen.
D'al es,
pel
con a i, pe eneixen
al
g up dels
pa a i ics
o
dels colibacils poden o igina
de-
e minades oxi-in eccions alimen ícies.
Pe edui
el
pe ill,
en
eali a
no
gai e
im-
po an , pe ò semp e possible, .s'hau ia
de
p o-
cedi
a un
examen minuciós
i
se e dels
ous con-
gela s,
o del
con a i
no
pe me e
la
u ili zació
dels
ous
congela s
més que pe
a
elabo acions
en
el cu s
de les
quals
hi
en és
una
quan i a
su-
icien
de
calò ic es e ili za .
BASCULES
ARQUES
PER
A CABALS
PIBERNAT
PARLAMENT,
9 y 11
BARCELONA