RAMON
TURRÓ, L'OPCIÓ
PEL
METODE
CIENTÍFIC
EN
L'ESTUDI
DEL
COMPORTAMENT
HUMA
(P ime a Pa )
Josep ROCA i
BALASCH*
Hom coincideix en assenyala la isiologia i la biologia com a on s de la
psicologia expe imen al. A nbdues ciencies ha ien ingu un desen olupa-
men impo an des del momen en que es dona ia lliu e a I'es udi de la a es
ex ensa» ca esiana, supe an imposicions eligioses i ells i inú ils esquemes
explica ius. Aquel1 p océs aboca en un conjun de coneixemen s que posa-
en, p og essi amen , en dub e di e en s aspec es del pensamen i la iloso ia
adicional amb especial incidencia en o al16 que a e e encia al compo a-
men huma.
La iloso ia men al o,psicologia, al com ha ia queda de inida pe Des-
ca es, ana a pe den inie es en la mesu a que no es dades, p o inen s de la
isiologia i la biologia, demos a en la submissió humana a la ma eixa egula-
i a que s'obse a a en la es a de enomens de la na u alesa.
Els
esc i s de
Tu ó e lec eixen g an pa de la p oblema ica es able a sob e o en al16
que a e e encia a la isiologia i les se es implicacions psicol6giques.
La impo ancia d'aquelles dades es basa a en una mane a d'obse a e in-
es iga que enia com a miixi na l'objec i i a i l'e idencia dels e s. Aques s
*
P o esso de P incipis i Me odes en Psicologia
i
de Psicologia Expe imen al al Col.legi Uni e si an de Gi ona
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
c i e is posi ius o en admi ablemen desc i s pe Claude Be na d
(1813-
1878)
en la se a In oducció a IJEs udi de
la
Medicina
Expe imen al,
llib e
del qual Tu ó es éu es& des de les se es p ime es publicacions.
Tu ó ou es imoni i ac o del can i que s'ana a ope an en l'explicació
dels enomens de l'ac i i a humana més supe io . La se a ob a, en elació a
la psicologia, cal en end e-la dins la dinamica del can i his o ic que s'ope a
-5ob e o al lla g del segle dinou- en l'es udi del compo amen huma.
Pa al-lelamen a la imposició p og esi a de la me odologia posi i a i ex-
pe imen al, es cons a a a la ceguesa his o ica da an enomens com la elació
de dependencia del e men al espec e del isiologic, la dependencia del
compo amen de les pe sones espec e de la se a his o ia d'ap enen a ge i en
conc e so gien explicacions na u als espec e a enomens com la olun a , les
emocions, e c.
Des de la pe spec i a ac ual, Tu ó es p esen a, a egades, com a incohe-
en o amb dependencies que ens poden esul a es anyes. Po se , ambé,
hom po con eni en la poca sis ema i zació dels emes elaciona s amb la psi-
cologia pe o, en enc, que els elemen s del seu pensamen que ens puguin
sembla especula ius o siiplemen supe a s cons i ueixen, en de ini i a, pan
del p océs eal dels inicis de la psicologia com a ciencia al cos a de la isió
cla a d'al es enomens la in e p e ació dels quals s'ha inco po a de ple a la
psicologia.
La in enció d'aques a exposició sob e el eball de Tu ó elaciona amb
la psicologia no és al a que la de dona als psicolegs i als es udiosos del com-
po amen humi en gene al, una in oducció a la se a ob a que, si més no,
doni comp e d'un eball e .
L'acumulació del coneixemen e a un dels objec ius que Tu ó p oposa a
a la nos a socie a ; acumulació que supe és el e11 i cíclic cos um d'ano ea
la eina e a pe o a una gene ació an e io . Tu ó es igué a l'alcada, cosa
ambé a a en e nosal es, dels co en s d'in es igació i pensamen que es do-
na en, en el seu emps, a Eu opa. El1 hau ia pogu ésse l'in oduc o alid
d'una psicologia expe imen al ca alana que, pe aons his o iques, es oba
enca a a a desasis ida i amb la imp esió que cal
comen a -la,
p ic icamen ,
de ze o. D'alguna mane a el1 ambé ou íc ima d'allo que in en a a com-
ba e.
Ramon Tu ó i Da de a néixe a Malg a , l'any
1854
i mo í a Ba celo-
na, l'any
1926.
Es udia ba xille a a Gi ona i Medicina a Ba celona. La si-
uació polí ica el po a a allis a -se en una pa ida de libe als gue ille s
con a els ca lins. Acabada la gue a p osseguí els es udis de Medicina, pe o
l'assigna u a de Medicina Legal ou l'en ebanc, en no ole -se'n examina ,
la qual cosa p o oca que deixés uns es udis que no li e en in e essan s.
Tu ó ou au odidac a; els ex os que segueixen són un e lex de quin e a
el seu a anna:
Salía de mi albe gue po la mañana y me di igía a la Facul ad de Medicina; escaso de
ecu sos pa a adqui i lib os de ex o, es udiaba con mis compañe os que los enían o
en las biblio ecas públicas o pa icula es. Pe o los ex os o iciales españoles me
pa ecían cadá e es de lib os, cuando compa ados con las memo ias cien í icas
p oducidas en o os países, con los a ados llenos de inspi aciones y ealidades de
i alidad, en in, que hubie a deseado encon a . Las Pa ologías Médica y
Qui ú gica; la Te apéu ica, Ma e ia Médica y A e de Rece a
...
ezumaban ejeces
po los cua o cos ados. Las mode nas ideas eu opeas no habían sido inco po adas a
los ex os o iciales o,acaso, sólo pa a comba i las. No ue po sis ema que al cae en
mis manos a ículos ecien es sob e isiología, bac e iología, inmunología,
isiopa ología, química o e apéu ica, publicadas en F ancia o en Alemania, deja a
anscu i con uición mis ho as en aquellas lec u as, mien as los lib os de ex o
pe manecían ce ados o abie os sólo po b e es minu os, los necesa ios pa a ce a los
con un ges o de a iga cuando no de asco. Así un día y o o, e a na u al que al llega
al inal del cu so académico y con empla en los p og amas las cosas que yo es aba
.obligado a sabe , me die a pe ec a cuen a de que no me hallaba p epa ado pa a
su i ningún examen
(.
..).
Más conc e amen e, leí en los clásicos de la Medicina, sin-
gula men e a Hipóc a es y a Galeno, a los iniciado es del nue o sen ido de la Medici-
na Claudio Be na d y He ibe o Spence . Más conc e amen e aún, a Ha ey, Maney y
Miguel Sewe , medi ando mucho sob e ales lec u as. Llena mi men e de ales conoci-
mien os isi aba la sala de au opsias y con emplaba lo que allí se hacía..
.
Hablaba con
los en e mos que espe aban se admi idos en la$ salas del hospi al o en los dis in os dis-
pensa ios.
..
Y
así pasabg los días ple ó ico de p o undo medi a y en es ado de lige o
dige i (Tex basa en con e ses.
DOMINGO,
1970,
45-46).
Visqué uns anys a Mad id, on publica les ca es a Le amendi
(1882, 1883)
les quals li dona en nom i ama dins del món medic mad ileny.
Jaume Pi i Sunye li o e í la possibili a de eballa en un labo a o i a
Ba celona i el1 ma eix, més a d, li acili a eu e un í ol a l'escola e e ina ia
de San iago; mig I'obliga en a e -ho. No acaba mai medicina; el coneixe-
men impe sonal que el1 p oposa ia es a a, d'alguna mane a, con aposa a
í ols i c i e is d'au o i a , so in associa s.
8
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
Els eballs expe imen als sob e bac e iologia, sec eció in e na i immuni-
a li dona en p es igi com a cien í ic
i
el po a en a ocupa ca ecs de espon-
sabili a en asques d'in es igació i sani a a Ba celona.
La pe sonali a i l'ob a de
R.
Tu ó ha es a posada de mani es en di e-
en s eballs biog ii ics i c í ics. L'ob a de PERE DOMINGO i SANJUAN (1970)
és, segu amen , la més coneguda
i
ex ensa. El llib e é deu capí ols on es
ba egen dades biog a iques, comunicacions pe sonals, eculls d'es udis sob e
l'ob a de Tu ó, e c. To aixd a que sigui una ob a imp escindible pe al seu
coneixemen . En el capí ol dese que ac a de la Filoso ia, s'inclouen ex os
dels eballs de CARDONER i PLANAS (1950), JULIÁN IZQUIERDO
(1926)
i
JAUME
SERRA i HÚNTER (1927). L'al e au o biog a ic és LEANDRE CERVE-
RA.
Les publicacions sob e el seu mes e són nomb oses. Di igí la publicació
de 1'Ins i u d'Es udis Ca alans
Homena ge a Ramon Tu nó. Recull d'es udis
sob e
la
se a ob a
(1950). A nbdós deixebles són la on biog a ica més im-
po an . P ac icamen o s els es udis an e e encia a les se es dades. Des del
pun de is a de bibliog a ia, la del ambé deixeble de Tu ó, ANTONI
CAR-
DONER
i PLANAS (1950) és, po se , la nés sis emii ica i ex ensa.
Les publicacions del Doc o Tu ó poden ésse classi icades en dos ipus:
Les publicacions de eballs expe imen als sob e els emes esmen a s i els e-
balls sob e me odologia, epis emologia i sob e isiologia senso ial i ce eb al,
els quals enen un cai e no expe imen al. La eo ia sob e la am com a base
del coneixemen s'ha d'emma ca en aques úl im. Les e e encies que es do-
nen al inal d'aques eball són les que co esponen a aques a p oducció no
expe imen al de Tu ó i que és, p ecisamen , on es oba el con ingu nés
elle an de ca a a la psicologia. To el seu pensamen en aques camp es
nod í, pe una banda, de les lec u es de Claude Be na d, J. Mulle , Fechne ,
Helmhol z, Spence , Bain, Wund , Pa lo , W. James, en e d'al es i pe
l'al a en o a una se ie d'obse acions i expe iencies pe sonals o almen
ma cades pe l'empi isme angles i que el1 c eié o amen a ela en la mane-
a d'ésse de la
a a
lla ina.
Aques a p oducció c í ica, de di ulgació i especula i a ensems, ha es a
gene almen classi icada chm a ilosd ica degu , mol p obablemen , al seu
en ama en el qual la p eocupació epis emoldgica juga un pape mol im-
po an . Pe al a banda, s'ha e alua l'aspec e isioldgic d'aques s esc i s i, en
alguns casos, s'ha posa de elleu la se a anscendencia de ca a a la psicolo-
gia. (PI-SUNYER i BAYO, 1950).
Respec e dels eballs d'a aluació ilosd ica, cal ci a el de JOAQUIM SEM-
PERE
(1965). De e és un glossa i de ex os ep esen a ius del pensamen
u onia amb la in enció de dona una isió gene al del seu idea i. Un al e
eball és el ja ci a de CARDONER i PLANAS (1950) on la e e encia a la psi-
cologia s'emma ca dins l'apa a de Filoso ia amb l'encapcalamen «Fun-
cionamen de la ida psíquica, o psicologia; es oba en elació amb la
Me a ísica)).
Val a di , de ca a a aques es udi i d'al es de cai e iloso ic que, gene al-
men , la psicologia és en esa com iloso ia men al i, pe an , es comen a a
pa dels eballs isiologics. Els a icles de DWELHAUVERS
(1926)
i LEANDRE
CERVERA
(1950)
són una excepció.
El
p ime alo a l'aspec e del me ode ex-
pe imen al com a base de la isiologia i la ma eixa psicologia o p enen
e enys ins lla o s eda s pe la iloso ia. LEANDRE CERVERA
(1950),
pe la
se a banda, p e én posa de elleu la impo ancia de la eo ia sob e la am
pe als psicolegs. Man é, pe o, que no és posible als psicolegs pu s
(sic)
de
copca -la dona el basamen expe imen al de la eo ía de Tu ó. -Hom su-
posa que l'adjec iu «pu s» equi al a especula ius com a con a i a objec ius o
expe imen al-. Ce e a eu possibili a s de connexió en e la eo ia sob e la
am i la bio ipologia o, en gene al, la psicologia amb base biologica.
En
les e e encies que acompanyen aques esc i , hom po oba al es
a icles an de c í ica iloso ica com isiolbgica. Pe a una més amplia in o -
mació es poden consul a les ob es, ja esmen ades, de Domingo i Ca done i
Planas.
POSICIONS F'ONAMENTALS
DEL
PENSAMENT
DE
R.
TURRO
No hi ha en els seus esc i s una exposició sis ema ica de les se es opcions
iloso iques onamen als. Aixo no ol di que hi manquin dades, sinó més
a ia hi ha epe ició i en alguns emes ins i o obsessió. La se a mane a
d'esc iu e dóna la imp essió d'ésse la aducció di ec a del discu s men al
que, si bé dóna i esa als emes, so in a di icil de segui -los; la munió
d'exemples i obse acions, el ca ic e dialogan de la se a exposició,
p egun es i espos es, aboquen a esums que so in es con e eixen en
eplan ejamen s
o
ampliacions d'allo an e io men di .
Dins d'aques a onica, alguns emes plan eja s cla amen en un lloc, po-
den e oba -se dispe sos o ambigus en un al e. Val a di , pe o, que la pe s-
pec i a psicologica en la qual hom s'ha posa a es udia Tu ó ha obliga a
ixa -se selec i amen en alguns aspec es i aixo ha pogu augmen a la di icul-
a comen ada.
Pe a l'exposició del seu idea i amb incidencia en la psicologia, he p e e i
comen a , en p ime lloc, les idees ilosij iques i epis emoldgiques pe a pos e-

10
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
no men pasa
al
me ode i desp és a la psico siologia i a la eo ia sob e la am.
Hi ha qua e qües ions que, al meu en end e, es a pales que e en mo iu
de p eocupació pe a Tu ó: la concepció monis a o dualis a de l'home; el di-
lema acionalisme-empi isme. Com un subapa a d'aques ema, la qües ió
del coneixemen a p io i i pe úl im el ema polemic del i alisme.
Dualisme e sus Monisme
Cal di , de bon an u i, que Tu ó es con essa epe idamen , dualis a, o
iden i ican -se amb la esi ca esiana:
Con a iamen a la esis posi i is a, c eo que el p oblema me a sico exis e. El mundo de
lo sup asensible es an eal como el mundo de lo sensible
(.
.
.)
en e uno y o o enómeno
subsis i á siemp e aquella línea di iso ia que an sabiamen e aza a Desca es.
(TURRÓ,
1910).
En enc que és impo an posa de elleu aques a c eenca. Hom no po
esb ina
ins
a quin pun aques es a i macions es a en so meses
a
una posició
de e o d'accep ació de la eligiosi a que imp egna a
ins
els ambien s cul u-
als de seu emps.
Tu ó, al lla g de la se a ob a, ac a epe idamen de la elació en e el
senso i i la men , pe o mai no posa en dub e l'exis encia d'ambdós enomens.
Només en un ex un xic osc que ansc iu una con e sa amb Tu ó sembla
que aques dub i:
Pe o no e quepa duda que un pun o en el espacio lo uni á odo
y
que alma
y
cue po de-
ja án
de se dos cosas dis in as cuando las comp endamos debidamen e y que al unidad
end á su pun o cen al en aquello que sea más necesa io a la pe sis encia de cada
se .
-Y
dando
al
os o un muy humano ges o de humilde en ega acabó-
O
po lo menos
así lo c eo.
(DOMINGO,
1970, 314).
L'a enc en l'es udi del uncionamen del cos huma -de la isiologia i
mol especialmen del e lex- posa sob e la aula el p oblema de la eali a
d'ambdues subs ancies, o ob in un camí a la esi ma e ialis a de ensada pe
Secheno i els e lexoleg-s ussos. P ecisamen aques ema ou un pun de
disc epancia en e Tu ó i Pa lo i Bej e e , al com es a pales en
«El
Me ode
Objec ium i que comen a é més enda an .
Aques a concepció dualis a l'apa a, jun amen amb la qües ió de la ins-
ospecció, del .posi i ismo que, a o unadamen e, lo in ade odo»
(TuRRÓ,
.
1882). En el e a ons d'aques a posició hi ha un e ús o al an a la esi espi i-
ualis a o idealis a com a la esi ma e ialis a.
El
ma enalisme i I'espin ualisme coincideixen a p ojec a sob e la qües ió una omb a es-
pessa.
(TURRÓ,
1916,
Edició
1927, 28).
Pe aques a aó, passan e is a a o a l'expe imen ació que demos a la
dependencia causal del e psíquic espec e del isiolbgic, Tu ó esc iu:
En la nos a emp a i a de de ini la na u alesa de la elació que uneix el e psíquic
amb el e isiologic, no eni n p e ensió de eno a la esi peno bado a del ma e ialis-
me. Abans de o la ecuse n pe me a isica. Reconeixem que exis eix en I'o d e empínc
un en able dualisme en e les se ies psíquiques i els endmens isiologics; pe o c eiem
que les se ies psíquiques no són pas lo an s; enen un Ilac que les lliga a llu condició
causal de la ma eixa mane a que els enomens isics es an liiga s a la condició ex e na
que els de e mina. Si en aques pun la qües ió es p esen a osca i de solució di icil,
aixd
no
és
degu a que no lliguem el e psíquic i el isiologic d'igual o ma com el iic ela-
ciona els enomens sics amb la causa ex e io , en abs acció del concep e me a ísic
d'aques a causa, a la mane a ambé de com el isioleg encadena els e s biologics en
abs acció de o p incipi i al, de o a mena d'espen i al.
(TURRO,
1916,
Edició
1927,
28).
Hom po eu e en aques ex un e ús a so i -se de l'esquema me odolo-
gic pe o, de e , es ac a a d'una accep ació ideologica que con igu a a un
ipus pa icula d'en ocamen cien í íc. Quan Pa lo
i
Bej e e in odui en
no es explicacions del compo amen sense e e e encia al psiquisme, com a
al, Tu ó s'hi oposi, o quali ican d'es e il el seu- pa adigma pe a
comp end e la se ie de endmens psíquics els quals, segons ell, e en d'una
ampli ud supe io a l'explicable pe condicionamen .
Racionalisme-Empi isme
Si bé el D . Tu ó ha ia accep a el dualisme ca esia, la se a oposició al
acionalisme ou o al. Amb aixo segueix els empi is es anglesos: accep ació
del dualisme, pe o e ús de la aó sense expe iencia.
En la in oducció a la ~Filoso ia C í ica», edició cas ellana, plan eja la
qües ió en aques e mes: o la in el-ligencia con o ma la eali a o la eali a
con o ma la in el-ligencia.
No cal di que Tu ó es mos a dicididamen pa idan de la segona asse-
e ació. En base a aques dilema a una di isió en e els iloso s al lla g de la
12
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
his o ia i ajun a pe una pa Desca es, Kan i la
« a a
gemanican i pe
l'al a ul'espe i g ec eenca na en l'anima de la aca lla inan. (TuRR~, 1924,
46). ~ is a il, l'escolas ica i Balmes han es a , segons ell, ep esen an s des a-
ca s de l'opció empi is a. En un al e pun diu:
con Desca es se inicia la comen e subje i is a con sólo concebi que la in eligencia un-
ciona a la in e sa de como se habla en endido siemp e; más a de, con la in e ención
de Kan , el mismo p oblema se plan ea bajo o o aspec o, el aspec o lógico del conoci-
mien o.
(Tu nó,
1924, 45).
Enlloc co n a la
C i e iologia de
J.
Balmes
i a
La
Disc@12'12a
Men al
plan eja
an cla amen la se a concepció empí ica de l'home. Aques a concepció es
conc e a a, co n eu em, en l'explicació del uncionamen dels sen i s, de la in-
el.lig2ncia i de la ma eixa pe sonali a dels indi idus i dels pobles. Aquí po -
em, co n a mos a, dos ag nen s, cla s i ep esen a ius de di a concepció:
l'espe i kan ii diu: pensa co n ulguis, ca po es en on si l'ac i i a pu a que e pe me
e -ho i
es
no po ni deu coacciona la libemma expansió. L'espe i A is o 2lic, en can-
i, diu: Pensa co n de~, pe que el eu pensamen
és
condiciona pe quelcom ex ínsec
al
qual s'ha d'emmo lla si ols pensa bé. Si no ho as
així
ambé pensa as, mes lla o s
se as co n l'ocell que s'és pe du : ambé ola, pe o no sap on és.
(Tu nó,
1912, 181).
. . .
ni
las cosas ni los homb es son como los sabios los conciben o como los imaginan los de
an asía a eba ada, sino aquellas y és os son' como Dios
o
Na u a los hizo
y
a ello hay
que a ene se po se lo p incipal y no a la doc ina que los mues a como debie an se a
,
juicio del p eopinan e.
(-4,
1924, 108- 109).
Més enlla de la p eocupació epis emologica hi ha el e d'una de e mina-
da concepció de l'home i del pe qu? del seu compo amen . De ca a a la psi-
cologia, on I'objec iu consis eix a busca el pe qu? del compo amen , é una
impo ancia cabdal el e de quina sigui la concepció des de la qual s'anali zi
el compo amen ja que po so gi , basicamen , una posició acionalis a i una
al a empi is a.
Així les coses hom pod ia pensa que la solució és segui cadascú el seu
camí. Pe o Tu ó s'an icipa a la comodi a d'un plan ejamen co n aquell.
Pe a ell, la posició empí ica no és una c eenca o una concepció ap io is a, si-
nó el esul a de l'expe iencia humana acumulada. L'expe iencia és
la imposició, que no podem modi ica , que no po a macula de peca , que semp e es e-
pe eix de la ma eixa mane a dins les ma eixes condicions
(.
.
.)
l'ob a de la pensa humana
és
an més o a co n nillo s'ajus a a ~o que des de o a
li
e imposa
(TuRR~,
1918, 81).
RAMON
TURRÓ:
EL METODE
CIENT~FIC 1
COMPORTAMENT
HUMA
13
No es ac a, pe an , d'una opció con a una al a, sinó de la supe ació
de p e eses explicacions pe explicacions basades en e s demos a s o de-
mos able~. La concepció empí ica es di e encia de la acionalis a en que
men e en aques a els p incipis són en e ec e p incipis, pos ula s a p io i, els
p incipis de la posició empí ica són el esul a de l'expe iencia humana, la
qual és, ensems, inspi ado a de la me odologia expe imen al*.
Lo
p opio cabe deci de los p incipios de la ciencia expe imen al; mi ándolos bien no
son p incipios sino esul ados
(TURRO,
1924, 82).
Pe a Tu ó, el posi i isme de la ciencia expe imen al és una con inuació
del c i e i empi is a, al ni el1 me odologic, i en aques sen i diu que Claude
Bema d desen olupa un me ode que ja ha ia es able in ui i amen Bacon:
l'obse ació, l'e idencia de e s i la inducció pe aconsegui coneixemen
(TuRRÓ,
1882).
En el discu s «La Disciplina Men al*, Tu ó acaba amb aques es pa-
aules:
También end á pa a nues a época el desengaño en el alo del juicio pe sonal
y
con él
la nue a enseñanza que ha de cu a le del g a e mal que padece
(TURRÓ,
1924,
109-110).
Ul a les possibles in luencies de la si uació social i polí ica i el ma eix e
de la p ime a gue a mundial, el seu desig -que és ala nue a enseñanza,-
és una opció pel coneixemen impe sonal, basa en els e s i que pe me és
l'acumulació; la qual cosa anscendeix la si uació i el o en que a ésse di ,
pe a con e i Tu ó en un a anca de l'obje i i a i la in es igació expe i-
men al en isiologia i psicologia al nos e país.
L'Inna isme
L'opció empi is a de Tu ó el' a po a al e ús dels concep es inna s.
Aques a qües ió de les idees inna es e a cabdal en la discussió en e aciona-
lis es i empi is es. De e , pe o, Tu ó no po a el ema a la discussió sob e
l'exis encia de la idea inna a de Déu o de l'anima; enca a que nega el ca ac e
*
Sob e aques a úl ima asse e acióTu ó dedica una bona pan de la in oducció a la .Filo-
so ia C í ica*, esc i a exp essamen pe a l'edició en cas ellP i en ella, a mes,
es
oben els plan-
ejamen s més clan espec es de les posicions empi is a-expe imen al i l'an esi acionalis a de
Kan .
20
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
minisme no és, com deia Tu ó, un p incipi sinó un esul a . Un esul a de
'
l'eapenencia humana. Desca es aplica a aquell concep e de egula i a o de-
e minisme a la ma e ia -el cos hum2 inclos- i la compa a a a un ello ge
que Déu que ha ia posa en ma xa i unciona a doncs de o ma p ees able -
a.
El
mo mecanicisme so gí del model que s'emp i pe a il-lus a aquell
pnncipi. Desca es, pe o, pensa a que la men ac ua a o a d'aquell o d e; la
conside a a au onoma. Els in es igado s pel «camí del cos~, a en ana acu-
mulan dades que demos a en la egulan a dels ma eixos enomens suposa-
da nen so a la inicia i a de la men . En base a les e idencies ob ingudes es
plan eja a quina e a la na u alesa dels enomens supe io s com l'in elalec-
ual.
És
p ecisamen ací on Tu ó apo a una isió a iscada pel momen en
que el1 i ia.
Fonamen em, doncs, la necessi a Iogica en el suposi que I'acció ex e na segui i ac uan
damun del sen i de la mane a que ho éu en ésse es able a I'expe iencia i en el suposi
que la unció senso ial segui & eaccionan uni o memen , és a di , que la onamen em
en els ma eixos elemen s que an possible la unció in el.lec i a.
Aix6
que anomenem in-
el.li@ncia no és
ni
osa ni és olun a , ni quelcom e icienbque c ei in el.lecció; la in-
el.li@ncia és un enomen i com o enomen esul a de les condicions que el de e minen
(TURRO,
1912, 166).
El
de e minisme, pe an , aba ca o s els enomens; ins i o allo que es
pensa a que e a una quali a de la men és anma eix el e lex d'allo ex e io ;
la necessi a logica e lex de la egula i a uni e sal.
Tu ó po a la qües ió del de e minisme a una conclusió e ulsi a i pole-
mica:
Quienes dispongan de los eso es que hay que pone en juego pa a mo e la in eligencia
humana, esos han sido, son
y
se án los amos del mundo
(TIJRR~,
1924, 67).
Una conclusió com aques a e ela la cohe encia i agudesa del pensa nen
de Tu ó.
h
a di , si s'amba a la conclusió que els enomens men als es an
so mesos a la ma eixa egulan a , deixan a pa la complexi a , que la es a
de enomens de la na u alesa, aixo ol di que coneixen les a iables que els
egulen, que els de e minen, n'és posible el con ol. Tu ó deixa l'a e aci,
sense ap o undi en les implicacions d'aquella a i mació. Una egada més,
pe o, es eia essó d'un ema polemic, que ho comenca a lla o s a ése i que,
pos enonnen han ac a en e d'al es Be and Russell i B.F. Skinne . Les
no el-les
Un
mbn
e&
de Huxley i
1984
d'O wel1, o en la aducció li e a ia
de la ma eixa p eocupació de Tu ó.

Causes P ime a
i
Segona
Una al a ca ac e ís ica del me ode expe imen al és el e ús a explica el
pe que dels pe ques. Re Us que no és al a cosa que impo encia. Hom sap
que els cossos cauen pe que hi ha una o ca que els a eu. Pe o pe que aix6
é8
així la ciencia no ho po con es a :
El
p oblema de la ciencia no es á en a e igua la esencia ín ima; el quid de donde el e-
nómeno p ocede, sino simplemen e en de e mina las condiciones que p esiden a su
apa ición y nos en e an de su modo de se
(.
.
.)
La sensación se dice hoy, es un p oduc o
de la ecep ibilidad del espí i u. Noso os espondemos que la sensación es un hecho cu-
ya causa p ime a igno amos pe o cuyas condiciones se pueden de e mina . Reco demos
el dicho de New on: ano da p uebas de se homb e de ciencia quien se de ana los sesos
en busca de las causas p ime as
(TuRRÓ,
1882, 1883.
An.
1).
'
L'a an a ge de la ciencia és que pe me coneixe millo la na u alesa;
pe me , en conseqüencia p edi i ins con ola enomens pe o no pe me
ana més en112 dels e s pe a cons ui eo ies que expliquin, a la egada el
pe que de les elacions obades. El cien í ic, com ja hem is , es nega a ésse
me a uic.
To i amb les possibili a s d'adqui i més amplis i p o unds
CQ-
neixemen s sob e la na u alesa, la limi ació segueix essen la ma eixa.
Causes inals
Res no'hi ha més oposa a un c i e i expe imen al conec e que el pun de is a eleolo-
gic.
(...)
W.
James ha di que el ca ic e dis in iu dels enomens psíquics és la inali a .
El
ma eix hom deia dels enomens ex e ns quan no e en es udia s pe llu s o ígens
causals. To é una i quan igno em com o és de e mina pe la se a causa.
És
la igno-
ancia d'aques a causa o iginal la que ens po a a imagina
una
endhcia
o una causa
i-
nal en una con e encia eleologica pu amen il.lu& ia
(-6,
1916,
Edició
1927,
44).
No hi ha g an cosa a comen a en un ex an cla i que e lec eix una
al a de les ca ac e ís iques del me ode expe imen al i de la ma eixa concep-
ció de e minis a.
El
e signi ican de ca a als psicolegs, és l'apa ició del nom
d'un psicoleg eminen * com a exponen de la o mulació eleologica. Tal e a
el ebuig de Tu ó a aques es o mulacions, que quan esc i ia la pa aula
« endencia? ho eia, en gene al, en e come es.
*
W.
Jqes
(1842-1910).
Figu a cabdal en els inicis de la psicologia de
EE.UU.
22
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
El
concep e d'ins in
Pa dels a gumen s de Tu ó a a o del me ode expe imen al so geixen
en els seus esc i s co n a eplica o c í ica a les o mulacions de base subjec i is-
a o acionalis a. Aques és el cas del concep e d'ins in i que el1 ebu ja co n a
explica iu de la selecció d'alimen s
no és pe coneixemen inna o ins in iu que es coneixen les coses alimen oses, sinó pe
I'ob a de I'ap enen a ge
(TURRÓ,
1912, 82).
Quan diem que mengem pe ins in , que l'ins in ens a isa de si un alimen és nociu,
e c., pa lem pe pa la , pe que aix6 al an co n di que no sabem pe que iem els ali-
men s
o
pe que sabem que aques o l'al e són nocius
(TURRÓ,
1912, 61).
En l'explicació de l'o gani zació i uncionamen del sen i , Tu ó insis eix
en el seu e ús d'explicacions pe «causes obscu es~, o pe suposades conduc es
he edi anes que l'únic que an és escomb a el p oblema so a l'al omb a,
co n es diu ulga men .
La
in ospecció
Aques ou un dels emes als quals Tu ó dedica més pa aules dins la oni-
ca de la c í ica a ac uacions no expe imen als. La c í ica posi i is a a la
in ospecció es onamen a a en la incompa ibili a d'ésse obse ado i obse -
a , ja que aix6 anulala a 1'objec i i a .de la ma eixa obse ació. Pe an , ca-
lia busca al es o mes d'es udi. La psicologia de Wa son, coneguda co n
conduc isme, ambé s'anomena, inicialmen , psicologia de l'al e, p ecisa-
men pe aques c i e i posi i is a que exigeix I'e idencia dels e s pe a a i-
ba a l'aco d i l'acumulació. Tu ó no es mani es a sob e aques pun .
És
més, el1 no desca a mai la possibili a de segui emp an la in ospecció en
psicologia. C i ica algun aspec e de la in ospecció. Tal co n es po eu e en
«El Me ode Objec iu,,, deixa la possibili a a una in ospecció desc ip i a que
pugui e lec i el e isiologic en la consciencia.
El no e ús me odologic de la in ospecció i el seu c i e i posi i is a donen
comp e d'una de les o iginali a s del pensamen u onia
Véase, pues, si es de impo ancia capi alísima pa a el isiólogo, la desapasionada
y
leal
aplicación del análisis subje i o pa a la in es igación del uncionalismo ce eb al. Augus-
o Comp e, al epudia lo como inú il
y
ano, desconoció, no sé si deci a sabiendas, la
oz de la expe iencia; pues, ¿quién puede duda de que el hecho subje i o es un hecho
an posi i o y e az como lo son los que las manos ocan?
(TuRRÓ,
1882, 1883, A .
11).
La u ili a de l'an5lisi subjec i a, doncs, é el seu ona nen en la concepció
isiologi zan de Tu ó.
El
e isiologic és l'an eceden i el e psicologic el sub-
seqüen . Pe a es udia el e isiologic calia aplica la me odologia expe i nen-
al, pe o calia que os compli nen ada pe la in ospecció. Aques a o mulació
en a o almen dins la logica dels psico ísics. És coneguda la desg acia de
Fechne , que es pos5 a con empla el sol pe a e una analisis subjec i a de
les sensacions i es igué es anys cec. Tu ó, a l'especula sob e el dolo , en
els «Apun es sob e la isiología del ce eb o» es basa en un eball de Riche *,
en el qual aques es col-loca a unes pinces i anali za a les sensacions que
ana a enin en passa el emps. En «El Me odo Objec iu* ci a el eball de
Blix", en el qual aques descob í les di e en s sensibili a s pe i e iques
- ed, p essió, dolo , calo - mi jancan «la noció apa eixen a la cons-
ciencia, amb la eacció a cadascuna d'aques es sensibili a s especí iques*
(TuRRÓ,
1916, Edició 1927,
47).
P obablemen aques s eballs jus i ica en l'accep ació de la in ospec-
ció, o apa an -lo dels esquemes de Bej e e i Pa lo :
No en cas de I'obse ació de I'elemen psíquic, W. Bej e e exclou de la se a psicolo-
gia objec i a la e i a psicol0gica. No es ac a ací de sup imi aques a obse ació
amb el p e ex que I'expe iencia ha demos a a bas amen que els enomens psíquics
ens són impe ec amen conegu s quan són es udia s des del pun de mi a pe sonal o
pu amen in ospec iu. El que manca -i aques és el p oblema del me ode- és de
i-
xa pe enda an les condicions en les quals aques es udi ha d'ésse e ec ua
(...)
Aques a és la qües ió p imo dial que demana una solució. Sup imi I'obse ació dels
enomens psíquics pe que no po a a conclusions accep ables uni e salmen , pe aó
de la mane a pe sonal com aques a obse ació és p ac icada, se ia an poc I6gic com
enuncia a emp end e un ia ge ins a un ce lloc amb la sola excusa que el camí pe
ana -hi no es a aca (TuRRO, 1916, e sió 1927, 48-49).
Tu ó no p oposa cap mane a conc e a de e el camí en l'analisis subjec-
i a. Sembla demana una ins ospecció en enada, a la mane a de
Tichene *, pe
a
esold e aques a qües ió. P oposa, en aques sen i , «una
*
Cha les Riche (1850-1935). Fisioleg, p emi Nobel de Medicina I'any 1913. C ea el con-
cep e d'ana ilaxi co esponen a un ema que ambé es udia Tu ó.
* *
Blix i Goldshei de , pe sepa a , e en el ma eix descobnmen du an I'any 1883-1884
(BORING, 1978, 114).
S-
*
Tichene (1867-1927), deixeble de Wund i po ado al EE.UU. de les idees expe imen-
alis es d'aquell.
24
QUADERNS
DE PSICOLOGIA
ce a mane a d'obse a que s'imposa a o s com una disciplina comuna»
(Tu nó,
1916,
Edició
1927, 49).
Un cop aconseguida una in ospecció disciplinada, la unció que li a ibuya Tu ó e a pu a-
men desc ip i a.
Aques examen -in e io - ha es a p ac ica des de di e en s pun s de is a. Men e
els uns s'han p eocupa , sob e o , d'obse a com els es a s psíquics es succeeixen segons
llu semblanca, llu s con igüi a , llu associació, d'al es han p e en conside a -los
ag upa s segons els elemen s que els composen, ce can de eu e com s'edi ica la ida
psíquica complexa. To s, no con as an , han enume a llu obse ació segons un c i e i
na u alis a; se ia an injus de nega o a alo a la ciencia així cons i uida com de nega
la alo de la mine alogia, que di e encia o iden i ica els ca ac e s amb els quals, es p e-
sen en els cossos en la na u a. La alo eal d'una ciencia aixi cons i uida és pu amen
desc ip i a
(TuRRÓ,
1916,
Edició
1927, 19-20).
Allo que Tu ó c i ica a de la in ospecció e a la se a p e ensió explica i-
a, p e ensió que no enen els psicolegs empi is es sinó ((escoles ilos6 iques
que sos enen que, pe l'expe iencia in e na, hom pe cep d'una mane a im-
inedia a el lla~ causal que egeix la successió de ce s enomens psíquicsn
(Tu nó,
1916,
Edició
1927, 21).
Ciencia
i
A
Hom po oba a i macions isolades sob e el me ode expe imen al en
p ac icamen o s els esc i s als quals em e e encia. Pe exemple, la se a opi-
nió -que és la de Claude Be na d- sob e la inu ili a de les ma ema iques si
els plan ejamen s d'in es igació són e onis (TuRRÓ,
1883).
Pe o, de e , els
emes exposa s són aquells als quals Tu ó hi dedica una majo a enció.
Ul a aques s aspec es conc e s i limi a s
a
la me odologia cien í ica,
Tu ó p e én una mo al i un o denamen d'al es em'ed elaciona s amb el
coneixemen i basa en la concepció que so gia de la ciencia i els p incipis -o
millo esul a s
-
que l'acompanyen.
So geix, pe exemple, una mo ali a que consis eix en accep a i espec a
ales limi acions que pe na u a li o en imposadesn a l'ac i i a in el.lec i a.
En el discu s
La disczplzna men al,
hom po oba -hi o a una se ie de consi-
de acions sob e la llibe a , la impe sonali zació i humili a en l'home de
ciencia.
En un al e lloc, als ((Dialegs sob e coses d'a i de ciencia» (TuRRÓ,
1925),
pa la de la complemen a ie a del e cien í ic i del e a ís ic. El p i-
me p e én explica els endmens i eu e'n conclusions uni e sals o lleis; el se-
gon p e én desc iu e o ep esen a la eali a .
El món de la ciencia és el món de les comp ensions gene als, el món de les coses belles és
el de les in uicions sensibles (TuRRÓ, 1925)
Compa a l'explicació que de l'eco a el pas o , com a símbol d'ingenui a ,
amb l'a is a, pe qui? ambdós p enen les coses al com les ep esen en, no al
com són ealmen . «La de ia uni icado a» de la ciencia a més en112 de les
ep esen acions pe a ce ca l'explicació dels enomens. D'alguna mane a,
Tu ó a en end e que la ep esen ació és p imi i a i i acional, men e que
l'explicació Es un es adi e olu iu pos e io , acional. Aixd no obs an , el1 c eia
necessa i l'equilib i en e ambdues ac i i a s, les quals són legí i nes i compa-
ibles en cada indi idu.
BAIN, A.,
The emo ions and he will,
Lond es, 18652.
BARBANY, J.R., GRANADOS,
E.,
«Rece ca en medicina bisica du an la Mancomuni a i la
Ge-
ne ali a , en el llib e
La ece ca als PaiSos Ca alans,
Ba celona, Fdi a pel sec e a ia de
1'Ambi de Rece ca del Cong és de Cul u a Ca alana, 1978.
BECHTEREV,
W.,
La psicologú obje i a,
Buenos Ai es, Paidos, 1953 (la ed. en us, 1913).
BELLIDO, J.M., «La ob a pedagógica de R. Tu ós,
Re is a de Hipene
y
Sanidad Pecua ias,
1926 (oc ub e).
BERNARD, C.,
In oducción al es udio de la medicina expen'men al,
Buenos Ai es, El A eneo,
1959 (la edició en ances, 1865).
CARDONER i PLANAS,
A.,
«Es udi c í ic de l'ob a cien í ica de Ramon Tu ó ,
Homena ge a
Ramon Tu ó.
Ba celona, Ins i u d'h udis Ca alans, 1950.
CARRERAS ARTAU, T.,
Médicos Filóso os Españoles del S. XIX,
Ba celona, I.E.C., 1952.
CERVERA, L., *El Doc o Ramon Tu ó ,
Re . de Ve ekz&zk,
1926a.
-
La nos a gen . D . Ramon Tu ó,
Ba celona, Quade ns Blaus, 1926b.
-
«No as pa a una biog a ía
y
bibliog a ía de
R.
Tu ó ,
Re is a de Higiene
y
Sanidad
Pecuank,
1926c, Tomo XVI.
-
«El Doc o Ramón Tu ó», Ba celona,
A chi o Médico-Biog á ico,
1927.
-
«El Doc o Ramon Tu nó», Galena d'occi ans il.lus es,
La
Medicina Ca alana,
Ba celona,
1934.
-
«Els p oblemes de les ape encies ,
Homena ge a Ramon Tu ó,
Ba celona, I.E.C., 1950.
DOMINGO i SANJUAN, P.,
Tu ó, homb e de ciencia medi e áneo,
Ba celona, Ed. Pa ic, 1970.
DWELHAUVERS, G., «Las ideas ilosó icas de Tu ó ,
Re . Ve e zhana de Españu,
XVIII,
núm. 6, 1926.

26
QUADERNS DE PSICOLOGIA
DWELHAUVERS,
C.,
~Ramon Tu ón
Au Ja din de l'ln an e,
1924,
núm.
2.
FONTRODONA, M., *El D . Ramón Tu ón,
Anales del Colegio O icial de Ve en'nanos,
núm.
290, 1968.
-
.Los abajos y los días de un ca alán de ib a. El D . Ramón Tu ón,
Des ino,
1968,
S. XXXI.
GONZALEZ, P., aRamon Tu ón,
Annak de Ciincies Midiques,
num.
8,
Ba celona,
1927.
IZQUIERDO ORTEGA,
J.,
*La ob a ilosó ica de Ramón Tu ón,
Re . de Hipene
y
Sanidad Pe-
cuan0s,
Tomo XVI,
1926.
ORIOL
ANGUERA,
A., *Tu nó, es eces p o e an,
Ci cula del Col. legi O icial de Ve enhani,
1955.
PAVLOV, I.P.,
Ac i idad nemosa supe io ,
Ba celona, Fon anella,
1973.
-
F iiologia
y
psicologíu,
Madnd, Alianza Edi o ial,
1976.
-
Re exes condiciona s
i
inhibicions,
Ba celona,
Ed.
62, 1967.
PI i SUNYER, A.,
La
unidad uncional,
Ba celona, Minena,
1919.
PI-SUNYER i BAYO,
J.,
*La isiologia en l'ob a de R. Tu ón,
Homena ge a Ramon Tu ó,
Ba -
celona, I.E.C.,
1950.
RIERA,
J.,
Ideal ime iposi imime en la medicina ca alana del S. XIX,
Ba celona, I.E.C. A xius
de la Secció de Ciencies núm.
53, 1973.
ROSES i CASCOIGNE, M., áEls o ígens del coneixemen ' de R. Tu ón,
Homena ge a Ramon
Tu ó,
Ba celona, I.E.C.,
1950.
SEMPERE,
J.,
Idea i de Ramon Tu ó,
Ba celona,
Ed.
62.
An ologia Ca alana núm.
18, 1965.
SERRA H~JNTER,
J.,
ala ac e ís iques onamen als de la iloso ia d'en Tu ón,
Monog a ies Mi-
diques,
núm.
12,
Ba celona,
1927.
SECHENOV, I.M.,
Los e ejos ce eb ales,
Ba celona, Fon anella,
1978
(la
ed. en
1863).
SPENCER, H.,
P incipios de Psicologíu,
Ed. La España Mode na, Mad id,
1870.
TARRUELLA,
J.,
aEl ~ o esso Ramon Tu ó, EL MESTW.
Annak de ciencies medipues,
Ba ce-
lona,
1923.
TURRO,
R., *La ó mula de la ida del D . Le amendin,
El Siglo Médico,
Mad id,
1882.
-
*La ó mula de la ida. (Rec i icación al D . Le amendi)~,
El Siglo Médico,
Mad id,
1883.
-
*Apun es sob e isiología del ce eb on,
El Siglo Médico,
Madnd,
1882-1883.
-
*Dualismo Ce eb al.,
Gace a Médica Ca alana,
Ba celona,
1884.
-
*Las ue zas isicas y la ue za psíquica*,
Gace a Médica Ca alana,
Ba celona,
1885.
-
aPsychologie de l'equilib e du co ps humainn,
Reme de Phylosophie,
Pa ís,
1908.
-
.La in uición sensible según la doc ina escolás ica y la pe cepción sensible de Helmhol zn,
Cul u a Española,
XVI,
1909.
-
aEl p oblema clínicon,
Remi a de ciencias médicas de Ba celona,
XXXVI, B,
1910.
-
O ígens del coneixemen : la am.
Ba celona, Socie a Ca alana dlEdicions,
1912a.
-
La
cdenologza de J. Balmes,
Ba celona, Socie a Ca alana d'Edicions,
1912b.
-
0njp.s
de les ep esen acions de l'espai ac il,
A xius de 1'Ins i u de Ciencies. Ba celona,
1913.
Edició u ili zada
Monog a ies Mediques,
núm.
60,
Ba celona,
1932.
-
.El Me ode Objec iun,
Reme Philosophique de la F unce e de l'E ange ,
Any XVII,
1916.
Edició u ili zada: Monog a ies Mediques. núm.
12,
Ba celona,
1927.
-
aL'hima i la llenguan,
La
publici a ,
17
oc .
1917,
Ve sió u ili zada:
L.
Ce e a,
La
nos a
Gen ,
Ba celona,
1926, 63-68.
-
La
base ó ica de la In eligencia,
Mad id, Publicaciones de la Residencia, Se ie la, ol.
IV,
1918a.
-
uFiloso ia C í ica», Ba celona,
Enciclopedia Ca alana,
núm. 4, 1918b. Edició Cas ellana,
Madnd,
Ed.
A enea, 1919.
-
La
discipliw men al,
Madnd, Publicaciones A enea, 1924. Hi ha una e sió ca alana de
L.
Ce e a, Ed. Ba cino, 1929.
-
uDiilegs sob e coses d'a
i
de ciencia,,
Reui a de Ca alunya,
Ba celona, 1925. Hi ha una
e sió en cas elli:
T es diálogos sob e la iloso i de
la
es é ica
y
la ciencia,
Buenos Ai es,
Ed.
Pe iplo, 1951.
VICENS,
T., ~L'ob a ilosd ica d'un cien í ic. Ramon Tu ó~,
L'A enc,
núm. 20, Ba celona,
1979.
RESUMEN
En es a p ime a pa e del a ículo1 hemos in en ado da una isión de los
p incipales emas que p eocupa on a Ramón Tu ó sob e la concepción de
los enómenos humanos, de su c i e io de lo que de inía a la ciencia,
y
de có-
mo podía aplica se al es udio de dichos enómenos.
En la segunda pa e p esen a emos aspec os más conc e os elacionados
con la explicación del compo amien o, ag upándolos en dos campos de in e-
és: la psico isiología
y
el ap endizaje. El úl imo ema se o ien a a mos a la
opinión de Tu ó sob e Wund , los e lexólogos usos y su pe sonal elación
con
A.
Bain
y
H.
Spence .
ABSTRACT
In he i s pa o his a icle we ha e ied o expose Tu o's p incipal
hemes o in e es conce ning he concep ion o human phenomena as well as
his de ini ion o science and how i can be applied o he s udy o hese phe-
nomena.
In he second pa we will gi e mo e conc e e aspec s o he explana ion o
beha io , g ouped in wo ields o in e es : psychophysiology and lea ning.
The la e heme is mean o show Tu o's opinion on Wund , he Russian e-
lexologis s and his pe sonal ela ion wi h
A.
Bain and H. Spence .
1
La segunda pa e del a ículo se á publicada en el p óximo núme o de
QUADERNS
(N.
de la R.).