Bou rafalí

124AGRICULTURA 1 RAMADERIA san s de la e a, i que, ele ades en deguda o - ma a la supe io i a , an conceb e l'espe ança de què se an ingudes en conside ació. C eiem, sí, que les eunions ingudes an opo - ú l'exp essa una pa aula d'alliçonamen i de con ho . En el nume o d'Ac.Ricui,Tin<A i RAMADKRIA de gene d'enguany, el senyo Augus Ma ons, a p opòsi de la imminen e isió a anzelà ia, a exp essa o el jus i ica pessimisme que p o- dueix la conside ació de l'es a inde ens en què es oba l'ag icul u a pe mama d'espe i col·lec- i is a. Al es b anques de la iquesa i de la p o- ducció es oben o gani zades pe ec amen i ama- en s a cada ins an a e a iba al pode llu s a pi acions de p o ecció i de de ensa, algunes d'elles, de egades en deshanuonia amb el jus in e ès de l'ag icul o . Tal egada la ma eixa na u alesa de les coses deu ajuda a e dels pagesos la classe menys cohe en i més e ac a ia a l'o gani zació ; el e és que els pagesos són la gen que més s'ex- clama i la que menys s'o gani za. Els pode s al egada sen in la emo de les eus que énen del camp. Pe ò una cosa és oi i una al a escol a . Una eu es a escol a sola- men en -la p oduc e d'una o gani zació se iosa i po en que esumeixi els clams de cada momen en ó mules que me eixin ésse a eses. Ha en a iba de e minades p oduccions de la e a al emps de les ' aques mag es, i mag es a pun de mo i -se, els pagesos a ec a s s'han mi a els uns als al es i han di : què em? i s'han euni en les passades assemblees. Podem, sens dub e, elici a -nos del e , ins sigui cl que sigui el ui que se'n epo i, pe ésse un e de ida col·lec i a ag ícola. Cada dia més aques a ida col·lec i a ha d'ana des acan - se com a camí de de ensa dels p oduc es o es als, ag ícoles i amade s, a ui dels que pa eixen c i- sis i dels al es el dia que con ingui. Ce amen , aques a ida col·lec i a no la com- pleix pas el pagès, que es edueix a complau e's des de casa de què els al es es belluguin pe a de ensa una p oducció in e essada, i no la com- pleix p ou aquell que es limi a a e ac e de p e- sència a una assemblea d'un am que l'a ec a. El mínim que po demana -se a un pagès és que es aci soci de l'en i a ag ícola que millo c e- gui que ep esen a els seus in e essos. El nod imen de les llis es d'associa s és el p incipi d'una ida col·lec i a obus a i espec a- ble, que és la que manca als pagesos pe a des- lliu a -se de les mol es lliçons dolo oses que els augu a a en son úl im a icle l'an ic di ec o d'aques a Re is a. J. M. RIU Bou a alí A Olo (Ga o xa) s'en én pe bou a alí l'animal que no ha es a esco xa en con- dicions no mals, com, pe exemple, el que s'ha enca una cama. Les aules dels ca nisse s que de allen aques bou po en un è ol indican la se a na u alesa, o bé es a end e a la Peixe e ia, pe al d'e i- a que ossos de bou a alí es con onguin amb els de bou no mal, puix que el bou a alí és e- nu a més baix p eu que l'al e. El mo a alí no sabem pas que sigui conegu 0 iu o a de la (ía o xa, i algunes egades hem pensa quina pod ia ésse la se a e imologia. • Veus ací que no a mol emps, ullejan el Bu lle í de l'Acadèmi de Bona Lle es, de Ba celona (gene -ma ç, 1926), en l'a icle «O - dinacions de Balague de l'any 1313-1337», lle- gíem : al e n o es les aques a alines, o bous de la •iu a , 0 del e me de la Ràpi a, 0 de Vall ogo- na, o de Cayda, o del Timonal, sien enudes 1 dine la Hu a, e ques enen en aules de la o- que ia en la ca nisse ia, o e'n al a mane a... «í em o es aques a alines o bous e de . o s al es llochs, sagen de end e o a o a la Ciu a , a cap del pon ,, a un dine la Hu a, e no pus enan ... L'accepció a alí del segle XIV conco da ; mb la donada ac ualmen a Olo . Això se ia un mo- iu pe a inclou e aques a pa aula en el diccio- na i, puix que a alí no és ni al Dicciona i O - og à ic ni al Pallas. És cu iós que sis cen s anys en e a el muni- cipi de Balague p engués anàlogues p ecaucions que l'olo í ; això és : obliga a end e el bou a- alí en aules que no siguin les de la ca n co - en , o sigui a Olo a la Peixe e ia, i a Balague a la Boque ia, o aules de end e boc. Els con- selle s balague ins no de ien es a mol segu s . de què el a alí din e la ca nisse ia es enguí AGRICULTURA 1 kAMADKKIA 125 com a al, pui.s que més enda an o denen que la ca n a alina sigui enada al cap del pon , és a di , a ex amu s de la ciu a . Una disposició semblan egia a Olo no a pas enca a cinquan a anys : el bou a alí 110 es podia de alla din e la ila, i s'acos uma a a end e en el eí poble de La Canya. Imi em als e e ina is i municipis a ap opia - se la pa aula a alí.M. ROSELL I VILA Els mic obis dels ous congela s E N la sessió del i:; ma c passa els senyo s Ve ge i G asse p esen a en a l'Acadèmia de ciències de Pa ís una no a de llu s ece ques de la lo a mic obiana en els ous congela s. Els ous es udia s p o enien de Xina. Es semb à en medis di e en s desp és de di- lució a la mil·lèssima. La nume ació de les co- ¡ ònies mic obianes ob ingudes desp és de [20 llo es de cul iu donà els següen s esul a s : Cla a d'ou Ro ell Ou en e 5.ooo 85.000 3<>- i ,OO0 JO.OOO 25.000 L'ou congela 110 sembla pas, segons Ics da- des que s'acaben de ansc iu e, un medi a o- able de cul iu. Ela au o s han expe imen a si la descongelació disminuïa les condicions de des- en olupamen dels gè mens, i quina pod ia ésse la quan i a mic obiana deixan les mos es 24 lio cs a la empe a u a del labo a o i. Aques es mos es posades desp és en cul iu du an 120 ho- es han dona : Cla a ... Ro ell Ou en e ;oo.o( ni 4.000.000 350.000 3.500.000 2.000.000 Els ous descongeláis apa eixen, doncs, com uns p oduc es àcilmen al e ables, i pe consegüen han de consumi -sc immedia amen desp és de so i de la camb a igo í ica. Els mic obis examina s pe eneixen als se- güen s g ups : S aphy/lococciis albus i au eus ; San ¡iiii alba ; Mic obis semblan s al li. coli, pe ò liquan la gela ina ; En e ococs ; Bacils del gen e Con ybac e ium, de g anula- cions me ac omà iques abundan s en el p oloplas- 111a mic obià ; Gè mens semblan s al H. pseudolube culosis oden ium ; P o eus wlga e ¡ li. jecalis alcaligenes ; Bacils del g up del pa a í íc B amb analogia amb li. ll ioaminophilus de H. Tissie . Els au o s de la comunicació acaben el seu eball amb les conclusions que segueixen : En e els gè mens es udia s n'hi ha alguns que semblen desposseï s de o pode pa ógen. D'al es, pel con a i, pe eneixen al g up dels pa a i ics o dels colibacils poden o igina de- e minades oxi-in eccions alimen ícies. Pe edui el pe ill, en eali a no gai e im- po an , pe ò semp e possible, .s'hau ia de p o- cedi a un examen minuciós i se e dels ous con- gela s, o del con a i no pe me e la u ili zació dels ous congela s més que pe a elabo acions en el cu s de les quals hi en és una quan i a su- icien de calò ic es e ili za . BASCULES ARQUES PER A CABALS PIBERNAT PARLAMENT, 9 y 11 BARCELONA