Ouade ns de Psicologia, 1984,
1,
185-198
LA RECERCA EN HUMANS
AL§
INICIS
DEL LABORATORI DE CONDUCTA
L.
GARCXA 1 SEVILLA
*
RESUMEN
El Labo a o i de Conduc a de la nue a Uni e si a Au 6noma de
Ba celona comenzó siendo an o un labo a o io humano como animal.
Los in e eses de la mayo ía de sus miemb os undado es e an sob e
psicología humana. A pesa de ello, el Labo a o i se ha con e ido en
un modelo de in es igación animal. Se p opone un p oceso de «au o-
shapingn pa a explica es a his o ia pa adójica.
RESUM
El Labo a o i de Conduc a nasqué com un labo a o i de' ece ca
an humana com animal. Els in e essos majo i a is dels seus mem-
b es inicials o en sob e psicologia humana, enca a que el Labo a o i
ha esde ingu , amb el emps, mi a11 de ece ca animal. Hom p oposa
un p océs d'au omodelamen pe .a explica aques esul a pa adoxal.
Els jo es memb es inicials ap ecia en el igo expe imen al assolible
al labo a o i animal, i necessi a en e llu s esines i esis com a e-
quisi pe a la ca e a uni e si & ia. Decidi s, pe que ni se'n dub d, a
e esines i esis empí iques, els animals de labo a o i b inda en
l'opo uni a de eballa a qualse ol momen i epoca de l'any. Aques a
*
Depa amen de Psicologia Medica. Facul a de Medicina. Uni e si a
Au-
bnoma de Ba celona.
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
endencia a usa animals ou e o cada pe la no necessi a de dissenys
complexos,
i
pe aixd ma eix a l'abas de la mig adissima capacila
de
calcul del Labo a o i. L'au o , obse ado -pa icipan d'excepció du-
an els es p ime s anys de ida del Labo a o i, exempli ica aques
au omodelamen esseguin els di e sos p ojec es de ece ca humana
d'aquell pe íode.
SUMMARY
The Beha iou al Labo a o y o he new Au ono nous Uni e si y o
Ba celona began as a human Labo a o y as wel2 as un animal one.
The in e es s o mos o i s ounda ion membe s we e on human psy-
chology. Zn spi e o his, he Labo a o y has become a model o ani-
mal esea ch. Z is p oposed a sel -shaping p ocess o explain his
pa adoxical his o y.
El nom, un xic ex a agan , de Labo a o i de Conduc a olia ma ca
cla amen una posició: la de l'es udi cien í ico-na u al, expe imen al,
del e psicologic. Qualse ol al e nom, com el més logic de Labo a o i
de Psicologia, pod ia ha e esul a equí oc, massa gene al
o
massa
es ingi , com Labo a o i de Psico isiologia, de Pe sonali a , de Con-
dicionamen o de Pe cepció. El Labo a o i, doncs, ema ca a una me-
odologia, no un a ea o un objec e d'es udi. Malg a aixo, el Labo a o i
és conside a majo i a iamen com un labo a o i de psicologia expe-
imen al animal (CAMPOS
I
AGUADO, 1977), enca a que aques a no e a
la in enció dels seus memb es. Fins i o hague en d'endu a la deno-
minació de « a e s», que amb un ce o bu le a els dona a bona pa
de la es a del Depa amen de Psicologia i Psiquia ia. Aques a ca a-
logació de labo a o i animal, que colga al es eali a s, es deu a la.con-
juminació successi a de dues causes: 1) Un au omodelamen de la
conduc a ece cado a (SKINNER, 1956) dels memb es del Labo a o i que
els e o ca la conduc a ece cado a en psicologia animal;
i
2)
una ben
me escuda ama p o inen de la ece ca animal, ama que, al seu
o n, e o ca i po se enca a e o ca, la di a conduc a. L'au omodela-
men s'esde ingué en el pe íode inicial del Labo a o i, quan l'au o
n'e a di ec o i pe an obse ado -pa icipan d'excepció. La ama
p o ingué dels esul a s de l'au omodelamen , cons i uin majo i a ia-
men un segui de eballs sob e I'aplicació de la eo ia de la pe sona-
li a dlEysenck al camp animal i que han es a exposa s a di e sos
llocs (GARC~A i GARAU, 1975; GARAU, TOBENA i GARCÍA, 1979; TOBENA,
GARC~A
i
GARAU, 1982; GARC~A, 1984). Els es anys inicials (1972-75) del
Labo a o i s6n in e essan s no sols pe la his o ia d'au omodelamen
RECERCA
ALS
INICIS
DEL
LABORATORI
DE
CONDUCTA
187
que anali za em a con inuació, sinó pe que du an aques s emps s'hi
p odui en, s'hi ence a en o s'hi co a en una bona pa dels eballs
de ece ca psicologica expe imen al de la Uni e si a Au onoma (BAYÉS
i GARAU, 1982).
Des del comencamen el Labo a o i comp a amb an s o més ins-
umen s de ece ca humana com de ece ca animal. L'espai expe i-
men al, a l'inici, ou di idi en dues g ans a ees: una d'humana i una
al a d'animal, Els in e essos majo i a is de la gen que hi eballa a
e en sob e emes de psicologia humana, pe o, pe con a, els eballs
p odui s, esis i esines, o en onamen almen de psicologia animal
(GARCÍA, 1973; TOBERA, 1974; GARAU, 1975). Així, el 79
%
dels emes
ac a s en el semina i del Labo a o i du an els es anys inicials o-
en sob e psicologia humana. Aques pe cen a ge enca a se ia majo si
hi conside éssim el semina i que sob e ~Te apies de conduc a)) es eu
cada cu s.
Pe con a, el 78
%
de les esis i esines p oduides al Labo a o i,
du an aques emps inicial, o en de psicologia animal. Aques a des-
p opo ció, que s'ha man ingu , se ia explicada pe la disponibili a
dels subjec es animals, cosa que pe me ia eballa igo osamen sen-
se desa end e l'ac i i a academica, enca a que os sac i ican es es i
acances. Ja du an el p ime any d'exis encia del Labo a o i hom blas-
ma a que el «ma e ial huma és escas i di icil d'ob eni
...
una solució
adequada se ia que o es, o la majo ia, de les assigna u es impa ides
pel Depa amen posessin com a equisi pe a la se a supe ació el
p esen a -se I'alumne com a subjec e expe imen al» (GARCÍA, 1973).
Fins i o una esi sob e condicionamen e bal, que ob iamen ou en-
ce ada amb subjec es humans, acaba ma e ializan -se amb subjec es
animals, du an aquel1 emps, enca a que ou llegida mol més a d
(CASTELLANOS, 1981). Aques a endencia
a
usa animals pe pa de les
pe sones amb in enció de e ca e a uni e si a ia, es dobla pe que els
p o inen s de la Facul a de Lle es que ha ien de e dues ece ques
academiques ( esina i esi) e en majo ia.
1
o hom es delia pe les e-
sis (de llicencia u a i doc o al) empí iques, de e , no es plan eja mai
ningú la possibili a de e una esi eo ica o de e isió, esis que hau-
ien es a més apides i no an p oblema iques. Aixo compo a una de-
manda exponencial d'animals de labo a o i, que obliga, al e ce any,
a suspend e algunes ece ques (GARAU, 1975). Cal ema ca ací que
l'anomenada del Labo a o i es deu basicamen , com es eu, a gen de
Lle es que, d'al a banda, e en una ca e a uni e si a ia mol més
len a que els de Medicina, pe que aques s no ha ien de e esina.
El pode disposa o ho a dels animals de labo a o i no explica o-
almen la p e e encia pe les ece ques animals. D'ha e es a I'única
a iable, p obablemen hom no a ia un impo an dec emen
de
e-
188
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
balls animals a pa i del e ce any del Labo a o i. Aques dec emen ,
malg a l'escasse a de a es, no es no a. D'aci la ~o~labo ació d'al es
a iables. Cal addui , en p ime lloc, l'al igo expe imen al assolible
amb els animals, cosa que p obablemen cap i a a els jo es ece ca-
do s. D'al a banda, cal addui la mig adesa dels mi jans de calcul dis-
ponibles. E ec i amen , el ma c gene al de ece ca humana p ojec ada,
l'es udi expe imen al de la pe sonali a (EYSENCK, 1960, 1967), implica a
l'ús de ecniques mul i a iables (analisi ac o ial i p ocedimen s sem-
blan s) i el Labo a o i només comp a a amb una calculado a de so-
b e aula
Canon
(CANOLA, 167 P-11) p og amable i amb es memo ies
ola ils! Aques a maquina esolgué mol s p oblemes es adís ics quan
el nomb e de subjec es i de a iables no e a excessiu. En aquells emps,
pocs cen es a Ca alunya e en capacos de e una analisi ac o ial o ana-
lisi de a iancia un an complicades. Els ece cado s del Labo a o i,
a esa s a e -s'ho o pe sonalmen , des de la us e ia als ins umen s
de p og amació i ins i o les pelle es dels dispensado s de les gabies
de Skinne , s'es ima en més mi a de esold e pe sonalmen llu s p o-
blemes es adís ics que no acudi a cen es d'analisi de dades o ans,
de egades no massa segu s i so in massa ca s pe al mig adíssim, pe
no di inexis en , p essupos del Labo a o i.
Amb el emps, el pano ama d'una es adís ica aplicada al se ei de
la ece ca ha millo a sensiblemen , així com d'al es disponibili a s
ma e ials. To aixb ha possibili a la eali zació de ece ques p ojec-
ades an e io men al Labo a o i, enca a que algunes hagin es a e es
o a d'ell, o a de la nos a Uni e si a i ins i o o a del nos e país.
Els ece cado s del Labo a o i es a en «modela s» a eme e conduc es
d'in es igació de psicologia animal, o i que han usa , ambé, les so-
is icades ecniques mul i a iables. Cu iosamen , mol es de les ece -
ques humanes eali zades ho han es a pe ha e se i de ma e ia pe
a esis o esines, demos an de nou la g an capaci a de la ca e a
uni e si a ia pe a e o ca la conduc a ece cado a en absencia o qua-
si abskncia del e o cado gene ali za «dine s». Vegem-ne els casos
de ece ca humana, ema d'aques eball.
CONDUCTA AGRESSIVA
EN
HUMANS
Iniciada pe
A.
Ga au en es anda i za l'in en a i Buss-Du kee (GAR-
CÍA,
1973). Desp és d'aixo hom conside a la con eniencia de passa de
les mesu es psicome iques de l'ag essió a c ea ag essió expe imen al
al labo a o i i així mesu a -la.
Pe aixo ou dissenyada una ((miquina de llag essió» seguin a Buss
RECERCA
ALS
INICIS
DEL
LABORATORI
DE
CONDUCTA
189
(1961), pe o in oduin -hi una mesu a no a: la eloci a de espos a
(GARAU, 1975). Aques a maquina, pe o, ou ma e iali zada, seguin el
disseny e al Labo a o i de Conduc a, al Labo a o i de Psicologia Ano -
mal de la Facul a de Medicina de la Uni e si a de Ba celona, on ha
es a usada pe a e una esina i una esi. L'analisi ac o ial ha se i
pe a demos a la independencia de la mesu a no a p oposada de les
dues an e io s (in ensi a i du ada) (SERRANO, 1983), i la amaquina»
s'ha mos a p ou sensible pe a la ece ca psico a macologica de l'a-
g essió (DE FLORES, 1982;
DE
FLORES,
e
al., 1981). La «maquina» ambé
ha es a usada en ece ques sob e el pa ó
A
de conduc a (VALDÉS i
DE
FLORES, 1981), i el seu caliu ha gene a disquisicions eo iques (GARCÍA,
1979) i ece ques sob e la elació en e pe sonali a i delinqükncia
(PÉREz, 1981, 1983).
MESURA PSICOFISIOEOGICA
DEL
BILINGUISME
Es ac a a de c ea un sis ema objec iu i senzill de mesu a del
g au i ipus del bilingüisme mi jancan el emps de eacció d'associació
e bal (Labo a o i de Conduc a, 1975).
La pa empí ica del eball ou comencada pe
N.
Fe é i M. J.
Manzana es que es anda i za en els es ímuls e bals (GARC~A, 1973).
El
pe sonal del Labo a o i assumí el p ojec e com a ece ca col.lec i a i
ou edac ada una memo ia, que ou p esen ada al concu s dlAju s
dlOmnium Cul u al, comp an com a a alado s el p o . Pe e Domingo,
alesho es p esiden de la Socie a Ca alana de Biologia, i el p o . Jo-
sep Lapo e, alesho es coo dinado de la uni a docen de llHospi al
de San Pau, lloc on e a lla o s el Labo a o i (TOBERA, 1974). L'aju
no ens ou concedi pe aons es ic amen polí iques i el p ojec e ou
publica (GARCÍA,
e
al., 1975), i omangué a u a ins pode aconsegui
pe la len a ia uni e si a ia el ma e ial necessa i. Finalmen el p o-
jec e ou eali za empí icamen pe
A.
VILADOT (1978) a la se a esina,
eball que me esqué el XIXk P emi «Ma í i Julia» de llIns i u dlEs-
udis Ca alans i ou publica pos e io men com a llib e (VILADOT,
1982). Des de lla o s els eballs sob e el ema no han al a (VILA-
DOT, 1980, 1981; VILADOT
e
al., 1982; GARCÍA
e
al., 1982, 1983). El ma-
e ial del p ojec e es oba ac ualmen al Labo a o i de Fonologia de
la nos a Uni e si a , on
A.
Vilado a la se a esi doc o al sob e una
de i ació del ma eix ema.
A.
Tobeña, que di igí la esina de Vilado ,
ha di igi un al e eball sob e aques a emi ica (JUNQUÉ, 1983).

190
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
ADAPTACId DEL STRONG VOCATIONAL INTEREST BLANK (SVIB)
La idea p imi i a e a adap a mi jancan el me ode de la e aduc-
ció, el SVIB i usa -lo com a ins umen psicomk ic capac de disc i-
mina en e di e ses classes de psicblegs en unció de llu educació
uni e si a ia o no, llu me odologia, cien í ica o no, i llu o mació,
clínica, psicomk ica, e c. (GARCÍA, 1973; TOBEÑA, 1974; Labo a o i de
Conduc a, 1975). En el ema eballa en L. Ga cía, M.
J.
Manzana es i
M. Pé ez. El eball no ana enda an po se pe que no ha es a ema
de esi ni de esina. En l'ac uali a , la eina e a es oba al Depa a-
men de Psicologia Medica de la nos a Uni e si a , que ha ebu l'en-
ca ec de llEscola de la Gua dia U bana de Ba celona pe al d'adap-
a el SVIB i usa -lo pe a di igi en el u u ocacions cap els o icis
policials a pa i de la Fo mació P o essional.
PROCESSOS COGNITIUS 1 DIFERENCIES INDIVIDUALS
Aques a línia de ece ca (TOBEÑA, 1974; Labo a o i de Conduc a,
1975) enia com a inali a onamen al l'enllac en e la eo ia de la
pe sonali a dlEysenck, el nos e ma c eo ic, i les ece ques i eo ies
de San iago Mon se a i col.labo ado s sob e la elació en e pe so-
nali a , pe cepció i a macs. En eníem que els eballs del D . Mon -
'
se a i dels seus c~~labo ado s ep esen a en la nos a adició em-
pí ica. Mi jancan l'escola del D . Mon se a ens podíem connec a
amb la adició
psicolbgico-expe imen al
ca alana, an b u almen es-
oncada desp és de la Gue a dlEspanya, ep esen ada pe Emili Mi a
i
López
i
el Labo a o i de Psicologia Expe imen al de 1'Ins i u dlEs u-
dis Ca alans, emun an -nos així ins el ma eix Ramon Tu ó (CASTE-
LLANOS
e
al.,
1978).
Aques a línia de eball o igina una de les poques esines sob e
humans eixida del Labo a o i als seus inicis (SANCHEZ BAZ, 1974)) on
es elaciona a la dimensió ex a e sió dlEysenck amb la e enció a
cu e mini. L. Ga cía,
J.
G acia i
N.
Fe é, es udia en la possibili a
d'u ili za el es aquis oscbpic de San iago Mon se a com a mesu a
objec i a de pe sonali a . Pe aixb u ili za en l'adap ació que en eu
COSTA
(1970), deixeble di ec e del D . Mon se a i impulso i pa o-
cinado del Labo a o i de Conduc a des de la coo dinació del Depa a-
men . Els esul a s no compli en les expec a i es, i només en es a les
indagacions e es sob e la eo ia del D . Mon se a (FER~, 1975).
RECERCA
ALS
INICIS
DEL
LABORATORI
DE
CONDUCTA
191
SIMULACIO DELS POTENCIALS DE MEMBRANA
No e a un p ojec e de ece ca p opiamen di , sinó un in en de
millo a l'ensenyamen de la psico isiologia (TOBERA, 1974). L. Ga cía
i
1.
Mo gado no eixi en en l'in en , i de i a en llu s es o qos en la
cons ucció d'un p og amado (GARC~A i MORGADO, 1976) com a dispo-
si iu més necessa i pe al Labo a o i.
CONDICIONAMENT VERBAL
Seguin l'analisi skinne iana del llengua ge,
J.
A.
Cas ellanos, ales-
ho es beca i del Labo a o i, impulsa di e ses ece ques (TOBEÑA, 1974;
Labo a o i de Conduc a, 1975)) des de compa acions de di e sos pa a-
digmes de condicionamen e bal (CASTELLANOS, 1975) ins el con ol
del quequeig (BELLVER i Bo É, 1975). Tanma eix,
i
com ja hem di , aca-
ba
dedican -se
a la ins au ació d'una mena de allengua ge uncional»
a la a a de labo a o i (CASTELLANOS, 1981).
VARIABLES DEL TRACTAMENT PER INUNDACIO
Aques a línia de ece ca seguí un camí in e s a l'an e io , pe quk
comenqa amb ece ques animals (TOBERA, 1974; Labo a o i de Conduc-
a, 1975)
i
acaba en un expe imen huma (CARASA, FERNANDEZ i TORRU-
BIA, 1978). Es, doncs, una excepció a la egla que enim obse an . L'ob-
jec iu e a l'es udi de les ci cums ancies (ambien als
i
de pe sonali a )
so a les quals el p ocedimen d'ex inció p o oca un augmen de la po
condicionada en comp es de la se a disminució. El p oblema es oba-
a connec a amb les ece ques sob e ex inció en el camp animal que
s'hi eien (ROCA, 1973; CRUZ, 1973; BASIL, 1974; BOIX, 1974; GARC~A,
1974; LLEONART, 1975) i que s'hi con inua en en (FERRÉ, 1978), i amb
les indicacions i modali a s del ac amen implosiu de les obies, ac-
amen concep ualmen e a ede en dels cu sos de ~Te apies de Con-
duc a~ del Labo a o i. Així, L. Ga cía,
A
.Capell,
M.
J.
Manzana es i
M. Pé ez, es udia on l'augmen pa adoxal de po condicionada a l'ex-
inció d'un condicionamen a e siu, an en a es adul es com en a es
pod issones,
i
L. Ga cía, N. Du án,
N.
Fe é,
A.
Ga au
i
A.
Tobeña,
mi a en de oba un e ec e pa almlel en l'ex inció de condicionamen
posi iu, i ambé en a es. Sense ansició,
P.
Ca asa,
J.
Fe nández i R.
To ubia ence a en la se a esina amb subjec es humans sob e dos
p ocedimen s d'inundació en una conduc a d'e i ació disc iminada,
192
QUADERNS
DE
PSICOLOGIA
man enin l'objec iu gene al de l'es udi de l'augmen pa adoxal de la
po condicionada.
Examinem les a iables de l'au omodelamen cap a la ece ca ani-
mal, que en aques cas no eeixí. Obse em, en p ime lloc, que el e-
ball de CARASA, FERNANDEZ i TORRUBIA (1978) és una esina, cosa que
con i ma la capaci a e o cado a de la ca e a uni e si a ia. Si bé es
ce que ou comencada en un emps que, com hem di , escasseja en
les a es, ambé és ce que cos a mol euni la mos a d'es udian s
necessa ia. D'al a banda, el disseny de l'expe imen ul apassa a les
possibili a s eals de calcul. del Labo a o i a causa del di ícil con ol
expe imen al i es adís ic del disseny u ili za . Pe o aixo, hom pod ia
conclou e que l'al in e ks «huma», clínic, del ema, la inundació o
implosió, capgi a l'e ec e de les a iables de l'au omodelamen , mal-
g a la se a p esencia. Tanma eix, i com a e ec e e a da ,
J.
Fe nández
que ou l'únic a con inua el ema, eu la se a esi doc o al amb ani-
mal~
(FERNANDEZ, 1982).
DESVETLLAMENT
1
HABIT
DE
FUMAR
Aques p ojec e enia com a inali a l'es udi de les causes del u-
ma pe a e adica -lo més acilmen . Els es udis e en en es di ec-
cions:
a)
Relació en e pe sonali a i uma ;
b)
Mesu a, mi jancan ins-
umen s de labo a o i, de l'e ec e ac i ado de la nico ina;
c)
Es udi
d'un mk ode a e siu e icac d'eliminació de l'habi de uma (Labo a o i
de Conduc a, 1975). El p ime objec iu ou complidamen assoli pe
la esina de
J.
PÉREZ (1977, 1980). El segon no eeixí, i el e ce ho eu
a mi ges. Així o igina una e isió sob e els di e sos ac amen s (To-
BEÑA, 1977, 1980),
i
eu del Labo a o i un p o agonis a indi ec e de la
p ime a campanya an i- abac e a a 1'Hospi al de San Pau, campanya
p edecesso a, en mol s aspec es, de l'ac ualmen e a pe la Gene ali-
a de Ca alunya;
Pos e io men , i dins les ma eixes p eocupacions, hom s'in e essa
pe l'au ocon ol, com a conduc a-lligam en e la pe sonali a i l'ha-
bi de uma . Així ou c ea al Labo a o i un qües iona i d'au ocon-
ol (el QUAC) i hom s'in e essa pels ac amen s pe au ocon ol.
Aques s me odes o en engega s a 1'Hospi al Clínic de Ba celona pe
gen del Labo a o i, on aconsegui en una ce a anomenada, aplica s
an al uma com a l'obesi a (GARC~A
e
al.,
1981).
Pa almlelamen ,
M.
D.
Comas, que s'ha ia in e essa mol pe l'au o-
con ol du an la se a o mació al Labo a o i de Conduc a, acaba en
la se a esina (COMAS, 1982) o aplican un model d'au ocon ol al seu
RECERCA
ALS
INICIS
DEL
LABORATORI
DE
CONDUCTA
193
medi p o essional, l'escola, con i man -se una egada més la po encia
e o cado a de la ece ca academica.
HIPERACTIVITAT INFANTIL
Aques a anomalia podia ésse en esa com
un
as o n pe excés
d'inhibició, ex a e sió, i d'ací el seu in e ks pe al Labo a o i. D'al a
banda, el Labo a o i, alesho es, com hem di , a 1'Hospi al de San Pau,
enia com a eí el Se ei de Pedia ía,
i
aques se ei disposa a d'in-
an s hipe ac ius i de me ges in e essa s en el seu ac amen a maco-
lbgic mi jancan es imulan s, cosa que lliga a de nou amb eballs en
cu s al Labo a o i (GARAU, 1976).
A
més a més, la hipe ac i i a ha ia
es a elacionada amb la lesió ce eb al mínima, que d'al a banda se-
ia una lesió «ex a e i zado a». Pe o aixo, hom p ojec a un es udi
pe al de oba una p o a de labo a o i elacionada amb l'ex a e -
sió que disc iminés en e in an s hipe ac ius
i
no mals (Labo a o i de
Conduc a, 1975). Aques es udi no eeixí pe manca de colilabo ació
e icac del se ei hospi ala i esmen a . G. Canalda, que ha ia eballa
al Labo a o i, emp engué a 1'Hospi al Clínic de Ba celona una ece ca
semblan jun amen amb
J.
To o, ece ca en cu s i que me esqué un
aju pe pa de la Uni e si a de Ba celona. Una pe sona d'aques
g up eu una esina eo ica mol c í ica del pun de is a conduc al,
e isan les bases biolbgiques del ema (SNEYERS, 1978) que ou publi-
cada com a llib e (SNEYERS, 1980).
CONSUM DE FARMACS AMB ÚS NO MEDIC 1 PERSONALITAT
T eball en co~labo ació amb el Depa amen de Fa macologia de la
U.A.B.,
o ap o i an les enques es pe ibdiques que eia a g ans mos-
es d'es udian s uni e si a is (GARAU, 1975). L'ele a nomb e d'en-
ques es eia imp escindible l'ús d'o dinado s. Pe aixb només les dades
.sob e l'habi de uma , que o en objec e d'una esina
(PÉREz,
1977)
i
que ja hem comen a , i el pe i nomb e de consumido s de e, han es-
a es udia s (PÉREz, 1981). Con i men de nou les a iables « ece ca
acadkmican i cdisponibili a de calculn.
SISTEMA DE CLASSIFICACIO DE TEMES PSICOLÓGICS
Enca a que no és una ece ca sob e humans, exempli ica ambé les
a iables que enim en conside ació. L'objec iu e a la c eació d'un ca-