Enfocament cibernètic de la psicopatologia segons la teoria de S. Montserrat Esteve

Labo a o i de Conduc a N.U.A.B. Aques Lball ep esen a un in en de sín esi de les a- po aci~ns de San iago Mon se a -Es e e a les eo ies ~isico- pa oibgiques. Pa in del model cibe ne ic, la se a eo ia s'insc iu en la línia dels au o s que a ibueixen al ni el1 uncional del sis ema ne ios cen al la de e minació de:ls - ans o ns psicopa olbgics i els e s de pe sonali a . Bin- d a, Hebb, Ey, Eysenck, Jane , LLa e o i Llopis, son secons el p opi Mon se a -Es e e, els au o s més p bxims a ell. Ag aim la col.labo acio del doc o Mon se a -Es ec,e, al p opo ciona -nos la majo pa del ma e ial u ili za ha e possible el eball, ja que es ac a d'uns a icles mol di2 pe sa s i di ícils de oba . La cibe ne ica 6s la ciencia de1,go e n i de la comuni- caci6 en els esse s ius'com en les miquines inanimades (WIE- NER N.). QuaPse ol sis ema po esse es udia pe la Cibe nk ica si hom 6s capac d'iden i ica -hi les pd s que de inei- xen els sis emes cibe ne ics: a) O gans ecep o s, b) Senyals que es ansme en, c) Ci qui s de comanamen , i d) O gans e ec o s. To es aques es pa s es hn ep esen ades en el sis ema ne iós d'un o ganisme supe io . En l'home, pe exemple, els ecep o s son els o gans de la sensibili a , aixima eix.anome na s ecep o s, que ac uen com a ansduc o s de di e en s o mes d'ene gia en impuls ne i6s. Les senyals que es ans me en son aques impuls ne ios; la o ma de ansmi ió és disco nua i bini ia; la eqü&ncia es a en elació di ec a amb bin ensi a de l'es ímul; aix que o a la in o mació que ci cula pel SN u ili za com a supo l'impuls ne iós d'aques- es ca ac e ls iques. Eis es udis ana o no isiologics iden i- iquen en el SN l'exis bncia de ci qüi s de comanamen de di- e en s ipus. En da e e me, hi han els e ec o s, ben e- p esen a s pe les di e en s cas es de muscula u a i les glan dules. Si la nos a iden i icacid del SN com a sis ema cibe nh- ic ha es a co ec a, espe a em que el SN es compo i d'aco d amb els p incip s alids pe a o saques s sis emes. Conc e a men , el ipus de ci qüi que es dona en els o ganismes ius 6s el ci qüi anca que es ca ac e i za pe l'exis bncia d'una cg nexi6 de e o n ( e oalimen ació o " eed-back") que desde un "de ec o ' de l'e ec e, en ia in o macib al eac o ; d'aques a mane a es po modi ica l'o d e en iada pel eac o a l'e ec- o segons adequaci6 a un pa 6 o "pa e n" p ees ablei' . , (Fig 1). A a bé, el eed-back po ésse de dues menes, posj. iu o nega iu. El p ime inc emen a posi i amen qualse ol cLes ia- ci6 de la posici6 d1eq;ilib i; el segon ec i ica, en el g au que con ingui, qualse ol des iaci6, de l'es a d1equilj.b i o "es a bp im o, endin a man eni aques es a . Si la des i5 ci6 és mol g and el eed-back nega iu es " enca" o ian -se posi iu,. El ipus de eed-back que es oba en els o ganis- mes ius és el nega iu; ademés aques s ci qüi s poden :anca - se en l'ex e io de l'o ganisme. Quan es pa la d'es zi bp- im o pa e n, ens e e im a un con ingu del eac o , aques con ingu po eni dos o igens: o bé es a de e mina ~ienk i- camen , o es con igu a de o ma pe manen o ansi b ií!, en l in e cah i,de l'o ganisme amb el medi. Un exemple de pa- ons de e mina s,gen& icamen se ien les cons an s honieos h- iques; en psicologia pod ien co espond e a un e lex abso- lu , men e que un e lex condiciona de Pa lo se ia exemple de pa ó adqui i . La possibili a d'adquisició o modi icació de pa e ns, implica'una Jnaquina amb ci qui s plas ics,, ja que .en cas con a i sols exis eix una sola o ma possible de cone- xions, es a di , els pa ons es a ien p e ixa s i no scz ien' suscep ibles 'd'ul e io modi icaci6 o "ap enen a ge". REACTOR DETECTOR I I I I . . EFECTO FACTOR FIJO L'exis kncia del eed-back i la plas ici a dels ci qei s an encamina s a log a una millo adap aci6 a un medi ambien can ian , du an el pe iode ela i amen lla g de emps que dg a a l'exis encia de l'indi idu. Pe o al ma eix emps, les conseqÜ~ncies de i ades d'un mal uncionamen en qualse ol pa , con igu en o a una pa ologia. Vejam, pe exemple, 11in e p e aci6 cibe nk ica dels qua- d es obsessius: les obsessions co esponen a al e acions lo- cal~ del ci qüi , pe oposici6 ale s psicosis manlaco-dep ess' es que co espond ien a al e acions globals i cuan i a i es, (COIRAULT i JEANNETON). A c b6, l'al e aci6 pa cial po esi- di : a) En el de ec o , el subjec e no es a mai segu d'ha e ini un ac e, de mane a que es eu obliga a e i i- ca una i una al a egada si ha e al16 que olia, é de " e memd ia", ja que li alla la pe cepció que cons a a ia la e - minaci6 de l'ac e, i so in necessi a epe i -lo. b) Pa ologia deguda al ecep o , una pe sis encia exage ada de pa ons ansi o is en el eac o obliga a la ei' e ació. c) Pa ologia deguda a la b anca eac o - ac o , hi ha de iciencia de ansmg si6, el subjee e mani es a "inh cia" pe a comenca a ac ua , o no és capac de " eu els la eina dels di s". Aques s da e s se ien ans o ns ap axi o mes, inen e que els an e io s e en agnosi o mes; el més eq ien 6s que es donin ambdues o mes combinades. Com eiem, el sínd ome obsessiu po ésse explica desde la pa ologia del eed-back. Una al e na i a d'in e p e ació la cons- i ueix el mal uncionamen a ni el1 de ac o i d'e ec o . Pe o en aques cas, pe que es dongui pa ologia obsessi a hi ha d'ha e no insu iciencia de senyals, sino un plús, una desca ega exage a da. En la pa ologia del ac o (en és com impuls, ape encia o inc in ), aques és masca po en i no obeeix el con ol del eac o ; en cas con a i, de debili a del ac o , ind em un quad e de me langia aph ica. El ma eix pod em di espec e a la pa ologia de l'e ec o , sols que les mani es acions enen ce es di e encies, la pa ologia del ac o condui ia a con ulsions i impulsos, men- e que la de l'e ec o condui ia a es e eo ípies i ics. Dis ingi en e pa ologia del eed-back i pa ologia del ac o /e ec o , eo impo an de ca a al p onos ic i a la e a- pia. Els quad es obsessius de i a s de la pa ologia del Eeed- back, en p incipd, son o s cu ables (ja que hi ha la pocsibi li a d'es abli un con a- eed-back o un ci qüi in e e en ). En can i, en e1 segon cas, el p onbs ic no és an bo pe ac- a -se de ies espec iques en dis uncib. Pe o la dis in zió én mes impo an de ca a al ac amen , els obsessius amb p o blemes de eed-back enen insu icibncia de ansmisi6, i s'han de ac a amb an idep essius; men e que els al es en% e5 cés de ansmició i han de eb e neu olep ics. Aques s cac g men s han d'gsse pe manen s i amb ca ac e de suplencia. Respec e a la conc eció de l'obsessió en ac es i/o penca- men s indi iduals, aques a depend a dels in e essos i pei sonali a del subjec e, i de l'educacib de que sigui objec e pei pa : del medi. !. ~'aRaiisi del quad es obsecsius dona accés a conside: a- cions més amplies sob e l'acció del a macs. Hem is coin sí2 d omes semblan s, quan no iguals, poden p o eni an de miinca de ansmisió a ni el1 de eod-back, com d'eccés d'aquec ii a ni el1 de ac o I d'e ec o ; i que cal adminis a di e en ipus de a mac segons el sen i de la a iaci6 uncional. Aques ca hc e bipola l'obse em en d'al es ans o ns, so- b e els quals les d ogues enen una acci6 selec i a. Pe exem ple, en els sínd omes de dep eció i d'angoixa, d oyues idh i- ques enen e ec es an ag&nics (Fig. 2) En d'al es símp omes obse em ambé un ca ?ic e ,bipola que po des ia -se mi janca i el es dels a macs: pe.1 diagnbs ic di e encial en e neu osi d'angoixa i melangia an- siosa, que enen en coma dep essib i ansie a , els psico.Lep- ics millo en e i el p ime cas i enpi jo en en el segon, me- e que amb els psicoanalep ics pqssa el con a i. D'aco d amb HEBB (i966), BINDRA (.1959), en e d'al i s, i ins a ce pun amb EYSENCK (.1963, S. MONTSERRAT-ESTEVE c!onsL EFECTOS DE LOS PSICOLEPTICOS Y DE LOS PSICOANALEPI?U)S EN LOS SINDROME DE ANGUSTIA Y DEPRESION S m PSICOANALEPTICOS . . l PSICOLEPTICOS . -133 % NIVEL FUNCIONAL BASlCO í.) Es adls icamen e signi ica i o. 1 IxGz-I ig. 2.- de a que en SN exis eix un ni ell uncional bp im, que en els e= a s pa olbgics es si ua més a al1 d'aques bp im (una d oga bg ne iciosa al p incipi, po acaba enpi jo an quan s'alla ga l'adminis acib més enlla d'aques ni ell kp im). Pe al de pode adminis a el h mac adequa cal sabe quin 8s el ni ell uncional b'asic del subjec e espec e del seu ni ell bp im, co que podem de e mina , pe exemple, mesu an l'acció de d ogues an agbniques sob e l'e ic'acia pe cep i a: en end em que el sub- jec e es i pe desso a del seu ni ell bp im si millo a amb una d oga ac i ado a, i pe sob e, en cas con a i. ~1 acos am-os a una concepci6 Sipola hem. pa la do ni- e11 uncional del SN i de endimen del ma eix, s'han anome- na ambe els ~s a s d'equilib i. Podem a a ixa -nos en el ni e1.i en que s'es ableix aques equilib i i en quina 8:; la se a impa ancia, a ans de conside a de alladamen les. con- ~e~üknciec pa olbgiques de la se a up u a. Com eu em, els e mes de ni ell uncional, desequilib i, e c. poden eni un abas gene al o conc e a -se a di e en s sec o s del SNC. To s<els expe imen s i els casos esenya s sob e pi-i a- ci6 sensc ial demos en i es 'an d'aco d en que lVo gani:ime hunih, uil a 173 necessi a s de i ades de l'economia in e na (ali nen , calo , . . . . ) , necessi a una ce a dosi d ' in o nia- ci6, en enen aques a com es imulació amb con ingu semh- ic. Si al a 1 ' in o mació S ' enda e eix el desen olupnien del subjec e (com passa a.inb els nens-llop ), i no po su- pli aques a al a d'in o macib una es imulacid ca en cle con ingu . Si la p i aci6 senso ial ds mol exage ada, el subjec e en desen olupamen po a iba a mo i . En la ma- du esa, la nscessi a d'in o macib pe sis eix i si la al a d'ella ja no po enda e i el sesen olupamen , si en c in i, po ocasiona dis uncio:~~ nds o menys g eus que, an desde l'al. lucinaci6 al deli i esquizo knic (Cu iosamen i pe aons de simili u , aques s ans o ns els obem desc i s en la li e a u a com a " eg esions"). El ni ell d'in o ma ci6 neces~a i pe a man eni el uncionalisme es a egu1.a pe] sis ema e icula ac i an ,qi?e s'enca ega de modula els ni ells pe cep ius segons la quan i a d'es imulaci i p ecen ; ambé po "di igi l'a encib" modulan selec i a- men els din ells pe a de e mina ipus d'in o macib; pe equipa ació d'aques equilib i al que exis eix en el mecli in e n,el podem anomena pe cep os asi. Cal ema ca que el egulado d'aques equilib i es a exclusi amen en el SX, ja que si en el SNP hi ha una ce a egulaci6, aques a e ec a an sols a lain ensi a del supo de 18in o maci6, nien- e que ¿ is cen es es egula el caudal de la semhn ica in- o ma i a. Quan a ans pa la an d'equilib i del medi in e n, dbiem que es man enia ps l'exis hncia en els eac o s d'uns pa- ons o pa e ns p ees able s, amb el quals es compa a a bin o maci6 que p o e del de ec o , a £4 d'o dena les mod' icacions necessa ies pe a es abli un es a , el mes sem- blan POSSible al pa e n; aixb pel que a e e2encia l'ho-. meos asi. En el cas de pe cep os asi, els pa e ns no es an de e mina s genk icamen sino que cal ap end e'ls. Els eg: lado s s'es uc u en je 'a quicamen , en o ha de pi amide, en els egulado s homeos a ics el e ex de la i am mide es a en el onc ce eb al; els pa e ns pe cep os 'a ics s'es ug u en a ni el1 d'esco ca. El sis ema de egulacid mi jancan pa e ns, exigeix que el conjun d'in o macions s'in eg in en una con igu ació com- pa able al pa e n, en aques sen i , hi ha una ep esen acid del mon in e n "jo co po al"; d'lgual mane a que exis eix una con igu acib del mon es e n " jo psicoibgic". Es acilmen de- duible que, pe la dependencia que exis eix en e medi in e n i les elacions amb'el medi ex e n, hi ha necessi a d'un al- e ci qÜi egulado , aques cop equilib ado de les ep e- sen acions dels medis in e n i ex e n, aques egulado con- o ma ia un "jo pe sonal" que egula ia l'equilib i desc i o egos asi. L'es abili a d'aques nou ci qüi au o egulado , e- plan eja el p oblema de la pa ologia de i ada del seu mal £un cionamen : pe exemple, l'inmo ili zaci6 de 1.in e can i en- e medi ex e n i in e n dona ia lloc a l'au isme, a l'igual que la sup esib b usca de l'in o macib delmedi ex e n e olu- ciona en angoixa, c isis pa anoides i inalmen esquizoides. Es in e essan dis ingi en e desa e en aci6 isiolbgica -son- i desa e en ació pe i egula i a s en els ci qüi s. La p i- me a dona lloc a mani es acions pasa ge es que, e en ualmen , poden.assembla se a les de la pa ologia que obseyyem en el se- - - -- - gon cas. En la son la pk dua de con ac e amb l'ex e io 6s g a g adual i ansi o ia, no pe me cap deses uc u ació de l'equi lib i. El Yeguen esquema (.S. Mon se a -Es e e, 19681, o&eix l'o gani zacib cibe ne ica que man é l'egos asi: Podem obse a que Egos asis in eg acib dels pa- ' MUNDO EXTERNO ons homeos > ics Ljo co po al) es a a ni el1 E~PI,"~:D~I~ Lw/P de ~nc~ce eb al, la Cd ex ce ebnd dels pe cep os a ics a , Egos asis - Vims de asoci<ici6n ni ell d'esco ca, i la Sis ema e icJla egulacid de l'egos asi pel SRA. Senyalem que T onco ce eb al el SRA ' egula ambé 1'5 Homeos asis quilib i pe cep os ~ ic, m ' sis .zx,"m ze o iV0~ men e que el onc ce- @ h dn adqui ido eb al egula l'homeos- ESQUEMA II Pa bn cong6ni o asi. Passem a a a examina el e de que pe a 1,ian eni. l'equl lib i, els di e en s egulado s necessi en que llu s ,zi qüi s es iguin en un ni ell uncional bp im, ni ell en el que s'a- iba al maxim endimen . Les des iacions en qualse ol sczn i d'aques pun , si excedeixen un ce alo , p odui 'an Sis un- cions pe in e upció de l'equilib i. Ul a la dis inció en- e des iacions globals i pa cials, els es a s psicolbgics pe o ba s son bipola s, en el sen i de que es poden p odui pe des iacions en eccés i en de ec e. Pe cas, l'angoixa, s'esde é quan el ni ell uncional del SNC comenca a so i -se dels llmi s ole ables (en qualse ol sen i ), l'angoixa, donc e a ésse la espos a de l'o ganisme a un p og esiu augmen d'en opia ( eco d- que la a iació excesi a en el ni ell uncional implica deso gani zacib de l'equilib i en bpic). El següen g a ic espon a una aoncepció bipola de la psicopa- ologia, que si ua els es a s pe o ba s en un espai ddimen-