Recensiones

La Psicologia Gene zca de Jean Pia- ge . Recull d'es udis a cu a de Miquel Siguán. Edicions de la Uni- e si a de Ba celona L'Anua i de Psicologia de la Uni e si a de Ba celona ha dedica un núme o mono- g i ic a la Psicologia Gene ica de Jean Pia- ge . Mol ens complau disposa d'una se ie de eballs sob e les apo acions eo iques i me- odologiques del g an pensado i cien í ic així com d'un segui d'es udis inspi a s en la Psicologia Gene ica i eali za s pe in es iga- do ~ i p o essionals del nos e país. El ema s'in odueix a pa i de es a i- cles de ca ic e his o ie. Piage i ek sew o ígens cien @cs ~Ji'loso- Jics pe An onio Capa ós. L'au o a una p esen ació dels co en s iloso ics, cien í ics i psicologics que dona en lloc al sis ema pia- ge ii, alho a que posa de elleu la g an ca- paci a d'o gani zació i d'es uc u ació de Piage pe endega a pa i d'ells I'acció in- es igado a. Piage a Ca alunya de Miquel Siguan, pa- lesa les elacions pe sonals i cien í iques que s'es abli en en e Piage i Ca alunya des del emps' de la Mancomuni a ins a una epo- ca nés ecen , Ile a del pe íode de la gue a ci il, i asseiiyala la in luencia que ha ingu an pel que a a la p epa ació psicologica i cien í ica de psicolegs al nos e país com a la inspi ació de ece ques i (línies de eball. El eball de Cesa Coll i Ch is iane Gillie- on, Jean Piage i lescola de Gineb a: I ine- a i i endencies ac uak cons i ueix un e-' ball c onologic mol ben documen a i ex- haus iu sob e els p incipals momen s i e apes en l'ob a de Piage amb la inali a de copsa millo les i es de cada nomen : els o ígens de la in el.ligencia, la genesi de les ca ego- ies onamen als del pensamen , ins als plan ejamen s mes ecen s, els quals queden esumi s seguin els au o s en els pun s se- güen s: la Iliscada p og essi a que s'ope a des d'una psicologia gene ica cap a una psicologia del desen olupamen , des dei sub- jec e epis emic cap al subjec e psicologic in- di idual, i inalmen des d'una psicologia que aspi a a se independen de les si ua- cions pa icula s cap a una psicologia que ce ca les se es explicacions en la mixima di- e si icació possible de les si uacions. Segueixen dos eballs que ap o undeixen emes ja desen olupa s pel ma eix Piage , I'aspec e de la cons ucció de la unció sim- bolica inculada amb la comunicació, pe Ca me T iado i el de Ma io Ca e e o se- guin la p eocupació ac ual de 1'Escola de Gineb a pe I'es udi d'es a egies. Ca ne T iado en Ac i ila s senso io- mo iw i simb6liques i adquisició del llen- gua ge es udia I'e olució de la comunicació des del pe íode senso io-mo o ins a I'apa i- ció de la unció simbolica. Inicialmen la co- municació en e el nen i I'adul és de ca ic- e ges ual (pe íode p e-lingüís ic); p og es- si amen apa eix la comunicació e bal Ili- gada a I'adquisició de la unció simbolica. De o a mane a, du an un lla g pe íode el ges acompanya i la pa aula ins a iba a la plena hegemonia del llengua ge e bal. Al es a icles del ecull p esen en des de di e en s pe spec i es el ac o cqmú d'ap o- undi sob e el pape del medi social en I'e olució psíquica del nen. Jus amen pe - que Jean Piage ha es a so in c i ica pel e d'ob ia aques ac o , ens sembla impo - an que en un ecull ep esen a iu dels e- balls e s dins la pe spec i a piage iana al nos e país, aques ema apa egui amb un pes especí ic en els eballs p esen a s. Fen -nos nos e el que diuen els au o s del p ime a icle que comen a em, di íem que: ~Piage no eali zi aques es in es igacions, pe o si a ui les podem e uns al es, és, bo- na pa , g icies a la se a ob an. Aques ex pe any al eball de J. Pala- cios i P. B aza sob e Con ex os del desen o- lupamen . Un exemple: El judici mo al. Aques es udi sob e les nocions de inhabili- a , oba o i i jus ícia immanen en el nen, seguin les adquisicions successi es desc i es pe Piage , posen de mani es que segons I'o igen social, els nens segueixen un i me di e en en I'adquisició de la mo al au ono- ma, oban -se els nens de clase al a p i ile- gia s en aques sen i . La aó d'aques des a- semen és explicada pels au o s pe les p ac- iques educa i es di e encials que es donen en les amílies. Pe un cos a e i iquen, se- guin BECKER (1964) que en les classes socials més a a o ides economicamen i cul u al- men , hi ha més endencia a segui una edu- cació democ ii ica, i pe al a banda demos- en que aques e in lueix en I'adquisició de la mo al au onoma pe pa del nen. Les p ac iques comunica i es dis in es en la amília segons I'o igen de clase és ambé el pun de pa enca del eball de J.D. Ra ní ez-Ga ido: In luencia de la sociali - zació en el desen olupamen de la ep esen- ació del món. El eball pa eix de la hipo- esi que en I'ac e de de ini i explica els ob- jec es més allunya s de I'expe iencia del nen és on é més pes la di e encia de classes so- cial~, la qual cosa es demos a en els cas dels concep es «sol» i ees ellau. El eball de J.A. Del al i C. Ca e e o, Un es udipilo sob e la comp ensió del con- cep e de pak, e isa un dels p ime s es udis d'en Piage i d'en Jehoda i es udia el ema en els seus aspec es geog ii ics, geog a ics-espa- cials i Iogics. Els au o s deixen de banda o- lun a iamen , com explici en a les conclu- sions, al es aspec es de la noció de país (polí ics, adminis a ius, e c.) que segu a- men els po a ien a posa de elleu la im- po ancia de la consciencia nacional iscuda pel medi social que en ol a el nen. Els esul a s indican que la noció de país no es dona ins els 10-1 1 anys són posa s en elació amb cóm I'escola ac a el ema. El eball de G. Sas e, M. Bassedes i R. Sella és, La eo ia de Piage i la in es igació psicopedag6gica ep esen a un pas impo - an quan a I'ap o undimen del pape del medi escola en I'e olució cogni i a del nen. L'es udi desc iu la genesi de la ep esen ació g a ica demos an que en el cas dels símbols g a ics a i me ics I'adquisició d'aques s no es gene ali zado a a o es les si uacions si es eali za pe associació amb el llengua ge e - bal. El eball conclueix amb la necessi a que I'escola omen i la cons ucció de di e- en s codis g a ics no e bals pe pa del nen pe mena -lo a descob i la necessi a de sis emes de signes uni e sals. Espe em que la lec u a d'aques ecull sugge eixi la eali zació de mol s al es es u- dis que pe me in a enca no solamen en els coneixemen s de I'e olució psíquica del nen sino ambé en I'adequació de I'ensenyamen a les di e encies que els indi idus plan egen en llu e olució. Nú ia SILVESTRE i BENACH Ma ia Rosa SOLÉ i PLANAS Pelechano, V. y cols. In e ención psicológica Valencia, Al aplus 1981, 456 págs. T as el ulgu an e e indiscu ible einado del análisis compo amen al de cla a ai- gamb e skinne iana, du an e la década de los se en a los ecnólogos de la conduc a en e a una demanda social que exigía solu- ciones ecléc icas undamen adas en en o- ques mul idisciplina ios, u ie on que ol e sob e sus pasos y alo a de mane a concien- zuda el camino eco ido. De es a au o alo ación su ge un en oque eno ado , que no up u is a, anclado en el análisis uncional y en la e apia conduc ual