Ressenyes bibliog i iques
cons i ució d'una socie a ci il. És una qües ió pa icula men impo an en
un momen en qu les iden i a s nacionals eu opees pe o sa s'han de ede-
ini , i el concep e de nació
cul u al
ben poc ajuda a sa is e aques a neces-
si a .
V. STOLCKE
Racismo
y
sexualidad en la Cuba colonial
Mad id, Alianza, 1992.
L'anilisi de les elacions en e els g ne es i les aces en di e sos con ex os
cul u als ha es a una cons an en la asca in es igado a de Ve ena S olcke. En
aques llib e, adui' a a al cas elli (la e sió anglesa és de 1974), a ence a
una línia de eball dedicada a es udia la mane a de supe a l'en ocamen ad-
di iu que a egeix les desigual a s de g ne e i asa a les de classe sense en elli-
ga -les.
L'anilisi de S olcke in en a esb ina el mecanisme pel qual o es aques es
di e ncies esde enen desiguial a s a pa i de la de inició d'una je a quia de
posicions socials. Tan a Eu opa com a I'A nP ica Lla ina la je a quia ha na-
u ali za aques es desigual a s a
i
i e ec e de legi ima -les: la dis ibució social
del les p eocupacions pe l'hono i la i gini a din e dels g ups u als n'és
una p o a.
La Cuba colonial s'es uc u a a segons un p incipi sin ic de cas es.
A
di-
e encia del p incipi que di ideix la socie a de l' ndia en cas es pu es i cas es
impu es, a Cuba es p odui'en múl iples enca alcamen s en e els c i e is de co-
lo , de iquesa, de eligió, de sang, de pa e ni a
...
La aó p o enia del joc en e
el p incipi de les cas es i el p incipi me i oc i ic, que ob ia una mica els llin-
da s de mobili a social. Din e d'aques o d e, la classe, la aGa i el g ne e s'en-
e eixien a I'ho a de de e mina les no mes d'empa ellamen . Les pau es &es-
a i icació es man enien pe al com les dones només podien empa ella -se
legalmen amb homes de la ma eixa posició, els quals alegalmen podien em-
pa ella -se amb dones de posició in e io , pe b de cap mane a les dones no po-
dien empa ella -se amb homes de posició in e io .
La hipb esi que exis eix una connexió de sen i en e acisme, sexisme i
classisme es po asllada a Eu opa amb mol de p o i pe a la ece ca. La ma-
eixa au o a n'ha ce ca p o ies en la ansmissió pa imonial de les socie a s
bu geses, en les de inicions cons i ucionals de la nacionali a , i en l'aplicació
i el disseny de les no es ecnologies de la ep oducció. Es po u ili za ambé
en els es udis sob e el eixisme (Tim Mason) o en la sociologia del naciona-
d'ape ss: Re is a de Sociologia
lisme.
I
e iden men , la adició de pensamen demog B ic ca al; iniciada pe
Vandellós és un e eny adoba pe e -1a.se i .
En un pla eb ic més abs ac e ens obliga a p egun a -nos pe quina aó les
iden i a s p enen aques a o ma, i sob e o pe qu les iden i a s emenines
semp e esul en malpa ades. És possible que a ho es d'a a manquem de l'u i-
lla ge su icien pe espond e, pe b aques in e ogan po se o ~a p o i ós
pe desen olupa compa acions in e cul u als. Així, a 1'AmP ica Lla ina la je-
a quia de cas es ha con iscu amb un es a oligh iquic que ha es ingi la ciu-
adania en unció de c i e is nics, com a a el coneixemen d'una llengua; en
can i, a Eu opa la na u ali zació de les nacionali a s ha con iscu amb el p in-
cipi del con ac e social, el qual pos ula la supe ació de l'es a na u al a pa i
de I'aco d en e o s els homes d'una nació, i consegüen men la in isibili a
de les dones.