Lectures

Ressenyes bibliogrifiques constitució d'una societat civil. És una qüestió particularment important en un moment en qut les identitats nacionals europees per forsa s'han de redefinir, i el concepte de nació cultural ben poc ajuda a satisfer aquesta necessitat. V. STOLCKE Racismo y sexualidad en la Cuba colonial Madrid, Alianza, 1992. L'anilisi de les relacions entre els gtneres i les races en diversos contextos culturals ha estat una constant en la tasca investigadora de Verena Stolcke. En aquest llibre, tradui't ara al castelli (la versió anglesa és de 1974), va encetar una línia de treball dedicada a estudiar la manera de superar l'enfocament additiu que afegeix les desigualtats de gtnere i rasa a les de classe sense entrelligar-les. L'anilisi de Stolcke intenta esbrinar el mecanisme pel qual totes aquestes difertncies esdevenen desiguialtats a partir de la definició d'una jerarquia de posicions socials. Tant a Europa com a I'ArnPrica Llatina la jerarquia ha naturalitzat aquestes desigualtats a fi i efecte de legitimar-les: la distribució social del les preocupacions per l'honor i la virginitat dintre dels grups rurals n'és una prova. La Cuba colonial s'estructurava segons un principi sintttic de castes. A diferencia del principi que divideix la societat de l'fndia en castes pures i castes impures, a Cuba es produi'en múltiples encavalcaments entre els criteris de color, de riquesa, de religió, de sang, de paternitat ... La raó provenia del joc entre el principi de les castes i el principi meritocritic, que obria una mica els llindars de mobilitat social. Dintre d'aquest ordre, la classe, la raGa i el gtnere s'entreteixien a I'hora de determinar les normes d'emparellament. Les pautes &estratificació es mantenien per tal com les dones només podien emparellar-se legalment amb homes de la mateixa posició, els quals alegalment podien emparellar-se amb dones de posició inferior, perb de cap manera les dones no podien emparellar-se amb homes de posició inferior. La hipbtesi que existeix una connexió de sentit entre racisme, sexisme i classisme es pot traslladar a Europa amb molt de profit per a la recerca. La mateixa autora n'ha cercat provies en la transmissió patrimonial de les societats burgeses, en les definicions constitucionals de la nacionalitat, i en l'aplicació i el disseny de les noves tecnologies de la reproducció. Es pot utilitzar també en els estudis sobre el feixisme (Tim Mason) o en la sociologia del naciona- d'aperss: Revista de Sociologia lisme. I evidentment, la tradició de pensament demogrBfic catal; iniciada per Vandellós és un terreny adobat per fer-1a.servir. En un pla tebric més abstracte ens obliga a preguntar-nos per quina raó les identitats prenen aquesta forma, i sobretot per qut les identitats femenines sempre resulten malparades. És possible que a hores d'ara manquem de l'utillatge suficient per respondre, perb aquest interrogant pot ser for~a profitós per desenvolupar comparacions interculturals. Així, a 1'AmPrica Llatina la jerarquia de castes ha conviscut amb un estat olighriquic que ha restringit la ciutadania en funció de criteris ttnics, com ara el coneixement d'una llengua; en canvi, a Europa la naturalització de les nacionalitats ha conviscut amb el principi del contracte social, el qual postula la superació de l'estat natural a partir de I'acord entre tots els homes d'una nació, i consegüentment la invisibilitat de les dones.