La Psicologia Gene zca de Jean Pia-
ge .
Recull d'es udis a cu a de
Miquel Siguán. Edicions de la Uni-
e si a de Ba celona
L'Anua i de Psicologia de la Uni e si a
de Ba celona ha dedica un núme o mono-
g i ic a la Psicologia Gene ica de Jean Pia-
ge .
Mol ens complau disposa d'una se ie de
eballs sob e les apo acions eo iques
i
me-
odologiques del g an pensado
i
cien í ic
així com d'un segui d'es udis inspi a s en la
Psicologia Gene ica
i
eali za s pe in es iga-
do ~
i p o essionals del nos e país.
El ema s'in odueix a pa i de es a i-
cles de ca ic e
his o ie.
Piage i ek sew o ígens cien @cs ~Ji'loso-
Jics
pe An onio Capa ós. L'au o a una
p esen ació dels co en s iloso ics, cien í ics
i
psicologics que dona en lloc al sis ema pia-
ge ii, alho a que posa de elleu la g an ca-
paci a d'o gani zació
i
d'es uc u ació de
Piage pe endega a pa i d'ells I'acció in-
es igado a.
Piage a Ca alunya
de Miquel Siguan, pa-
lesa les elacions pe sonals
i
cien í iques que
s'es abli en en e Piage
i
Ca alunya des del
emps' de la Mancomuni a ins a una epo-
ca nés ecen , Ile a del pe íode de la gue a
ci il,
i
asseiiyala la in luencia que ha ingu
an pel que a a la p epa ació psicologica i
cien í ica de psicolegs al nos e país com a la
inspi ació de ece ques
i
(línies de eball.
El eball de Cesa Coll
i
Ch is iane Gillie-
on,
Jean Piage i lescola de Gineb a: I ine-
a i i endencies ac uak
cons i ueix un e-'
ball c onologic mol ben documen a
i
ex-
haus iu sob e els p incipals momen s
i
e apes
en l'ob a de Piage amb la inali a de copsa
millo les i es de cada nomen : els o ígens
de la in el.ligencia, la genesi de les ca ego-
ies onamen als del pensamen , ins als
plan ejamen s mes ecen s, els quals queden
esumi s seguin els au o s en els pun s se-
güen s: la Iliscada p og essi a que s'ope a
des d'una psicologia gene ica cap a una
psicologia del desen olupamen , des dei sub-
jec e epis emic cap al subjec e psicologic in-
di idual,
i
inalmen des d'una psicologia
que aspi a a se independen de les si ua-
cions pa icula s cap a una psicologia que
ce ca les se es explicacions en la mixima di-
e si icació possible de les si uacions.
Segueixen dos eballs que ap o undeixen
emes ja desen olupa s pel ma eix Piage ,
I'aspec e de la cons ucció de la unció sim-
bolica inculada amb la comunicació, pe
Ca me T iado i el de Ma io Ca e e o se-
guin la p eocupació ac ual de 1'Escola de
Gineb a pe I'es udi d'es a egies.
Ca ne T iado en
Ac i ila s senso io-
mo iw
i
simb6liques i adquisició del llen-
gua ge
es udia I'e olució de la comunicació
des del pe íode senso io-mo o ins a I'apa i-
ció de la unció simbolica. Inicialmen la co-
municació en e el nen i I'adul és de ca ic-
e ges ual (pe íode p e-lingüís ic); p og es-
si amen apa eix la comunicació e bal Ili-
gada a I'adquisició de la unció simbolica.
De o a mane a, du an un lla g pe íode el
ges acompanya i la pa aula ins a iba a
la plena hegemonia del llengua ge e bal.
Al es a icles del ecull p esen en des de
di e en s pe spec i es el ac o cqmú d'ap o-
undi sob e el pape del medi social en
I'e olució psíquica del nen. Jus amen pe -
que Jean Piage ha es a so in c i ica pel
e d'ob ia aques ac o , ens sembla impo -
an que en un ecull ep esen a iu dels e-
balls e s dins la pe spec i a piage iana al
nos e país, aques ema apa egui amb un
pes especí ic en els eballs p esen a s.
Fen -nos nos e el que diuen els au o s del
p ime a icle que comen a em, di íem que:
~Piage no eali zi aques es in es igacions,
pe o si a ui les podem e uns al es, és, bo-
na pa , g icies a la se a ob an.
Aques ex pe any al eball de J. Pala-
cios i P. B aza sob e
Con ex os del desen o-
lupamen . Un exemple: El judici mo al.
Aques es udi sob e les nocions de inhabili-
a , oba o i i jus ícia immanen en el nen,
seguin les adquisicions successi es desc i es
pe Piage , posen de mani es que segons
I'o igen social, els nens segueixen un i me
di e en en I'adquisició de la mo al au ono-
ma, oban -se els nens de clase al a p i ile-
gia s en aques sen i . La aó d'aques des a-
semen és explicada pels au o s pe les p ac-
iques educa i es di e encials que es donen
en les amílies. Pe un cos a e i iquen, se-
guin BECKER (1964) que en les classes socials
més a a o ides economicamen i cul u al-
men , hi ha més endencia a segui una edu-
cació democ ii ica, i pe al a banda demos-
en que aques e in lueix en I'adquisició
de la mo al au onoma pe pa del nen.
Les p ac iques comunica i es dis in es en
la amília segons I'o igen de clase és ambé
el pun de pa enca del eball de J.D.
Ra ní ez-Ga ido:
In luencia de
la
sociali -
zació en el desen olupamen de la ep esen-
ació del món.
El eball pa eix de la hipo-
esi que en I'ac e de de ini i explica els ob-
jec es més allunya s de I'expe iencia del nen
és on é més pes la di e encia de classes so-
cial~, la qual cosa es demos a en els cas dels
concep es «sol» i ees ellau.
El eball de J.A. Del al i C. Ca e e o,
Un es udipilo sob e
la
comp ensió del con-
cep e de pak,
e isa un dels p ime s es udis
d'en Piage i d'en Jehoda i es udia el ema en
els seus aspec es geog ii ics, geog a ics-espa-
cials i Iogics. Els au o s deixen de banda o-
lun a iamen , com explici en a les conclu-
sions, al es aspec es de la noció de país
(polí ics, adminis a ius, e c.) que segu a-
men els po a ien a posa de elleu la im-
po ancia de la consciencia nacional iscuda
pel medi social que en ol a el nen. Els
esul a s indican que la noció de país no es
dona ins els 10-1 1 anys són posa s en elació
amb cóm I'escola ac a el ema.
El eball de G. Sas e, M. Bassedes i R.
Sella és,
La eo ia de Piage i la in es igació
psicopedag6gica
ep esen a un pas impo -
an quan a I'ap o undimen del pape del
medi escola en I'e olució cogni i a del nen.
L'es udi desc iu la genesi de la ep esen ació
g a ica demos an que en el cas dels símbols
g a ics a i me ics I'adquisició d'aques s no es
gene ali zado a a o es les si uacions si es
eali za pe associació amb el llengua ge e -
bal. El eball conclueix amb la necessi a
que I'escola omen i la cons ucció de di e-
en s codis g a ics no e bals pe pa del
nen pe mena -lo a descob i la necessi a de
sis emes de signes uni e sals.
Espe em que la lec u a d'aques ecull
sugge eixi la eali zació de mol s al es es u-
dis que pe me in a enca no solamen en els
coneixemen s de I'e olució psíquica del nen
sino ambé en I'adequació de I'ensenyamen
a les di e encies que els indi idus plan egen
en llu e olució.
Nú ia SILVESTRE
i
BENACH
Ma ia Rosa SOLÉ
i
PLANAS
Pelechano,
V.
y
cols.
In e ención psicológica
Valencia, Al aplus
1981,
456
págs.
T as el ulgu an e e indiscu ible einado
del análisis compo amen al de cla a ai-
gamb e skinne iana, du an e la década de
los se en a los ecnólogos de la conduc a
en e a una demanda social que exigía solu-
ciones ecléc icas undamen adas en en o-
ques mul idisciplina ios, u ie on que ol e
sob e sus pasos
y
alo a de mane a concien-
zuda el camino eco ido.
De es a au o alo ación su ge un en oque
eno ado , que no up u is a, anclado en el
análisis uncional
y
en la e apia conduc ual