La recerca en humans als inicis del laboratori de conducta

Ouade ns de Psicologia, 1984, 1, 185-198 LA RECERCA EN HUMANS AL§ INICIS DEL LABORATORI DE CONDUCTA L. GARCXA 1 SEVILLA * RESUMEN El Labo a o i de Conduc a de la nue a Uni e si a Au 6noma de Ba celona comenzó siendo an o un labo a o io humano como animal. Los in e eses de la mayo ía de sus miemb os undado es e an sob e psicología humana. A pesa de ello, el Labo a o i se ha con e ido en un modelo de in es igación animal. Se p opone un p oceso de «au o- shapingn pa a explica es a his o ia pa adójica. RESUM El Labo a o i de Conduc a nasqué com un labo a o i de' ece ca an humana com animal. Els in e essos majo i a is dels seus mem- b es inicials o en sob e psicologia humana, enca a que el Labo a o i ha esde ingu , amb el emps, mi a11 de ece ca animal. Hom p oposa un p océs d'au omodelamen pe .a explica aques esul a pa adoxal. Els jo es memb es inicials ap ecia en el igo expe imen al assolible al labo a o i animal, i necessi a en e llu s esines i esis com a e- quisi pe a la ca e a uni e si & ia. Decidi s, pe que ni se'n dub d, a e esines i esis empí iques, els animals de labo a o i b inda en l'opo uni a de eballa a qualse ol momen i epoca de l'any. Aques a * Depa amen de Psicologia Medica. Facul a de Medicina. Uni e si a Au- bnoma de Ba celona. QUADERNS DE PSICOLOGIA endencia a usa animals ou e o cada pe la no necessi a de dissenys complexos, i pe aixd ma eix a l'abas de la mig adissima capacila de calcul del Labo a o i. L'au o , obse ado -pa icipan d'excepció du- an els es p ime s anys de ida del Labo a o i, exempli ica aques au omodelamen esseguin els di e sos p ojec es de ece ca humana d'aquell pe íode. SUMMARY The Beha iou al Labo a o y o he new Au ono nous Uni e si y o Ba celona began as a human Labo a o y as wel2 as un animal one. The in e es s o mos o i s ounda ion membe s we e on human psy- chology. Zn spi e o his, he Labo a o y has become a model o ani- mal esea ch. Z is p oposed a sel -shaping p ocess o explain his pa adoxical his o y. El nom, un xic ex a agan , de Labo a o i de Conduc a olia ma ca cla amen una posició: la de l'es udi cien í ico-na u al, expe imen al, del e psicologic. Qualse ol al e nom, com el més logic de Labo a o i de Psicologia, pod ia ha e esul a equí oc, massa gene al o massa es ingi , com Labo a o i de Psico isiologia, de Pe sonali a , de Con- dicionamen o de Pe cepció. El Labo a o i, doncs, ema ca a una me- odologia, no un a ea o un objec e d'es udi. Malg a aixo, el Labo a o i és conside a majo i a iamen com un labo a o i de psicologia expe- imen al animal (CAMPOS I AGUADO, 1977), enca a que aques a no e a la in enció dels seus memb es. Fins i o hague en d'endu a la deno- minació de « a e s», que amb un ce o bu le a els dona a bona pa de la es a del Depa amen de Psicologia i Psiquia ia. Aques a ca a- logació de labo a o i animal, que colga al es eali a s, es deu a la.con- juminació successi a de dues causes: 1) Un au omodelamen de la conduc a ece cado a (SKINNER, 1956) dels memb es del Labo a o i que els e o ca la conduc a ece cado a en psicologia animal; i 2) una ben me escuda ama p o inen de la ece ca animal, ama que, al seu o n, e o ca i po se enca a e o ca, la di a conduc a. L'au omodela- men s'esde ingué en el pe íode inicial del Labo a o i, quan l'au o n'e a di ec o i pe an obse ado -pa icipan d'excepció. La ama p o ingué dels esul a s de l'au omodelamen , cons i uin majo i a ia- men un segui de eballs sob e I'aplicació de la eo ia de la pe sona- li a dlEysenck al camp animal i que han es a exposa s a di e sos llocs (GARC~A i GARAU, 1975; GARAU, TOBENA i GARCÍA, 1979; TOBENA, GARC~A i GARAU, 1982; GARC~A, 1984). Els es anys inicials (1972-75) del Labo a o i s6n in e essan s no sols pe la his o ia d'au omodelamen RECERCA ALS INICIS DEL LABORATORI DE CONDUCTA 187 que anali za em a con inuació, sinó pe que du an aques s emps s'hi p odui en, s'hi ence a en o s'hi co a en una bona pa dels eballs de ece ca psicologica expe imen al de la Uni e si a Au onoma (BAYÉS i GARAU, 1982). Des del comencamen el Labo a o i comp a amb an s o més ins- umen s de ece ca humana com de ece ca animal. L'espai expe i- men al, a l'inici, ou di idi en dues g ans a ees: una d'humana i una al a d'animal, Els in e essos majo i a is de la gen que hi eballa a e en sob e emes de psicologia humana, pe o, pe con a, els eballs p odui s, esis i esines, o en onamen almen de psicologia animal (GARCÍA, 1973; TOBERA, 1974; GARAU, 1975). Així, el 79 % dels emes ac a s en el semina i del Labo a o i du an els es anys inicials o- en sob e psicologia humana. Aques pe cen a ge enca a se ia majo si hi conside éssim el semina i que sob e ~Te apies de conduc a)) es eu cada cu s. Pe con a, el 78 % de les esis i esines p oduides al Labo a o i, du an aques emps inicial, o en de psicologia animal. Aques a des- p opo ció, que s'ha man ingu , se ia explicada pe la disponibili a dels subjec es animals, cosa que pe me ia eballa igo osamen sen- se desa end e l'ac i i a academica, enca a que os sac i ican es es i acances. Ja du an el p ime any d'exis encia del Labo a o i hom blas- ma a que el «ma e ial huma és escas i di icil d'ob eni ... una solució adequada se ia que o es, o la majo ia, de les assigna u es impa ides pel Depa amen posessin com a equisi pe a la se a supe ació el p esen a -se I'alumne com a subjec e expe imen al» (GARCÍA, 1973). Fins i o una esi sob e condicionamen e bal, que ob iamen ou en- ce ada amb subjec es humans, acaba ma e ializan -se amb subjec es animals, du an aquel1 emps, enca a que ou llegida mol més a d (CASTELLANOS, 1981). Aques a endencia a usa animals pe pa de les pe sones amb in enció de e ca e a uni e si a ia, es dobla pe que els p o inen s de la Facul a de Lle es que ha ien de e dues ece ques academiques ( esina i esi) e en majo ia. 1 o hom es delia pe les e- sis (de llicencia u a i doc o al) empí iques, de e , no es plan eja mai ningú la possibili a de e una esi eo ica o de e isió, esis que hau- ien es a més apides i no an p oblema iques. Aixo compo a una de- manda exponencial d'animals de labo a o i, que obliga, al e ce any, a suspend e algunes ece ques (GARAU, 1975). Cal ema ca ací que l'anomenada del Labo a o i es deu basicamen , com es eu, a gen de Lle es que, d'al a banda, e en una ca e a uni e si a ia mol més len a que els de Medicina, pe que aques s no ha ien de e esina. El pode disposa o ho a dels animals de labo a o i no explica o- almen la p e e encia pe les ece ques animals. D'ha e es a I'única a iable, p obablemen hom no a ia un impo an dec emen de e- 188 QUADERNS DE PSICOLOGIA balls animals a pa i del e ce any del Labo a o i. Aques dec emen , malg a l'escasse a de a es, no es no a. D'aci la ~o~labo ació d'al es a iables. Cal addui , en p ime lloc, l'al igo expe imen al assolible amb els animals, cosa que p obablemen cap i a a els jo es ece ca- do s. D'al a banda, cal addui la mig adesa dels mi jans de calcul dis- ponibles. E ec i amen , el ma c gene al de ece ca humana p ojec ada, l'es udi expe imen al de la pe sonali a (EYSENCK, 1960, 1967), implica a l'ús de ecniques mul i a iables (analisi ac o ial i p ocedimen s sem- blan s) i el Labo a o i només comp a a amb una calculado a de so- b e aula Canon (CANOLA, 167 P-11) p og amable i amb es memo ies ola ils! Aques a maquina esolgué mol s p oblemes es adís ics quan el nomb e de subjec es i de a iables no e a excessiu. En aquells emps, pocs cen es a Ca alunya e en capacos de e una analisi ac o ial o ana- lisi de a iancia un an complicades. Els ece cado s del Labo a o i, a esa s a e -s'ho o pe sonalmen , des de la us e ia als ins umen s de p og amació i ins i o les pelle es dels dispensado s de les gabies de Skinne , s'es ima en més mi a de esold e pe sonalmen llu s p o- blemes es adís ics que no acudi a cen es d'analisi de dades o ans, de egades no massa segu s i so in massa ca s pe al mig adíssim, pe no di inexis en , p essupos del Labo a o i. Amb el emps, el pano ama d'una es adís ica aplicada al se ei de la ece ca ha millo a sensiblemen , així com d'al es disponibili a s ma e ials. To aixb ha possibili a la eali zació de ece ques p ojec- ades an e io men al Labo a o i, enca a que algunes hagin es a e es o a d'ell, o a de la nos a Uni e si a i ins i o o a del nos e país. Els ece cado s del Labo a o i es a en «modela s» a eme e conduc es d'in es igació de psicologia animal, o i que han usa , ambé, les so- is icades ecniques mul i a iables. Cu iosamen , mol es de les ece - ques humanes eali zades ho han es a pe ha e se i de ma e ia pe a esis o esines, demos an de nou la g an capaci a de la ca e a uni e si a ia pe a e o ca la conduc a ece cado a en absencia o qua- si abskncia del e o cado gene ali za «dine s». Vegem-ne els casos de ece ca humana, ema d'aques eball. CONDUCTA AGRESSIVA EN HUMANS Iniciada pe A. Ga au en es anda i za l'in en a i Buss-Du kee (GAR- CÍA, 1973). Desp és d'aixo hom conside a la con eniencia de passa de les mesu es psicome iques de l'ag essió a c ea ag essió expe imen al al labo a o i i així mesu a -la. Pe aixo ou dissenyada una ((miquina de llag essió» seguin a Buss RECERCA ALS INICIS DEL LABORATORI DE CONDUCTA 189 (1961), pe o in oduin -hi una mesu a no a: la eloci a de espos a (GARAU, 1975). Aques a maquina, pe o, ou ma e iali zada, seguin el disseny e al Labo a o i de Conduc a, al Labo a o i de Psicologia Ano - mal de la Facul a de Medicina de la Uni e si a de Ba celona, on ha es a usada pe a e una esina i una esi. L'analisi ac o ial ha se i pe a demos a la independencia de la mesu a no a p oposada de les dues an e io s (in ensi a i du ada) (SERRANO, 1983), i la amaquina» s'ha mos a p ou sensible pe a la ece ca psico a macologica de l'a- g essió (DE FLORES, 1982; DE FLORES, e al., 1981). La «maquina» ambé ha es a usada en ece ques sob e el pa ó A de conduc a (VALDÉS i DE FLORES, 1981), i el seu caliu ha gene a disquisicions eo iques (GARCÍA, 1979) i ece ques sob e la elació en e pe sonali a i delinqükncia (PÉREz, 1981, 1983). MESURA PSICOFISIOEOGICA DEL BILINGUISME Es ac a a de c ea un sis ema objec iu i senzill de mesu a del g au i ipus del bilingüisme mi jancan el emps de eacció d'associació e bal (Labo a o i de Conduc a, 1975). La pa empí ica del eball ou comencada pe N. Fe é i M. J. Manzana es que es anda i za en els es ímuls e bals (GARC~A, 1973). El pe sonal del Labo a o i assumí el p ojec e com a ece ca col.lec i a i ou edac ada una memo ia, que ou p esen ada al concu s dlAju s dlOmnium Cul u al, comp an com a a alado s el p o . Pe e Domingo, alesho es p esiden de la Socie a Ca alana de Biologia, i el p o . Jo- sep Lapo e, alesho es coo dinado de la uni a docen de llHospi al de San Pau, lloc on e a lla o s el Labo a o i (TOBERA, 1974). L'aju no ens ou concedi pe aons es ic amen polí iques i el p ojec e ou publica (GARCÍA, e al., 1975), i omangué a u a ins pode aconsegui pe la len a ia uni e si a ia el ma e ial necessa i. Finalmen el p o- jec e ou eali za empí icamen pe A. VILADOT (1978) a la se a esina, eball que me esqué el XIXk P emi «Ma í i Julia» de llIns i u dlEs- udis Ca alans i ou publica pos e io men com a llib e (VILADOT, 1982). Des de lla o s els eballs sob e el ema no han al a (VILA- DOT, 1980, 1981; VILADOT e al., 1982; GARCÍA e al., 1982, 1983). El ma- e ial del p ojec e es oba ac ualmen al Labo a o i de Fonologia de la nos a Uni e si a , on A. Vilado a la se a esi doc o al sob e una de i ació del ma eix ema. A. Tobeña, que di igí la esina de Vilado , ha di igi un al e eball sob e aques a emi ica (JUNQUÉ, 1983). 190 QUADERNS DE PSICOLOGIA ADAPTACId DEL STRONG VOCATIONAL INTEREST BLANK (SVIB) La idea p imi i a e a adap a mi jancan el me ode de la e aduc- ció, el SVIB i usa -lo com a ins umen psicomk ic capac de disc i- mina en e di e ses classes de psicblegs en unció de llu educació uni e si a ia o no, llu me odologia, cien í ica o no, i llu o mació, clínica, psicomk ica, e c. (GARCÍA, 1973; TOBEÑA, 1974; Labo a o i de Conduc a, 1975). En el ema eballa en L. Ga cía, M. J. Manzana es i M. Pé ez. El eball no ana enda an po se pe que no ha es a ema de esi ni de esina. En l'ac uali a , la eina e a es oba al Depa a- men de Psicologia Medica de la nos a Uni e si a , que ha ebu l'en- ca ec de llEscola de la Gua dia U bana de Ba celona pe al d'adap- a el SVIB i usa -lo pe a di igi en el u u ocacions cap els o icis policials a pa i de la Fo mació P o essional. PROCESSOS COGNITIUS 1 DIFERENCIES INDIVIDUALS Aques a línia de ece ca (TOBEÑA, 1974; Labo a o i de Conduc a, 1975) enia com a inali a onamen al l'enllac en e la eo ia de la pe sonali a dlEysenck, el nos e ma c eo ic, i les ece ques i eo ies de San iago Mon se a i col.labo ado s sob e la elació en e pe so- nali a , pe cepció i a macs. En eníem que els eballs del D . Mon - ' se a i dels seus c~~labo ado s ep esen a en la nos a adició em- pí ica. Mi jancan l'escola del D . Mon se a ens podíem connec a amb la adició psicolbgico-expe imen al ca alana, an b u almen es- oncada desp és de la Gue a dlEspanya, ep esen ada pe Emili Mi a i López i el Labo a o i de Psicologia Expe imen al de 1'Ins i u dlEs u- dis Ca alans, emun an -nos així ins el ma eix Ramon Tu ó (CASTE- LLANOS e al., 1978). Aques a línia de eball o igina una de les poques esines sob e humans eixida del Labo a o i als seus inicis (SANCHEZ BAZ, 1974)) on es elaciona a la dimensió ex a e sió dlEysenck amb la e enció a cu e mini. L. Ga cía, J. G acia i N. Fe é, es udia en la possibili a d'u ili za el es aquis oscbpic de San iago Mon se a com a mesu a objec i a de pe sonali a . Pe aixb u ili za en l'adap ació que en eu COSTA (1970), deixeble di ec e del D . Mon se a i impulso i pa o- cinado del Labo a o i de Conduc a des de la coo dinació del Depa a- men . Els esul a s no compli en les expec a i es, i només en es a les indagacions e es sob e la eo ia del D . Mon se a (FER~, 1975). RECERCA ALS INICIS DEL LABORATORI DE CONDUCTA 191 SIMULACIO DELS POTENCIALS DE MEMBRANA No e a un p ojec e de ece ca p opiamen di , sinó un in en de millo a l'ensenyamen de la psico isiologia (TOBERA, 1974). L. Ga cía i 1. Mo gado no eixi en en l'in en , i de i a en llu s es o qos en la cons ucció d'un p og amado (GARC~A i MORGADO, 1976) com a dispo- si iu més necessa i pe al Labo a o i. CONDICIONAMENT VERBAL Seguin l'analisi skinne iana del llengua ge, J. A. Cas ellanos, ales- ho es beca i del Labo a o i, impulsa di e ses ece ques (TOBEÑA, 1974; Labo a o i de Conduc a, 1975)) des de compa acions de di e sos pa a- digmes de condicionamen e bal (CASTELLANOS, 1975) ins el con ol del quequeig (BELLVER i Bo É, 1975). Tanma eix, i com ja hem di , aca- ba dedican -se a la ins au ació d'una mena de allengua ge uncional» a la a a de labo a o i (CASTELLANOS, 1981). VARIABLES DEL TRACTAMENT PER INUNDACIO Aques a línia de ece ca seguí un camí in e s a l'an e io , pe quk comenqa amb ece ques animals (TOBERA, 1974; Labo a o i de Conduc- a, 1975) i acaba en un expe imen huma (CARASA, FERNANDEZ i TORRU- BIA, 1978). Es, doncs, una excepció a la egla que enim obse an . L'ob- jec iu e a l'es udi de les ci cums ancies (ambien als i de pe sonali a ) so a les quals el p ocedimen d'ex inció p o oca un augmen de la po condicionada en comp es de la se a disminució. El p oblema es oba- a connec a amb les ece ques sob e ex inció en el camp animal que s'hi eien (ROCA, 1973; CRUZ, 1973; BASIL, 1974; BOIX, 1974; GARC~A, 1974; LLEONART, 1975) i que s'hi con inua en en (FERRÉ, 1978), i amb les indicacions i modali a s del ac amen implosiu de les obies, ac- amen concep ualmen e a ede en dels cu sos de ~Te apies de Con- duc a~ del Labo a o i. Així, L. Ga cía, A .Capell, M. J. Manzana es i M. Pé ez, es udia on l'augmen pa adoxal de po condicionada a l'ex- inció d'un condicionamen a e siu, an en a es adul es com en a es pod issones, i L. Ga cía, N. Du án, N. Fe é, A. Ga au i A. Tobeña, mi a en de oba un e ec e pa almlel en l'ex inció de condicionamen posi iu, i ambé en a es. Sense ansició, P. Ca asa, J. Fe nández i R. To ubia ence a en la se a esina amb subjec es humans sob e dos p ocedimen s d'inundació en una conduc a d'e i ació disc iminada, 192 QUADERNS DE PSICOLOGIA man enin l'objec iu gene al de l'es udi de l'augmen pa adoxal de la po condicionada. Examinem les a iables de l'au omodelamen cap a la ece ca ani- mal, que en aques cas no eeixí. Obse em, en p ime lloc, que el e- ball de CARASA, FERNANDEZ i TORRUBIA (1978) és una esina, cosa que con i ma la capaci a e o cado a de la ca e a uni e si a ia. Si bé es ce que ou comencada en un emps que, com hem di , escasseja en les a es, ambé és ce que cos a mol euni la mos a d'es udian s necessa ia. D'al a banda, el disseny de l'expe imen ul apassa a les possibili a s eals de calcul. del Labo a o i a causa del di ícil con ol expe imen al i es adís ic del disseny u ili za . Pe o aixo, hom pod ia conclou e que l'al in e ks «huma», clínic, del ema, la inundació o implosió, capgi a l'e ec e de les a iables de l'au omodelamen , mal- g a la se a p esencia. Tanma eix, i com a e ec e e a da , J. Fe nández que ou l'únic a con inua el ema, eu la se a esi doc o al amb ani- mal~ (FERNANDEZ, 1982). DESVETLLAMENT 1 HABIT DE FUMAR Aques p ojec e enia com a inali a l'es udi de les causes del u- ma pe a e adica -lo més acilmen . Els es udis e en en es di ec- cions: a) Relació en e pe sonali a i uma ; b) Mesu a, mi jancan ins- umen s de labo a o i, de l'e ec e ac i ado de la nico ina; c) Es udi d'un mk ode a e siu e icac d'eliminació de l'habi de uma (Labo a o i de Conduc a, 1975). El p ime objec iu ou complidamen assoli pe la esina de J. PÉREZ (1977, 1980). El segon no eeixí, i el e ce ho eu a mi ges. Així o igina una e isió sob e els di e sos ac amen s (To- BEÑA, 1977, 1980), i eu del Labo a o i un p o agonis a indi ec e de la p ime a campanya an i- abac e a a 1'Hospi al de San Pau, campanya p edecesso a, en mol s aspec es, de l'ac ualmen e a pe la Gene ali- a de Ca alunya; Pos e io men , i dins les ma eixes p eocupacions, hom s'in e essa pe l'au ocon ol, com a conduc a-lligam en e la pe sonali a i l'ha- bi de uma . Així ou c ea al Labo a o i un qües iona i d'au ocon- ol (el QUAC) i hom s'in e essa pels ac amen s pe au ocon ol. Aques s me odes o en engega s a 1'Hospi al Clínic de Ba celona pe gen del Labo a o i, on aconsegui en una ce a anomenada, aplica s an al uma com a l'obesi a (GARC~A e al., 1981). Pa almlelamen , M. D. Comas, que s'ha ia in e essa mol pe l'au o- con ol du an la se a o mació al Labo a o i de Conduc a, acaba en la se a esina (COMAS, 1982) o aplican un model d'au ocon ol al seu RECERCA ALS INICIS DEL LABORATORI DE CONDUCTA 193 medi p o essional, l'escola, con i man -se una egada més la po encia e o cado a de la ece ca academica. HIPERACTIVITAT INFANTIL Aques a anomalia podia ésse en esa com un as o n pe excés d'inhibició, ex a e sió, i d'ací el seu in e ks pe al Labo a o i. D'al a banda, el Labo a o i, alesho es, com hem di , a 1'Hospi al de San Pau, enia com a eí el Se ei de Pedia ía, i aques se ei disposa a d'in- an s hipe ac ius i de me ges in e essa s en el seu ac amen a maco- lbgic mi jancan es imulan s, cosa que lliga a de nou amb eballs en cu s al Labo a o i (GARAU, 1976). A més a més, la hipe ac i i a ha ia es a elacionada amb la lesió ce eb al mínima, que d'al a banda se- ia una lesió «ex a e i zado a». Pe o aixo, hom p ojec a un es udi pe al de oba una p o a de labo a o i elacionada amb l'ex a e - sió que disc iminés en e in an s hipe ac ius i no mals (Labo a o i de Conduc a, 1975). Aques es udi no eeixí pe manca de colilabo ació e icac del se ei hospi ala i esmen a . G. Canalda, que ha ia eballa al Labo a o i, emp engué a 1'Hospi al Clínic de Ba celona una ece ca semblan jun amen amb J. To o, ece ca en cu s i que me esqué un aju pe pa de la Uni e si a de Ba celona. Una pe sona d'aques g up eu una esina eo ica mol c í ica del pun de is a conduc al, e isan les bases biolbgiques del ema (SNEYERS, 1978) que ou publi- cada com a llib e (SNEYERS, 1980). CONSUM DE FARMACS AMB ÚS NO MEDIC 1 PERSONALITAT T eball en co~labo ació amb el Depa amen de Fa macologia de la U.A.B., o ap o i an les enques es pe ibdiques que eia a g ans mos- es d'es udian s uni e si a is (GARAU, 1975). L'ele a nomb e d'en- ques es eia imp escindible l'ús d'o dinado s. Pe aixb només les dades .sob e l'habi de uma , que o en objec e d'una esina (PÉREz, 1977) i que ja hem comen a , i el pe i nomb e de consumido s de e, han es- a es udia s (PÉREz, 1981). Con i men de nou les a iables « ece ca acadkmican i cdisponibili a de calculn. SISTEMA DE CLASSIFICACIO DE TEMES PSICOLÓGICS Enca a que no és una ece ca sob e humans, exempli ica ambé les a iables que enim en conside ació. L'objec iu e a la c eació d'un ca-