LA
SOCIOLOGIA A BARCELONA, ELS ANYS SEIXANTA,
DES DEL MEU RECORD PERSONAL*
Juli Busque s
Cu ed d ic de Sociologia de
h
UAB
ANTECEDENTS: S'HA
VIA
D ESTUDIAR
A
MDRID
Desp és de la gue a ci il, i du an mol s anys, ensenyamen a Espanya a
con inua o gani za d'aco d amb la e o ma que a e Moyano, minis e de Na -
áa, el 1857, ja que els successius in en s de e o mes ha ien es a a o a s pe la
eacció. I la iiei Moyano es a e seguin el model hcb, anomena napolebnic,
cen ali za i je a qui za , on o e a planeja i decidi al Minis e i, a Mad id.
Pe I'ensenyamen uni e si a i, el e i o i es a a di idi en do ze ((dis ic es
uni e si a is)) encap~ala s pe una uni e si a , i només una, go e nada pe un
ec o que
,
a més a més, en els pe íodes au o i a is no e a elegi , sinó nomena
pel Minis e d'Educaci6. Quasi o es les uni e si a s enien la ma eixa es uc-
u a: les cinc acul a s clbsiques: Lle es, Cikncies, D e , Medicina i Fa mkia.
Les uni e si a s poli kcniques no exis ien, i algunes de les escoles cniques on
s'es udia en les enginye ies no depenien del minis e &Educació, sinó del seu
minis e espec iu (Ob es Públiques, Indús ia, Ag icul u a, e c.). Ob iamen ,
les acul a s de Ci ncies de la In o mació, Econbmiques, Polí iques, Sociolo-
gia, e c. no exis ien.
El 1944 es a c ea la Facul a de Ci ncies Polí iques de Mad id, segons sem-
bla amb la in enció incon essada de p o ei l'adminis ació de I'Es a de quad es
*
Aques eball, al com diu el í ol, I'he esc i sdes del meu eco d pe sonaln. Així, doncs,
ni és ni p e én se un eball his b ic.
I
com que es h esc i des del meu eco d pe sonal, amb
o a segu e a que hi manquen noms de pe sones que an e mol pe la sociologia i hi hau ien
de se ci ades, pe b que malau adamen jo no les aig con ixe , i a les quals demano disculpes
pe I'omissió
in olun a is
.
Aques eball només p e én se ma e ial pe qu
el
dia de dema el
pugui u ili za algú que esc igui, ja amb igo his b ic, alguns esde enimen s, que cada egada
són més llunyans i que, a poc a poc, se'ns esbo en de la memb ia.
Pe úl im, ull e no a que aques ela acaba amb els esde enimen s oco egu s al campus
de Bella e a en e el eb e i el juny de
1975:
la aga gene al i la decla ació de Bella e a ap o-
ada al claus e, i que, pe an , o s els e s pos e io s no hi són esmen a s, com ampoc les pe -
sones que an a iba a la
UAB
desp és d'aquelles da es.
3
5
Pape s
42 (1993) (35-47)
((Pape s)): Re is a de Sociologia
la o mació dels quals no es igués basada en l'es udi de la llei, del D e , con a i
a la dic adu a pe se, sinó en l'es udi de ((la eali a )) -deien ells- anali zada se-
gons lYEconomia, la Sociologia i la Poli ologia. El que a passa a se o el con-
a i del que el go e n s'ha ia p oposa : L'es udi &aques es no es ci ncies a aju-
da els es udian s a p end e consci ncia polí ica, enca a més de p essa que el
D e , i a inals del cinquan a. la acul a ja e a un cen e &agi ació.'
Pe d el e és que es a c ea una acul a on es podia ap end e quelcom de
sociologia, semblan , o po se enca a una mica més p eca i, pe o no gai e, al
que passa a a la UAB, en e el 1970 i el 1986, quan la Sociologia només e a
una especiali a d'Econbmiques.
Així,
doncs, du an mol s anys, els que olíem
es udia -ne i pe di e ses causes (econbmiques, ~olí i~ues, amilia s, e c.) no
podíem ana a l'es ange , no eníem al e camí que el p eca i de la acul a de
Polí iques de Mad id. Allh n'ensenya en els ca ed 8 ics2 Manuel Lissa ague
(1
9 10-65) i En ique Gómez A boleya (1 9 19-59), p obablemen el millo dels
sociblegs espanyols que no es an exilia desp és de la gue a ci il. Els ajudan s
e en jo es de la gene ació seguen , la que no a pa icipa a la gue a ci il, com
Salus iano del Campo, González Sea a, En ique Ma ín López, Alejand o Mu-
ioz Alonso, e c. que són, des de ja a mol s anys, ca ed h ics.
Al
ma eix emps que es c ea a la acul a de Polí iques i Econbmiques de
Mad id, es an c ea , a Ba celona i a Bilbao, acul a s, només d'Econbmiques,
pe b que dins el seu pla d'es udis es ablien una sociologia obliga b ia pe als
alumnes de p ime cu s. A la acul a de Ba celona es e en ca ec d'aques a
assigna u a, inicialmen el pa e Alco a, que e a el ca ed h ic &E ica i Socio-
logia de Lle es, i pos e io men Emili ~oix~.
A les acul a s de Lle es de Ba celona, Val ncia i Mad id, exis ien ca ed es
d'~ ica i sociologia4, pe b que
de ic o
e en més d'E ica que de Sociologia; i
1. Alesho es, la Facul a es oba a din e de la ciu a , a ((el iejo case ón de la calle San
Be na do)), i com que les assemblees i agues que allí es eien e en mol isibles, els alumnes
an con e i la Facul a en un cen e d'agi ació polí ica.
2.
La Ci ncia Polí ica i el D e Cons i ucional -que alesho es s'ensenya en so a el í ol de
((Teo ia de 1'Es a s pel e que el de ((D e Polí ic)), com ja he di , esul a a sub e siu al egim-
enien com a ca ed h ics Ca los Olle o i F aga I iba ne. El p o esso de Geo a ia Humana e a
Manuel Te an (sog e de Juan Linz), i els d'His b ia e en José An onio ~a a a Í (pa e del socibleg
ex-minis e José Ma ia), Valdea ellano (que abans ha ia es a p o esso de
la
Uni e si a de Ba -
celona du an mol s anys) i Díez del Co al. En e els ju is es des aca en: T uyol Se a, Ga ido
Falla, Rod igo U ia, Alonso Olea, e c. En esum, un conjun d'acad mics de p es igi.
3. El 1965 a publica un dels p ime s llib es de Sociologia esc i s en ca ala
Conside acions
sob e lbbjec e de
la
Sociologia.
4. El p ime ca ed h ic de Sociologia d'Espanya a se Manuel Sales i Fe é (1843-1910), a
la Facul a de Lle es de la Uni e si a de Mad id, si bé sembla que onamen almen impa ia cu -
sos de Sociologia, pe e el doc o a . El 1899 a unda 1'Ins i u o de Sociologia i en e 1899 i
1904 a publica un
T a d
de
Sociologia,
de qua e olums, que a se I'ob a que el a dona a
con ixe . Inicialmen a es a lliga al pensamen k ausis a.
Es
conside a el p ime socibleg ca ala.
La sociologia
a
Ba celona, els anys seixan a, des del
meu
eco d
pe sonal
en les quals, malg a alguna excepció no b ia, com López A angu en5, s'ex-
posa a una concepció de I' ica, més que conse ado a, simplemen an iquada
i lligada a l'escolds ica.
LA
SOCIOLOGLA EMPÍRICA
Cap el 1960 es an eu e a oposició les cd ed es de Sociologia de les a-
cul a s d'Econbmiques de Ba celona i Bilbao, i les an guanya Salus iano del
Campo i Jiménez Blanco. Salus iano del Campo ha ia es udia a la Uni e -
si a de Xicago, p ac ica a l'empi isme anglo-saxó i a dona un ce impuls
a la sociologia a Ba celona. Va conse a Boix com a adjun i a euni un pe-
i g up de sociblegs a la cd ed a, als quals a in en a inculca I'empi isme. I
com que ha ia es a p o esso meu a Mad id, en acaba la ca e a aig pode
en a com ajudan de classes p ac iques, jun amen amb Rica do Mo agas,
Jaime Lanaspa, Julio Ha dison, Josep Balcells, e c.
El 1966, Del Campo a e dues apo acions impo an s a la Sociologia ba -
celonina: La col.lecci6 ((Demos)) de Sociologia de l'edi o ial A iel, i la e is a
Anales de Sociologia
del CSIC.
A
((Demos)) es an publica
Elob e o
y
La
ciuáud
de Pe e Neg e (1 968),
La inno ación eligiosa
de Joan Es uch (1972),
El medio
m al en Anáulucia
de Miguel Siguan (1 972) i el meu llib e
El mili a
de
ca e a
(1967), (que, di sigui en e pa n esi, a se seg es a , i a mi, pe esc iu e'l, em
an p ocessa ). Un any abans, a la col.lecci6 ((Demos)) de Ci ncia Polí ica, s'ha-
ia publica la
His o ia delpensamien o socialde
Sal ado Gine .
La e is a semes al
Anales de Sociologia,
a publica es núme os amb
col-labo acions dels sociblegs que s'acaben &esmen a i &An oni Ju gla , Ro-
gelio Duocas ella, Ramón Bayés, i els gebg a s Josep Iglésies i Jaime Alzina.
El 1967 Del Campo es a asllada a la Uni e si a de Mad id i la e is a a ia
es a deixa de publica 6.
A
Del Campo el a succei en la cd ed a En ique Ma in López, que a
se ca ed d ic a Ba celona, del seixan a-se al se an a-sis. E a deixeble de Lis-
5.
En els anys cin uan a i du an el pe íode d'obe u a que ag o agoni za Ruiz Jiménez
quan e a minis e d'$uuciÓ, es a eu e a oposició la ch cd a dE ica i Sociologia de la Uni-
e si a de Mad id, i s'hi an p esen a Lópa A angu en i el dominic Todoli. López A angu en
a guanya la d ed a, pe b cap
al
1966
a se sepa a del cos de ca ed h ics pe aons polí iques.
A Ba celona, I'expulsió d'A angu en a p o oca la dimissió en solida i a del ca ed i ic d'Es B
ica, Val e de, que li a en ia un an olbgic eleg ama on deia: MNO hay Es é ica sin i ica. Apa-
ga y ámonos.
6.
La col.lecci6 ~Demos* i la e is a
Anales,
an comp a amb apo acions de Ma a all,
González Sea a, Diez Nicolh, Amando de Miguel, Juan Linz, Ca los Moya, José Cas illo, To -
eg osa i Manuel Rami ez.
ccPape s)): Re is a
de
Sociologia
sa ague i eia una sociologia di e en de la del ca ed a ic an e io . No obs an
aixb, a man eni l'an e io equip i amb ell s'hi an inco po a p o esso s
nous: F ede ic Munné, Luis Vila, José
M.
Alsina, Emilio Rod íguez La a, Eu-
geni Saba é i més a d Ca lo a Sol i
M.
Te esa Bena en .
LA
SOCIOLOGIA FORA
DE
LA
UNIVERSITAT
El 195 1, el Bisba de Ba celona a c ea I'ICESB (Ins i u Ca blic dlEs u-
dis Socials de Ba celona), di igi pe Joan A. Ven osa
i
Emili Boix. El 1966
1'ICESB a o gani za una Escola de Ci ncies Socials. Simul dniamen , un
g up d'in el lec uals dembc a es a c ea EISA, pa al.lela a la més coneguda
escola de Mad id, CEISA, i que, com ella, enia la se a cobe u a ju ídica i
base inance a en una pe i a socie a anbnima. Desg aciadamen les dues es-
coles de Ba celona, la de 1'ICESB i EISA, pa ien ce a p eca ie a econbmica,
que di icul a a una jus a e ibució del p o esso a , la g a ui a de l'ensenya-
men , la c eació d'una bona biblio eca, e c., i aixb les dugué a e un in en
&uni icació l'es iu del seixan a-se .
Un al e cen e de Sociologia que, com l'ICESB, enia un ce g au de de-
pendkncia de 1'Església e a IPSA (Ins i u o de Sociología Pas o al Aplicada),
di igi pel pa e Duocas ella, que ja a mi jans dels anys cinquan a a publica
es udis sob e el compo amen eligiós a Ma a ó. A IPSA es a c ea un equip
&especialis es en sociologia eligiosa, que a eb e un ce econeixemen in e -
nacional, quan l'any 1965 es a celeb a a Ba celona la 8a. Con e kncia In-
e nacional de Sociologia Religiosa.
El 1969 es a c ea la Fundació Jaume Bo ill pe eali za in es igacions
sociolbgiques, onamen almen sob e Ca alunya, i ajuda , mi jan~an la con-
cessió de beques, pos g aus uni e si a is. Mol s dels ac uals sociblegs adul s es
an bene icia del seu aju du an els úl ims anys de la dic adu a. Aques a Fun-
dació p obablemen a se la més p og essis a de o es les in e essades en so-
ciologia. El seu di ec o en ce a ocasió a comen a : ((Nosal es som l'única
Fundacio &Espanya que ha es a esco collada pe la policia de ~ anco~~.
Dos al es cen es d'in es igació sociolbgica d'aquells anys, que ambé e-
balla en amb se ie a cien í ica, e en, el CEDEC, que, malg a es a manca
de o a ajuda o icial o eclesih ica, ha me escu se quali ica pe Sal ado Gi-
ne 8 de ccp o agonis a de la in oducció de la Sociologia Mode na de Ca alun-
ya)),
i
I'IEL, Ins i u d'Es udis Labo als d'ESADE, dedica especialmen a la
7. JESUS
DE
MIGUEL;
MELISSA G. MOYER:
Sociology in Spain.
Cu en Socioiogy. Vol. 27-
1, 1977. Sage Publica ions. Pag.73.
8.
SALVADOR GINER:
Sociologia en Espa ia.
CSIC, Mad id, 1990,
p.54.
La sociologia a Ba celona, els anys seixan a, des
del
meu eco d pe sonal
Sociologia del T eball. Aili hi eballa en onamen almen dos cc indemsn: Ai-
onso Ca los Comin, amb el seu
pa enai e
Juan Nepomuceno Ga cia Nie o
i, pe al a pa , Jo di Es i ill amb Igansi Pons. El cen e a pa i ambe els
a a a s de la ep essió: du an l'es a &excepció, Comin a ana a la p esó Mo-
del
i
el pa e Ga cia Nie o a se anca en un con en de Man esa.
Pe úl im, el 1963 es a c ea a Ba celona un cen e que, com mol s de
Mad id gaudia d'una ce a p o ecció o icial: L'Ins i u de Ci ncies Socials
de la Dipu ació, que di igia Jo di Xi a, i que a dona ida a una e is a i pos-
e io men a una Escola de Sociologia. Cal di que Xi a, més enlli del seu a-
anni conse ado , deixa a e , i a la se a e is a hi am pode publica ,aquells
que no compa íem les se es idees, i a 1'Escola am impa i classes, en e &al-
es, An oni Ju gla , Fe nández Buey
i
jo ma eix. L'Ins i u , amb l'a ibada de
la democ icia, es a econ e i polí icamen
i
acad micamen : polí icamen
pe aons bb ies i acad micamen pe qd a passa de se un cen e de Socio-
logia a se -ho de Poli ologia. Des &alesho es el di igeix Isid e Molas.
UN INTENTNON NATO DIASSOCIACI~ CATALANA
DE
SOCIOLOGIA
El 1966 es a celeb a a E ian (F ansa) el 62 Cong és Mundial de Socio-
logia i alli ens am con ixe alguns sociblegs ca alans. Reco do que hi an as-
si i ccPancho), Ma sal, Sal ado Gine , An oni Güell, e c.
De e o n am e algunes eunions, inicialmen a casa &Angeis Pascual,
pe comen a el cong és, i pos e io men a casa me a, en un us a in en
de c ea una associació ca alana de sociologia. Van assis i -hi alguns p o es-
so s de la ci ed a de la acul a d'Econbmiques (Boix, Mo agas, Ha dison,
e c.) i d'al es de la es a de la ciu a , en e els quals eco do Ramon Bayés,
Joaquim Maluque , el pa e Duocas ella, Al onso Ca los Comin i em sembla
que Ca e io.
A
inals de la d cada dels seixan a es an publica alguns eballs on es e-
laciona en els noms dels que alesho es ens dedici em a la sociologia a Ba ce-
lona9, i que da an el p oblema de la inexis ncia d'una ca e a de sociologia,
eníem di e ses p oced ncies:
9.
VICENTE
JOSG
SASTRE
GARC~A:
Las Ciencias Sociales en España.
Uni e sidad de Comi-
llas, Mad id, 1971. En aques llib e s'hi ci en en a-dos sociblegs ca alans (en el llib e diu ((de
la egi6n no es ea).
Sociologia Española
de
los años
70,
Con ede ación de las Cajas de Aho os, Mad id, 1971.
Se'n elacionen in -i-dos.
is
més igo osa.
GUY
HERMET: *La sociologia empí ica en Españas,
Anales
de
Sociologia,
núm.
4-5,
CSIC,
Ba celona, 1968. En elaciona in pe sones.

ccpape s)): Re is a
de
Sociologia
Uns ha ien es udia dis in es ca e es a Ba celona, onamen almen
~ e l~, com Emili Boix (1917), Luis Ca eíío (1933) o Rica do Mo agas
(1935), pe b a egades ins i o ca e es cniques, enginye ies, com Al onso
Ca los Comin (1933), o Ra nón Bayés (1930). Al es, com ja he di abans, ha-
íem ana a Mad id a es udia Ci ncies Polí iques, com Jo di Xi a (1928),
Josep Balcells (1923) o jo ma eix (1932), e c.
Un e ce g up de sociblegs &aquella poca ha ia a iba a la sociologia
com a conseqü ncia de l'e olució d'una inquie ud social, que enia un o igen
eligiós1', i mol so in ha ia es udia en uni e si a s més o menys lligades a
1'Església: a Lo aina hi es udia F ancisco Ise n; a la Uni e si a Loiola de Chi-
cago, Pe e Neg e, i Daniel Ce e a (1924); a Pa is, Xa ie Ad oe (1931); a
la G ego iana de Roma, Rogelio Duocas ella (1914) i An oni Güell (1937);
a Lond es, Ga cia Nie o (1929), i en aques g up s'hi podien inclou e alguns
sociblegs de l'educació, com Oc a i Fulla (1928). Va se quelcom eqüen
a la me a gene ació, i aques a és enca a l'úl ima a el de l'o igen ocacional
d'alguns dels sociblegs de ce a eda .
Un qua g up ha ia es udia en uni e si a s es ange es i alguns s'hi an
queda a ensenya : Juan F ancisco Ma sal (1928), ill d'un emig an a 1'A -
gen ina, e a p o esso de la uni e si a El Sal ado de Buenos Ai es i di igia
la
Re is a La inoame icana de Sociología
de I'Ins i u o To cua o di Tella; Sal-
ado Gine (1934) e a p o esso a Reading, on es udia a Ca lo a Sol (1944);
Es eban Pinilla de las He as (1926) eballa a a la Uni e si a de Pa is, i en
aques a nbi cul u al ancb on s'ha ien o ma , o alesho es ho es a en en ,
Joaquim Maluque (1930) a Gineb a; Joan Es uch (1943) a Lo aina, i a Pa is
Quan el 1968 es a p odui el maig anc s i la e o ma de Villa , aig publica uns a icles
al dia i
El
Co eo
Ca ala'n
on de ensa a la con eni ncia de c ea una ca e a de sociologia. En
un dona a una elació dels noms dels que alesho es ens dedici em a la sociologia a Ba celona.
En gene al els noms que hi ha aquí coincideixen amb els a anGa s a I'a icle esmen a .
10.
En
els anys seixan a, l'o ien ació d'es udiosos p oceden s del D e , cap a la Sociologia,
no enia a Ba celona la sole a d'al es uni e si a s, pe exemple la de G anada, on Mu illo Fe ol
di igia un semina i de Sociologia Polí ica, a la acul a de D e . No obs an aixb, pocs anys des-
p és, es an comenGa a e a Ba celona es udis de Sociologia Elec o al cada egada més impo -
an s, des acan -hi noms com Isid e Molas, Josep
M.
Vall s, a ui Rec o de la UAB, Rosa Vi ós,
e c. Pe al a banda, en aquells anys, es a comenGa a desen olupa a la nos a ciu a la socio-
linguís ica, gene almen pe pe sones que p ocedien del món de la ilo10 ia, com Badia Ma -
ga i , que alesho es e a Rec o de la Uni e si a de Ba celona, A acil, ~al e dú, Ninyoles, els
quals el 1974 an pa icipa al
8
Cong és Mundial de Sociologia, a To on o.
11. El nomb e de sociblegs que ha ien es a cle gues els anys seixan a e a mol ele a . Jesús
de Miguel, a la ci ada
Sociology in Spain
n'assenyala un
12
%
(no a
27).
pe b c ec que la xi a
e a més al a.
Al
núme o
3
de (Anales de Sociolo ían, José Cazo la publica una elació de ((Es-
udios empí icos de Sociología) , e s des de
1949
Ens a 1967 i quasi
h
mei a e en de Sociologia
eligiosa. To s els es udis de (<Sociologia de la Sociologia)) e s aquells anys, essal en la g an
quan i a de sociblegs que an a iba a la p o essió pe e olució de la se a inquie ud eligiosa.
La sociologia
a
Ba celona, els anys seixan a, des del meu eco d pe sonal
hgels Pascual (1937), Ma ina Subi a s (1944) i, una mica més a d, Se gio
Vila , que es a ha e d'exilia desp és de publica
La
oposición en
Espa ia.
Pe úl im, a la llis a s'hi pod ien a egi p o esso s de ciencies socials a ins,
que en aquella poca a egades e en conside a s sociblegs, com l'his o iado
An oni Ju gla (1 933), l'an opbleg Claudio Es e a (1 9 1 S), el psicbleg Miguel
Siguan (1918), e c.12.
LA REFORMA DE VILLAR
I
LA cREAcI~
DE
L~UTONOIMA
Pe al a banda, el país seguia el seu cu s: El ma 5 del seixan a- ui a di-
mi i el minis e d'Educació Lo a Tamayo i al seu lloc a se nomena un
ecnbc a a b illan , que deien que e a p ope a I'Opus Dei: José Luis Villa Pa-
lasi, el qual a p end e possessió del ch ec el 17 d'ab il, amb es a d'excepcio
i cinc uni e si a s ancades.
I
el mes següen a escla a el maig ancb. Suposo
que aques s e s el an ajuda , en on d'un go e n gens inno ado , a i a en-
da an la se a e o ma: la Ley Gene al de Educación y Financiamien o de la
Re o ma Educa i a, ap o ada inalmen l'es iu del se an a. Pe b abans ha ia
ja c ea les es uni e si a s au bnomes13, una de les quals a se la de Bella-
e a, de la qual se ia el p ime Rec o el seu ge ma Vicen e.
La e o ma que a engega ou impo an , pe qu , com ja s'ha di en línies
gene als, es con inua a i in de la Llei Moyano. La e o ma de Villa a alla -
ga ensenyamen p ima i ins a un o al de ui anys (des dels sis ins als ca-
o ze) i simul hiamen a escu 5a el ba xille a a dos anys (que inalmen an
se es), amb la qual cosa la Uni e si a queda a mol més a p op de la ma-
jo ia dels ciu adans, que només es udia en la p ima ia.
I
a més a més a ob i
les po es a la població adul a mancada de i ulació a a és del CAU (Cu s
d'Adap aci6
Uni e si a is).
En I'hmbi uni e si a i a se onamen al la c eació de les es uni e si a s
au bnomes, de les quals la de Ba celona/Bella e a a se &a an gua da, po se
pe qu les condicions objec i es de Ca alunya hi ajuda en, o po se pe la pe-
culia p ocedencia &un p o esso a elegi en e els an ics memb es de la Uni-
e si a Au bnoma de la República (Calsamiglia, Casano es, e c.) i en e els
seixan a-nou PNN (p o esso s no-nume a is) que el ec o Valdecasas ha ia
12.
La elació, e iden men , ni p e én ni po se exhaus i a, a més enin en comp e els
di usos lími s de la sociologia. Pe exemple: Guy He me , en e els eballs de sociologia em-
pí ica, en cin a,i el quali ica d'aexceI.len ., un de
M.
Au lia Capmany (que no sol se inclosa
en aques es elacions) sob e
La dona a Ca alunya,
es udi empí ic de cen in dones e el
1966.
13.
El Dec e -Llei de
6
de juny del
68,
c ea la UAB, i el Dec e
774168
de
27
de juliol el
desen olupa, disposan que la UAB cons i de qua e acul a s: Lle es, Ci ncies, Medicina i
Econbmiques.
ccPape s)): Re is a
de
Sociologia
expulsa pocs anys abans pe aons polí iques. Aques s p o esso s, que an se
el nucli cen al de la UAB Uu gla , Te mes, Fon ana, Iza d, Dau í, En ic
Lluch, els ge mans Molas, Paco Noy, e c.), e en pe sones ac i es polí icamen
i n'hi ha ia mol s que ha ien pa icipa el 1966 a l'assemblea dels Capu xins
de Sa ia (la capu xinada), on es a unda el SDEUB o Sindica Democ a ic
d'~s udian s'~.
Pe al a banda, les au o i a s uni e si a ies que an unda la UAB an ac-
ua amb un a annd acad mic obe , amb una línia di e en i ins i o opo-
sada
al
sec a isme polí ic p edominan de l' poca, que a e possible I'exis n-
cia d'un ma c adequa pe a la eno ació.
I
aquí és obliga ci a els ge mans
Villa Palasí, Paco Noy, ce ell i b aS execu iu del Rec o , i F ede ic Udina,
en anyable degd de la Facul a de Lle es, p ime a de la UAB, on es a im-
pa i una doc ncia num icamen elle an i que ou, des de la se a undació,
un cen e d'au n ica conscienciació an i anquis a.
L
'ESPERIT
DE
LA
UAB
El cas és que, pe unes causes o unes al es, es c ea una uni e si a di e en
de les que alesho es exis ien a l'Es a , que in en a a segui el model anglo-saxó,
ob ian el ell model napolebnic, únic impe an alesho es a Espanya.
I
les di-
e ncies es an e e iden s en cinc aspec es: el p o esso a , l'ac i i a docen ,
els c i e is d'a aluació, els plans d'es udi i l'es uc u a dels b gans de go e n
de la Uni e si a .
1.
El
p o esso a : Es a in en a p escindi de l'an ic ccp o esso -nume a i))
que e a -i és- un unciona i, i subs i ui les oposicions i concu sos de as-
lla , que e en les o mes u ili zades alesho es pe eclu a el p o esso a , pel
ccp o esso -con ac a )),
que en a a a la UAB, ins i o com a ca ed d ic, mi -
jan~an un con ac e que se li eia pel seu p es igi i m i s. I aixb a pe me e
in eg a -hi els p o esso s cche e odoxes)) abans ci a s, que di ícilmen podien
ap o a les oposicions pe la se a disc epdncia polí ica.
Pe alo a degudamen aques a inno ació, cal eni en comp e la im-
po dncia que alesho es enien les oposicions, així com el cen alisme que les
ca ac e i za a. D'en ada es eien semp e a Mad id, cosa que implica a un
desa an a ge pel que i ia o a de la capi al pe les despeses ( ia ges, ho el,
e c.) que ha ia de paga ; pe qu no hi ha ia companys pe ana a escol a el
14.
Una de les es udian s que a pa icipa a la capu xinada és I'ac ual p o esso a del de-
pa amen de Sociologia de la UAB, Ma ia Pia Ba enys, que alesho es e a di igen dels es u-
dian s del sindica a la acul a de D e .
La sociologia a Ba celona,
els
anys seixan a, des del meu eco d pe sonal
eu exe cici; pe les p essions que lla o s es eien, bb iamen a Mad id, i
pe qu hi ha ia un exe cici en qu e a pe m s u ili za qualse ol ma e ial de
consul a que e podien po a de o a de l'aula (de casa e a) els eus col-legues.
No cal di que la majo ia dels que eien les ci ed es i ien a Mad id, i que,
passa el mínim de emps possible, o na en a casa se a deixan de nou les ci-
ed es anomenades ((de p o incias)) buides.
No a se així a la UAB. De I'escassa impo incia nume ica que els ca-
ed i ics nume a is an eni els p ime s anys de la UAB, és indica iu el e que
el cu s 73-74, sis anys desp és de la se a undació, a la Facul a de D e només
hi ha ia; qua e ca ed i ics nume a is; a les d'Econbmiques i Medicina, es
a cada una, i a la de Ci ncies de la In o mació, només un.
2.
L'ac i i a docen :
Da an la doc ncia cen ada en la lli56 magis al del
ca ed i ic, que impa ia una única classe a cen s d'es udian s, es a o gani za
l'ensenyamen di idin els alumnes en g ups edui' s, amb la qual cosa la
doc ncia a passa de se impa ida pe ells ca ed i ics (cc acas sag ada)), amb
un con o able s a us social) a es a en mans de jo es PNN (P o esso s no-nu-
me a is), ((bece os desac alizados)) i pe segui s, que a més no conside i em un
desc di epe i la ma eixa classe a es g ups (es an es abli nou ho es de
doc ncia obliga b ia, es ho es a cada un dels es g ups).
3.
Els c i e is &a aluació.
En comp es de l'examen inal, que e a el c i e i
quasi uni e sal de les an igues uni e si a s, en e al es aons pe qu la g an
quan i a d'es udian s no eia possible una al a ó mula, es a decidi u ili za
l'a aluació con inuada, en múl iples p o es du an el cu s i quali ican
l'alumne pe la se a pa icipació a la classe. Reconec que dels cinc pun s que
aquí assenyalo com a eixos d'aquell espe i inicial de la UAB, aques és pos-
siblemen el p ime que a e allida, en e al es coses pe que ambé a la nos-
a uni e si a el nomb e d'alumnes ens a desbo da i les classes, en algunes
acul a s, a ia an a iba a eni gai ebé dos-cen s alumnes.
4.
Els plans d'es udi
ins alesho es e en o almen ígids i enien de cinc
a se assigna u es pe cu s, que pe a cada ca e a e en les ma eixes a o Es-
panya, i o s els alumnes les ha ien d'es udia . A pa i de la Re o ma, i es-
pecialmen a la UAB, els plans d'es udi an se eno a s d'aco d amb el mo-
del anglo-saxó, man enin -se algunes assigna u es oncals pe b in oduin -ne
un g an nomb e d'op a i es. Pe exemple, a la Facul a de Lle es es a su-
p imi l'obliga o ie a , ins alesho es sac osan a, del lla í i del g ec, i s'hi in-
odui en assigna u es ccsospi oses)) com la Sociologia i 1'Economia. (Con i-
iamen , a la Facul a de Medicina les op a i es, enca a a a, gai ebé no
exis eixen).