Lectures

Ressenyes bibliogrifiques dueixen més raons ideolbgiques quan justifiquen el contracte adoptat. En general, les dones s'encarreguen de les despeses de menjar i escola. Hem de destacar I'agudesa amb qut el qüestionari ha estat pensat en aquest estudi. La bateria de preguntes, concebuda com una mesura múltiple de les mateixes autoclassificacions, permet detectar contradiccions latents en les respostes. El fet d'entrevistar els dos cbnjuges, a més, en detecta la disparitat de visions. D'aquesta manera s'aconsegueix traspassar la imatge d'acord absolut que les parelles acos,tumen a presentar davant els household surveys i les entrevistes. La idea del contracte conjugal es pot interpretar com una vessant més de la negociació familiar definida per Kellerhals (i aplicada per ell a I'anilisi dels estils educatius i la cohesió familiar). Almenys apareixen algunes similituds entre els estils educatius de K:ellerhals i els sistemes de gestió de Pahl. Així, el sistema &assignació i I'estil basat en un estatut explícit semblen recolzar-se en una cohesió sorgida de la precisió de les normes i semblen concentrar-se en els estrats baixos. En canvi, els sistemes compartits i mancomunats potser es relacionen amb els estils contractualistes. Si bé aquests estils es concentren en ambients de classe mitjana, els sistemes compartits i mancomunats apareixen en parelles amb dona de classe mitjana i homes de classe treballadora. J. FONTANA La histdria després de laj de la histdria 9 Barcelona, Eumo Editorial, 1992. L'obra de Fontana ha mantingut al llarg dels anys un diBleg continu entre la recerca empírica -sobre la crisi del feudalisme, la revolució de 1868, etc.- i la reflexió tebrica -debat marxista, revisió de les escoles historiogrifiques, etc. Aquest darrer assaig sobre I'estat de la qüestió en la histbria durant els anys vuitanta s'inscriu en la segona línia. Tot inspirant-se en la poltmica aixecada per I'article de Fukuyama, replica subratllant les possibilitats de renovació del treball dels historiadors. Si no entrem a detallar 1,:s aportacions i errades de les diverses escoles ementades per Fontana, podem resumir la seva argumentació més general en dues idees. D'una banda, reivindica I'autonomia de la histbria davant el patronatge que les altres citncies socials pretenen imposar-li sovint. Aquestes disciplines vei'nes, addueix, esmicolen la totalitat del quadre social, que és precisament I'objecte de la histbria. D'altra banda, proposa de substituir les interpretacions lineals del passat i definir-10 com un encreuament d'opcions possibles. -- ({Papersn: Revista de Sociologia Aquestes dues qüestions, tanmateix, afecten tant la histbria com les altres citncies socials. L'imperialisme, per dir-ho d'alguna manera, dels estudis de filosofia analítica o hermentutica afecta els estudis d'histbria, d'antropologia, de sociologia, etc., i ben sovint els duu a reduccions epistemolbgiques de caire formalista o semiologista segons el corrent. Les reserves enfront d'aquestes tendtncies són igualment comunes a tots aquests camps. La qüestió tanmateix no rau a canviar una terminologia per una altra o a preservar el vocabulari amb contingut histbric real; més aviat es tracta de definir els conceptes que fem servir a l'anilisi i esclarir de quin marc tebric els prenem. En aquest sentit, poden ser útils els models economttrics, ben útils per amidar la productivitat de l'esclavatge, com recorda Fontana; o els tipus ideals weberians, que Enzo Colloti adopta per caracteritzar el feixisme; o les ?nilisis pragmitiques per I'estil de les aplicades al lerrouxisme en l'anhlisi d'Alvarez Junco, les quals depassen la mera estructura semintica del text i consideren els esdeveniments i actes de parla que I'acompanyen. D'altra banda, els intents d'esmicolar la histbria no s'adonen de la dificultat d'atribuir parceLles especifiques de la realitat social a citncies socials específiques. No deixa de ser paradoxal aquesta empresa quan durant els vuitanta s'ha desenvolupat un paradigma -anomenat postestructuralista, construccionista o teoria de l'estructuració, amb matisos segons els autors i les tradicionsque posa el caricter histbric dels fenbmens socials en primer pla. La critica del concepte de creixement econbmic ha menat la histbria a una pregunta comuna amb aquesta perspectiva construccionista: no hem d'estudiar només com actuen les classes, les famílies, els individus, les nacions, els estats, en suma, els agents socials, sinó també i sobretot com es constitueixen. El concepte de crui'lla d'oportunitats desenvolupat per Fontana suggereix aquest mateix camí. La histbria i l'economia han adre~at aquesta pregunta als problemes ecolbgics amb més encert que la sociologia. Les relacions entre els agents socials i el seu medi físic han variat histbricament d'una manera que ni la teoria de la modernització ni la seva crítica, la teoria de la dependtncia, contemplaven. Finalment, el problema de l'estructuració proposa una perspectiva que potser ens ajudari a salvar la poltmica entre la versió nacionalista de la histbria de Catalunya i la versió de la ccnova historiografia,) dels seixanta i dels setanta. Una pregunta cabdal sobre la realitat social catalana, que molts estudis es plantegen perb potser no defineixen, hauria de cercar per quina raó la llengua, i no la religió o la raGa o algun altre tret, ha esdevingut tan important per definir la identitat catalana. Més que saber quan va néixer la nació, caldria estudiar com s'encavalcaren, com es refoGaren mútuament, i com varen ser esclafats els moviments socials que associaren aquesta identitat amb la 166 - - Ressenyes bibliogrifiques constitució d'una societat civil. És una qüestió particularment important en un moment en qut les identitats nacionals europees per forsa s'han de redefinir, i el concepte de nació cultural ben poc ajuda a satisfer aquesta necessitat. V. STOLCKE Racismo y sexualidad en la Cuba colonial Madrid, Alianza, 1992. L'anBlisi de les relacions entre els gtneres i les races en diversos contextos culturals ha estat una constant en la tasca investigadora de Verena Stolcke. En aquest llibre, tradui't ara al castella (la versió anglesa és de 1974), va encetar una línia de treball dedicada a estudiar la manera de superar l'enfocament additiu que afegeix les desipaltats de gtnere i raFa a les de classe sense entrelligar-les. L'anBlisi de Stolcke intenta esbrinar el mecanisme pel qual totes aquestes diferencies esdevenen desipaltats a partir de la definició d'una jerarquia de posicions socials. Tant a Europa com a 1'Amtrica Llatina la jerarquia ha naturalitzat aquestes desigualtats a fi i efecte de legitimar-les: la distribució social del les preocupacions per l'honor i la virginitat dintre dels grups rurals n'és una prova. La Cuba colonial s'estructurava segons un principi sintttic de castes. A difertncia del principi que divideix la societat de I'India en castes pures i castes impures, a Cuba es produi'en múltiples encavalcaments entre els criteris de color, de riquesa, de religió, de sang, de paternitat ... La raó provenia del joc entre el principi de les castes i el principi meritocrhtic, que obria una mica els llindars de mobilitat social. Dintre d'aquest ordre, la classe, la rasa i el gtnere s'entreteixien a I'hora de determinar les normes d'emparellament. Les pautes d'estratificació es mantenien per tal com les dones només podien emparellar-se legalment amb homes de la rnateixa posició, els quals alegalment podien emparellar-se amb dones de posició inferior, perb de cap manera les dones no podien emparellar-se amb homes de posició inferior. La hipbtesi que existeix una connexió de sentit entre racisme, sexisme i classisme es pot traslladar a Europa amb molt de profit per a la recerca. La mateixa autora n'ha cercat proves en la transmissió patrimonial de les societats burgeses, en les definicions constitucionals de la nacionalitat, i en I'aplicació i el disseny de les noves tecnologies de la reproducció. Es pot utilitzar també en els estudis sobre el feixisme (Tim Mason) o en la sociologia del naciona-