Labo a o i de Conduc a
N.U.A.B.
Aques Lball ep esen a un in en de sín esi de les a-
po aci~ns de San iago Mon se a -Es e e a les eo ies ~isico-
pa oibgiques. Pa in del model cibe ne ic, la se a eo ia
s'insc iu
en
la línia dels au o s que a ibueixen al ni el1
uncional del sis ema ne ios cen al la de e minació de:ls
-
ans o ns psicopa olbgics
i
els e s de pe sonali a . Bin-
d a, Hebb,
Ey,
Eysenck, Jane , LLa e o
i
Llopis, son secons
el p opi Mon se a -Es e e, els au o s més p bxims a ell.
Ag aim la col.labo acio del doc o Mon se a -Es ec,e, al
p opo ciona -nos la majo pa del ma e ial u ili za
ha
e
possible el eball, ja que es ac a d'uns a icles mol di2
pe sa s
i
di ícils de oba .
La cibe ne ica 6s la ciencia de1,go e n
i
de la comuni-
caci6 en
els
esse s ius'com en les miquines inanimades (WIE-
NER
N.).
QuaPse ol
sis ema
po esse es udia pe la Cibe nk
ica
si
hom 6s capac d'iden i ica -hi les pd s que de inei-
xen
els
sis emes cibe ne ics: a) O gans ecep o s,
b)
Senyals
que es ansme en, c) Ci qui s de comanamen ,
i
d) O gans e ec
o s.
To es aques es pa s es hn ep esen ades en
el
sis ema
ne iós d'un o ganisme supe io . En l'home, pe exemple, els
ecep o s son els o gans de la sensibili a , aixima eix.anome
na s ecep o s, que ac uen com a ansduc o s de di e en s
o mes d'ene gia en impuls ne i6s. Les senyals que es ans
me en son aques impuls ne ios; la o ma de
ansmi ió
és
disco nua
i
bini ia; la eqü&ncia es a en elació di ec a
amb bin ensi a de l'es ímul; aix que o a la in o mació que
ci cula pel SN u ili za com
a
supo l'impuls ne iós d'aques-
es ca ac e ls iques.
Eis
es udis ana o no isiologics iden i-
iquen en
el
SN l'exis bncia de ci qüi s de comanamen de di-
e en s ipus. En da e
e me,
hi han
els
e ec o s, ben
e-
p esen a s pe
les
di e en s cas es de muscula u a
i
les glan
dules.
Si la nos a iden i icacid del SN com a sis ema cibe nh-
ic ha es a co ec a, espe a em que el SN es compo i d'aco d
amb
els
p incip s alids pe a o saques s sis emes. Conc e a
men ,
el
ipus de ci qüi que es dona en els o ganismes ius 6s
el ci qüi anca que es ca ac e i za pe l'exis bncia d'una cg
nexi6 de e o n ( e oalimen ació o " eed-back") que desde un
"de ec o ' de l'e ec e, en ia in o macib al eac o ; d'aques a
mane a es po modi ica l'o d e en iada pel eac o a l'e ec-
o segons adequaci6 a un pa 6 o "pa e n" p ees ablei' .
,
(Fig
1).
A a bé, el eed-back po ésse de dues menes, posj. iu o
nega iu.
El
p ime inc emen a posi i amen qualse ol cLes ia-
ci6 de la posici6 d1eq;ilib i; el segon ec i ica, en el g au
que con ingui, qualse ol des iaci6, de l'es a d1equilj.b i o
"es a
bp im o,
endin a man eni aques es a . Si la des i5
ci6 és mol g and
el
eed-back nega iu es " enca" o ian -se
posi iu,.
El
ipus de eed-back que es oba en
els
o ganis-
mes ius
és
el nega iu; ademés aques s ci qüi s poden :anca -
se en l'ex e io de l'o ganisme. Quan es pa la d'es zi bp-
im
o pa e n, ens e e im a un con ingu del eac o , aques
con ingu po eni dos o igens: o bé es a de e mina ~ienk i-
camen , o es con igu a de o ma pe manen o ansi b ií!, en
l in e cah i,de l'o ganisme amb
el
medi. Un exemple de pa-
ons
de e mina s,gen& icamen
se ien les cons an s honieos h-
iques; en psicologia pod ien co espond e a un e lex abso-
lu , men e que un e lex condiciona de Pa lo se ia exemple
de pa ó adqui i . La possibili a d'adquisició o modi icació
de pa e ns, implica'una Jnaquina amb ci qui s plas ics,, ja que
.en cas con a i sols exis eix una sola o ma possible de cone-
xions,
es
a di , els pa ons es a ien p e ixa s
i
no scz ien'
suscep ibles 'd'ul e io modi icaci6 o "ap enen a ge".
REACTOR
DETECTOR
I
I
I I
.
.
EFECTO
FACTOR
FIJO
L'exis kncia del eed-back i la plas ici a dels ci qei s
an encamina s a log a una millo adap aci6 a un medi ambien
can ian , du an el pe iode ela i amen lla g de emps que dg
a a l'exis encia de l'indi idu. Pe o al ma eix emps, les
conseqÜ~ncies de i ades d'un mal uncionamen en qualse ol pa ,
con igu en o a una pa ologia.
Vejam, pe exemple, 11in e p e aci6 cibe nk ica dels qua-
d es obsessius: les obsessions co esponen a al e acions lo-
cal~ del ci qüi , pe oposici6 ale s psicosis manlaco-dep ess'
es que co espond ien a al e acions globals i cuan i a i es,
(COIRAULT
i JEANNETON). A c b6, l'al e aci6 pa cial po esi-
di : a) En el de ec o , el subjec e no es a mai segu
d'ha e ini un ac e, de mane a que es eu obliga a e i i-
ca una i una al a egada si ha e al16 que olia,
é
de " e
memd ia", ja que li alla la pe cepció que cons a a ia la e -
minaci6 de l'ac e, i so in necessi a epe i -lo.
b)
Pa ologia
deguda al ecep o , una pe sis encia exage ada de pa ons
ansi o is en el eac o obliga a la ei' e ació. c) Pa ologia
deguda a la b anca eac o - ac o , hi ha de iciencia de ansmg
si6, el subjee e mani es a "inh cia" pe a comenca a ac ua , o
no és capac de " eu els la eina dels di s". Aques s da e s
se ien ans o ns ap axi o mes, inen e que els an e io s e en
agnosi o mes; el més eq ien 6s que es donin ambdues o mes
combinades.
Com eiem,
el
sínd ome obsessiu po ésse explica desde la
pa ologia del eed-back. Una al e na i a d'in e p e ació la cons-
i ueix el mal uncionamen a ni el1 de ac o i d'e ec o . Pe o
en aques cas, pe que es dongui pa ologia obsessi a hi ha d'ha e
no insu iciencia de senyals, sino un plús, una desca ega exage a
da. En la pa ologia del ac o (en és com impuls, ape encia o inc
in ), aques és masca po en i no obeeix el con ol del eac o ;
en cas con a i, de debili a del ac o , ind em un quad e de me
langia aph ica. El ma eix pod em di espec e a la pa ologia de
l'e ec o , sols que les mani es acions enen ce es di e encies,
la pa ologia del ac o condui ia a con ulsions i impulsos, men-
e que la de l'e ec o condui ia a es e eo ípies i ics.
Dis ingi en e pa ologia del eed-back
i
pa ologia del
ac o /e ec o ,
eo
impo an de ca a al p onos ic
i
a
la e a-
pia. Els quad es obsessius de i a s de la pa ologia del Eeed-
back, en p incipd, son o s cu ables (ja que hi ha la pocsibi
li a d'es abli un con a- eed-back o
un
ci qüi in e e en ).
En can i, en
e1
segon cas, el p onbs ic no
és
an bo pe ac-
a -se de ies espec iques en dis uncib. Pe o la dis in zió
én
mes
impo an de ca a al ac amen , els obsessius amb p o
blemes de eed-back enen insu icibncia de ansmisi6,
i
s'han
de ac a amb an idep essius; men e que
els
al es en% e5
cés de ansmició
i
han de eb e neu olep ics. Aques s cac g
men s han d'gsse pe manen s
i
amb ca ac e de suplencia.
Respec e a la conc eció de l'obsessió en ac es i/o penca-
men s indi iduals, aques a depend a dels in e essos
i
pei sonali
a del subjec e,
i
de l'educacib de que sigui objec e pei pa
:
del
medi.
!.
~'aRaiisi del quad es obsecsius dona accés a conside: a-
cions
més
amplies sob e l'acció del a macs. Hem is coin
sí2
d omes semblan s, quan no iguals, poden p o eni an de miinca
de ansmisió a ni el1 de eod-back, com d'eccés d'aquec ii a
ni el1 de ac o
I
d'e ec o ;
i
que cal adminis a di e en
ipus de a mac segons
el
sen i de la a iaci6 uncional.
Aques ca hc e bipola l'obse em en d'al es ans o ns, so-
b e els quals les d ogues enen una acci6 selec i a. Pe exem
ple, en els sínd omes de dep eció
i
d'angoixa, d oyues idh i-
ques enen e ec es an ag&nics (Fig.
2)
En d'al es símp omes obse em ambé un ca ?ic e ,bipola
que po des ia -se mi janca i el
es
dels a macs: pe.1
diagnbs ic di e encial en e neu osi d'angoixa
i
melangia an-
siosa, que enen en coma dep essib
i
ansie a ,
els
psico.Lep-
ics millo en e i el p ime cas
i
enpi jo en en el segon,
me-
e que amb
els
psicoanalep ics pqssa el con a i.
D'aco d amb HEBB (i966), BINDRA (.1959), en e d'al i s,
i
ins a ce pun amb EYSENCK (.1963, S. MONTSERRAT-ESTEVE c!onsL

EFECTOS
DE LOS PSICOLEPTICOS
Y
DE LOS PSICOANALEPI?U)S EN LOS
SINDROME DE ANGUSTIA
Y
DEPRESION
S
m
PSICOANALEPTICOS
. .
l
PSICOLEPTICOS
.
-133
%
NIVEL
FUNCIONAL
BASlCO
í.)
Es adls icamen e signi ica i o.
1
IxGz-I
ig.
2.-
de a que en SN exis eix un ni ell uncional bp im, que en els e=
a s pa olbgics es si ua més a al1 d'aques bp im (una d oga bg
ne iciosa al p incipi, po acaba enpi jo an quan s'alla ga
l'adminis acib més enlla d'aques ni ell kp im). Pe al de
pode adminis a el h mac adequa cal sabe quin 8s el ni ell
uncional b'asic del subjec e espec e del seu ni ell bp im, co
que podem de e mina , pe exemple, mesu an l'acció de d ogues
an agbniques sob e l'e ic'acia pe cep i a: en end em que el sub-
jec e es i pe desso a del seu ni ell bp im si millo a
amb una d oga ac i ado a, i pe sob e, en cas con a i.
~1 acos am-os
a
una concepci6 Sipola hem. pa la do ni-
e11 uncional del SN i de endimen del ma eix, s'han anome-
na ambe els ~s a s d'equilib i. Podem a a ixa -nos en el
ni e1.i en que s'es ableix aques equilib i i en quina
8:;
la
se a
impa
ancia, a ans de conside a de alladamen les. con-
~e~üknciec pa olbgiques de la se a up u a. Com eu em, els
e mes de ni ell uncional, desequilib i, e c. poden eni
un abas gene al o conc e a -se a di e en s sec o s del SNC.
To s<els expe imen s i els casos esenya s sob e pi-i a-
ci6 sensc ial demos en i es 'an d'aco d en que lVo gani:ime
hunih, uil a 173 necessi a s de i ades de l'economia in e na
(ali nen
,
calo ,
.
.
. .
)
,
necessi a una ce a dosi d
'
in o nia-
ci6, en enen aques a com es imulació amb con ingu semh-
ic. Si al a 1
'
in o mació
S
'
enda e eix el desen olupnien
del subjec e (com passa
a.inb
els nens-llop
),
i no po su-
pli aques a al a d'in o macib una es imulacid ca en cle
con ingu . Si la p i aci6 senso ial ds mol exage ada, el
subjec e en desen olupamen po a iba a mo i . En la ma-
du esa, la nscessi a d'in o macib pe sis eix i si la al a
d'ella ja no po enda e i el sesen olupamen , si en c in i,
po ocasiona dis uncio:~~ nds o menys g eus que, an desde
l'al. lucinaci6 al deli i esquizo knic (Cu iosamen i pe
aons de simili u , aques s ans o ns els obem desc i s
en la li e a u a com a " eg esions"). El ni ell d'in o ma
ci6 neces~a i pe a man eni el uncionalisme es a egu1.a
pe] sis ema e icula ac i an ,qi?e s'enca ega de modula
els ni ells pe cep ius segons la quan i a d'es imulaci i
p ecen ; ambé po "di igi l'a encib" modulan selec i a-
men els din ells pe a de e mina ipus d'in o macib; pe
equipa ació d'aques equilib i al que exis eix en el mecli
in e n,el podem anomena pe cep os asi. Cal ema ca que el
egulado d'aques equilib i es a exclusi amen en el SX,
ja
que si en el SNP hi ha una ce a egulaci6, aques a e ec
a an sols a lain ensi a del supo de 18in o maci6, nien-
e que ¿ is cen es es egula el caudal de la semhn ica in-
o ma i a.
Quan a ans pa la an d'equilib i del medi in e n, dbiem
que es man enia ps l'exis hncia en els eac o s d'uns pa-
ons o pa e ns p ees able s, amb el quals es compa a a
bin o maci6 que p o e del de ec o , a £4 d'o dena les mod'
icacions necessa ies pe a es abli un es a , el mes sem-
blan POSSible al pa e n; aixb pel que a e e2encia l'ho-.
meos asi. En el cas de pe cep os asi, els pa e ns no es an
de e mina s genk icamen sino que cal ap end e'ls. Els eg:
lado s s'es uc u en je 'a quicamen , en o ha de pi amide,
en els egulado s homeos a ics el e ex de la
i am mide
es a
en el onc ce eb al; els pa e ns pe cep os 'a ics s'es ug
u en a ni el1 d'esco ca.
El sis ema de egulacid mi jancan pa e ns, exigeix que
el conjun d'in o macions s'in eg in en una con igu ació com-
pa able al pa e n, en aques sen i , hi ha una ep esen acid
del mon in e n "jo co po al"; d'lgual mane a que exis eix una
con igu acib del mon es e n
"
jo psicoibgic". Es acilmen de-
duible que, pe la dependencia que exis eix en e medi in e n
i les elacions amb'el medi ex e n, hi ha necessi a d'un al-
e ci qÜi egulado , aques cop equilib ado de les ep e-
sen acions dels medis in e n i ex e n, aques egulado con-
o ma ia un "jo pe sonal" que egula ia l'equilib i desc i o
egos asi.
L'es abili a d'aques nou ci qüi au o egulado ,
e-
plan eja el p oblema de la pa ologia de i ada del seu mal £un
cionamen : pe exemple, l'inmo ili zaci6 de 1.in e can i en-
e medi ex e n i in e n dona ia lloc a l'au isme, a l'igual
que la sup esib b usca de l'in o macib delmedi ex e n e olu-
ciona en angoixa, c isis pa anoides i inalmen esquizoides.
Es in e essan dis ingi en e desa e en aci6 isiolbgica -son-
i
desa e en ació pe i egula i a s en els ci qüi s. La p i-
me a dona lloc a mani es acions pasa ge es que, e en ualmen ,
poden.assembla se a les de la pa ologia que obseyyem en el se-
-
-
--
-
gon cas. En la son la pk dua de con ac e amb l'ex e io 6s g a
g adual i ansi o ia, no pe me cap deses uc u ació de l'equi
lib i.
El Yeguen esquema (.S. Mon se a -Es e e, 19681, o&eix
l'o gani zacib cibe ne ica que man é l'egos asi:
Podem obse a que
Egos asis
in eg acib dels pa-
'
MUNDO
EXTERNO
ons homeos > ics Ljo
co po al) es a a ni el1
E~PI,"~:D~I~
Lw/P
de ~nc~ce eb al, la
Cd ex ce ebnd
dels pe cep os a ics a
,
Egos asis
-
Vims
de asoci<ici6n
ni ell d'esco ca, i la
Sis ema e icJla
egulacid de l'egos asi
pel SRA. Senyalem que
T onco
ce eb al
el SRA ' egula ambé 1'5
Homeos asis
quilib i pe cep os ~ ic,
m
'
sis .zx,"m
ze o iV0~
men e que el onc ce-
@
h dn adqui ido
eb al egula l'homeos-
ESQUEMA
II
Pa bn
cong6ni o
asi.
Passem a a a examina el e de que pe a 1,ian eni. l'equl
lib i, els di e en s egulado s necessi en que llu s ,zi qüi s
es iguin en un ni ell uncional bp im, ni ell en el que s'a-
iba al maxim endimen . Les des iacions en qualse ol sczn i
d'aques pun , si excedeixen un ce alo , p odui 'an Sis un-
cions pe in e upció de l'equilib i. Ul a la dis inció en-
e des iacions globals i pa cials, els es a s psicolbgics
pe o ba s son bipola s, en el sen i de que es poden p odui
pe des iacions en eccés i en de ec e. Pe cas, l'angoixa,
s'esde é quan el ni ell uncional del SNC comenca a so i -se
dels llmi s ole ables (en qualse ol sen i ), l'angoixa, donc
e a ésse la espos a de l'o ganisme a un p og esiu augmen
d'en opia ( eco d- que la a iació excesi a en el ni ell
uncional implica deso gani zacib de l'equilib i en bpic).
El següen g a ic espon a una aoncepció bipola de la psicopa-
ologia, que si ua els es a s pe o ba s
en
un
espai ddimen-