Reflexions sobre el poder des d'una perspectiva psicoanalítica

REFLEXIONS SOBRE EL PODER DES D'UNA PERSPECTIVA PSICOANALÍTICA* Ramon BASSOLS Tampoc no sembla p obable que els impulsos de c uel a puguin edui -se ín eg amen , sense esidus, a causes econb ni- ques. Men e exis eixin, o sis ema que doni a alguns ho nes pode sob e d'al es -cosa que hi hau h de se en qualse ol sis ema- es a & exposa a ans o ma -se en una causa de so imen . D'aqui que, enca a que ens ocupem de co nuni a s implies, I'en ocamen es ic amen econb nic es una si npli ica- ció excessi a i una isió més psicolbgica és essencial pe a la sa iesa polí ica. BERTRAND RUSSELLI- El ema del Pode -millo di íem, dels pode s- plan eja un conjun de p oblemes d'una complexi a an as a que l'ap oximació des d'una bp ica unila e al no sols esul a pa cial, sinó que adhuc po .esde eni de o mado a És sols a pa i d'un abo da ge mul idisciplina i que es po ob eni una isió alida Pe aques mo iu, i des d'una pe spec i a psicodinamica, aquí, més * Coiiiunicació llegida en la Te ce a Se niana de Psicosociologia (Uni e si a Au bno na de Ba celona, niaig di 1979). Ci a pe E. JONES, Vida y ob a de S. F ed ~di oiial No a RAMON BASSOLS que in en a o mula una eo ia sob e el pode , es p oposa an uns objec ius més es ingi s, limi a s a comen a algunes e lexions en is es a e ec ua unes apo acions sob e aques a ma e ia. El p opbsi és ajuda a acla i alguns pun s -més o menys nuclea s- i inci a a un in e can i i en iqui- men ecíp oc amb les al es a ees cien i iques que s'han ocupa d'aques es " qües ions. Una p ime a di icul a que so geix és mo i ada pel e que el discu s psicoanalí ic s'ha cons ui a pa i d'una expe iencia mol conc e a, és a di , en el p océs e apeu ic e ec ua dins el ma c d'una elació bipe sonal, pe la qual cosa asplan a -lo i u ili za les elabo acions eb iques assolides mi jancan aques a ecnica pe l'explicació d'al es enomens p esen a uns ce s iscs. El ma eix F eud ad e í2 «Tan pe als hoines com pe als concep es és pe illós que siguin a enca s del e eny on s'han o igina i desen olupa )). No obs an , i enin en comp e els esculls amb que opa l'a any de ans e i als enbmens socials les deduccions ob ingudes en un de e mina con ex -la immedia esa de la elació analí ica- el ma eix F eud3 de inia la Psicoanalisi no solamen com un me ode de ac amen i d'in es igació sinó ambé com ( una se ie de concepcions psicolbgiques adqui ides pe aques mi ja i que en conjun an augmen an , o man p og essi amen una no a disciplina cien í ica)). ks p ecisamen aques a munió in eg ada de coneixemen s sob e el uncionamen de la men el que pe me enca a la di e sa p oblema ica que a ec a I'esse huma i subminis a unes bases onamen als pe a comp end e-la, con luin amb d'al es disciplines cien í iques: economia, sociologia, his o ia, e c. D'aques a o ma és possible e i a 1'Escil.la del psicologisme, sense cau e en el Ca ibdis del sociologisme a ul anca, i supe a , dialec icamen , les con adiccions on o- Ibgiques. El psicologisme exposa a ac i uds de cai e conse ado , ja que pa celsla la eali a i p e én l'explicació dels e s socials a pa i de l'indi idu ailla , p escindin de l'es uc u a de la socie a . No es a esmen de que p ecisamen el ni ell psíquic po ocul a i exp esa (Mendel)4 les ensions socials i esol es (pe exemple: es po simpli ica el p oblema de la delinqüencia ju enil a ibuin -la sols a ac o s psicolbgics oblidan els g eus p oblemes socials que la con o men: a u , deso gani zació social, socie a de consum, selecció pe l'apa ell de jus icia, e c.). D'd a banda, el sociologisme, en edui o a la con lic i a al ni ell social po ésse esg imi com a o ma de desculpabili za l'indi idu -enca a que 2 S. FREUD, El males a en la cul u a, en ob as comple as. S S. FREUD, El Psicoanálisis, en ob as comple as. 4 G. MENDEL, De la ég ession du poli ique au psychique. Sociopsychamlyse, Payo . sigui alienan -lo-, e allan -li la esponsabili a pe la se a possible a iliació o comp omís en les o macions socials de ca hc e op essiu. En con e i els compo amen s iolen s a ac o s des incula s de l'indi idu, co n po ésse el des i his o ic o el desen olupamen socio-economic, el sociologisme po unciona co n a mecanisme p ojec iu de de ensa con a les ansie a s susci ades pe la e gonya i la culpa, co n han es udia aguda nen Alexande i Ma ga e a Mi sche lich a 1'Alemanya de la pos -gue a5 To aixb indica la pe emp o ia necessi a de ce ca una in eg ació en les di e en s endkncies d'in es igació. Ci cumsc i in -nos a I'ambi psicodinhmic podem plan eja quines són les con ibucions que es poden e ec ua des d'aques angle al ema del Pode . La Psicoanalisi é co n a objec e especí ic de coneixemen la an asia inconscien , la qual exp essa, semp e, una dimensió elacional. Les elacions humanes, pe o, uncionali zen, en di e en s g aus connexions de pode : au o i a , dominació, explo ació, submissió. 1 és en aques pla, de les elacions in e pe sonals on la Psicoanalisi po e ec ua unes apo acions ecundes. Com diu Fo~caul .~ ((En e cada pun del cos social, en e un home i una dona, en una amilia, en e un mes e i el seu alumne, en e el que sap i el que no sap, passen elacions de pode que no són la p ojecció pu a i simple del g an pode del sobi a sob e els indi idus; són més a ia el e eny mo edís i conc e sob e el qual aques pode s'enca na, les condicions de possibili a del seu uncionamen )). Si aques es ami icacions i mani es acions de pode passen, en úl ima ins ancia, al pode d'Es a i a uns pa icula s in e essos en una socie a de classes és un a e que ul apassa les me es aquí p oposades, i si bé és un assump e que es a en el co del p oblema el seu abo da ge pe any a l'analisi socio-polí ica. Una p ime a ap oximació als enbmens de pode es oba amb un e desconce an i so p enen i és I'amplia con o mi a de que gaudeixen; en gene al són accep a s amb un consens o al i conside a s co n inhe en s a la na u a humana. 1 aixo és enca a més co p enedo quan aques a adhesió és lesi a pe als p opis in e essos. P ac icamen no ha es a ins desp és de l'expe ikncia del eixisme i de la i de la segona gue a mundial que el p oblema del pode no ha comenca a inquie a i a mobili za amplis sec o s socials, culminan el seu qües ionamen en el Maig del 68. Po se un dels ac o s que hi ha con ibui és que si bé úl imamen ha pe du el ca ac e més pe sonal i isible d'an any, co n a con apa ida s'ha ana eixin una espessa xa xa al ol an de l'indi idu, en o ma sub il i dissimulada, pe b no pe aixb menys op essi a i eixuga. A. y M. MITSCHERLICH, Fundamen os del compo amien o colec i o, Alianza Uni e sidad. M. FOUCAULT, Mic ojsica del pode , Ed. La Pique a. 1 O RAMON BASSOLS Malg a que la p esencia de de e minades ideologies po o ni una explicació de l'aquiescencia amb que comp en els sis emes socials de pode exis en s en p opo ciona una pa icula ep esen ació de la eali a i de les no mes socials als di e en s subjec es, ambé el concep e d'ideologia - embolcalla en una ce a ambigüi a ha de se objec e d'una ede inició des de la pe spec i a psicologica Pe a Ho s ein7 «una eo ia de les ideologies hau ia d'anali za el p océs que des de l'es uc u a social global, a a és dels -apa ells ideolbgics de l'Es a , i des de les p ac iques conc e es en que un indi idu es oba insc i des del seu lloc en el p océs de p oducció, de e mina un uni e s de signi icacions que an impac e en el subjec e, el qual ala egada les elabo a a ni el1 imagina i amb la se a es uc u a psíquica, donan com a esul a una ideologia in e nali zada És pe aixo que l'a iculació del discu s ma xis a, com a ciencia de les o macions socials, i el discui-s eudik com a ciencia de l'inconscien , ha d'e ec ua -se pe al de dona comp e de o el p océs)). En aques a o mulació, Ho s ein dis ingeix di e sos plans en el p océs d'in e io i zació de les ideologies: es uc u a social, la se a c is al.li zació en els apa ells ideologics de l'Es a , si uació en l'escala social i es uc u a psíquica del subjec e. D'aques a mane a l'adopció d'una de e minada ideologia e, ambé, con igu a pe mo i acions p o undes i inconscien s, o iginades a a és de les icissi uds del desen olupamen de les elacions d'objec e. Zimba do (1973)8 e ec uh unes in e essan s i demos a i es expe iencies que p opo cionen dades idedignes i angibles, o i que hagin d'ésse objec e &una ein e p e ació, sob e la in luencia de la ubicació o emplacamen en l'escala de je a quia social, com a de e minan de les eleccions iden i ica i es que e ec ua el subjec e. En sín esi, l'expe imen de Zimba do consis í en un es udi sob e el compo amen d'uns suposa s p esos i gua dians. To s o en selecciona s en espos a a un anunci en el qual es demana en olun a is pe a pa icipa en un es udi psicolbgic. Al cap de pocs dies la majo pa ' dels que exe cien el pape de gua dia s'ha ien iden i ica amb el seu pape i es conduien skdicamen , men e els que eien de p esos -i que g acies a la col~labo ació de la policia de Palo Al o igno a en se objec e d'expe imen - es con e i- en en pe sones a e o i zades i submises; pe aques : mo iu s'hagué d'in e omp e la in es igació abans del pe íode p e is . Les in es igacions de Zimba do jus i iquen la esi an sos inguda que ((el pode co omp)), coni an poe icamen exp essa Schille ('La conju ació de ' B. L. HORNSTEIN, Teo ía de las ideologías y psicoanálisis, Ediciones Ka gieman. Ci a pe E. FROMM, Ana omia de la des uc i idad humana, Siglo xxi. Fiesco). Segons on s'es a si ua en les elacions de pode i d'explo ació es po encien i mobili zen els componen s sadics o masoquis es de la pe sonali- a , enca a que sigui en unes dimensions es ingides pels p opis alo s e ics i les ci cums ancies indi iduals. Qui no hagués es a nazi en 1'Alemanya de Hi le ? es p egun a Mel ~e .~ És impo an consigna que la in luencia de l'ambien , an eina cada pe Zimba do, o i que e a ex emadamen impo an , no e a, ni mol menys, decisi a. 1 el més signi ica iu és que e a sob e o en elació amb els que ac ua en com a p esos que els ac o s indi iduals adqui i en majo con undencia en l'adopció d'unes ac i uds de e minades. L'homogenei a en les eaccions dels suposa s gua dians ou mol supe io a la de ec ada en els p esone s, com si el pape de íc ima disposés de ienys o ca modelado a. En un es udi sob e les p esons eali za en equipI0 oba em que la iden i icació dels unciona is a nb la se a missió ep esi a i adminis ado a de cas igs i sancions e a mol més assumida que el des í de íc ima pe pa dels condemna s. Mol s p esos s'iden i ica en amb els unciona is i exe cien uncions subal e nes de cai e coe ci iu, a egades amb mi jans iolen s. D'al es ha ien c ea g ups de pode dins la p esó imposan -se a la es a de eclusos (la denominada (( u i- na»). S'obse a a un g an polimo isme en les eaccions exhibides, essen les d'obediencia passi a -so in amb una g an ca ega de essen imen i d'odi- una pe i a acció. B uno Be elheim," que es igué in e na en un camp nazi de concen a- ció, e ec ua un conjun d'il.lus a i es obse acions sob e les elacions de pode que exis ien en e els memb es de les S.S. i els p esone s. Un dels e s més apan s desc i s és la al a de esis encia dels niilions de pe sones condemnades a les camb es de gas. P ac icamen sols es egis a la llui a desespe ada del Komando 120 que si bé ou ano ea causa la mo de 78 S.S. i el d'una baila ina que s'apode a de la pis ola d'un o icial i mo í ma an . Fo a d'aques es excepcions, la ebel.lió ou nubla, com si les múl iples maniob es de deg adació a les quals ha ien es a so mesos haguessin ano ea els impulsos au op o ec o s ii edui a la més d ama ica inde ensió. És essencial dis ingi dos ipus di e en s de mani es acions de pode , pe o llu pe il ben delimi a no és obs acle, de o es mane es, pe que no puguin exis i ansicions i balanceigs en e l'una i l'al a Com esc iu Ma cusei2 «El pode que é, pe exemple, el pilo en el seu a ió és un pode acional. 9 D. MELTZER, Es ados Sexuales de la men e, Ed. Ka gie nan. 'O R. BASSOLS; J. O. ESTEVE, P oceso de eclusión en el adul o y su incidencia sob e las d icul ades de einse ción Ii B. BETTELHEIM, El co azón bien in o mado, F. C. E. l2 M. MARCUSE, El in de la u opa, Siglo xxi. 12 RAMON BASSOLS Impossible imagina una si uació en la qual els passa ge s dic in al pilo el que ha de e pe di igi el seu apa ell. L'agen de ansi ambé sembla un bon exemple d'au o i a acional. E iden men , es ac a de necessi a s biolbgiques. Pe o el pode polí ic, el pode que es ecolza en l'explo ació, en l'op essió, no ho és». En aques a ci a, Ma cuse dis ingeix en e una au o i a , que ex eu la se a aó d'ésse en uns coneixemen s alids i d'u ili a indispensable, i l'ap opiació d'uns a ibu s de pode pe pa d'uns g ups dominan s enca na s en la igu a de 1'Es a . El p ime ipus de pode es pod ia exempli ica amb el que enen els pa es pe al de sub eni a les necessi a s dels seus ills. No se a objec e d'anhlisi pe eposa en enbmens d'o d e biologic, el des alimen del ecen nascu , el e que el menu no es po ale sense l'aju dels al es, i el seu en u ós desenllac ha d'ésse l'au onomia p og essi a del ill en ana comple an el seu cicle e olu iu. Bé, pe b, s'ha d'ad e i que malg a els onamen s acionals d'aques ipus de pode , no pc aixb deixa de có e el isc de con e i -se en i acional i en una mani es ació op essi a, exigin submissió i p edican les excel.lencies de l'obediencia És aques un pe ill que amenaca o a elació i i e humana, que Acilmen po llisca e s nexes ep essius i de dominació. Pe aques mo iu, I'es udi de les ac i uds dels pa es ocupa un ampli espai en la psicologia con empo knia. L'es udi dels lligams d'au o i a és bksic pe a pene a en el nucli dels incles in e humans. F eud,13 el 1930, e ec ua una aguda analisi dels llacos de dependencia a la igu a del líde - pe sona eal o simbblicao el co esponen concep e que la ep esen a- cen a i -se en dues Ins i ucions cla amen je a qui zades, l'església i l'exe ci . F eud adme que el líde se ia el diposi a i de 1'Ideal del Jo dels memb es del g up, el qual oba ia la se a cohesió en I'in e joc d'iden i icacions. La p ojecció en el líde d'aspec es in e ns, de 1'Ideal del Jo signi ica un empob imen i eg essió dels memb es del g up, pe la qual cosa aques es compo a de o ma mol p imi i a i i acional. Degu a aques a endencia a es abli nexes de dependencia en e s igu es signi ica i es, sob e el model p ima i dels incles pa e no- ilials, F eud pa la dels homes com animals d'ho da La demanda d'una unció o denado a i no ma i a és palesa en el següen agmen d'una sessió de psico e apia de g up: «En en a el e apeu a, els di e en s componen s es a en pa lan animadamen . To segui , callen i omanen una es ona en silenci. Desp es d'uns minu s A mani es a que c eu que no s'a anca. B demana que el e apeu a aci p egun es als componen s del g up i que ells ani an con es an . C pccep a i diu que en la se a opinió se ia el millo ja que es an bloqueja s. 'q. FREUD, Ps cología de las masas y anál2ns del Yo, Obias Comple as. El e apeu a in e p e a el desig del g up d'alleuja la esponsabili a delegan -la al e apeu a. A diu que és di ícil exp essa coses ín imes i que ampoc no es ac a de pa la de u bol. D a e e encia a l'animació que hi ha ia al g up quan ha en a el e apeu a, i que s'inicia a una discussió en e A i C. Lla o s A indica que les coses són di ícils jaque semp e hi ha el emo d'o end e's. To hom hi es a d'aco d. El e apeu a ema ca com l'a an~ del delega -li la di ecció del g up és pe al d'e i a els aspec es ag essius. Pe aixb demanen unes p egun es conc e es. Alesho es s'inicia un mo imen d'exal ació, el g up es agmen a, pa len en e ells. A demana que s'imposi un o d e. Cada dia pe igo ós o n pod ia pa la un del seu cas. C hi es a d'aco d. Hi ha/unanimi a en aques a p opos a. )) En la seqükncia exposada es po eu e el eclam, pe pa dels assis en s, d'un líde que p engui cu a del g up i el desplacamen , en nega -se el e apeu a a assumi el pape d'au o i a , a un eglamen que assegu i un jus equilib i en e els di e en s memb es. Així es po consolida elg up i impedi , la i upció de sen imen s de gelosia, d'ag essió i la agmen ació, amb les ansie a s o iginades pe la esponsabili a i la culpa La po als p opis impulsos des uc ius, e o cada pe la eg essió, inci a a ce ca un objec e -líde o llei- que se eixi de con inen . És aques a unció con enido a en on del pe ill del caos i la deso gani zació la que és epe idamen in ocada pels dic ado s pe jus i ica llu i ania. Així, les elacions de pode ind ien aques a missió, de de ensa social con a si uacions iscudes com una amenaca i un pe ill. La esi aquí sos inguda és la de que, segons siguin els impulsos sen i s com a pe illosos, les ansie a s desencadenades i les de enses e igides es poden dis ingi dues o mes bhsiques de elacions.de pode . En un cas es ac a d'una de ensa en on d'in enses ansie a s pe secu o ies, men e que en l'al e p edomina la p'seudo- epa ació en ikn d'unes ansie a s dep essi es no elabo ades. Cal acla i els concep es d'ansie a pe secu o ia i ansie a dep essi a, o mula s pe Melania Klein.I4 Melania Klein ha desc i els p ime s es adis del desen olupa nen mos an com en els ni ells més p imi ius i des del momen de néixe el nadó es a so mks a un conjun d'in ensos es ímuls in e ns i ex e ns. Se sen des algu i inde ens so a l'ab umado a con undencia de les se es necessi a s p imk ies: am, se , epos, e c. Viu en un incessan lui d'es a s de o a 14 M. KLEIN, Vida emocional del lac an e; No as sob e algunos mecanismos esquizoides. Desa ~ollos en Psicoanálisis, Paidos. 14 RAMON BASSOLS ansie a , al e na s amb d'al es de anquil.li a i calma. Com a o ma de p ese a -se dels ((dolen s)) i iolen s males a s in e ns, els expulsa, o p ojec a a l'ex e io , cosa acili ada pe la indi e enciació en e el Sel i l'objec e en les esmen ades e apes p ecoces. Aixo ocasiona que el seu mOn es pobli d'una munió de igu es pe secu o ies o ideali zades (de ensa esquizoide). A aques a con igu ació de les elacions objec als, que man é una ce a pe sis encia du an o a la ida, M. Klein la denomina posició esquizo- pa anoide. Pos e io men i com a esul a del majo desen olupamen i g au d'in eg ació del Jo i de la capaci a d'es ima , la quali a de l'ansie a so eix un can i de sen i , amb p edomini dela in eg ació i del'ambi alencia. El nen econeix la ma e com a objec e o al, com a pe sona que é cu a d'ell i que el p o egeix, i a la que el1 es ima i a aca a la egada Aques a ambi alkncia p o oca sen imen s de culpa i el desig de epa a el mal causa a la ma e. El ema de p eocupació ha so e una adical ans o mació. Men e que en la posicii esquizo-pa anoide l'ansie a so gia del emo d'ésse anihila , en aques a posició -dep essi a- l'ansie a es á en elació amb la po a ag edi E i'objec e es ima . Mai, pe o, la posició dep essi a subs i ueix o almen la posició esquizo-pa anoide. Semp e pe sis i & una basculació d'una a I'al a, enca a que en les di e en s pe sonali a s l'accen po ecau e en els aspec es pe secu o is o dep essius. L'ansie a pa anoide po o igina , com a de ensa con a els in ensos p&nics iscu s da an els objec es pe secu o is p ojec a s en el món ex e n, un b u al inc emen dels mecanismes de con ol, i I'a idesa de pode i domini pe al d'aconsegui man eni a a lla els objec es pao osos de l'ex e io . El ipus de pode que s'anhela iolen amen és la i ania c uel, en la qual es jus i ica l'ex e mini dels p esump es pe seguido s. Les ce emonies d'anihi- lamen no han d'ésse ocul ades, sinó exhibides i ideali zades com una ((c euada mo al)), de gue a a sang i oc con a l'enemic. So a aques a bande a, la humani a ha e ec ua innomb ables genocidis, c ims, o u es públiques, c emes d'he e ges i b uixes, edui aces i pobles a l'escla i ud, emp es gue es impe iaiis es, e c. El nazisme se ia un p o o ipus de la Ti ania c uel, p edican l'ex e mini o al dels seus ad e sa is i la subjugació dcls pobles. La manca d'elabo ació de la posició dep essi a, el ebuig de la esponsa- bili a i la culpa, poden de e mina la ece ca de pode amb una onali a di e en , enyida de pa e nalisme. No es ce ca una au en ica epa ació, sini> la pe e sió dels mecanismes epa a o is, ja que si bé s'apa en a una ac i ud ¿e se ei, és en is es al p opi bene ici. El Despo isme il.lus a - o pe al poble, pe o sense el poble- en se~ia.el p o o ipus. Mol es de les mode nes dic adu es adop en la dis essa de sewei al uis a co n a o ma d'amaga les hnsies de pode i d'explo ació i la pe e sió dels ins apun a s. L'a any de pode co n a de ensa con a les p egones ansie a s pe secu- b ies i dep essi es no és pa imoni exclusiu de nuclis edui s que aspi en o de en en el pode , sinó que, di ec amen o en o ma indi ec a mi jancan la p ojecció iden i ica i a amb el líde , és un enomen uni e salmen es es. ((Que es ac i de la ida p i ada o de la ida pública, les elacions humanes es en p o undamen ma cades pe la passió de pode i les compulsions de dominació-submissió. La se a dis essa so a els cos ums, les ins i ucions, la mo al, no can ia gens ei e . Tal és el món humk on l'in an neix i es desen olupa. És pe aixb que les elacions de pode cons i ueixen, sens dub e, el il conduc o més e icac en l'es udi del desen olupamen i de l'es uc u ació de la pe sona»(Lagachels). A con inuació e e i é ce ma e ial clnic, de dues di e en s pe sones, pei iblus a alguns aspec es del que s'ha esmen a . L'es udi del cas indi idual pe me in es iga co n les ansies i l'exe cici del pode con o men l'es uc u a men al. En el p ime cas es po econkixe co n l'explo ació shdica i les exacions a les quals so me ia d'al es pe sones depenia d'unes ansie a s ex emadamen pe secu b ies, men e que en el segon cas l'omnipo encia os en ada i les se es alses epa acions mos en la incapaci a pe elabo a la posició dep essi a Cas 1 Es ac a d'un noi jo e, enca a adolescen . De ingu a la p esó pe di e sos assal s a ma a mada i iolacions. El pa e és alcohblic i in en a abusa de la illa g an en la se a p esencia quan enca a e a un in an , ja que la amília, nomb osa, sols disposa a d'una única habi ació. La ma & sob ep o ec o a, s'o e eix co n objec e passiu a la olun a i hnica del ill. Aques ha adop a co n a nom de gue a una ab e ia u a del cognom ma e n: «El Sebas)) pe Sebas ián. Facilmen o gani za g ups delic ius en els quals ac ua de cap imposan -se als al es. La delinquencia que p ac ica no és sols u ili h ia, sinó que mol s dels seus ac es enen co n a inali a les p ac iques sadiques. Gaudeix a e o i zan i ebaixan les pe sones que assal a, in ligeix a les íc imes múl iples ul a ges. També ob é g an plae de les maniob es d'humiliació a . lJ D. LAGACHE, ((Pou oi e pe s0nne.n Nouuelle euue de Psychanalyse. núm. 8.