scieee Open visual document viewer

Anecs

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Abstract

Rossell i Vilar, Pere Màrtir

Full text

AC.KICULTURA I RAMADERIA ELS ÀNECS E N els me ca s de Ba celona d'uns quan s anys ençà es no a una majo apo ació d'ànecs, pe ò no an s com el consum exigeix. Espon àniamen hi ha hagu un a o pe la ca n d'ànec, animal que si és de bona aça i es à ben eng eixa , esul a an o més i que el po- llas e. I, no obs an , a les o es dels ius i en les bas- ses dels o en s no es euen pas animals d'a- ques a mena. To i no possein es adís iques de p oducció a cop d'ull, es no a que no exis eixen els ànecs que hi hau ien d'ha e . Algunes pa- geses, que po se en c ia ien, no ho an pe què la masia no és a la o a d'un iu. No cal pas, pe la c ia d'ànec aigua co en . Es à cla que l'ani- mal es à millo banyan -se en un canal, sèquia o iu, pe ò amb una bassa n'hi ha p ou. Els ànecs que hi ha a Ca alunya enca a s'han d'es udia . Hom igno a si enim una aça p ò- pia. Que la inguem o no, pe egla gene al l'ànec comú és un poc ca ega de g assa, i això a que els boques ins no l'ap eciïn an com el pollas e. Hi ha, pe ò, una aça, la de Roan, que e- uneix excel·len s condicions. És bas an olumi- nosa, la ca n mol sab osa, amb g assa in e mus- cula , condició que augmen a el sabo , sense que la g assa emba i. Demés, és mol ponedo a. L'ànec de Roan es ca ac e i za pel cap e d, colla e blanc i o a de les ales blau e dós. El ploma ge de la emella s'assembla a la de l'àne- ga sal a ge. En o d e in e io segueixen les aces Duclai , Aylesbu y, Co edo indià, Caqui Cambell, O - pinglon g oc, e c. La aça Duclai es coneix pe ésse de ploma - ge neg e amb e lexes blaus i el guié blanc. La aça Aylesbu y, an el mascle com la e- mella, són blancs, bec i po es a onjades. El Co edo indià és ambé blanc, pe ò de pe- i olum, amb un coll mol lla g, po es i bec g ogues. El Caqui Cambell esul a d'un mes issa ge l' o inen de la aça Koan i de la aça Co e- do indià. El ploma ge és uni o memen caqui en les emelles ; els mascles enen el cap i el coll neg e. La majo ia de les al es aces, O ping on, Pe- kin, Lab ado , Cayuga, 110 enen de bon os la impo ància de les aces més amun enume a- des, de les quals una sola ecomanem pe la inu- a de la ca n i ambé pel seu egula olum, i és la aça de Roan. La aça de Roan s'adap a pe ec amen al nos- e país, és o ça p ecoç ; els subjec es adul s pe- sen 2*5 quilos, i a 10 se manes mol s d'ells a i- ben a pesa un quilo. Hi ha mol a gen que p e- e eix la ca n d'ànec de Roan a la de pollas e. Cap al a aça li és compa able en inu a. Si la aça Duclai , Aylesbu y, Caqui, i O ping- on són bas an oluminoses i ecomanables ins a ce pun ; nó succeeix el ma eix amb l'Indía co edo , que amb p ou eines a iba a pesa un quilo. Pe ò el Co edo indià é un a an a ge : cap aça d'ànecs se li po posa al cos a pe a la p oducció d'ous. Les anegues de Co edo in- dià ponen algunes d'elles més de 200 ous pe any, el pes dels quals a ia en'.e 60 i 70 g ams. De les aces enume ades, quasi o es elles e- p esen ades en el Pa c Zoològic de Ba celona, la que en aques es ablimen ha dona més bons esul a s ha es a la de Roan. To s els ànecs que s'acaben de ci a són xe - ai es. Els ànecs mu s són de dis in a espècie, el ma eix els blancs que els neg es. L'ànec mu o de Be be ía és mol co pulen i es ca ac e i za pe eni la ca a gua nida d'apèndixs ca nosos, E>. la mane a de l'indio . Pe bé que p ecoç, de àcil c ia i mol adap able a o a eu, la se a ca n sen el muse, olo que epugna a mol a gen , i no é pas cl gus delica de l'ànec xe - ai e. L'ànec mu , uni amb una ànega xe ai e, p o- dueix ànecs que els ancesos anomeneu m i- la ds, nom po se degu al e que aques s ànecs, igual que els muls, no es poden ep odui en- e ells. Hi po ha e ce in e ès econòmic a p odui mula ds, pe quan el olum o pes d'aques s ani- mals és supe io al de llu s pa es, i la ca n no é an a sen ida com la de l'ànec mu . Un mascle és su icien pe a cinc o sis eme- lles. Les anegues en en en caldo s pel gene , mol abans que els mascles. Mol s dels p ime s ous són in ecunda. Així, s'ha de eni en comp- e de no des ina a la ep oducció més que els ous pos e io s a ui dies d'ha e obse a que l'ànec ha cobe les emelles. Els ous de emelles de més de qua e anys i de menys de quinze me- sos no són ecomanables pe a la incubació. La e i able pos a d'ous è ils no comença ins a mi jans de eb e , de mane a que els ous de eb e -ma ç són els indica s pe a la incuba- ció. Pe egla gene al, 1'anega posa de do ze a in -i-cinc ous, dia sí, dia no. Hi ha, pe ò, ane- gues que ipliquen aques a xi a. Si no es a co a , a una al a posia pel juny-juliol, i a e- gades una de més pe i a pel se emb e. Els ànecs mu s ponen i co en a l'es iu millo que a la p ima e a. La pos a es sol eali za al ma í. Les anegues que iuen en llibe a au a pond e en llocs ama- ga s. Cal scgui -les i a eplega els ous, dei- xan -ne un en el nial. Si no es ol eni aques a molès ia, lla o s s'han de anca les emelles i palpa les que han de e l'ou, les quals es in- d an ancades ins que l'hagin pos . Les al es es deixen ana - Com o es les emelles, les ane- gues els ag ada que el nial sigui amaga . Els ous conse en du an uns quinze dies la plena acul a ge mina i a, conse an -les en un lloc sec i esc. L'ànega co a bé, mes pe al de pe llonga la pos a els ous es donen a incuba a la gallina, a la qual se li con ien una do zena d'ous. Els anaíP*us xe ai es naixen en e els in -i-sis i in -i-n&u dies ; els mu s, de in -i- qua e a in -i-sis. Les anegues i les gallines que co en se les cuida com es a pe a les gallines que incuben polle s. Els ous d'ànec ambé es poden e incuba pe polla d'índia, a la qual se li donen se ze ous. La incubació a i icial, pel que es e e eix a l'eclosió, p odueix esul a s anàlegs a la incubació d'ous de gallina, pe ò les di icul a s énen desp és en c ia els anadons sense lloea, cosa o ça di ícil. Vui o deu ega- des que hem p ac ica la incubació a i icial, els esul a s lian es a pèssims ; gai ebé semp e ens hem queda sense anadons abans de les dues se - manes. L'ànega, la gallina i la indio a pugen bé els pe i s. Els anadons es a an en a sis ho es sense do- na -los-hi menja . Els anadons són mol ede- lucs, i pe consegüen s'han de man eni en un local calen ó. Mol es de les c ies es pe den si els p ime s dies, desp és de la naixença, són eds. La lloca, no obs an , és el millo egulado de la empe a u a con enien als pe i s. Du an el p i- me mes els anadons no es banya an. També es igila à que no es mullin. Una de les coses que s'ha de eni més comp e és que no s'es iguin de panxa enlai e. Aques a posició, si du a gai e es ona, és mo al. Els p ime s quinze dies se'ls dóna la ació en se o ui egades. La ació es- a à compos a de segones, a ina d'o di, u ó de coco i e du a en pa s iguals, a egin -hi l'aigua necessà ia ins que esul i una sopa cla e a. Al cap de quinze dies es po a egi a la ació cinc g ams de a ina de ca n o es de a ina de peix pe cada anadó. AGRICULTURA 1 RAMADKRIA A iba s el mes, els anadons poden deixa -se sols o acompanya s d'un subjec e adul de la p òpia espècie, si la c ia es a en llibe a . Aques els ensenya à els baixado s de les basses d'ai- gua, dels ecs o dels ius ; de busca ca gols • llimacs, i de les he bes que són ú ils a llu apa- ell diges iu. El ma í i el esp e es dis ibui à als anadons un àpa que po ésse el ma eix di més amun , menys la e du a, doblan la a ina de ca n o de peix. Pe als ànecs que iuen en local anca , els és indispensable una bassa o io ou puguin e esca -se. Men e que pe aques s animals anca s els alimen s a ina de ca n o peix, els són mol con enien s pe a un àpid desen o llamen , pels ànecs que iuen en semillibe a se'n po p escindi . En e qua e i sis mesos els ànecs eali zen el c eixemen , el e me del qual sol coincidi amb el c euamen de les ales. És el momen de p ac ica l'eng eixamen , si no s'ha ingu in- enció de end e'ls als qua e o cinc mesos, cosa que es po e amb al que l'alimen ació hagi es a abundan i nu i i a. En un pa ell de mesos els ànecs que iuen en llibe a poden eng eixa -se. ' Se'ls dóna es àl'a s al dia. L'eng eixamen es eali za a base de segones, a ina de mo esc, d'o di, u os, pa- a es, e c. Si es ol p odui o g as ( e ge g as' és necessa i que du an una quinzena es p ac- iqui l'eng eixamen , el inal del qual es coneix quan els ànecs posen les plomes de la cua en o ma de ano. A iban a aques pun , l'en- guia amen no po con inua : els animals pe i- llen d'as ixia -se. Na u almen , els alimen s p o- pis pe l'enguia amen són els ma eixos que els susdi s, amb la di e ència, pe ò, de e la pas- a més espessa, i d'ésse possible dona -los-hi lle pe o a beguda. La ploma dels ànecs s'ap o i a, igual que la de les oques. A l'es iu, època de la muda, juny i se emb e, es po a enca el plomissol del coll i del baix en e. Pe l'ap o i amen de la plo- ma les aces de ploma ge blanc són niés bene i- cioses que les d'al e colo . Un adul p odueix anyalmen de 150 a 200 g ams de plomissol. Els ànecs adul s, segons les aces i mane es d'eng eixa -los, pesen de 1*5 a 4*5 quilos. Un e ge g as pesa de 200 a 350 g ams. Els ànecs adul s a amen es an malal s. Això no excusa de man eni llu s habi acions ben ne es. M. ROSSEL T VILA