Quade ns de
Psicologia,
1983,
1,
5-22
ALGUNES CONSIDERACIONS
SOBRE
LA
INVESTIGACI~
EN
PSICOLOGIA
Joan
RIERA RIERA*
RESUMEN
Aunque apa en emen e pa ece exisi i unanimidad en el obje o de es udio
de la psicología, en ealidad coexis en di e sas concepciones que pa en de
p esupues os muy dis in os, lo que conlle a una g an di e sidad en la me o-
dología y emas in es igados.
An e es a dispe sión, se jus i ica la con eniencia de e isa la de inición de
psicología, así como .de dispone de un ma co eó ico in eg ado7 que ayude a
o ien a la in es igación psicológica.
Se esumen los asgos dzje enciales de la concepción eó ica p opues a po
E.
Ribes a pa i de los abajos de Kan o , indicándose algunos de los cam-
bios que end ían que in oduci se en la me odología de zi es igación.
ABSTRACT
Al hough appa en ly unanimi y exis s in he de ni ion o Psychology, in
ac , a ious concep s co-exis which haue hei basis in ue y d e en pos u-
la es, his p oduces a wide di e sion in he me hodology and he subjec s in-
es iga ed.
*P o esso de ~P incipis
i
Me odes de Psicologian del Depa amen de Psicologia Gene al
de la Uni e si a Au onoma de Ba celona.
6
QUADERNS DE PSICOLOGIA
This dispe sion jw qies he use ulness o euising he de ini z'on o psycho-
logy, as well as auailing o un in eg a ed heo e ical ma k, which helps o
o ien a e psychological esea ch.
The main dq e en ial cha ac e is ics o he heo e ical concep ion p opo-
sed by
E.
Ribes, based on he wo k o Kan o , showing some o he changes
ha should be in oduced
in
in es iga ion, a e summa ized.
Malg a que apa en men hi ha una amplia accep ació a de ini la psico-
logia com a «ciencia del compo amen )), les di e encies en e els es udiosos
apa eixen de seguida en in en a explica que en enem pe compo amen .
Aixo compo a una g an dispe sió en els objec ius i o mes d'en oca la in-
es igació, i dóna peu a la cao ica si uació en la qual es oba ac ualmen
aques a disciplina.
No es a en el nos e anim p e end e disposa de la solució que ens pe me i
esold e o s els p oblemes epis emo16gics, 16gics i me odol6gics que é plan-
eja s la psicologia, sinó an sols mani es a algunes conside acions que pos-
sibili in ob i un deba públic sob e ells. C eiem que no en au em es
d'amaga el cap so a l'ala, i e eu e que el p oblema no exis eix; al con a-
i, opinem que la majo ia dels p o essionals i es udian s són conscien s de la
necessi a d'aques deba i ag ai ien o in en de cla i icació.
Pe aques s mo ius ens a e im a mani es a la nos a opinió, so gida del
con ac e dia i amb la ece ca psicologica amb humans, amb els es udian s
de psicologia i a pa i de la e isió de la me odologia de la in es igació e-
comanada i u ili zada habi ualmen . Ens esul a impossible de desc iu e o-
es les in luencies que hem ebu , pe o és obliga e explíci a la incidencia
que han ingu en aques es e lexions les lla gues con e ses amb el p o esso
Emili Ribes de la Uni e si a Nacional Au onoma de ~'exic (RIERA
1
ROCA
1981),
que ens ha pe mes ap ecia els eballs injus amen oblida s de
J.R.
Kan o , de enso in a igable des de a més de mig segle de la necessi a
d'adequa els p essupos os de la psicologia als de les al es ciencies na u als,
sense oblida l'en o n social en el qual es desen olupa el compo amen
huma.
Con iem que les nos es pa aules, més que con ibui a augmen a la con-
usió gene al, se i an pe a es imula el coneixemen de les in e essan s
idees d'aques s au o s, així com al desen olupamen de la psicologia.
Aques a és almenys la nos a in enció.
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA
7.
l
Di idi em l'exposició en dues pa s. En p ime lloc comen a em b eu-
men quin és al nos e en end e l'objec e d'es udi de la psicologia, anali -
zan pos e io men algunes de les implicacions me odologiques que d'ell es
de i en. Enca a que concepció eo ica i me odologia an ín imamen lliga-
des, les anali za em pe sepa a , ja que aixo ens pe me a p ecisamen ob-
se a com la concepció eo ica de la qual pa im de e mina en g an pa
que
in es iga i
com
ho a.
OBJECTE D'ESTUDI DE LA PSICOLOGIA
Ac ualmen coexis eixen múl iples in e p e acions de la de inició de psi-
cologia, que pa eixen de di e en s concepcions iloso iques i epis emologi-
ques. Una g an majo ia accep a explíci amen o implíci a els p essupos os
dualis es,
que es posen de mani es en els e mes que u ili zen pe explica el
compo amen (es uc u a men al, capaci a s, in ospecció, psico ísi-
ca.
..).
Al es es basen en models de i a s de la maquina con empo inia més
a ancada, l'o dinado , i mi jancan
analogies maquinis es
pa len de supo-
sa s p ocessos supe io s (emmaga zamen de dades, p ocessamen d'in o -
mació, p esa de decisions.
..).
Uns quan s de ineixen la psicologia a pa i
de les se es
aplicacions ecnolc?giques,
con onen p o essió i objec e d'es udi
(psicologia clínica, educacional, labo al, espo i a...). Finalmen , una mi-
no ia con e eix la psicologia en b anques de la biologia o sociologia caien
en
educcionismes
o
ex apolacions
excessi es.
Aques a dispe sió ha dona peu a un nominalisme exace ba en el qual
es a jus i ica l'es udi de qualse ol concep e -mol es egades an sols una
pa aula
-
,
amb l'única condició que es igui ope acionalmen de ini . 1
amb o aixo, hem aconsegui d'acumula di e sos conjun s de dades incon-
nexes, que an palesa la necessi a de disposa d'un ma c eo ic in eg ado .
Pe an , da an d'aques s e s hem de alo a posi i amen o in en de
1
eplan ejamen eo ic de la psicologia, com és el cas del ma c eo ic que es a
elabo an E. Ribes i col.labo ado s de 1'Escola P o essional d'Iz acala (Ri-
BES
1980, 1982a, 1982b, 1983), a pa i dels concep es logics desc ip ius o -
mula s pe
KANTOR
(1967, 1980).
Malg a que ecomanem la lec u a di ec a de Kan o i Ribes, accep an
el isc inhe en a o in en de simpli icació, c eiem que hi ha es pa aules
claus que ajuden a la comp ensió d'allo que ep esen a aques en ocamen :
in e acció, camp
i
p océs.
8
QUADERNS DE PSlCOLOGlA
Psicologia: es udi
de
les in e accions
Pe supe a la psicologia men alis a basada en la iloso ia idealis a, i la
psicologia conduc is a que pa eix de la iloso ia posi i is a
(BUNGE,
1980),
Kan o ha epe i a nb insis encia que la psicologia ha de ede ini el seu
objec e d'es udi i p escindi de o s els e mes i p essupos os lliga s a una
concepció dualis a de l'home. Pe a el1 la psicologia, que ba eja co n a
psi-
cologia in e conduc ual,
és la ciencia que in es iga les
in e accions dels o -
ganismes
a nb al es o ganismes, objec es i condicions que els en ol en.
(KANTOR, 1980).
En p egun a a
E.
Ribes quin és l'objec e d'es udi de la psicologia, ens ex-
plica a nb cla eda el que ep esen a aques a de inició:
UNO
som ni biolegs, ni soci6legs. No ens in e essa ni I'o ganisme ni el medi co n a
al. Els soci6legs es udien el can i del medi pe si ma eix, la ans o mació de la socie-
a his 6 icamen . Als bi6legs els in e essa co n can ia I'o ganisme i a nosal es ens in-
e essa co n can ia la in e acció en e I'o ganisme i el medi. Hem d'es a al mig. El
que ens in e essa és la in e acció, la ansició i aix6 és el més di ícil de la psicologia,
pe que
és
una ciencia de p océsn
(RIERA
I
ROCA,
1981,
p.
7).
Més enda an sos é no amen la de inició de Kan o , ja que pe me supe-
a la dico omia en e compo amen obse able i compo amen inobse -
able, en e al16 ex e n i in e n, que an s p oblemes ha po a a la psicolo-
gia:
.El compo amen implica d'alguna mane a I'ac i i a o la in e acció d'alguna co-
sa. La qües ió impo an en el cas de la psicologia és co n conside es i de ineixes el
compo amen .
nSi es ableixes que an allb que eus co n al16 que no po s eu e o ma pa del ma-
eix enomen, pe que po s di que, en el cas de la ísica, quan un cos in e ac ua a nb
uns al es es compo a i no 'impo a allo que no eus dins el cos. Lla o s el p oblema
de la dico omia en e allb ex e n i in e n deixa de eni sen i i aques a és una de les
g ans apo acions de Kan o : de ini la conduc a co n a in e 'acció. Es a di , de ineix
el compo amen de mane a no o ganockn ica: el compo amen no és el que I'o ga-
nisme a, sinó la in e acció de l'o ganisme a nb quelcom més. Lla o s I'o ganisme no
é mes impo ancia que la d'ésse un o n.
(RIERA
I
ROCA,
1981,
p.
9).
Un dels p incipals a an a ges d'aques a de inició de psicologia és que pos-
sibili a una
classqicació
de la di e si a de en6mens que es udiem els psic6-
legs, basada en els
ipus d'in e acció qualz a i amen dqe en s
en els quals
un o ganisme po in e ac ua a nb l'ambien .
RIBES
(1980, 1982 a) ha iden i ica sis ipus possibles d'in e acció que ha
anomena uncions i que ag upen cada un di e sos casos. Les uncions de i-
ALGUNES CONSIDERACIONS,SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA
9.
nides desc iuen des del ipus d'in e acció més simple on no in e é la his o-
ia on ogene ica de l'o ganisme, ins a les in e accions més complexes en les
quals el llengua ge juga un pape p imo dial. Cada unció inclou' i con ex-
uali za les uncions d'o d e in e io , de mane a que és una gene ali zació
abusi a p e end e que les in e accions d'o d e supe io poden ésse explica-
des pe les d'o d e in e io . Així, pe exemple, les obse acions de les in e-
accions amb subjec es no humans mai no se an su icien s pe a comp en-
d e un p océs huma en el qual in e ingui el llengua ge i al es con encions
socials.
A a bé, pe que aques a classi icació ajudi a posa o d e dins de la in es i-
gació psicologica, cal complemen a -la amb o s els ac o s que cons an -
men in lueixen en l'es ablimen de les in e accions.
I
Psicologia: es udi de camp
Segons
KANTOR
(1
967, 1980),
o es les ciincies es udien in e accions dins
un model de camp,
el qual es a o ma pe un
conjun d'elemen s
- ipus
de a iables-
in e dependen s,
de mane a que l'al e ació d'un d'ells a ec a
o el camp. Així, la ísica ac a de les in e accions dels componen s de
camps mecanics, elec ics i de adiacions, la química es dedica p incipal-
nen a les in e accions d'elemen s, molecules i eac ius amb els objec es co -
esponen s so a la in luencia de la p essió i empe a u a, i la biologia en les
se es ases ana omica, isiologica i pa ologica in es iga la in e conduc a de
di e ses uni a s -cel.lules, eixi s, o gans- en e si i amb les condicions
ambien als.
Les
in e accions són especijiques
de cada camp, de mane a que cada
camp només po explica -se pels elemen s que el cons i ueixen i
no po
edui -se a camps d'un ni ell in e io de complexi a .
Igualmen , les in e-
accions d'un camp poden se necessa ies,
pe o mai su icien s pe a explica
les in e accions d'un camp d'o gani zació supe io .
Des d'aques a pe spec i a,
el camp psicol6gic es udia les in e accions
d'o ganismes indi iduals,
é un ni ell d'es uc u ació supe io al biologic al
qual no es po edui i és ins~ icien '~e a explica les in e accions de g ups
socials. El model de camp psicologic ha de subs i ui el model lineal de
causa-e ec e, de i a d'una concepció e lexologica de la psicologia, i segons
KANTOR
(1967) i
RIBES
(1980 a) es a o ma pels elemen s següen s:
a) L'ambien .
Es a cons i ui pels objec es, els esde enimen s ( elacions

1
O
QUADERNS DE PSICOLOGIA
en e objec es) i el medi que pe me la elació. Els objec es enen múl iples
dimensions d'es ímul, que poden exe ci sob e l'o ganisme des d'una acció
dis a1 (a a és del medi de con ac e ísic o social) o una acció p oximal
mi jan~an un con ac e di ec e.
b) Ló ganisme.
Els o ganismes són sis emes biologics que disposen de
múl iples sis emes eac ius que els pe me en la in e acció amb l'ambien .
La
in e acció
en e almenys una dimensió dels
objec es d'es imul
i almenys
una ca ac e ís ica de l'acció de
l'o ganisme és l'eix cen al del model de
camp,
de mane a que els es an s elemen s possibili en l'es ablimen de les
in e accions amb di e en s índexs de p obabili a .
c) Fac o s disposicionals.
Són condicions de l'ambien ísic o social de l'o -
ganisme que, enca a que no o men pa de la in e acció es ímul- espos a,
acili en o di icul en la se a ocu encia. En són exemples els cicles biologics
de l'o ganisme, la empe a u a ambien al i els es a s o ganics al e a s pe
d ogues, malal ies o p i acions d'alimen .
d) La his o ia in e conduc ual.
Aques elemen e lec eix l'acció no lineal
de segmen s p eceden s d'in e acció de l'o ganisme amb l'ambien . La his-
o ia no ac ua de o ma a alis a, sinó que més a ia cons i ueix una disposi-
ció que in e ac ua amb els ac o s disposicionals.
Enca a que se ia con enien un es udi mes a ons de la axonomia p esen-
,
ada, c eiem que po con ibui a alo a la impo ancia que cada elemen
é en l'es ablimen de les in e accions en e l'o ganisme i l'ambien , semp e i
quan no pe dem de is a la
uni a del camp-in e conduc ual.
Malg a que
la complexi a del camp psicologic di icul a la in es igació, hem de econei-
xe que amb p essupos os més simples no hem a anca gai e.
Psicologia: es udi de p océs
El model psicologic de camp implica una analisi de l'e olució de les in e -
accions i dels elemen s es an s ja que el camp psicologic no és es able, sinó
que can ia de o ma con inuada cons i uin els
p ocessos psicologics.
Tal
com deia Emili Ribes en la p ime a ci a, la psicologia com a ciencia de p o-
cés es a in e esada en la ansició d'un es a a un al e i no solamen en l'es-
a inal.
Pe an , com que les in e accions que es donen en un momen del p océs
poden se di e en s d'aquelles que s'es ableixen en un al e momen , cal po-
de obse a l'e olució del camp psicologic de cada o ganisme. Tanma eix,
.
ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA
11
les mesu es que podem p end e en un ins an poden se mal p edic o es del
camp psicologic en ins an s pos e io s i, conseqüen men , un
p océs pszcol6-
gzc no po con ond e's
ni
eduz -se a l'es a esul an
del p océs. Cal alo a
les in luencies mú ues i con ínues en e o s els elemen s del camp, i no pas
alo a exclusi amen alguna o algunes mesu es de l'es a e minal.
Enca a que no es a dins de les nos es possibili a s
zden ica
quins són els
p ocessos
que hau ia d'es udia la psicologia, es em con encu s que si ana-
li zéssim les in e accions implicades en els anomena s p ocessos psicologics
(ap enen a ge, pe cepció, in el.ligencia, cas ig..
.),
oba íem mol s pun s
de con ac e en e la majo ia d'ells. Si po éssim a e me aques es udi, apa-
eixe ien segu amen mol s menys p ocessos di e en s que noms enim pe
designa -los, i al con a i,po se hau íem de sepa a p ocessos que no mal-
men iden i iquem com a sinonims.
La succin a exposició an e io obliga a eplan eja el p ocedimen d'in-
es igació i pe an a a assenyala em algunes p opos es me odologiques pe
a millo a la in es igació. Abans, pe o, old íem ad e i dues coses.
En p ime lloc, a es l'es e lligam en e el ma c concep ual i els p ocedi-
men s que emp a l'in es igado , se'ns a di ícil indica quan un sugge imen
ha so gi del ma c concep ual o, al con a i, és degu a l'expe iencia de l'in-
es igado en la ece ca de camins pe acos a -se a al16 que busca. Com
mol bé diu
KANTOR
(1956), han d'es udia -se les in e accions que s'es a-
bleixen en e l'in es igado i el seu objec e d'es udi pe pode comp end e el
p océs d'in es igació.
En segon lloc, po busca -se l'explicació de qualse ol p oblema des de ni-
ells mol di e en s, la qual cosa impossibili a de oba una sola es a egia
alida an pe una
iszó mola ,
que apa en men oblida els pe i s de alls,
com pe una
isió molecula ,
p eocupada a anali za p ecisamen aques s
de alls enca a que sigui menysp ean les elacions gene als. Aques dilema
el enen o es les disciplines, ins i o les més a ancades. F ancois
JACOB
(1970) ho indica cla amen quan a e e encia als dos ni ells d'explicació en
biologia, a i man que malg a que en cada in es igació es dóna p e e encia
a un o al e en ocamen , de e es an semp e in e elaciona s i ambdós són
necessa is. Pe aixo l'es a egia que p oposem in en a possibili a
lóbse a-
czó dels minúsculs can s en les in e accions, sense pe d e
de
uis a el ma c
gene al.
12
QUADERNS DE
PSlCOLOGlA
Pe acaba c eiem que sols la p ac ica d'in es igació se a capac d'indica -
nos si els sugge imen s són elle an s, així com els can is i ampliacions que
cal in odui . Com a i ma BACHRACH (1 962), no s'in es iga, gene almen ,
de la mane a que els que esc iuen llib es sob e la in es igació diuen que s'in-
es iga.
Malg a les múl iples in e elacions en e o s els sugge imen s, hem p o-
cu a ag upa -los en elació a les pa s que no malmen es conside a que in-
eg en el p océs d'in es igació: subjec es, a iables a anali za , es a egia,
p ocedimen i anilisi de les dades.
Subjec es
El subjec e, com
a
elemen in eg an de la in e acció, é un pape impo -
an en o a in es igació psicologica, malg a que en la majo ia dels in o -
mes sols en sabem l'eda , el sexe o alguna al a ca ac e ís ica poc elle an .
Opinem que cal que el subjec e
deixi de se ael g an desconegu u
i que es e-
conegui que no po ésse ep esen a pe un conjun a bi a i de mesu es.
No és un o ganisme que « eacciona a», sinó que pa icipa i
in e ac ua amb
el p ocedimen d'in es igacz'ó.
A més a més, com que
les lleis que busquem han d'ésse ob ingudes de
lóbse ació del p océs de cada un dels subjec es,
cal coneixe -ne o a aque-
lla in o mació que pugui po a llum a l'explicació de la se a e olució. Pe
an , po ésse ú il una ex ensa ece ca de la his o ia in e conduc ual an e-
io , que ens pe me i alo a la incidencia de les in e accions es able es en
si uacions semblan s. Oblida el passa del subjec e e lec eix la p edomi-
nancia d'uns models maquinis es o biologi zan s de la psicologia.
A a bé, aconsegui aques a in o mació acos uma a se di icul ós i en con-
seqiiencia és p obable que aixo obligui a edui el nomb e de subjec es. No
ens hem de p eocupa , ja que gene almen s'ob é
més coneixemen de l'ob-
se ació acu ada d'uns pocs subjec es que de l'obse ació g olle a d'un g up
nomb ós.
Con é eco da que la majo pa dels pa es de la psicologia han
u ili za en les se es in es igacions un sol subjec e o un nomb e edui d'ells
co n és el cas dlEbbingaus, F eud, Lu ia, Pa ol , Piage , Skinne , Wa son
i
Wund .
Cal e o na el subjec e al lloc que li co espon, cen an el nos e es udi
en les in e accions de cada subjec e. En el ons aques a p opos a no és gens
no a i ja a se de ensada a mol de emps pe Claude BERNARD (1865) i ha
es a ecollida pe alguns psicolegs com BAYÉS (1974), SIDMAN (1960) i
SKINNER (1957).
Va iables a anali za
L'accep ació d'un model de camp mul i ac o ial implica la necessi a
d'obse a simul dniamen o s els elemen s
dels quals es a o ma , ja que
sols la simul anei a pe me de coneixe les elacions que s'es ableixen en e
ells. Pe an , cald a obse a i egis a alho a els di e en s objec es d'es í-
mul, els di e en s sis emes de espos a de l'o ganisme, així com els «es a s»
de l'ambien ísic o social i de l'o ganisme que poden acili a o di icul a
l'es ablimen de les in e accions en e els objec es d'es ímul i l'o ganisme.
Enca a que és impossible egis a simul aniamen o s aques s ac o s, en
mol es in es igacions po se su icien el egis e d'alguns d'ells. No obs an ,
cal no pe d e de is a que una isió pa cial'mai no ens pod a dona o a la
in o mació, ja que
qualse ol elució que podem oba sols é sen i des d'un
model de camp on o es les anables són in e dependen s.
Sabem que aques egis e simul ani complica conside ablemen els p o-
cedimen s d'in es igació, pe o pe al a banda
en psicologia massa egades
hem u ili za la mida més acil
-el endimen o una ca ac e ís ica de l'acció
del subjec e com la eqüencia-
,
sense assegu a -nos p 6uiamen que os la
més aluosa.
Si el nos e objec e d'es udi són les in e accions humanes, cal
que quan in es iguem
no ens con o mem amb mides a @ciak o a bi d ies
i que
poden eni una elució indi ec a o llunyana
amb el que es udiem.
A
més a mes, conside a la psicologia com una ciencia de p océs p essu-
posa que el egis e de les a iables an e io s ha d'ésse
con inua ,
ja que les
elacions en e els elemen s del camp psicologic poden a ia du an el p o-
cés. No és su icien egis a els es a s esul an s del p océs i compa a -ho
amb l'es a inicial, sinó
que cal egis a l'e olució en e l'es a inicial i el i-
nal.
C eiem que en la in es igació psicologica massa so in hem passa pe
al el pe íode en e es a s, la ansició en e un es a i un al e, oblidan que
cap mesu a de l'es a esul an no po se un índex de l'e olució. Si en la in-
es igació psicologica pe dem el emps en e es a s, segu amen se a una
pe dua de emps.
Finalmen , cal adequa el ipus de mesu a al ipus de elacions que s'es i-
guin anali zan , la qual cosa condiciona a el ipus d'ins umen a u ili za .
Com diu
RABIDEAUX
(1971),
o es les mesu es poden edui -se a dues:
a)
mesu es di ec es, con ínues i en emps eal;
b)
mesu es indi ec es, discon ínues i en emps passa .
Opinem que són p e e ibles els egis es con inus, ja que
és acil disc e i -
20
QUADERNS DE PSlCOLOGIA
-
p edi
l'e olució d'un sis ema a pa i del coneixemen del sis ema en
ins an s an e io s;
-
desc iu e
l'e olució del sis ema a an d'una in e enció addicional.
Pe aixo aques model sembla mol adequa als nos es in e essos ja que
pe a cada subjec e pod em es abli una equació que ens ep esen i el seu
p océs, e p ediccions indi iduals de la se a e olució i coneixe els e ec es
de la in oducció d'una manipulació expe imen al, en compa a el p océs
esul an amb el p océs an e io .
A
més a més, si epe im el ma eix p ocedimen pe a o s els subjeC es
d'una mos a alea o ia, i les uncions ma ema iques obades són iden i-
ques, el g au de gene ali zació-llei se a ele a . És més p o,bable, pe o, que
les uncions.dels di e en s subjec es no siguin iguals, puix que di ícilmen
pod em disposa de la in o mació necessa ia de o es les a iables elle an s.
No obs an aixo, si simpli iquem al maxim la si uació de ece ca i p enem
mesu es pe inen s i p ecises, cald ia espe a alguna egula i a in e indi i-
dual.
Un cop més se a el ma c eo ic el que ens indica a quines a iables enen
una majo p obabili a de se c í iques en l'e olució del sis ema. Si empí i-
camen no es oba aques a egula i a , cal modi ica els p ocedimen s de
egis e o e isa el nos e ma c concep ual. Queda cla a, doncs,
lés e a
elució en e els nos es p essup6sz s, la me odologza d'zi es zgaczó i l'es a-
igza d'an&lisz de les dudes.
Una conside ació inal
Sabem que en les planes an e io s hem deixa bas an s bui s pe ompli i
que cald ia un ap o undimen en mol s d'al es, pe o hem p e e i dona
una isió global
i
gene al que ens pe me és ap ecia la necessi a de
qües iona -nos pe iodicamen an la nos a concepció eb ica, com la o -
ma amb la qual in es iguem.
C eiem que aques eplan ejamen és una sana p ecaució que o s hau-
íem de p end e, ja que en l'es a ac ual de desen olupamen de la nos a
disciplina on les in luencies de la cul u a són an o es, de an en an con-
é a u a -se un momen pe no se a ossega s pels esde enimen s.
Espe em, almenys que les nos es opinions se eixin pe a despe a
aques a inquie ud.

ALGUNES CONSlDERAClONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSlCOLOGlA
21
Re e encies bibliog ii iques
ARDILA, R. (1979),
Los o ígenes del compo amien o humano,
Fon anella.
ARNAU, J. (1978),
Psicologia expe imen al,
T illas.
ASIMOV.
1.
(1970),
Asimo 's Cuide o Science,
Basic Books. (T aducció: 1973,
In oducción
a la ciencia,
Plaza i Janés).
BACHRACH. A.J. (1962),
Psychological Resea ch (An in oduc ion),
Fandom House. (T a-
ducció: 1976,
Cómo in es iga en psicología,
~o a a).
HERNARD,
L.
(I~IJS),
~n oduc ion l'e ude de la medecine expe imen ale.
(Edició 1966,
Ga nie Flama ion).
Box, G.E.P. i JENKINS. G.M. (1970),
Time Se ies Analysis, Fo ecas ing and Con ol,
Holden-Day.
BUNGE. M. (1980),
Epis emología,
A iel.
CAMPBELL. D. i STANLEY, J. (1970),
Expe imen al and Quasi-Expe imen al Designs
o Resea ch,
Rand McNally. (T aducció:
Diseños expe imen ales y cuasi expe imen-
ales en la in es igación social,
Amo o u).
CASTRO. L. (1975),
Diseño expe imen al sin es adb ica,
T illas.
HERSEN, M. i BARLOW. D.H., eds. (1976).
Single case expe imen al designs s a egies
o s uding baha io change,
Pe gamon P ess.
HESS. E.H. (1972), dmp in ing in a na u al labo a o ya,
Scien i ic Ame ican,
227,
24-31.
JACOB. F. (1970),
La logique du i an ,
Gallima d. (T aducció: 1973,
La lógica de lo
n'men e,
Laia).
KANTOR. J.R. (1956), uLa psicología in e conduc ual y el análisis cien í ico de da os
y
ope-
aciones»,
Psychological Reco d,
6,
1-5.
-
(1967),
In e behauio al Psychology,
The P incipia P ess. (T aducció: 1978,
Psicologia
in e conduc ual,
T illas).
-
(1980), ~Mani es o o in e beha io al Psychology.,
Re is a Mexicana de Análisis de la
Conduc a,
5, 117-128.
KRATOCHWILL. T.R. (1978),
Single Subjec Resea ch S a egies o Eualua ing Change,
Academic P ess.
MCGUIGAN. F.J. (1968),
Expe imen al Psychology. A Me hodological App oach,
P en ice
Hall. (T aducció: 197(1,
Psicología expe imen al. En oque me odológico,
T illas).
PARSONSON.
B.S.
i
BAER. D.M. (1978). «The Analysis and P esen a ion o G aphic Da a», en
K aiochwill, T.R.,
Single Subjec Resea ch S a egies o Eualua ing change,
Acade.
mic P ess.
RABIDEAUX. C.F. (1971), «Obse a ional echniques in sys ems esea ch and De elopmen »,
en Single on. W.T.. Fox, J.C. i Whi ield, D., eds.,
Measu emen o Man a Wo k,
Taylo
&
F ancis.
RIHFS.
E.
(1980).
Desc ipción del modelo eó ico de campo.
Manusc i o no publicado.
-
(1982a). «Language and Symbolic Beha io as
con ingency-subs i u ional
p ocessesn, en
Fi s Bian zual Symposiunz on he Science o Beha ioí-,
México, Iz acala.
-
(1982b).
El co~ duc isnzo: Re lexiones c í icas,
Fon anella.
22
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
RIBES. E., (1983),
Los e en os p i ados: jun p oblema pa a
la
eo ía de la conduc a?
Manusc i o no publicado.
RIERA,
J.
(1982),
E gonomia de l'ap enen a ge mo o : un en ocamen me odol6gic.
Tesi no
publicada. Uni e si a Poli ecnica de Ba celona.
RIERA,
J.
i ROCA,
J.
(1981),
en e is a
con Emilio Ribes)),
Es udios de Psicologia,
4,
3-23.
SIDMAN, M. (1960),
Tac ics o scien i i'c esea ch.
Basic Books. (T aducció: 1973,
Tác-
icas de in es igación cien i ica,
Fon anella).
SKINNER,
B.F. (1956)
*A
case his o y in scien i ic me hodm,
Ame ican PsychologY ,
11,
221-233.
ULLMAN.
L.P.
i KRASNER.
L.,
eds. (1965),
Case s udies in beha io modi ica ion,
Hol ,
Rineha and Wins on.