AC.KICULTURA I RAMADERIA
ELS
ÀNECS
E
N els me ca s de Ba celona d'uns quan s
anys ençà es no a una majo apo ació
d'ànecs, pe ò no an s com el consum exigeix.
Espon àniamen hi ha hagu un a o pe la
ca n d'ànec, animal que si és de bona aça i es à
ben eng eixa , esul a an o més i que el po-
llas e.
I, no obs an , a les o es dels ius i en les bas-
ses dels o en s no es euen pas animals d'a-
ques a mena. To i no possein es adís iques de
p oducció a cop d'ull, es no a que no exis eixen
els ànecs que hi hau ien d'ha e . Algunes pa-
geses,
que po se en c ia ien, no ho an pe què
la masia no és a la o a d'un iu. No cal pas, pe
la c ia d'ànec aigua co en . Es à cla que l'ani-
mal es à millo banyan -se en un canal, sèquia
o iu, pe ò amb una bassa n'hi ha p ou.
Els ànecs que hi ha a Ca alunya enca a
s'han
d'es udia . Hom igno a si enim una aça p ò-
pia. Que la inguem o no, pe egla gene al
l'ànec comú és un poc ca ega de g assa, i això
a que els boques ins no l'ap eciïn an com
el pollas e.
Hi ha, pe ò, una aça, la de Roan, que e-
uneix excel·len s condicions. És bas an olumi-
nosa, la ca n mol sab osa, amb g assa in e mus-
cula , condició que augmen a el sabo , sense que
la g assa emba i. Demés, és mol ponedo a.
L'ànec de Roan es ca ac e i za pel cap e d,
colla e blanc i o a de les ales blau e dós. El
ploma ge de la emella s'assembla a la de l'àne-
ga sal a ge.
En o d e in e io segueixen les aces Duclai ,
Aylesbu y, Co edo indià, Caqui Cambell, O -
pinglon g oc, e c.
La aça Duclai es coneix pe ésse de ploma -
ge neg e amb e lexes blaus i el guié blanc.
La aça Aylesbu y, an el mascle com la e-
mella, són blancs, bec i po es a onjades.
El Co edo indià és ambé blanc, pe ò de pe-
i olum, amb un coll mol lla g, po es i bec
g ogues.
El Caqui Cambell esul a d'un mes issa ge
l' o inen de la aça Koan i de la aça Co e-
do indià. El ploma ge és uni o memen caqui
en les emelles ; els mascles enen el cap i el coll
neg e.
La majo ia de les al es aces, O ping on, Pe-
kin, Lab ado , Cayuga, 110 enen de bon os
la impo ància de les aces més amun enume a-
des,
de les quals una sola ecomanem pe la inu-
a de la ca n i ambé pel seu egula olum, i
és la aça de Roan.
La aça de Roan s'adap a pe ec amen al nos-
e país, és o ça p ecoç ; els subjec es adul s pe-
sen 2*5 quilos, i a 10 se manes mol s d'ells a i-
ben a pesa un quilo. Hi ha mol a gen que p e-
e eix la ca n d'ànec de Roan a la de pollas e.
Cap al a aça li és compa able en inu a.
Si la aça Duclai , Aylesbu y, Caqui, i O ping-
on són bas an oluminoses i ecomanables ins
a ce pun ; nó succeeix el ma eix amb l'Indía
co edo , que amb p ou eines a iba a pesa un
quilo.
Pe ò el Co edo indià é un a an a ge :
cap aça d'ànecs se li po posa al cos a pe a
la p oducció d'ous. Les anegues de Co edo in-
dià ponen algunes d'elles més de 200 ous pe
any, el pes dels quals a ia en'.e 60 i 70 g ams.
De les aces enume ades, quasi o es elles e-
p esen ades en el Pa c Zoològic de Ba celona, la
que en aques es ablimen ha dona més bons
esul a s ha es a la de Roan.
To s els ànecs que s'acaben de ci a són xe -
ai es.
Els ànecs mu s són de dis in a espècie, el
ma eix els blancs que els neg es. L'ànec mu
o de Be be ía és mol co pulen i es ca ac e i za
pe eni la ca a gua nida d'apèndixs ca nosos,
E>.
la mane a de l'indio . Pe bé que p ecoç, de
àcil c ia i mol adap able a o a eu, la se a
ca n sen el muse, olo que epugna a mol a
gen , i no é pas cl gus delica de l'ànec xe -
ai e.
L'ànec mu , uni amb una ànega xe ai e, p o-
dueix ànecs que els ancesos anomeneu m i-
la ds, nom po se degu al e que aques s ànecs,
igual que els muls, no es poden ep odui en-
e ells.
Hi po ha e ce in e ès econòmic a p odui
mula ds, pe quan el olum o pes d'aques s ani-
mals és supe io al de llu s pa es, i la ca n no
é an a sen ida com la de l'ànec mu .
Un mascle és su icien pe a cinc o sis eme-
lles.
Les anegues en en en caldo s pel gene ,
mol abans que els mascles. Mol s dels p ime s
ous són in ecunda. Així, s'ha de eni en comp-
e de no des ina a la ep oducció més que els
ous pos e io s a ui dies d'ha e obse a que
l'ànec ha cobe les emelles. Els ous de emelles
de més de qua e anys i de menys de quinze me-
sos no són ecomanables pe a la incubació.
La e i able pos a d'ous è ils no comença
ins a mi jans de eb e , de mane a que els ous
de eb e -ma ç són els indica s pe a la incuba-
ció.
Pe egla gene al, 1'anega posa de do ze a
in -i-cinc ous, dia sí, dia no. Hi ha, pe ò, ane-
gues que ipliquen aques a xi a. Si no es a
co a , a una al a posia pel juny-juliol, i a e-
gades una de més pe i a pel se emb e.
Els ànecs mu s ponen i co en a l'es iu millo
que a la p ima e a.
La pos a es sol eali za al ma í. Les anegues
que iuen en llibe a au a pond e en llocs ama-
ga s.
Cal scgui -les i a eplega els ous, dei-
xan -ne un en el nial. Si no es ol eni aques a
molès ia, lla o s
s'han
de anca les emelles i
palpa les que han de e l'ou, les quals es in-
d an ancades ins que l'hagin pos . Les al es
es deixen ana - Com o es les emelles, les ane-
gues els ag ada que el nial sigui amaga .
Els ous conse en du an uns quinze dies la
plena acul a ge mina i a, conse an -les en un
lloc sec i esc. L'ànega co a bé, mes pe al de
pe llonga la pos a els ous es donen a incuba
a la gallina, a la qual se li con ien una do zena
d'ous. Els anaíP*us xe ai es naixen en e els
in -i-sis i in -i-n&u dies ; els mu s, de in -i-
qua e a in -i-sis. Les anegues i les gallines que
co en se les cuida com es a pe a les gallines
que incuben polle s. Els ous d'ànec ambé es
poden e incuba pe polla d'índia, a la qual se
li donen se ze ous. La incubació a i icial, pel
que es e e eix a l'eclosió, p odueix esul a s
anàlegs a la incubació d'ous de gallina, pe ò les
di icul a s énen desp és en c ia els anadons
sense lloea, cosa o ça di ícil. Vui o deu ega-
des que hem p ac ica la incubació a i icial, els
esul a s lian es a pèssims ; gai ebé semp e ens
hem queda sense anadons abans de les dues se -
manes. L'ànega, la gallina i la indio a pugen
bé els pe i s.
Els anadons es a an en a sis ho es sense do-
na -los-hi menja . Els anadons són mol ede-
lucs,
i pe consegüen
s'han
de man eni en un
local calen ó. Mol es de les c ies es pe den si els
p ime s dies, desp és de la naixença, són eds.
La lloca, no obs an , és el millo egulado de la
empe a u a con enien als pe i s. Du an el p i-
me mes els anadons no es banya an. També es
igila à que no es mullin. Una de les coses que
s'ha de eni més comp e és que no s'es iguin
de panxa enlai e. Aques a posició, si du a gai e
es ona, és mo al. Els p ime s quinze dies se'ls
dóna la ació en se o ui egades. La ació es-
a à compos a de segones, a ina d'o di, u ó de
coco i e du a en pa s iguals, a egin -hi l'aigua
necessà ia ins que esul i una sopa cla e a. Al
cap de quinze dies es po a egi a la ació cinc
g ams de a ina de ca n o es de a ina de peix
pe cada anadó.
AGRICULTURA 1 RAMADKRIA
A iba s el mes, els anadons poden deixa -se
sols o acompanya s d'un subjec e adul de la
p òpia espècie, si la c ia es a en llibe a . Aques
els ensenya à els baixado s de les basses d'ai-
gua, dels ecs o dels ius ; de busca ca gols •
llimacs, i de les he bes que són ú ils a llu apa-
ell diges iu. El ma í i el esp e es dis ibui à
als anadons un àpa que po ésse el ma eix di
més amun , menys la e du a, doblan la a ina
de ca n o de peix. Pe als ànecs que iuen en
local anca , els és indispensable una bassa o
io ou puguin e esca -se. Men e que pe
aques s animals anca s els alimen s a ina de
ca n o peix, els són mol con enien s pe a un
àpid desen o llamen , pels ànecs que iuen en
semillibe a se'n po p escindi .
En e qua e i sis mesos els ànecs eali zen
el c eixemen , el e me del qual sol coincidi
amb el c euamen de les ales. És el momen de
p ac ica l'eng eixamen , si no s'ha ingu in-
enció de end e'ls als qua e o cinc mesos, cosa
que es po e amb al que l'alimen ació hagi
es a abundan i nu i i a.
En un pa ell de mesos els ànecs que iuen en
llibe a poden eng eixa -se. ' Se'ls dóna es
àl'a s al dia. L'eng eixamen es eali za a base
de segones, a ina de mo esc, d'o di, u os, pa-
a es,
e c. Si es ol p odui o g as ( e ge g as'
és necessa i que du an una quinzena es p ac-
iqui l'eng eixamen , el inal del qual es coneix
quan els ànecs posen les plomes de la cua en
o ma de ano. A iban a aques pun , l'en-
guia amen no po con inua : els animals pe i-
llen d'as ixia -se. Na u almen , els alimen s p o-
pis pe l'enguia amen són els ma eixos que els
susdi s, amb la di e ència, pe ò, de e la pas-
a més espessa, i d'ésse possible dona -los-hi
lle pe o a beguda.
La ploma dels ànecs s'ap o i a, igual que la de
les oques. A l'es iu, època de la muda, juny i
se emb e, es po a enca el plomissol del coll
i del baix en e. Pe l'ap o i amen de la plo-
ma les aces de ploma ge blanc són niés bene i-
cioses que les d'al e colo . Un adul p odueix
anyalmen de 150 a 200 g ams de plomissol.
Els ànecs adul s, segons les aces i mane es
d'eng eixa -los, pesen de 1*5 a 4*5 quilos. Un
e ge g as pesa de 200 a 350 g ams.
Els ànecs adul s a amen es an malal s. Això
no excusa de man eni llu s habi acions ben
ne es.
M. ROSSEL T VILA