Ressenyes bibliog i iques
dueixen més aons ideolbgiques quan jus i iquen el con ac e adop a . En ge-
ne al, les dones s'enca eguen de les despeses de menja i escola.
Hem de des aca I'agudesa amb qu el qües iona i ha es a pensa en
aques es udi. La ba e ia de p egun es, concebuda com una mesu a múl iple
de les ma eixes au oclassi icacions, pe me de ec a con adiccions la en s en
les espos es. El e d'en e is a els dos cbnjuges, a més, en de ec a la dispa i a
de isions. D'aques a mane a s'aconsegueix aspassa la ima ge d'aco d ab-
solu que les pa elles acos, umen a p esen a da an els
household su eys
i les
en e is es.
La idea del con ac e conjugal es po in e p e a com una essan més de
la negociació amilia de inida pe Kelle hals (i aplicada pe ell a I'anilisi dels
es ils educa ius i la cohesió amilia ). Almenys apa eixen algunes simili uds en-
e els es ils educa ius de K:elle hals i els sis emes de ges ió de Pahl. Així, el sis-
ema &assignació i I'es il basa en un es a u explíci semblen ecolza -se en
una cohesió so gida de la p ecisió de les no mes i semblen concen a -se en
els es a s baixos. En can i, els sis emes compa i s i mancomuna s po se es
elacionen amb els es ils con ac ualis es. Si bé aques s es ils es concen en en
ambien s de classe mi jana, els sis emes compa i s i mancomuna s apa eixen
en pa elles amb dona de classe mi jana i homes de classe eballado a.
J.
FONTANA
La his d ia desp és de laj de la his d ia
9
Ba celona, Eumo Edi o ial,
1992.
L'ob a de Fon ana ha man ingu al lla g dels anys un diBleg con inu en e
la ece ca empí ica -sob e la c isi del eudalisme, la e olució de 1868, e c.-
i la e lexió eb ica -deba ma xis a, e isió de les escoles his o iog i iques,
e c. Aques da e assaig sob e I'es a de la qües ió en la his b ia du an els anys
ui an a s'insc iu en la segona línia. To inspi an -se en la pol mica aixecada
pe I'a icle de Fukuyama, eplica sub a llan les possibili a s de eno ació del
eball dels his o iado s.
Si no en em a de alla 1,:s apo acions i e ades de les di e ses escoles emen-
ades pe Fon ana, podem esumi la se a a gumen ació més gene al en dues
idees. D'una banda, ei indica I'au onomia de la his b ia da an el pa ona ge
que les al es ci ncies socials p e enen imposa -li so in . Aques es disciplines
ei'nes, addueix, esmicolen la o ali a del quad e social, que és p ecisamen
I'objec e de la his b ia. D'al a banda, p oposa de subs i ui les in e p e acions
lineals del passa i de ini -10 com un enc euamen d'opcions possibles.
--
({Pape sn: Re is a de Sociologia
Aques es dues qües ions, anma eix, a ec en an la his b ia com les al es
ci ncies socials. L'impe ialisme, pe di -ho d'alguna mane a, dels es udis de
iloso ia analí ica o he men u ica a ec a els es udis d'his b ia, d'an opologia,
de sociologia, e c., i ben so in els duu a educcions epis emolbgiques de cai e
o malis a o semiologis a segons el co en . Les ese es en on d'aques es
end ncies són igualmen comunes a o s aques s camps. La qües ió anma eix
no au a can ia una e minologia pe una al a o a p ese a el ocabula i amb
con ingu his b ic eal; més a ia es ac a de de ini els concep es que em se -
i a l'anilisi i escla i de quin ma c eb ic els p enem. En aques sen i , poden
se ú ils els models econom ics, ben ú ils pe amida la p oduc i i a de l'es-
cla a ge, com eco da Fon ana; o els ipus ideals webe ians, que Enzo Collo i
adop a pe ca ac e i za el eixisme; o les ?nilisis p agmi iques pe I'es il de
les aplicades al le ouxisme en l'anhlisi d'Al a ez Junco, les quals depassen la
me a es uc u a semin ica del ex i conside en els esde enimen s i ac es de
pa la que I'acompanyen.
D'al a banda, els in en s d'esmicola la his b ia no s'adonen de la di icul-
a d'a ibui pa ceLles especi iques de la eali a social a ci ncies socials espe-
cí iques. No deixa de se pa adoxal aques a emp esa quan du an els ui an a
s'ha desen olupa un pa adigma -anomena pos es uc u alis a, cons uccio-
nis a o eo ia de l'es uc u ació, amb ma isos segons els au o s i les adicions-
que posa el ca ic e his b ic dels enbmens socials en p ime pla.
La c i ica del concep e de c eixemen econbmic ha mena la his b ia a una
p egun a comuna amb aques a pe spec i a cons uccionis a: no hem d'es u-
dia només com ac uen les classes, les amílies, els indi idus, les nacions, els
es a s, en suma, els agen s socials, sinó ambé i sob e o com es cons i ueixen.
El concep e de c ui'lla d'opo uni a s desen olupa pe Fon ana sugge eix
aques ma eix camí.
La his b ia i l'economia han ad e~a aques a p egun a als p oblemes
ecolbgics amb més ence que la sociologia. Les elacions en e els agen s so-
cials i el seu medi ísic han a ia his b icamen d'una mane a que ni la eo ia
de la mode ni zació ni la se a c í ica, la eo ia de la depend ncia, con em-
pla en.
Finalmen , el p oblema de l'es uc u ació p oposa una pe spec i a que
po se ens ajuda i a sal a la pol mica en e la e sió nacionalis a de la his b-
ia de Ca alunya i la e sió de la ccno a his o iog a ia,) dels seixan a i dels se-
an a. Una p egun a cabdal sob e la eali a social ca alana, que mol s es udis
es plan egen pe b po se no de ineixen, hau ia de ce ca pe quina aó la llen-
gua, i no la eligió o la aGa o algun al e e , ha esde ingu an impo an
pe de ini la iden i a ca alana. Més que sabe quan a néixe la nació, cal-
d ia es udia com s'enca alca en, com es e oGa en mú uamen , i com a en
se escla a s els mo imen s socials que associa en aques a iden i a amb la
166
-
-
Ressenyes bibliog i iques
cons i ució d'una socie a ci il. És una qües ió pa icula men impo an en
un momen en qu les iden i a s nacionals eu opees pe o sa s'han de ede-
ini , i el concep e de nació cul u al ben poc ajuda a sa is e aques a neces-
si a .
V. STOLCKE
Racismo
y
sexualidad en la Cuba colonial
Mad id, Alianza, 1992.
L'anBlisi de les elacions en e els g ne es i les aces en di e sos con ex os
cul u als ha es a una cons an en la asca in es igado a de Ve ena S olcke. En
aques llib e, adui' a a al cas ella (la e sió anglesa és de 1974), a ence a
una línia de eball dedicada a es udia la mane a de supe a l'en ocamen ad-
di iu que a egeix les desipal a s de g ne e i aFa a les de classe sense en elli-
ga -les.
L'anBlisi de S olcke in en a esb ina el mecanisme pel qual o es aques es
di e encies esde enen desipal a s a pa i de la de inició d'una je a quia de
posicions socials. Tan a Eu opa com a 1'Am ica Lla ina la je a quia ha na-
u ali za aques es desigual a s a
i
i e ec e de legi ima -les: la dis ibució social
del les p eocupacions pe l'hono i la i gini a din e dels g ups u als n'és
una p o a.
La Cuba colonial s'es uc u a a segons un p incipi sin ic de cas es. A di-
e ncia del p incipi que di ideix la socie a de I'India en cas es pu es i cas es
impu es, a Cuba es p odui'en múl iples enca alcamen s en e els c i e is de co-
lo , de iquesa, de eligió, de sang, de pa e ni a
...
La aó p o enia del joc en e
el p incipi de les cas es i el p incipi me i oc h ic, que ob ia una mica els llin-
da s de mobili a social. Din e d'aques o d e, la classe, la asa i el g ne e s'en-
e eixien a I'ho a de de e mina les no mes d'empa ellamen . Les pau es d'es-
a i icació es man enien pe al com les dones només podien empa ella -se
legalmen amb homes de la na eixa posició, els quals alegalmen podien em-
pa ella -se amb dones de posició in e io , pe b de cap mane a les dones no po-
dien empa ella -se amb homes de posició in e io .
La hipb esi que exis eix una connexió de sen i en e acisme, sexisme i
classisme es po asllada a Eu opa amb mol de p o i pe a la ece ca. La ma-
eixa au o a n'ha ce ca p o es en la ansmissió pa imonial de les socie a s
bu geses, en les de inicions cons i ucionals de la nacionali a , i en I'aplicació
i el disseny de les no es ecnologies de la ep oducció. Es po u ili za ambé
en els es udis sob e el eixisme (Tim Mason) o en la sociologia del naciona-