La sociologia a Barcelona, els anys seixanta, des del meu record personal

LA SOCIOLOGIA A BARCELONA, ELS ANYS SEIXANTA, DES DEL MEU RECORD PERSONAL* Juli Busque s Cu ed d ic de Sociologia de h UAB ANTECEDENTS: S'HA VIA D ESTUDIAR A MDRID Desp és de la gue a ci il, i du an mol s anys, ensenyamen a Espanya a con inua o gani za d'aco d amb la e o ma que a e Moyano, minis e de Na - áa, el 1857, ja que els successius in en s de e o mes ha ien es a a o a s pe la eacció. I la iiei Moyano es a e seguin el model hcb, anomena napolebnic, cen ali za i je a qui za , on o e a planeja i decidi al Minis e i, a Mad id. Pe I'ensenyamen uni e si a i, el e i o i es a a di idi en do ze ((dis ic es uni e si a is)) encap~ala s pe una uni e si a , i només una, go e nada pe un ec o que , a més a més, en els pe íodes au o i a is no e a elegi , sinó nomena pel Minis e d'Educaci6. Quasi o es les uni e si a s enien la ma eixa es uc- u a: les cinc acul a s clbsiques: Lle es, Cikncies, D e , Medicina i Fa mkia. Les uni e si a s poli kcniques no exis ien, i algunes de les escoles cniques on s'es udia en les enginye ies no depenien del minis e &Educació, sinó del seu minis e espec iu (Ob es Públiques, Indús ia, Ag icul u a, e c.). Ob iamen , les acul a s de Ci ncies de la In o mació, Econbmiques, Polí iques, Sociolo- gia, e c. no exis ien. El 1944 es a c ea la Facul a de Ci ncies Polí iques de Mad id, segons sem- bla amb la in enció incon essada de p o ei l'adminis ació de I'Es a de quad es * Aques eball, al com diu el í ol, I'he esc i sdes del meu eco d pe sonaln. Així, doncs, ni és ni p e én se un eball his b ic. I com que es h esc i des del meu eco d pe sonal, amb o a segu e a que hi manquen noms de pe sones que an e mol pe la sociologia i hi hau ien de se ci ades, pe b que malau adamen jo no les aig con ixe , i a les quals demano disculpes pe I'omissió in olun a is . Aques eball només p e én se ma e ial pe qu el dia de dema el pugui u ili za algú que esc igui, ja amb igo his b ic, alguns esde enimen s, que cada egada són més llunyans i que, a poc a poc, se'ns esbo en de la memb ia. Pe úl im, ull e no a que aques ela acaba amb els esde enimen s oco egu s al campus de Bella e a en e el eb e i el juny de 1975: la aga gene al i la decla ació de Bella e a ap o- ada al claus e, i que, pe an , o s els e s pos e io s no hi són esmen a s, com ampoc les pe - sones que an a iba a la UAB desp és d'aquelles da es. 3 5 Pape s 42 (1993) (35-47) ((Pape s)): Re is a de Sociologia la o mació dels quals no es igués basada en l'es udi de la llei, del D e , con a i a la dic adu a pe se, sinó en l'es udi de ((la eali a )) -deien ells- anali zada se- gons lYEconomia, la Sociologia i la Poli ologia. El que a passa a se o el con- a i del que el go e n s'ha ia p oposa : L'es udi &aques es no es ci ncies a aju- da els es udian s a p end e consci ncia polí ica, enca a més de p essa que el D e , i a inals del cinquan a. la acul a ja e a un cen e &agi ació.' Pe d el e és que es a c ea una acul a on es podia ap end e quelcom de sociologia, semblan , o po se enca a una mica més p eca i, pe o no gai e, al que passa a a la UAB, en e el 1970 i el 1986, quan la Sociologia només e a una especiali a d'Econbmiques. Així, doncs, du an mol s anys, els que olíem es udia -ne i pe di e ses causes (econbmiques, ~olí i~ues, amilia s, e c.) no podíem ana a l'es ange , no eníem al e camí que el p eca i de la acul a de Polí iques de Mad id. Allh n'ensenya en els ca ed 8 ics2 Manuel Lissa ague (1 9 10-65) i En ique Gómez A boleya (1 9 19-59), p obablemen el millo dels sociblegs espanyols que no es an exilia desp és de la gue a ci il. Els ajudan s e en jo es de la gene ació seguen , la que no a pa icipa a la gue a ci il, com Salus iano del Campo, González Sea a, En ique Ma ín López, Alejand o Mu- ioz Alonso, e c. que són, des de ja a mol s anys, ca ed h ics. Al ma eix emps que es c ea a la acul a de Polí iques i Econbmiques de Mad id, es an c ea , a Ba celona i a Bilbao, acul a s, només d'Econbmiques, pe b que dins el seu pla d'es udis es ablien una sociologia obliga b ia pe als alumnes de p ime cu s. A la acul a de Ba celona es e en ca ec d'aques a assigna u a, inicialmen el pa e Alco a, que e a el ca ed h ic &E ica i Socio- logia de Lle es, i pos e io men Emili ~oix~. A les acul a s de Lle es de Ba celona, Val ncia i Mad id, exis ien ca ed es d'~ ica i sociologia4, pe b que de ic o e en més d'E ica que de Sociologia; i 1. Alesho es, la Facul a es oba a din e de la ciu a , a ((el iejo case ón de la calle San Be na do)), i com que les assemblees i agues que allí es eien e en mol isibles, els alumnes an con e i la Facul a en un cen e d'agi ació polí ica. 2. La Ci ncia Polí ica i el D e Cons i ucional -que alesho es s'ensenya en so a el í ol de ((Teo ia de 1'Es a s pel e que el de ((D e Polí ic)), com ja he di , esul a a sub e siu al egim- enien com a ca ed h ics Ca los Olle o i F aga I iba ne. El p o esso de Geo a ia Humana e a Manuel Te an (sog e de Juan Linz), i els d'His b ia e en José An onio ~a a a Í (pa e del socibleg ex-minis e José Ma ia), Valdea ellano (que abans ha ia es a p o esso de la Uni e si a de Ba - celona du an mol s anys) i Díez del Co al. En e els ju is es des aca en: T uyol Se a, Ga ido Falla, Rod igo U ia, Alonso Olea, e c. En esum, un conjun d'acad mics de p es igi. 3. El 1965 a publica un dels p ime s llib es de Sociologia esc i s en ca ala Conside acions sob e lbbjec e de la Sociologia. 4. El p ime ca ed h ic de Sociologia d'Espanya a se Manuel Sales i Fe é (1843-1910), a la Facul a de Lle es de la Uni e si a de Mad id, si bé sembla que onamen almen impa ia cu - sos de Sociologia, pe e el doc o a . El 1899 a unda 1'Ins i u o de Sociologia i en e 1899 i 1904 a publica un T a d de Sociologia, de qua e olums, que a se I'ob a que el a dona a con ixe . Inicialmen a es a lliga al pensamen k ausis a. Es conside a el p ime socibleg ca ala. La sociologia a Ba celona, els anys seixan a, des del meu eco d pe sonal en les quals, malg a alguna excepció no b ia, com López A angu en5, s'ex- posa a una concepció de I' ica, més que conse ado a, simplemen an iquada i lligada a l'escolds ica. LA SOCIOLOGLA EMPÍRICA Cap el 1960 es an eu e a oposició les cd ed es de Sociologia de les a- cul a s d'Econbmiques de Ba celona i Bilbao, i les an guanya Salus iano del Campo i Jiménez Blanco. Salus iano del Campo ha ia es udia a la Uni e - si a de Xicago, p ac ica a l'empi isme anglo-saxó i a dona un ce impuls a la sociologia a Ba celona. Va conse a Boix com a adjun i a euni un pe- i g up de sociblegs a la cd ed a, als quals a in en a inculca I'empi isme. I com que ha ia es a p o esso meu a Mad id, en acaba la ca e a aig pode en a com ajudan de classes p ac iques, jun amen amb Rica do Mo agas, Jaime Lanaspa, Julio Ha dison, Josep Balcells, e c. El 1966, Del Campo a e dues apo acions impo an s a la Sociologia ba - celonina: La col.lecci6 ((Demos)) de Sociologia de l'edi o ial A iel, i la e is a Anales de Sociologia del CSIC. A ((Demos)) es an publica Elob e o y La ciuáud de Pe e Neg e (1 968), La inno ación eligiosa de Joan Es uch (1972), El medio m al en Anáulucia de Miguel Siguan (1 972) i el meu llib e El mili a de ca e a (1967), (que, di sigui en e pa n esi, a se seg es a , i a mi, pe esc iu e'l, em an p ocessa ). Un any abans, a la col.lecci6 ((Demos)) de Ci ncia Polí ica, s'ha- ia publica la His o ia delpensamien o socialde Sal ado Gine . La e is a semes al Anales de Sociologia, a publica es núme os amb col-labo acions dels sociblegs que s'acaben &esmen a i &An oni Ju gla , Ro- gelio Duocas ella, Ramón Bayés, i els gebg a s Josep Iglésies i Jaime Alzina. El 1967 Del Campo es a asllada a la Uni e si a de Mad id i la e is a a ia es a deixa de publica 6. A Del Campo el a succei en la cd ed a En ique Ma in López, que a se ca ed d ic a Ba celona, del seixan a-se al se an a-sis. E a deixeble de Lis- 5. En els anys cin uan a i du an el pe íode d'obe u a que ag o agoni za Ruiz Jiménez quan e a minis e d'$uuciÓ, es a eu e a oposició la ch cd a dE ica i Sociologia de la Uni- e si a de Mad id, i s'hi an p esen a Lópa A angu en i el dominic Todoli. López A angu en a guanya la d ed a, pe b cap al 1966 a se sepa a del cos de ca ed h ics pe aons polí iques. A Ba celona, I'expulsió d'A angu en a p o oca la dimissió en solida i a del ca ed i ic d'Es B ica, Val e de, que li a en ia un an olbgic eleg ama on deia: MNO hay Es é ica sin i ica. Apa- ga y ámonos. 6. La col.lecci6 ~Demos* i la e is a Anales, an comp a amb apo acions de Ma a all, González Sea a, Diez Nicolh, Amando de Miguel, Juan Linz, Ca los Moya, José Cas illo, To - eg osa i Manuel Rami ez. ccPape s)): Re is a de Sociologia sa ague i eia una sociologia di e en de la del ca ed a ic an e io . No obs an aixb, a man eni l'an e io equip i amb ell s'hi an inco po a p o esso s nous: F ede ic Munné, Luis Vila, José M. Alsina, Emilio Rod íguez La a, Eu- geni Saba é i més a d Ca lo a Sol i M. Te esa Bena en . LA SOCIOLOGIA FORA DE LA UNIVERSITAT El 195 1, el Bisba de Ba celona a c ea I'ICESB (Ins i u Ca blic dlEs u- dis Socials de Ba celona), di igi pe Joan A. Ven osa i Emili Boix. El 1966 1'ICESB a o gani za una Escola de Ci ncies Socials. Simul dniamen , un g up d'in el lec uals dembc a es a c ea EISA, pa al.lela a la més coneguda escola de Mad id, CEISA, i que, com ella, enia la se a cobe u a ju ídica i base inance a en una pe i a socie a anbnima. Desg aciadamen les dues es- coles de Ba celona, la de 1'ICESB i EISA, pa ien ce a p eca ie a econbmica, que di icul a a una jus a e ibució del p o esso a , la g a ui a de l'ensenya- men , la c eació d'una bona biblio eca, e c., i aixb les dugué a e un in en &uni icació l'es iu del seixan a-se . Un al e cen e de Sociologia que, com l'ICESB, enia un ce g au de de- pendkncia de 1'Església e a IPSA (Ins i u o de Sociología Pas o al Aplicada), di igi pel pa e Duocas ella, que ja a mi jans dels anys cinquan a a publica es udis sob e el compo amen eligiós a Ma a ó. A IPSA es a c ea un equip &especialis es en sociologia eligiosa, que a eb e un ce econeixemen in e - nacional, quan l'any 1965 es a celeb a a Ba celona la 8a. Con e kncia In- e nacional de Sociologia Religiosa. El 1969 es a c ea la Fundació Jaume Bo ill pe eali za in es igacions sociolbgiques, onamen almen sob e Ca alunya, i ajuda , mi jan~an la con- cessió de beques, pos g aus uni e si a is. Mol s dels ac uals sociblegs adul s es an bene icia del seu aju du an els úl ims anys de la dic adu a. Aques a Fun- dació p obablemen a se la més p og essis a de o es les in e essades en so- ciologia. El seu di ec o en ce a ocasió a comen a : ((Nosal es som l'única Fundacio &Espanya que ha es a esco collada pe la policia de ~ anco~~. Dos al es cen es d'in es igació sociolbgica d'aquells anys, que ambé e- balla en amb se ie a cien í ica, e en, el CEDEC, que, malg a es a manca de o a ajuda o icial o eclesih ica, ha me escu se quali ica pe Sal ado Gi- ne 8 de ccp o agonis a de la in oducció de la Sociologia Mode na de Ca alun- ya)), i I'IEL, Ins i u d'Es udis Labo als d'ESADE, dedica especialmen a la 7. JESUS DE MIGUEL; MELISSA G. MOYER: Sociology in Spain. Cu en Socioiogy. Vol. 27- 1, 1977. Sage Publica ions. Pag.73. 8. SALVADOR GINER: Sociologia en Espa ia. CSIC, Mad id, 1990, p.54. La sociologia a Ba celona, els anys seixan a, des del meu eco d pe sonal Sociologia del T eball. Aili hi eballa en onamen almen dos cc indemsn: Ai- onso Ca los Comin, amb el seu pa enai e Juan Nepomuceno Ga cia Nie o i, pe al a pa , Jo di Es i ill amb Igansi Pons. El cen e a pa i ambe els a a a s de la ep essió: du an l'es a &excepció, Comin a ana a la p esó Mo- del i el pa e Ga cia Nie o a se anca en un con en de Man esa. Pe úl im, el 1963 es a c ea a Ba celona un cen e que, com mol s de Mad id gaudia d'una ce a p o ecció o icial: L'Ins i u de Ci ncies Socials de la Dipu ació, que di igia Jo di Xi a, i que a dona ida a una e is a i pos- e io men a una Escola de Sociologia. Cal di que Xi a, més enlli del seu a- anni conse ado , deixa a e , i a la se a e is a hi am pode publica ,aquells que no compa íem les se es idees, i a 1'Escola am impa i classes, en e &al- es, An oni Ju gla , Fe nández Buey i jo ma eix. L'Ins i u , amb l'a ibada de la democ icia, es a econ e i polí icamen i acad micamen : polí icamen pe aons bb ies i acad micamen pe qd a passa de se un cen e de Socio- logia a se -ho de Poli ologia. Des &alesho es el di igeix Isid e Molas. UN INTENTNON NATO DIASSOCIACI~ CATALANA DE SOCIOLOGIA El 1966 es a celeb a a E ian (F ansa) el 62 Cong és Mundial de Socio- logia i alli ens am con ixe alguns sociblegs ca alans. Reco do que hi an as- si i ccPancho), Ma sal, Sal ado Gine , An oni Güell, e c. De e o n am e algunes eunions, inicialmen a casa &Angeis Pascual, pe comen a el cong és, i pos e io men a casa me a, en un us a in en de c ea una associació ca alana de sociologia. Van assis i -hi alguns p o es- so s de la ci ed a de la acul a d'Econbmiques (Boix, Mo agas, Ha dison, e c.) i d'al es de la es a de la ciu a , en e els quals eco do Ramon Bayés, Joaquim Maluque , el pa e Duocas ella, Al onso Ca los Comin i em sembla que Ca e io. A inals de la d cada dels seixan a es an publica alguns eballs on es e- laciona en els noms dels que alesho es ens dedici em a la sociologia a Ba ce- lona9, i que da an el p oblema de la inexis ncia d'una ca e a de sociologia, eníem di e ses p oced ncies: 9. VICENTE JOSG SASTRE GARC~A: Las Ciencias Sociales en España. Uni e sidad de Comi- llas, Mad id, 1971. En aques llib e s'hi ci en en a-dos sociblegs ca alans (en el llib e diu ((de la egi6n no es ea). Sociologia Española de los años 70, Con ede ación de las Cajas de Aho os, Mad id, 1971. Se'n elacionen in -i-dos. is més igo osa. GUY HERMET: *La sociologia empí ica en Españas, Anales de Sociologia, núm. 4-5, CSIC, Ba celona, 1968. En elaciona in pe sones. ccpape s)): Re is a de Sociologia Uns ha ien es udia dis in es ca e es a Ba celona, onamen almen ~ e l~, com Emili Boix (1917), Luis Ca eíío (1933) o Rica do Mo agas (1935), pe b a egades ins i o ca e es cniques, enginye ies, com Al onso Ca los Comin (1933), o Ra nón Bayés (1930). Al es, com ja he di abans, ha- íem ana a Mad id a es udia Ci ncies Polí iques, com Jo di Xi a (1928), Josep Balcells (1923) o jo ma eix (1932), e c. Un e ce g up de sociblegs &aquella poca ha ia a iba a la sociologia com a conseqü ncia de l'e olució d'una inquie ud social, que enia un o igen eligiós1', i mol so in ha ia es udia en uni e si a s més o menys lligades a 1'Església: a Lo aina hi es udia F ancisco Ise n; a la Uni e si a Loiola de Chi- cago, Pe e Neg e, i Daniel Ce e a (1924); a Pa is, Xa ie Ad oe (1931); a la G ego iana de Roma, Rogelio Duocas ella (1914) i An oni Güell (1937); a Lond es, Ga cia Nie o (1929), i en aques g up s'hi podien inclou e alguns sociblegs de l'educació, com Oc a i Fulla (1928). Va se quelcom eqüen a la me a gene ació, i aques a és enca a l'úl ima a el de l'o igen ocacional d'alguns dels sociblegs de ce a eda . Un qua g up ha ia es udia en uni e si a s es ange es i alguns s'hi an queda a ensenya : Juan F ancisco Ma sal (1928), ill d'un emig an a 1'A - gen ina, e a p o esso de la uni e si a El Sal ado de Buenos Ai es i di igia la Re is a La inoame icana de Sociología de I'Ins i u o To cua o di Tella; Sal- ado Gine (1934) e a p o esso a Reading, on es udia a Ca lo a Sol (1944); Es eban Pinilla de las He as (1926) eballa a a la Uni e si a de Pa is, i en aques a nbi cul u al ancb on s'ha ien o ma , o alesho es ho es a en en , Joaquim Maluque (1930) a Gineb a; Joan Es uch (1943) a Lo aina, i a Pa is Quan el 1968 es a p odui el maig anc s i la e o ma de Villa , aig publica uns a icles al dia i El Co eo Ca ala'n on de ensa a la con eni ncia de c ea una ca e a de sociologia. En un dona a una elació dels noms dels que alesho es ens dedici em a la sociologia a Ba celona. En gene al els noms que hi ha aquí coincideixen amb els a anGa s a I'a icle esmen a . 10. En els anys seixan a, l'o ien ació d'es udiosos p oceden s del D e , cap a la Sociologia, no enia a Ba celona la sole a d'al es uni e si a s, pe exemple la de G anada, on Mu illo Fe ol di igia un semina i de Sociologia Polí ica, a la acul a de D e . No obs an aixb, pocs anys des- p és, es an comenGa a e a Ba celona es udis de Sociologia Elec o al cada egada més impo - an s, des acan -hi noms com Isid e Molas, Josep M. Vall s, a ui Rec o de la UAB, Rosa Vi ós, e c. Pe al a banda, en aquells anys, es a comenGa a desen olupa a la nos a ciu a la socio- linguís ica, gene almen pe pe sones que p ocedien del món de la ilo10 ia, com Badia Ma - ga i , que alesho es e a Rec o de la Uni e si a de Ba celona, A acil, ~al e dú, Ninyoles, els quals el 1974 an pa icipa al 8 Cong és Mundial de Sociologia, a To on o. 11. El nomb e de sociblegs que ha ien es a cle gues els anys seixan a e a mol ele a . Jesús de Miguel, a la ci ada Sociology in Spain n'assenyala un 12 % (no a 27). pe b c ec que la xi a e a més al a. Al núme o 3 de (Anales de Sociolo ían, José Cazo la publica una elació de ((Es- udios empí icos de Sociología) , e s des de 1949 Ens a 1967 i quasi h mei a e en de Sociologia eligiosa. To s els es udis de (<Sociologia de la Sociologia)) e s aquells anys, essal en la g an quan i a de sociblegs que an a iba a la p o essió pe e olució de la se a inquie ud eligiosa. La sociologia a Ba celona, els anys seixan a, des del meu eco d pe sonal hgels Pascual (1937), Ma ina Subi a s (1944) i, una mica més a d, Se gio Vila , que es a ha e d'exilia desp és de publica La oposición en Espa ia. Pe úl im, a la llis a s'hi pod ien a egi p o esso s de ciencies socials a ins, que en aquella poca a egades e en conside a s sociblegs, com l'his o iado An oni Ju gla (1 933), l'an opbleg Claudio Es e a (1 9 1 S), el psicbleg Miguel Siguan (1918), e c.12. LA REFORMA DE VILLAR I LA cREAcI~ DE L~UTONOIMA Pe al a banda, el país seguia el seu cu s: El ma 5 del seixan a- ui a di- mi i el minis e d'Educació Lo a Tamayo i al seu lloc a se nomena un ecnbc a a b illan , que deien que e a p ope a I'Opus Dei: José Luis Villa Pa- lasi, el qual a p end e possessió del ch ec el 17 d'ab il, amb es a d'excepcio i cinc uni e si a s ancades. I el mes següen a escla a el maig ancb. Suposo que aques s e s el an ajuda , en on d'un go e n gens inno ado , a i a en- da an la se a e o ma: la Ley Gene al de Educación y Financiamien o de la Re o ma Educa i a, ap o ada inalmen l'es iu del se an a. Pe b abans ha ia ja c ea les es uni e si a s au bnomes13, una de les quals a se la de Bella- e a, de la qual se ia el p ime Rec o el seu ge ma Vicen e. La e o ma que a engega ou impo an , pe qu , com ja s'ha di en línies gene als, es con inua a i in de la Llei Moyano. La e o ma de Villa a alla - ga ensenyamen p ima i ins a un o al de ui anys (des dels sis ins als ca- o ze) i simul hiamen a escu 5a el ba xille a a dos anys (que inalmen an se es), amb la qual cosa la Uni e si a queda a mol més a p op de la ma- jo ia dels ciu adans, que només es udia en la p ima ia. I a més a més a ob i les po es a la població adul a mancada de i ulació a a és del CAU (Cu s d'Adap aci6 Uni e si a is). En I'hmbi uni e si a i a se onamen al la c eació de les es uni e si a s au bnomes, de les quals la de Ba celona/Bella e a a se &a an gua da, po se pe qu les condicions objec i es de Ca alunya hi ajuda en, o po se pe la pe- culia p ocedencia &un p o esso a elegi en e els an ics memb es de la Uni- e si a Au bnoma de la República (Calsamiglia, Casano es, e c.) i en e els seixan a-nou PNN (p o esso s no-nume a is) que el ec o Valdecasas ha ia 12. La elació, e iden men , ni p e én ni po se exhaus i a, a més enin en comp e els di usos lími s de la sociologia. Pe exemple: Guy He me , en e els eballs de sociologia em- pí ica, en cin a,i el quali ica d'aexceI.len ., un de M. Au lia Capmany (que no sol se inclosa en aques es elacions) sob e La dona a Ca alunya, es udi empí ic de cen in dones e el 1966. 13. El Dec e -Llei de 6 de juny del 68, c ea la UAB, i el Dec e 774168 de 27 de juliol el desen olupa, disposan que la UAB cons i de qua e acul a s: Lle es, Ci ncies, Medicina i Econbmiques. ccPape s)): Re is a de Sociologia expulsa pocs anys abans pe aons polí iques. Aques s p o esso s, que an se el nucli cen al de la UAB Uu gla , Te mes, Fon ana, Iza d, Dau í, En ic Lluch, els ge mans Molas, Paco Noy, e c.), e en pe sones ac i es polí icamen i n'hi ha ia mol s que ha ien pa icipa el 1966 a l'assemblea dels Capu xins de Sa ia (la capu xinada), on es a unda el SDEUB o Sindica Democ a ic d'~s udian s'~. Pe al a banda, les au o i a s uni e si a ies que an unda la UAB an ac- ua amb un a annd acad mic obe , amb una línia di e en i ins i o opo- sada al sec a isme polí ic p edominan de l' poca, que a e possible I'exis n- cia d'un ma c adequa pe a la eno ació. I aquí és obliga ci a els ge mans Villa Palasí, Paco Noy, ce ell i b aS execu iu del Rec o , i F ede ic Udina, en anyable degd de la Facul a de Lle es, p ime a de la UAB, on es a im- pa i una doc ncia num icamen elle an i que ou, des de la se a undació, un cen e d'au n ica conscienciació an i anquis a. L 'ESPERIT DE LA UAB El cas és que, pe unes causes o unes al es, es c ea una uni e si a di e en de les que alesho es exis ien a l'Es a , que in en a a segui el model anglo-saxó, ob ian el ell model napolebnic, únic impe an alesho es a Espanya. I les di- e ncies es an e e iden s en cinc aspec es: el p o esso a , l'ac i i a docen , els c i e is d'a aluació, els plans d'es udi i l'es uc u a dels b gans de go e n de la Uni e si a . 1. El p o esso a : Es a in en a p escindi de l'an ic ccp o esso -nume a i)) que e a -i és- un unciona i, i subs i ui les oposicions i concu sos de as- lla , que e en les o mes u ili zades alesho es pe eclu a el p o esso a , pel ccp o esso -con ac a )), que en a a a la UAB, ins i o com a ca ed d ic, mi - jan~an un con ac e que se li eia pel seu p es igi i m i s. I aixb a pe me e in eg a -hi els p o esso s cche e odoxes)) abans ci a s, que di ícilmen podien ap o a les oposicions pe la se a disc epdncia polí ica. Pe alo a degudamen aques a inno ació, cal eni en comp e la im- po dncia que alesho es enien les oposicions, així com el cen alisme que les ca ac e i za a. D'en ada es eien semp e a Mad id, cosa que implica a un desa an a ge pel que i ia o a de la capi al pe les despeses ( ia ges, ho el, e c.) que ha ia de paga ; pe qu no hi ha ia companys pe ana a escol a el 14. Una de les es udian s que a pa icipa a la capu xinada és I'ac ual p o esso a del de- pa amen de Sociologia de la UAB, Ma ia Pia Ba enys, que alesho es e a di igen dels es u- dian s del sindica a la acul a de D e . La sociologia a Ba celona, els anys seixan a, des del meu eco d pe sonal eu exe cici; pe les p essions que lla o s es eien, bb iamen a Mad id, i pe qu hi ha ia un exe cici en qu e a pe m s u ili za qualse ol ma e ial de consul a que e podien po a de o a de l'aula (de casa e a) els eus col-legues. No cal di que la majo ia dels que eien les ci ed es i ien a Mad id, i que, passa el mínim de emps possible, o na en a casa se a deixan de nou les ci- ed es anomenades ((de p o incias)) buides. No a se així a la UAB. De I'escassa impo incia nume ica que els ca- ed i ics nume a is an eni els p ime s anys de la UAB, és indica iu el e que el cu s 73-74, sis anys desp és de la se a undació, a la Facul a de D e només hi ha ia; qua e ca ed i ics nume a is; a les d'Econbmiques i Medicina, es a cada una, i a la de Ci ncies de la In o mació, només un. 2. L'ac i i a docen : Da an la doc ncia cen ada en la lli56 magis al del ca ed i ic, que impa ia una única classe a cen s d'es udian s, es a o gani za l'ensenyamen di idin els alumnes en g ups edui' s, amb la qual cosa la doc ncia a passa de se impa ida pe ells ca ed i ics (cc acas sag ada)), amb un con o able s a us social) a es a en mans de jo es PNN (P o esso s no-nu- me a is), ((bece os desac alizados)) i pe segui s, que a més no conside i em un desc di epe i la ma eixa classe a es g ups (es an es abli nou ho es de doc ncia obliga b ia, es ho es a cada un dels es g ups). 3. Els c i e is &a aluació. En comp es de l'examen inal, que e a el c i e i quasi uni e sal de les an igues uni e si a s, en e al es aons pe qu la g an quan i a d'es udian s no eia possible una al a ó mula, es a decidi u ili za l'a aluació con inuada, en múl iples p o es du an el cu s i quali ican l'alumne pe la se a pa icipació a la classe. Reconec que dels cinc pun s que aquí assenyalo com a eixos d'aquell espe i inicial de la UAB, aques és pos- siblemen el p ime que a e allida, en e al es coses pe que ambé a la nos- a uni e si a el nomb e d'alumnes ens a desbo da i les classes, en algunes acul a s, a ia an a iba a eni gai ebé dos-cen s alumnes. 4. Els plans d'es udi ins alesho es e en o almen ígids i enien de cinc a se assigna u es pe cu s, que pe a cada ca e a e en les ma eixes a o Es- panya, i o s els alumnes les ha ien d'es udia . A pa i de la Re o ma, i es- pecialmen a la UAB, els plans d'es udi an se eno a s d'aco d amb el mo- del anglo-saxó, man enin -se algunes assigna u es oncals pe b in oduin -ne un g an nomb e d'op a i es. Pe exemple, a la Facul a de Lle es es a su- p imi l'obliga o ie a , ins alesho es sac osan a, del lla í i del g ec, i s'hi in- odui en assigna u es ccsospi oses)) com la Sociologia i 1'Economia. (Con i- iamen , a la Facul a de Medicina les op a i es, enca a a a, gai ebé no exis eixen).