REFLEXIONS SOBRE EL PODER DES D'UNA
PERSPECTIVA
PSICOANALÍTICA*
Ramon
BASSOLS
Tampoc no sembla p obable que els impulsos de c uel a
puguin edui -se ín eg amen , sense esidus, a causes econb ni-
ques. Men e exis eixin, o sis ema que doni a alguns ho nes
pode sob e d'al es -cosa que hi hau h de se en qualse ol
sis ema- es a & exposa a ans o ma -se en una causa de
so imen . D'aqui que, enca a que ens ocupem de co nuni a s
implies, I'en ocamen es ic amen econb nic es una si npli ica-
ció excessi a
i
una isió més psicolbgica és essencial pe a la
sa iesa polí ica.
BERTRAND RUSSELLI-
El ema del Pode -millo di íem, dels pode s- plan eja un conjun de
p oblemes d'una complexi a an as a que l'ap oximació des d'una bp ica
unila e al no sols esul a pa cial, sinó que adhuc po .esde eni de o mado a
És sols a pa i d'un abo da ge mul idisciplina i que es po ob eni una isió
alida Pe aques mo iu, i des d'una pe spec i a psicodinamica, aquí, més
*
Coiiiunicació llegida en la Te ce a Se niana de Psicosociologia (Uni e si a Au bno na de
Ba celona, niaig
di
1979).
Ci a pe E.
JONES,
Vida
y
ob a
de
S.
F ed
~di oiial No a
RAMON BASSOLS
que in en a o mula una eo ia sob e el pode , es p oposa an uns objec ius
més es ingi s, limi a s a comen a algunes e lexions en is es a e ec ua
unes apo acions sob e aques a ma e ia. El p opbsi és ajuda a acla i
alguns pun s -més o menys nuclea s-
i
inci a a un in e can i i en iqui-
men ecíp oc amb les al es a ees cien i iques que s'han ocupa d'aques es
"
qües ions.
Una p ime a di icul a que so geix és mo i ada pel e que el discu s
psicoanalí ic s'ha cons ui a pa i d'una expe iencia mol conc e a, és a di ,
en el p océs e apeu ic e ec ua dins el ma c d'una elació bipe sonal, pe la
qual cosa asplan a -lo i u ili za les elabo acions eb iques assolides
mi jancan aques a ecnica pe l'explicació d'al es enomens p esen a uns
ce s iscs. El ma eix F eud ad e í2 «Tan pe als hoines com pe als
concep es és pe illós que siguin a enca s del e eny on s'han o igina i
desen olupa )). No obs an , i enin en comp e els esculls amb que opa
l'a any de ans e i als enbmens socials les deduccions ob ingudes en un
de e mina con ex -la immedia esa de la elació analí ica- el ma eix
F eud3 de inia la Psicoanalisi no solamen com un me ode de ac amen
i
d'in es igació sinó ambé com ( una se ie de concepcions psicolbgiques
adqui ides pe aques mi ja i que en conjun an augmen an , o man
p og essi amen una no a disciplina cien í ica)). ks p ecisamen aques a
munió in eg ada de coneixemen s sob e el uncionamen de la men el que
pe me enca a la di e sa p oblema ica que a ec a I'esse huma
i
subminis a
unes bases onamen als pe a comp end e-la, con luin amb d'al es
disciplines cien í iques: economia, sociologia, his o ia, e c. D'aques a o ma
és possible e i a 1'Escil.la del psicologisme, sense cau e en el Ca ibdis del
sociologisme a ul anca,
i
supe a , dialec icamen , les con adiccions on o-
Ibgiques.
El psicologisme exposa a ac i uds de cai e conse ado , ja que pa celsla
la eali a i p e én l'explicació dels e s socials a pa i de l'indi idu ailla ,
p escindin de l'es uc u a de la socie a . No es a esmen de que p ecisamen
el ni ell psíquic po ocul a
i
exp esa (Mendel)4 les ensions socials
i esol es (pe exemple: es po simpli ica el p oblema de la delinqüencia
ju enil a ibuin -la sols a ac o s psicolbgics oblidan els g eus p oblemes
socials que la con o men: a u , deso gani zació social, socie a de consum,
selecció pe l'apa ell de jus icia, e c.).
D'd a banda, el sociologisme, en edui o a la con lic i a al ni ell social
po ésse esg imi com a o ma de desculpabili za l'indi idu -enca a que
2
S.
FREUD, El males a en la cul u a,
en ob as comple as.
S
S.
FREUD, El Psicoanálisis,
en ob as comple as.
4
G.
MENDEL, De la ég ession du poli ique au psychique. Sociopsychamlyse,
Payo .
sigui alienan -lo-, e allan -li la esponsabili a pe la se a possible a iliació
o comp omís en les o macions socials de ca hc e op essiu. En con e i els
compo amen s iolen s a ac o s des incula s de l'indi idu, co n po ésse el
des i his o ic o el desen olupamen socio-economic, el sociologisme po
unciona co n a mecanisme p ojec iu de de ensa con a les ansie a s
susci ades pe la e gonya i la culpa, co n han es udia aguda nen Alexande
i
Ma ga e a Mi sche lich a 1'Alemanya de la pos -gue a5 To aixb indica la
pe emp o ia necessi a de ce ca una in eg ació en les di e en s endkncies
d'in es igació.
Ci cumsc i in -nos a I'ambi psicodinhmic podem plan eja quines són
les con ibucions que es poden e ec ua des d'aques angle
al
ema del Pode .
La Psicoanalisi é co n a objec e especí ic de coneixemen la an asia
inconscien , la qual exp essa, semp e, una dimensió elacional. Les elacions
humanes, pe o, uncionali zen, en di e en s g aus connexions de pode :
au o i a , dominació, explo ació, submissió.
1
és en aques pla, de les elacions
in e pe sonals on la Psicoanalisi po e ec ua unes apo acions ecundes.
Com diu Fo~caul .~ ((En e cada pun del cos social, en e un home
i
una
dona, en una amilia, en e un mes e i el seu alumne, en e el que sap i el que
no sap, passen elacions de pode que no són la p ojecció pu a i simple del
g an pode del sobi a sob e els indi idus; són més a ia el e eny mo edís i
conc e sob e el qual aques pode s'enca na, les condicions de possibili a
del seu uncionamen )). Si aques es ami icacions i mani es acions de pode
passen, en úl ima ins ancia, al pode d'Es a i a uns pa icula s in e essos en
una socie a de classes és un a e que ul apassa les me es aquí p oposades, i
si bé és un assump e que es a en el co del p oblema el seu abo da ge pe any
a l'analisi socio-polí ica.
Una p ime a ap oximació als enbmens de pode es oba amb un e
desconce an
i
so p enen
i
és I'amplia con o mi a de que gaudeixen; en
gene al són accep a s amb un consens o al
i
conside a s co n inhe en s a la
na u a humana.
1
aixo és enca a més co p enedo quan aques a adhesió és
lesi a pe als p opis in e essos. P ac icamen no ha es a ins desp és de
l'expe ikncia del eixisme
i
de la
i
de la segona gue a mundial que el
p oblema del pode no ha comenca a inquie a i a mobili za amplis sec o s
socials, culminan el seu qües ionamen en el Maig del
68.
Po se un dels
ac o s que hi ha con ibui és que si bé úl imamen ha pe du el ca ac e més
pe sonal
i
isible d'an any, co n a con apa ida s'ha ana eixin una espessa
xa xa
al
ol an de l'indi idu, en o ma sub il
i
dissimulada, pe b no pe aixb
menys op essi a
i
eixuga.
A.
y
M.
MITSCHERLICH,
Fundamen os del compo amien o colec i o,
Alianza Uni e sidad.
M. FOUCAULT,
Mic ojsica del pode ,
Ed. La Pique a.
1
O
RAMON
BASSOLS
Malg a que la p esencia de de e minades ideologies po o ni una
explicació de l'aquiescencia amb que comp en els sis emes socials de pode
exis en s en p opo ciona una pa icula ep esen ació de la eali a
i
de les
no mes socials als di e en s subjec es, ambé el concep e d'ideologia
-
embolcalla en una ce a ambigüi a ha de se objec e d'una ede inició des
de la pe spec i a psicologica Pe a Ho s ein7 «una eo ia de les ideologies
hau ia d'anali za el p océs que des de l'es uc u a social global, a a és dels
-apa ells ideolbgics de l'Es a ,
i
des de les p ac iques conc e es en que un
indi idu es oba insc i des del seu lloc en el p océs de p oducció, de e mina
un uni e s de signi icacions que an impac e en el subjec e, el qual ala egada
les elabo a a ni el1 imagina i amb la se a es uc u a psíquica, donan com a
esul a una ideologia in e nali zada És pe aixo que l'a iculació del discu s
ma xis a, com a ciencia de les o macions socials,
i
el discui-s eudik com a
ciencia de l'inconscien , ha d'e ec ua -se pe al de dona comp e de o el
p océs)).
En aques a o mulació, Ho s ein dis ingeix di e sos plans en el p océs
d'in e io i zació de les ideologies: es uc u a social, la se a c is al.li zació en
els apa ells ideologics de l'Es a , si uació en l'escala social
i
es uc u a
psíquica del subjec e. D'aques a mane a l'adopció d'una de e minada
ideologia e, ambé, con igu a pe mo i acions p o undes
i
inconscien s,
o iginades a a és de les icissi uds del desen olupamen de les elacions
d'objec e.
Zimba do
(1973)8
e ec uh unes in e essan s
i
demos a i es expe iencies
que p opo cionen dades idedignes i angibles, o i que hagin d'ésse objec e
&una ein e p e ació, sob e la in luencia de la ubicació o emplacamen en
l'escala de
je a quia social, com a de e minan de les eleccions iden i ica i es
que e ec ua el subjec e.
En sín esi, l'expe imen de Zimba do consis í en un es udi sob e el
compo amen d'uns suposa s p esos i gua dians. To s o en selecciona s en
espos a a un anunci en el qual es demana en olun a is pe a pa icipa en
un es udi psicolbgic.
Al
cap de pocs dies la majo pa ' dels que exe cien el
pape de gua dia s'ha ien iden i ica amb el seu pape
i
es conduien
skdicamen , men e els que eien de p esos -i que g acies a la col~labo ació
de la policia de Palo Al o igno a en se objec e d'expe imen - es con e i-
en en pe sones a e o i zades
i
submises; pe aques : mo iu s'hagué
d'in e omp e la in es igació abans del pe íode p e is .
Les in es igacions de Zimba do jus i iquen la esi an sos inguda que ((el
pode co omp)), coni an poe icamen exp essa Schille ('La conju ació de
'
B.
L.
HORNSTEIN,
Teo ía de las ideologías
y
psicoanálisis,
Ediciones Ka gieman.
Ci a
pe
E.
FROMM,
Ana omia de la des uc i idad humana,
Siglo
xxi.
Fiesco). Segons on s'es a si ua en les elacions de pode
i
d'explo ació es
po encien
i
mobili zen els componen s sadics o masoquis es de la pe sonali-
a , enca a que sigui en unes dimensions es ingides pels p opis alo s e ics
i
les ci cums ancies indi iduals. Qui no hagués es a nazi en 1'Alemanya de
Hi le ? es p egun a Mel ~e .~ És impo an consigna que la in luencia de
l'ambien , an eina cada pe Zimba do, o i que e a ex emadamen
impo an , no e a, ni mol menys, decisi a.
1
el més signi ica iu és que e a
sob e o en elació amb els que ac ua en com a p esos que els ac o s
indi iduals adqui i en majo con undencia en l'adopció d'unes ac i uds
de e minades. L'homogenei a en les eaccions dels suposa s gua dians ou
mol supe io a la de ec ada en els p esone s, com si el pape de íc ima
disposés de ienys o ca modelado a. En un es udi sob e les p esons eali za
en equipI0 oba em que la iden i icació dels unciona is a nb la se a
missió ep esi a
i
adminis ado a de cas igs
i
sancions e a mol més
assumida que el des í de íc ima pe pa dels condemna s. Mol s p esos
s'iden i ica en amb els unciona is
i
exe cien uncions subal e nes de cai e
coe ci iu, a egades amb mi jans iolen s. D'al es ha ien c ea g ups de
pode dins la p esó imposan -se a la es a de eclusos (la denominada (( u i-
na»). S'obse a a un g an polimo isme en les eaccions exhibides, essen
les d'obediencia passi a -so in amb una g an ca ega de essen imen
i
d'odi- una pe i a acció.
B uno Be elheim," que es igué in e na en un camp nazi de concen a-
ció, e ec ua un conjun d'il.lus a i es obse acions sob e les elacions de
pode que exis ien en e els memb es de les S.S.
i
els p esone s. Un dels e s
més apan s desc i s és la al a de esis encia dels niilions de pe sones
condemnades a les camb es de gas. P ac icamen sols es egis a la llui a
desespe ada del Komando
120
que si bé ou ano ea causa la mo de
78
S.S.
i
el d'una baila ina que s'apode a de la pis ola d'un o icial
i
mo í ma an . Fo a
d'aques es excepcions, la ebel.lió ou nubla, com si les múl iples maniob es
de deg adació a les quals ha ien es a so mesos haguessin ano ea els
impulsos au op o ec o s
ii
edui a la més d ama ica inde ensió.
És essencial dis ingi dos ipus di e en s de mani es acions de pode , pe o
llu pe il ben delimi a no és obs acle, de o es mane es, pe que no puguin
exis i ansicions
i
balanceigs en e l'una
i
l'al a Com esc iu Ma cusei2 «El
pode que é, pe exemple, el pilo en el seu a ió és un pode acional.
9
D.
MELTZER,
Es ados Sexuales de la men e,
Ed.
Ka gie nan.
'O
R.
BASSOLS;
J.
O.
ESTEVE,
P oceso de eclusión en el adul o
y
su incidencia sob e las d icul ades de
einse ción
Ii
B. BETTELHEIM,
El co azón bien in o mado,
F.
C.
E.
l2
M. MARCUSE,
El in de la u opa,
Siglo
xxi.

12
RAMON BASSOLS
Impossible imagina una si uació en la qual els passa ge s dic in al pilo el
que ha de e pe di igi el seu apa ell. L'agen de ansi ambé sembla un
bon exemple d'au o i a acional. E iden men , es ac a de necessi a s
biolbgiques. Pe o el pode polí ic, el pode que es ecolza en l'explo ació, en
l'op essió, no ho és». En aques a ci a, Ma cuse dis ingeix en e una au o i a ,
que ex eu la se a aó d'ésse en uns coneixemen s alids
i
d'u ili a
indispensable,
i
l'ap opiació d'uns a ibu s de pode pe pa d'uns g ups
dominan s enca na s en la igu a de 1'Es a . El p ime ipus de pode es
pod ia exempli ica amb el que enen els pa es pe al de sub eni a les
necessi a s dels seus ills. No se a objec e d'anhlisi pe eposa en enbmens
d'o d e biologic, el des alimen del ecen nascu , el e que el menu no es
po ale sense l'aju dels al es,
i
el seu en u ós desenllac ha d'ésse
l'au onomia p og essi a del ill en ana comple an el seu cicle e olu iu.
Bé,
pe b, s'ha d'ad e i que malg a els onamen s acionals d'aques ipus de
pode , no pc aixb deixa de có e el isc de con e i -se en i acional
i
en una
mani es ació op essi a, exigin submissió i p edican les excel.lencies de
l'obediencia És aques un pe ill que amenaca o a elació i i e humana, que
Acilmen po llisca e s nexes ep essius
i
de dominació. Pe aques mo iu,
I'es udi de les ac i uds dels pa es ocupa un ampli espai en la psicologia
con empo knia.
L'es udi dels lligams d'au o i a és bksic pe a pene a en el nucli dels
incles in e humans. F eud,13 el
1930,
e ec ua una aguda analisi dels llacos de
dependencia a la igu a del líde
-
pe sona eal o simbblicao el co esponen
concep e que la ep esen a- cen a i -se en dues Ins i ucions cla amen
je a qui zades, l'església i l'exe ci . F eud adme que el líde se ia el diposi a i
de 1'Ideal del Jo dels memb es del g up, el qual oba ia la se a cohesió en
I'in e joc d'iden i icacions. La p ojecció en el líde d'aspec es in e ns, de
1'Ideal del Jo signi ica un empob imen
i
eg essió dels memb es del g up,
pe la qual cosa aques es compo a de o ma mol p imi i a
i
i acional.
Degu a aques a endencia a es abli nexes de dependencia en e s igu es
signi ica i es, sob e el model p ima i dels incles pa e no- ilials, F eud pa la
dels homes com animals d'ho da
La demanda d'una unció o denado a
i
no ma i a és palesa en el següen
agmen d'una sessió de psico e apia de g up:
«En en a el e apeu a, els di e en s componen s es a en pa lan
animadamen . To segui , callen
i
omanen una es ona en silenci. Desp es
d'uns minu s
A
mani es a que c eu que no s'a anca.
B
demana que el
e apeu a aci p egun es als componen s del g up
i
que ells ani an con es an .
C
pccep a
i
diu que en la se a opinió se ia el millo ja que es an bloqueja s.
'q.
FREUD,
Ps cología
de
las masas
y
anál2ns del Yo,
Obias
Comple as.
El e apeu a in e p e a el desig del g up d'alleuja la esponsabili a
delegan -la
al
e apeu a.
A
diu que és di ícil exp essa coses ín imes
i
que ampoc no es ac a de
pa la de u bol.
D
a e e encia a l'animació que hi ha ia
al
g up quan ha
en a el e apeu a, i que s'inicia a una discussió en e
A
i
C.
Lla o s
A
indica
que les coses són di ícils jaque semp e hi ha el emo d'o end e's. To hom hi
es a d'aco d.
El e apeu a ema ca com l'a an~ del delega -li la di ecció del g up és pe
al
d'e i a els aspec es ag essius. Pe aixb demanen unes p egun es
conc e es.
Alesho es s'inicia un mo imen d'exal ació, el g up es agmen a, pa len
en e ells.
A
demana que s'imposi un o d e. Cada dia pe igo ós o n pod ia
pa la un del seu cas.
C
hi es a d'aco d. Hi ha/unanimi a en aques a
p opos a.
))
En la seqükncia exposada es po eu e el eclam, pe pa dels assis en s,
d'un líde que p engui cu a del g up
i
el desplacamen , en nega -se el
e apeu a a assumi el pape d'au o i a , a un eglamen que assegu i un jus
equilib i en e els di e en s memb es. Així es po consolida elg up
i
impedi ,
la i upció de sen imen s de gelosia, d'ag essió
i
la agmen ació, amb les
ansie a s o iginades pe la esponsabili a
i
la culpa La po als p opis
impulsos des uc ius, e o cada pe la eg essió, inci a a ce ca un objec e
-líde o llei- que se eixi de con inen . És aques a unció con enido a
en on del pe ill del caos
i
la deso gani zació la que és epe idamen
in ocada pels dic ado s pe jus i ica llu i ania.
Així, les elacions de pode ind ien aques a missió, de de ensa social
con a si uacions iscudes com una amenaca
i
un pe ill. La esi aquí
sos inguda és la de que, segons siguin els impulsos sen i s com a pe illosos,
les ansie a s desencadenades
i
les de enses e igides es poden dis ingi dues
o mes bhsiques de elacions.de pode . En un cas es ac a d'una de ensa
en on d'in enses ansie a s pe secu o ies, men e que en l'al e p edomina
la p'seudo- epa ació en ikn d'unes ansie a s dep essi es no elabo ades. Cal
acla i els concep es d'ansie a pe secu o ia
i
ansie a dep essi a, o mula s
pe Melania Klein.I4
Melania Klein ha desc i els p ime s es adis del desen olupa nen
mos an com en els ni ells més p imi ius
i
des del momen de néixe el nadó
es a so mks a un conjun d'in ensos es ímuls in e ns
i
ex e ns. Se sen
des algu
i
inde ens so a l'ab umado a con undencia de les se es necessi a s
p imk ies: am, se , epos, e c. Viu en un incessan lui d'es a s de o a
14
M.
KLEIN,
Vida emocional del lac an e; No as sob e algunos mecanismos esquizoides. Desa ~ollos en
Psicoanálisis,
Paidos.
14
RAMON BASSOLS
ansie a , al e na s amb d'al es de anquil.li a
i
calma. Com a o ma de
p ese a -se dels ((dolen s))
i
iolen s males a s in e ns, els expulsa, o p ojec a
a l'ex e io , cosa acili ada pe la indi e enciació en e el Sel i l'objec e en les
esmen ades e apes p ecoces. Aixo ocasiona que el seu mOn es pobli d'una
munió de igu es pe secu o ies o ideali zades (de ensa esquizoide). A
aques a con igu ació de les elacions objec als, que man é una ce a
pe sis encia du an o a la ida, M. Klein la denomina posició esquizo-
pa anoide.
Pos e io men
i
com a esul a del majo desen olupamen
i
g au
d'in eg ació del Jo
i
de la capaci a d'es ima , la quali a de l'ansie a so eix
un can i de sen i ,
amb
p edomini dela in eg ació
i
del'ambi alencia. El nen
econeix la ma e com a objec e o al, com a pe sona que é cu a d'ell
i
que el
p o egeix, i a la que el1 es ima
i
a aca a la egada Aques a ambi alkncia
p o oca sen imen s de culpa
i
el desig de epa a el mal causa a
la
ma e. El
ema de p eocupació ha so e una adical ans o mació. Men e que en la
posicii esquizo-pa anoide l'ansie a so gia del emo d'ésse anihila , en
aques a posició -dep essi a- l'ansie a es á en elació amb la po a ag edi
E
i'objec e es ima . Mai, pe o, la posició dep essi a subs i ueix o almen la
posició esquizo-pa anoide. Semp e pe sis i & una basculació d'una a I'al a,
enca a que en les di e en s pe sonali a s l'accen po ecau e en els aspec es
pe secu o is o dep essius.
L'ansie a pa anoide po o igina , com a de ensa con a els in ensos p&nics
iscu s da an els objec es pe secu o is p ojec a s en el món ex e n, un
b u al inc emen dels mecanismes de con ol,
i
I'a idesa de pode
i
domini
pe al d'aconsegui man eni a a lla els objec es pao osos de l'ex e io . El
ipus de pode que s'anhela iolen amen és la i ania c uel, en la qual es
jus i ica l'ex e mini dels p esump es pe seguido s. Les ce emonies d'anihi-
lamen no han d'ésse ocul ades, sinó exhibides
i
ideali zades com una
((c euada mo al)), de gue a a sang
i
oc con a l'enemic. So a aques a
bande a, la humani a ha e ec ua innomb ables genocidis, c ims, o u es
públiques, c emes d'he e ges
i
b uixes, edui aces
i
pobles a l'escla i ud,
emp es gue es impe iaiis es, e c. El nazisme se ia un p o o ipus de la
Ti ania c uel, p edican l'ex e mini o al dels seus ad e sa is
i
la subjugació
dcls pobles.
La manca d'elabo ació de la posició dep essi a, el ebuig de la esponsa-
bili a
i
la culpa, poden de e mina la ece ca de pode amb una onali a
di e en , enyida de pa e nalisme. No es ce ca una au en ica epa ació, sini>
la pe e sió dels mecanismes epa a o is, ja que si bé s'apa en a una ac i ud
¿e
se ei, és en is es al p opi bene ici. El Despo isme il.lus a - o pe al
poble, pe o sense el poble- en se~ia.el p o o ipus. Mol es de les mode nes
dic adu es adop en la dis essa de sewei al uis a co n a o ma d'amaga les
hnsies de pode
i
d'explo ació i la pe e sió dels ins apun a s.
L'a any de pode co n a de ensa con a les p egones ansie a s pe secu-
b ies i dep essi es no és pa imoni exclusiu de nuclis edui s que aspi en o
de en en el pode , sinó que, di ec amen o en o ma indi ec a mi jancan la
p ojecció iden i ica i a amb el líde , és un enomen uni e salmen es es.
((Que es ac i de la ida p i ada o de la ida pública, les elacions humanes
es en p o undamen ma cades pe la passió de pode
i
les compulsions de
dominació-submissió. La se a dis essa so a els cos ums, les ins i ucions, la
mo al, no can ia gens ei e . Tal és el món humk on l'in an neix i es
desen olupa. És pe aixb que les elacions de pode cons i ueixen, sens
dub e, el il conduc o més e icac en l'es udi del desen olupamen i de
l'es uc u ació de la pe sona»(Lagachels).
A con inuació e e i é ce ma e ial clnic, de dues di e en s pe sones, pei
iblus a alguns aspec es del que s'ha esmen a . L'es udi del cas indi idual
pe me in es iga co n les ansies i l'exe cici del pode con o men l'es uc u a
men al. En el p ime cas es po econkixe co n l'explo ació shdica i les
exacions a les quals so me ia d'al es pe sones depenia d'unes ansie a s
ex emadamen pe secu b ies, men e que en el segon cas l'omnipo encia
os en ada
i
les se es alses epa acions mos en la incapaci a pe elabo a la
posició dep essi a
Cas
1
Es ac a d'un noi jo e, enca a adolescen . De ingu a la p esó pe di e sos
assal s a ma a mada i iolacions.
El pa e és alcohblic i in en a abusa de la illa g an en la se a p esencia
quan enca a e a un in an , ja que la amília, nomb osa, sols disposa a d'una
única habi ació. La ma & sob ep o ec o a, s'o e eix co n objec e passiu a la
olun a i hnica del ill. Aques ha adop a co n a nom de gue a una
ab e ia u a del cognom ma e n: «El Sebas)) pe Sebas ián.
Facilmen o gani za g ups delic ius en els quals ac ua de cap imposan -se
als al es. La delinquencia que p ac ica no és sols u ili h ia, sinó que mol s
dels seus ac es enen co n a inali a les p ac iques sadiques. Gaudeix
a e o i zan
i
ebaixan les pe sones que assal a, in ligeix a les íc imes
múl iples ul a ges. També ob é g an plae de les maniob es d'humiliació a
.
lJ
D.
LAGACHE,
((Pou oi
e
pe s0nne.n
Nouuelle euue de
Psychanalyse.
núm.
8.