Algunes consideracions sobre la investigació en Psicologia

Quade ns de Psicologia, 1983, 1, 5-22 ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACI~ EN PSICOLOGIA Joan RIERA RIERA* RESUMEN Aunque apa en emen e pa ece exisi i unanimidad en el obje o de es udio de la psicología, en ealidad coexis en di e sas concepciones que pa en de p esupues os muy dis in os, lo que conlle a una g an di e sidad en la me o- dología y emas in es igados. An e es a dispe sión, se jus i ica la con eniencia de e isa la de inición de psicología, así como .de dispone de un ma co eó ico in eg ado7 que ayude a o ien a la in es igación psicológica. Se esumen los asgos dzje enciales de la concepción eó ica p opues a po E. Ribes a pa i de los abajos de Kan o , indicándose algunos de los cam- bios que end ían que in oduci se en la me odología de zi es igación. ABSTRACT Al hough appa en ly unanimi y exis s in he de ni ion o Psychology, in ac , a ious concep s co-exis which haue hei basis in ue y d e en pos u- la es, his p oduces a wide di e sion in he me hodology and he subjec s in- es iga ed. *P o esso de ~P incipis i Me odes de Psicologian del Depa amen de Psicologia Gene al de la Uni e si a Au onoma de Ba celona. 6 QUADERNS DE PSICOLOGIA This dispe sion jw qies he use ulness o euising he de ini z'on o psycho- logy, as well as auailing o un in eg a ed heo e ical ma k, which helps o o ien a e psychological esea ch. The main dq e en ial cha ac e is ics o he heo e ical concep ion p opo- sed by E. Ribes, based on he wo k o Kan o , showing some o he changes ha should be in oduced in in es iga ion, a e summa ized. Malg a que apa en men hi ha una amplia accep ació a de ini la psico- logia com a «ciencia del compo amen )), les di e encies en e els es udiosos apa eixen de seguida en in en a explica que en enem pe compo amen . Aixo compo a una g an dispe sió en els objec ius i o mes d'en oca la in- es igació, i dóna peu a la cao ica si uació en la qual es oba ac ualmen aques a disciplina. No es a en el nos e anim p e end e disposa de la solució que ens pe me i esold e o s els p oblemes epis emo16gics, 16gics i me odol6gics que é plan- eja s la psicologia, sinó an sols mani es a algunes conside acions que pos- sibili in ob i un deba públic sob e ells. C eiem que no en au em es d'amaga el cap so a l'ala, i e eu e que el p oblema no exis eix; al con a- i, opinem que la majo ia dels p o essionals i es udian s són conscien s de la necessi a d'aques deba i ag ai ien o in en de cla i icació. Pe aques s mo ius ens a e im a mani es a la nos a opinió, so gida del con ac e dia i amb la ece ca psicologica amb humans, amb els es udian s de psicologia i a pa i de la e isió de la me odologia de la in es igació e- comanada i u ili zada habi ualmen . Ens esul a impossible de desc iu e o- es les in luencies que hem ebu , pe o és obliga e explíci a la incidencia que han ingu en aques es e lexions les lla gues con e ses amb el p o esso Emili Ribes de la Uni e si a Nacional Au onoma de ~'exic (RIERA 1 ROCA 1981), que ens ha pe mes ap ecia els eballs injus amen oblida s de J.R. Kan o , de enso in a igable des de a més de mig segle de la necessi a d'adequa els p essupos os de la psicologia als de les al es ciencies na u als, sense oblida l'en o n social en el qual es desen olupa el compo amen huma. Con iem que les nos es pa aules, més que con ibui a augmen a la con- usió gene al, se i an pe a es imula el coneixemen de les in e essan s idees d'aques s au o s, així com al desen olupamen de la psicologia. Aques a és almenys la nos a in enció. ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 7. l Di idi em l'exposició en dues pa s. En p ime lloc comen a em b eu- men quin és al nos e en end e l'objec e d'es udi de la psicologia, anali - zan pos e io men algunes de les implicacions me odologiques que d'ell es de i en. Enca a que concepció eo ica i me odologia an ín imamen lliga- des, les anali za em pe sepa a , ja que aixo ens pe me a p ecisamen ob- se a com la concepció eo ica de la qual pa im de e mina en g an pa que in es iga i com ho a. OBJECTE D'ESTUDI DE LA PSICOLOGIA Ac ualmen coexis eixen múl iples in e p e acions de la de inició de psi- cologia, que pa eixen de di e en s concepcions iloso iques i epis emologi- ques. Una g an majo ia accep a explíci amen o implíci a els p essupos os dualis es, que es posen de mani es en els e mes que u ili zen pe explica el compo amen (es uc u a men al, capaci a s, in ospecció, psico ísi- ca. ..). Al es es basen en models de i a s de la maquina con empo inia més a ancada, l'o dinado , i mi jancan analogies maquinis es pa len de supo- sa s p ocessos supe io s (emmaga zamen de dades, p ocessamen d'in o - mació, p esa de decisions. ..). Uns quan s de ineixen la psicologia a pa i de les se es aplicacions ecnolc?giques, con onen p o essió i objec e d'es udi (psicologia clínica, educacional, labo al, espo i a...). Finalmen , una mi- no ia con e eix la psicologia en b anques de la biologia o sociologia caien en educcionismes o ex apolacions excessi es. Aques a dispe sió ha dona peu a un nominalisme exace ba en el qual es a jus i ica l'es udi de qualse ol concep e -mol es egades an sols una pa aula - , amb l'única condició que es igui ope acionalmen de ini . 1 amb o aixo, hem aconsegui d'acumula di e sos conjun s de dades incon- nexes, que an palesa la necessi a de disposa d'un ma c eo ic in eg ado . Pe an , da an d'aques s e s hem de alo a posi i amen o in en de 1 eplan ejamen eo ic de la psicologia, com és el cas del ma c eo ic que es a elabo an E. Ribes i col.labo ado s de 1'Escola P o essional d'Iz acala (Ri- BES 1980, 1982a, 1982b, 1983), a pa i dels concep es logics desc ip ius o - mula s pe KANTOR (1967, 1980). Malg a que ecomanem la lec u a di ec a de Kan o i Ribes, accep an el isc inhe en a o in en de simpli icació, c eiem que hi ha es pa aules claus que ajuden a la comp ensió d'allo que ep esen a aques en ocamen : in e acció, camp i p océs. 8 QUADERNS DE PSlCOLOGlA Psicologia: es udi de les in e accions Pe supe a la psicologia men alis a basada en la iloso ia idealis a, i la psicologia conduc is a que pa eix de la iloso ia posi i is a (BUNGE, 1980), Kan o ha epe i a nb insis encia que la psicologia ha de ede ini el seu objec e d'es udi i p escindi de o s els e mes i p essupos os lliga s a una concepció dualis a de l'home. Pe a el1 la psicologia, que ba eja co n a psi- cologia in e conduc ual, és la ciencia que in es iga les in e accions dels o - ganismes a nb al es o ganismes, objec es i condicions que els en ol en. (KANTOR, 1980). En p egun a a E. Ribes quin és l'objec e d'es udi de la psicologia, ens ex- plica a nb cla eda el que ep esen a aques a de inició: UNO som ni biolegs, ni soci6legs. No ens in e essa ni I'o ganisme ni el medi co n a al. Els soci6legs es udien el can i del medi pe si ma eix, la ans o mació de la socie- a his 6 icamen . Als bi6legs els in e essa co n can ia I'o ganisme i a nosal es ens in- e essa co n can ia la in e acció en e I'o ganisme i el medi. Hem d'es a al mig. El que ens in e essa és la in e acció, la ansició i aix6 és el més di ícil de la psicologia, pe que és una ciencia de p océsn (RIERA I ROCA, 1981, p. 7). Més enda an sos é no amen la de inició de Kan o , ja que pe me supe- a la dico omia en e compo amen obse able i compo amen inobse - able, en e al16 ex e n i in e n, que an s p oblemes ha po a a la psicolo- gia: .El compo amen implica d'alguna mane a I'ac i i a o la in e acció d'alguna co- sa. La qües ió impo an en el cas de la psicologia és co n conside es i de ineixes el compo amen . nSi es ableixes que an allb que eus co n al16 que no po s eu e o ma pa del ma- eix enomen, pe que po s di que, en el cas de la ísica, quan un cos in e ac ua a nb uns al es es compo a i no 'impo a allo que no eus dins el cos. Lla o s el p oblema de la dico omia en e allb ex e n i in e n deixa de eni sen i i aques a és una de les g ans apo acions de Kan o : de ini la conduc a co n a in e 'acció. Es a di , de ineix el compo amen de mane a no o ganockn ica: el compo amen no és el que I'o ga- nisme a, sinó la in e acció de l'o ganisme a nb quelcom més. Lla o s I'o ganisme no é mes impo ancia que la d'ésse un o n. (RIERA I ROCA, 1981, p. 9). Un dels p incipals a an a ges d'aques a de inició de psicologia és que pos- sibili a una classqicació de la di e si a de en6mens que es udiem els psic6- legs, basada en els ipus d'in e acció qualz a i amen dqe en s en els quals un o ganisme po in e ac ua a nb l'ambien . RIBES (1980, 1982 a) ha iden i ica sis ipus possibles d'in e acció que ha anomena uncions i que ag upen cada un di e sos casos. Les uncions de i- ALGUNES CONSIDERACIONS,SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 9. nides desc iuen des del ipus d'in e acció més simple on no in e é la his o- ia on ogene ica de l'o ganisme, ins a les in e accions més complexes en les quals el llengua ge juga un pape p imo dial. Cada unció inclou' i con ex- uali za les uncions d'o d e in e io , de mane a que és una gene ali zació abusi a p e end e que les in e accions d'o d e supe io poden ésse explica- des pe les d'o d e in e io . Així, pe exemple, les obse acions de les in e- accions amb subjec es no humans mai no se an su icien s pe a comp en- d e un p océs huma en el qual in e ingui el llengua ge i al es con encions socials. A a bé, pe que aques a classi icació ajudi a posa o d e dins de la in es i- gació psicologica, cal complemen a -la amb o s els ac o s que cons an - men in lueixen en l'es ablimen de les in e accions. I Psicologia: es udi de camp Segons KANTOR (1 967, 1980), o es les ciincies es udien in e accions dins un model de camp, el qual es a o ma pe un conjun d'elemen s - ipus de a iables- in e dependen s, de mane a que l'al e ació d'un d'ells a ec a o el camp. Així, la ísica ac a de les in e accions dels componen s de camps mecanics, elec ics i de adiacions, la química es dedica p incipal- nen a les in e accions d'elemen s, molecules i eac ius amb els objec es co - esponen s so a la in luencia de la p essió i empe a u a, i la biologia en les se es ases ana omica, isiologica i pa ologica in es iga la in e conduc a de di e ses uni a s -cel.lules, eixi s, o gans- en e si i amb les condicions ambien als. Les in e accions són especijiques de cada camp, de mane a que cada camp només po explica -se pels elemen s que el cons i ueixen i no po edui -se a camps d'un ni ell in e io de complexi a . Igualmen , les in e- accions d'un camp poden se necessa ies, pe o mai su icien s pe a explica les in e accions d'un camp d'o gani zació supe io . Des d'aques a pe spec i a, el camp psicol6gic es udia les in e accions d'o ganismes indi iduals, é un ni ell d'es uc u ació supe io al biologic al qual no es po edui i és ins~ icien '~e a explica les in e accions de g ups socials. El model de camp psicologic ha de subs i ui el model lineal de causa-e ec e, de i a d'una concepció e lexologica de la psicologia, i segons KANTOR (1967) i RIBES (1980 a) es a o ma pels elemen s següen s: a) L'ambien . Es a cons i ui pels objec es, els esde enimen s ( elacions 1 O QUADERNS DE PSICOLOGIA en e objec es) i el medi que pe me la elació. Els objec es enen múl iples dimensions d'es ímul, que poden exe ci sob e l'o ganisme des d'una acció dis a1 (a a és del medi de con ac e ísic o social) o una acció p oximal mi jan~an un con ac e di ec e. b) Ló ganisme. Els o ganismes són sis emes biologics que disposen de múl iples sis emes eac ius que els pe me en la in e acció amb l'ambien . La in e acció en e almenys una dimensió dels objec es d'es imul i almenys una ca ac e ís ica de l'acció de l'o ganisme és l'eix cen al del model de camp, de mane a que els es an s elemen s possibili en l'es ablimen de les in e accions amb di e en s índexs de p obabili a . c) Fac o s disposicionals. Són condicions de l'ambien ísic o social de l'o - ganisme que, enca a que no o men pa de la in e acció es ímul- espos a, acili en o di icul en la se a ocu encia. En són exemples els cicles biologics de l'o ganisme, la empe a u a ambien al i els es a s o ganics al e a s pe d ogues, malal ies o p i acions d'alimen . d) La his o ia in e conduc ual. Aques elemen e lec eix l'acció no lineal de segmen s p eceden s d'in e acció de l'o ganisme amb l'ambien . La his- o ia no ac ua de o ma a alis a, sinó que més a ia cons i ueix una disposi- ció que in e ac ua amb els ac o s disposicionals. Enca a que se ia con enien un es udi mes a ons de la axonomia p esen- , ada, c eiem que po con ibui a alo a la impo ancia que cada elemen é en l'es ablimen de les in e accions en e l'o ganisme i l'ambien , semp e i quan no pe dem de is a la uni a del camp-in e conduc ual. Malg a que la complexi a del camp psicologic di icul a la in es igació, hem de econei- xe que amb p essupos os més simples no hem a anca gai e. Psicologia: es udi de p océs El model psicologic de camp implica una analisi de l'e olució de les in e - accions i dels elemen s es an s ja que el camp psicologic no és es able, sinó que can ia de o ma con inuada cons i uin els p ocessos psicologics. Tal com deia Emili Ribes en la p ime a ci a, la psicologia com a ciencia de p o- cés es a in e esada en la ansició d'un es a a un al e i no solamen en l'es- a inal. Pe an , com que les in e accions que es donen en un momen del p océs poden se di e en s d'aquelles que s'es ableixen en un al e momen , cal po- de obse a l'e olució del camp psicologic de cada o ganisme. Tanma eix, . ALGUNES CONSIDERACIONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSICOLOGIA 11 les mesu es que podem p end e en un ins an poden se mal p edic o es del camp psicologic en ins an s pos e io s i, conseqüen men , un p océs pszcol6- gzc no po con ond e's ni eduz -se a l'es a esul an del p océs. Cal alo a les in luencies mú ues i con ínues en e o s els elemen s del camp, i no pas alo a exclusi amen alguna o algunes mesu es de l'es a e minal. Enca a que no es a dins de les nos es possibili a s zden ica quins són els p ocessos que hau ia d'es udia la psicologia, es em con encu s que si ana- li zéssim les in e accions implicades en els anomena s p ocessos psicologics (ap enen a ge, pe cepció, in el.ligencia, cas ig.. .), oba íem mol s pun s de con ac e en e la majo ia d'ells. Si po éssim a e me aques es udi, apa- eixe ien segu amen mol s menys p ocessos di e en s que noms enim pe designa -los, i al con a i,po se hau íem de sepa a p ocessos que no mal- men iden i iquem com a sinonims. La succin a exposició an e io obliga a eplan eja el p ocedimen d'in- es igació i pe an a a assenyala em algunes p opos es me odologiques pe a millo a la in es igació. Abans, pe o, old íem ad e i dues coses. En p ime lloc, a es l'es e lligam en e el ma c concep ual i els p ocedi- men s que emp a l'in es igado , se'ns a di ícil indica quan un sugge imen ha so gi del ma c concep ual o, al con a i, és degu a l'expe iencia de l'in- es igado en la ece ca de camins pe acos a -se a al16 que busca. Com mol bé diu KANTOR (1956), han d'es udia -se les in e accions que s'es a- bleixen en e l'in es igado i el seu objec e d'es udi pe pode comp end e el p océs d'in es igació. En segon lloc, po busca -se l'explicació de qualse ol p oblema des de ni- ells mol di e en s, la qual cosa impossibili a de oba una sola es a egia alida an pe una iszó mola , que apa en men oblida els pe i s de alls, com pe una isió molecula , p eocupada a anali za p ecisamen aques s de alls enca a que sigui menysp ean les elacions gene als. Aques dilema el enen o es les disciplines, ins i o les més a ancades. F ancois JACOB (1970) ho indica cla amen quan a e e encia als dos ni ells d'explicació en biologia, a i man que malg a que en cada in es igació es dóna p e e encia a un o al e en ocamen , de e es an semp e in e elaciona s i ambdós són necessa is. Pe aixo l'es a egia que p oposem in en a possibili a lóbse a- czó dels minúsculs can s en les in e accions, sense pe d e de uis a el ma c gene al. 12 QUADERNS DE PSlCOLOGlA Pe acaba c eiem que sols la p ac ica d'in es igació se a capac d'indica - nos si els sugge imen s són elle an s, així com els can is i ampliacions que cal in odui . Com a i ma BACHRACH (1 962), no s'in es iga, gene almen , de la mane a que els que esc iuen llib es sob e la in es igació diuen que s'in- es iga. Malg a les múl iples in e elacions en e o s els sugge imen s, hem p o- cu a ag upa -los en elació a les pa s que no malmen es conside a que in- eg en el p océs d'in es igació: subjec es, a iables a anali za , es a egia, p ocedimen i anilisi de les dades. Subjec es El subjec e, com a elemen in eg an de la in e acció, é un pape impo - an en o a in es igació psicologica, malg a que en la majo ia dels in o - mes sols en sabem l'eda , el sexe o alguna al a ca ac e ís ica poc elle an . Opinem que cal que el subjec e deixi de se ael g an desconegu u i que es e- conegui que no po ésse ep esen a pe un conjun a bi a i de mesu es. No és un o ganisme que « eacciona a», sinó que pa icipa i in e ac ua amb el p ocedimen d'in es igacz'ó. A més a més, com que les lleis que busquem han d'ésse ob ingudes de lóbse ació del p océs de cada un dels subjec es, cal coneixe -ne o a aque- lla in o mació que pugui po a llum a l'explicació de la se a e olució. Pe an , po ésse ú il una ex ensa ece ca de la his o ia in e conduc ual an e- io , que ens pe me i alo a la incidencia de les in e accions es able es en si uacions semblan s. Oblida el passa del subjec e e lec eix la p edomi- nancia d'uns models maquinis es o biologi zan s de la psicologia. A a bé, aconsegui aques a in o mació acos uma a se di icul ós i en con- seqiiencia és p obable que aixo obligui a edui el nomb e de subjec es. No ens hem de p eocupa , ja que gene almen s'ob é més coneixemen de l'ob- se ació acu ada d'uns pocs subjec es que de l'obse ació g olle a d'un g up nomb ós. Con é eco da que la majo pa dels pa es de la psicologia han u ili za en les se es in es igacions un sol subjec e o un nomb e edui d'ells co n és el cas dlEbbingaus, F eud, Lu ia, Pa ol , Piage , Skinne , Wa son i Wund . Cal e o na el subjec e al lloc que li co espon, cen an el nos e es udi en les in e accions de cada subjec e. En el ons aques a p opos a no és gens no a i ja a se de ensada a mol de emps pe Claude BERNARD (1865) i ha es a ecollida pe alguns psicolegs com BAYÉS (1974), SIDMAN (1960) i SKINNER (1957). Va iables a anali za L'accep ació d'un model de camp mul i ac o ial implica la necessi a d'obse a simul dniamen o s els elemen s dels quals es a o ma , ja que sols la simul anei a pe me de coneixe les elacions que s'es ableixen en e ells. Pe an , cald a obse a i egis a alho a els di e en s objec es d'es í- mul, els di e en s sis emes de espos a de l'o ganisme, així com els «es a s» de l'ambien ísic o social i de l'o ganisme que poden acili a o di icul a l'es ablimen de les in e accions en e els objec es d'es ímul i l'o ganisme. Enca a que és impossible egis a simul aniamen o s aques s ac o s, en mol es in es igacions po se su icien el egis e d'alguns d'ells. No obs an , cal no pe d e de is a que una isió pa cial'mai no ens pod a dona o a la in o mació, ja que qualse ol elució que podem oba sols é sen i des d'un model de camp on o es les anables són in e dependen s. Sabem que aques egis e simul ani complica conside ablemen els p o- cedimen s d'in es igació, pe o pe al a banda en psicologia massa egades hem u ili za la mida més acil -el endimen o una ca ac e ís ica de l'acció del subjec e com la eqüencia- , sense assegu a -nos p 6uiamen que os la més aluosa. Si el nos e objec e d'es udi són les in e accions humanes, cal que quan in es iguem no ens con o mem amb mides a @ciak o a bi d ies i que poden eni una elució indi ec a o llunyana amb el que es udiem. A més a mes, conside a la psicologia com una ciencia de p océs p essu- posa que el egis e de les a iables an e io s ha d'ésse con inua , ja que les elacions en e els elemen s del camp psicologic poden a ia du an el p o- cés. No és su icien egis a els es a s esul an s del p océs i compa a -ho amb l'es a inicial, sinó que cal egis a l'e olució en e l'es a inicial i el i- nal. C eiem que en la in es igació psicologica massa so in hem passa pe al el pe íode en e es a s, la ansició en e un es a i un al e, oblidan que cap mesu a de l'es a esul an no po se un índex de l'e olució. Si en la in- es igació psicologica pe dem el emps en e es a s, segu amen se a una pe dua de emps. Finalmen , cal adequa el ipus de mesu a al ipus de elacions que s'es i- guin anali zan , la qual cosa condiciona a el ipus d'ins umen a u ili za . Com diu RABIDEAUX (1971), o es les mesu es poden edui -se a dues: a) mesu es di ec es, con ínues i en emps eal; b) mesu es indi ec es, discon ínues i en emps passa . Opinem que són p e e ibles els egis es con inus, ja que és acil disc e i - 20 QUADERNS DE PSlCOLOGIA - p edi l'e olució d'un sis ema a pa i del coneixemen del sis ema en ins an s an e io s; - desc iu e l'e olució del sis ema a an d'una in e enció addicional. Pe aixo aques model sembla mol adequa als nos es in e essos ja que pe a cada subjec e pod em es abli una equació que ens ep esen i el seu p océs, e p ediccions indi iduals de la se a e olució i coneixe els e ec es de la in oducció d'una manipulació expe imen al, en compa a el p océs esul an amb el p océs an e io . A més a més, si epe im el ma eix p ocedimen pe a o s els subjeC es d'una mos a alea o ia, i les uncions ma ema iques obades són iden i- ques, el g au de gene ali zació-llei se a ele a . És més p o,bable, pe o, que les uncions.dels di e en s subjec es no siguin iguals, puix que di ícilmen pod em disposa de la in o mació necessa ia de o es les a iables elle an s. No obs an aixo, si simpli iquem al maxim la si uació de ece ca i p enem mesu es pe inen s i p ecises, cald ia espe a alguna egula i a in e indi i- dual. Un cop més se a el ma c eo ic el que ens indica a quines a iables enen una majo p obabili a de se c í iques en l'e olució del sis ema. Si empí i- camen no es oba aques a egula i a , cal modi ica els p ocedimen s de egis e o e isa el nos e ma c concep ual. Queda cla a, doncs, lés e a elució en e els nos es p essup6sz s, la me odologza d'zi es zgaczó i l'es a- igza d'an&lisz de les dudes. Una conside ació inal Sabem que en les planes an e io s hem deixa bas an s bui s pe ompli i que cald ia un ap o undimen en mol s d'al es, pe o hem p e e i dona una isió global i gene al que ens pe me és ap ecia la necessi a de qües iona -nos pe iodicamen an la nos a concepció eb ica, com la o - ma amb la qual in es iguem. C eiem que aques eplan ejamen és una sana p ecaució que o s hau- íem de p end e, ja que en l'es a ac ual de desen olupamen de la nos a disciplina on les in luencies de la cul u a són an o es, de an en an con- é a u a -se un momen pe no se a ossega s pels esde enimen s. Espe em, almenys que les nos es opinions se eixin pe a despe a aques a inquie ud. ALGUNES CONSlDERAClONS SOBRE LA INVESTIGACIÓ EN PSlCOLOGlA 21 Re e encies bibliog ii iques ARDILA, R. (1979), Los o ígenes del compo amien o humano, Fon anella. ARNAU, J. (1978), Psicologia expe imen al, T illas. ASIMOV. 1. (1970), Asimo 's Cuide o Science, Basic Books. (T aducció: 1973, In oducción a la ciencia, Plaza i Janés). BACHRACH. A.J. (1962), Psychological Resea ch (An in oduc ion), Fandom House. (T a- ducció: 1976, Cómo in es iga en psicología, ~o a a). HERNARD, L. (I~IJS), ~n oduc ion l'e ude de la medecine expe imen ale. (Edició 1966, Ga nie Flama ion). Box, G.E.P. i JENKINS. G.M. (1970), Time Se ies Analysis, Fo ecas ing and Con ol, Holden-Day. BUNGE. M. (1980), Epis emología, A iel. CAMPBELL. D. i STANLEY, J. (1970), Expe imen al and Quasi-Expe imen al Designs o Resea ch, Rand McNally. (T aducció: Diseños expe imen ales y cuasi expe imen- ales en la in es igación social, Amo o u). CASTRO. L. (1975), Diseño expe imen al sin es adb ica, T illas. HERSEN, M. i BARLOW. D.H., eds. (1976). Single case expe imen al designs s a egies o s uding baha io change, Pe gamon P ess. HESS. E.H. (1972), dmp in ing in a na u al labo a o ya, Scien i ic Ame ican, 227, 24-31. JACOB. F. (1970), La logique du i an , Gallima d. (T aducció: 1973, La lógica de lo n'men e, Laia). KANTOR. J.R. (1956), uLa psicología in e conduc ual y el análisis cien í ico de da os y ope- aciones», Psychological Reco d, 6, 1-5. - (1967), In e behauio al Psychology, The P incipia P ess. (T aducció: 1978, Psicologia in e conduc ual, T illas). - (1980), ~Mani es o o in e beha io al Psychology., Re is a Mexicana de Análisis de la Conduc a, 5, 117-128. KRATOCHWILL. T.R. (1978), Single Subjec Resea ch S a egies o Eualua ing Change, Academic P ess. MCGUIGAN. F.J. (1968), Expe imen al Psychology. A Me hodological App oach, P en ice Hall. (T aducció: 197(1, Psicología expe imen al. En oque me odológico, T illas). PARSONSON. B.S. i BAER. D.M. (1978). «The Analysis and P esen a ion o G aphic Da a», en K aiochwill, T.R., Single Subjec Resea ch S a egies o Eualua ing change, Acade. mic P ess. RABIDEAUX. C.F. (1971), «Obse a ional echniques in sys ems esea ch and De elopmen », en Single on. W.T.. Fox, J.C. i Whi ield, D., eds., Measu emen o Man a Wo k, Taylo & F ancis. RIHFS. E. (1980). Desc ipción del modelo eó ico de campo. Manusc i o no publicado. - (1982a). «Language and Symbolic Beha io as con ingency-subs i u ional p ocessesn, en Fi s Bian zual Symposiunz on he Science o Beha ioí-, México, Iz acala. - (1982b). El co~ duc isnzo: Re lexiones c í icas, Fon anella. 22 QUADERNS DE PSICOLOGIA RIBES. E., (1983), Los e en os p i ados: jun p oblema pa a la eo ía de la conduc a? Manusc i o no publicado. RIERA, J. (1982), E gonomia de l'ap enen a ge mo o : un en ocamen me odol6gic. Tesi no publicada. Uni e si a Poli ecnica de Ba celona. RIERA, J. i ROCA, J. (1981), en e is a con Emilio Ribes)), Es udios de Psicologia, 4, 3-23. SIDMAN, M. (1960), Tac ics o scien i i'c esea ch. Basic Books. (T aducció: 1973, Tác- icas de in es igación cien i ica, Fon anella). SKINNER, B.F. (1956) *A case his o y in scien i ic me hodm, Ame ican PsychologY , 11, 221-233. ULLMAN. L.P. i KRASNER. L., eds. (1965), Case s udies in beha io modi ica ion, Hol , Rineha and Wins on.