EL MARC POLITIC
DE
BARCELONA
'92
Isid e
Molas
Resum
L bbjec iu de l'a icle és p esen a el ma c polí ic en el qual apa eixen eh
Jocs Olímpics de 1992. La idea neix en el con ex olí ic d'una democ dcia
dz3cilmen aconseguida desp és de ua an a anys e dic adu a. L 'alcalde so-
?
B
cialis a de Ba celona alp icipi de s anys ui an a, Na cís Se a,
nominació olímpica de Ba celona pel 199.2 amb la p e ensió de 4 %gx:
la il.lusió col.lec i a de la ciu a .
L
b iginali a de la inicia i a adica, segons l'au o , en el e que, pe p i-
me a egada en cinquan a anys, es plan eja un p ojec e de Ba celona cap a
Espanya, en el qual coldabo en un im o an nomb e di'ns i ucions -mol es
dblles en o a compe ncia elec o aAom sdn 1Xjun amen de Ba celona
i
la Gene ali a de Ca alun a.
Isid e Molas a alua a pns al es ac o s que poden eni una incid nci~z
polí ica en els Jocs: les conse ii ncies nega i es delp oblema de coo dinació en-
e les ins i ucions esponsa
les de lb gani zacid olímpica, elpe ill d'ac i i a s
e o is es o el isc d'escla de mino ies
i
la incid ncia de ensions be la no a
conjp acid del mapa mundial,
i
especialmen del mapa eu opiu.
Resumen
El obje i o del a iculo es p esen a el ma co polí ico en el que su gen 1o.
juegos Olím icos de 1772. La idea nace en el con ex o polí ico de una demo-
c acia dijci
4
men e conseguida as cua en a aiíos de dic adu a. El alcalde so.-
cialis a de Ba celona,Na cís Se a, plan ea la no ninacidn ol mpica de Ba -
celona a a 1972 con la p e ensidn de hace enace la ilusión colec i a d(?
la ciu
B
ad.
La o iginaliakd de la inicia i a adica, segzin elau o , en que po p ime a
ez en cincuen a aiíos se dan ea un b o ec o de Ba celona hacia Esoalia. en
2
J
1
-
el que colabo an un imp; an e núme o de ins i uciones, -algunas de el1a.s
en ie e com e encia elec o al, como son elAyun amien o de Ba celona y
la
Gene ali a
i'
e Ca alulia.
Isid e Molas e aha o os ac o es que pueden ene incidencia polí ica en
losjuegos:
Las
consecuencias nega iuas delp oblema de coo dinacidn en e las
ins i uciones esponsables
de
la o ganizacidn olím ica, elpelig o
de
ac i idades
e o is a o el iesgo de mplosidn de mino ías y Lincidencia de ensionesp e-
Pape s
38 (1991) (143-149)
ccpape s)): Re is a de Sociologia
isibles po la nue a con gu acidn del mapa mundial, y especialmen e del
mapa eu opeo.
Abs ac
The objec i e o his a icle
is
o
p esen he poli ical con ex o
1992
Olympic Games. The idea o holding he Games occu ed in he con e o a
ecen 1 es ablished democ a ollowing
40
yea s o dic a o ship.
T
e socialis Mayo o Ba celona, Na cls Se a, p oposed he olympic
nomina ion o
1992
o
he objec i e egaining a sense o collec i e hope in he
ci y.
The o iginali y o his ap oach was based, acco ding o he au ho , on he
nc
ha o hej s ime inh yea s an inicia i e p ojec ed Ba celona owa d
Spain, in which a wide ange o ins i u ions we e in ol ed -including ones
which we e compe ing elec o ally (municipali y and he go e nmen o
Ca alonia).
Isid e Moh messes o he poli ical ac o s: he nega i e consequences o he
p obh o coo dina ion be ween dz e en o ganisa ions, he dange s o e o is
ac ions and he impac o ensions esul ing iom he new geo-poli ical map o
he wo ld and especial4 o Eu ope.
Pe al de pa la sob e el ma c polí ic dels Jocs Olímpics de Ba celona,
he op a pe in en a posa en elleu alguns e s que a egades són poc
sub a lla s en les nos es anilisis i pe eco da algunes coses que, des
d'al es cul u es o des d'al es en ocamen s, po se hom sol oblida de
mane a injus a.
Una ap oximació inicial al ma c en quk se si uen els Jocs de Ba celona
de 1992 ha de pa i de l'exis kncia a Espanya d'una democ icia polí ica, e-
ballosamen aconseguida a pa i d'una olun a gene ali zada d'en e a la
nos a Gue a Ci il i els seus e ec es i, pe an , d'en e a I'en on amen i
la iolkncia en la ida polí ica. Aques a a i mació, que po sembla bb ia,
no ho és an si eco dem el plan ejamen del p ojec e de Jocs Olimpics pe
a la ciu a de Ba celona.
Du an els anys 1980-1981 la si uació a Espanya es oba a en un camí
de pod imen , que podia po a al encamen de la democ icia que ha íem
es ena el 1977. La dimissió del p esiden Sud ez i l'in en goyesc de cop
d'Es a de Teje o del 23 de eb e de 1981 in ongue en a l'inim gene al
-no nom s a I'inim dels més in o ma s o dels mCs ac ius- la idea que con-
inui em a ossegan el llas del segle
XIX,
i la disminució de la con iansa en
les possibli a s de iu e com una socie a ci ili zada, en que les di e en s op-
cions que exis ien a Espanya eballa en conjun amen en un umb comú,
144
El ma c polí ic de Ba celona
'92
enca a que des de pun s de is a di e en es i con lic ius. Els comen a is de
desanim comensa en a es end e's. Aixb coincidia amb un momen en qu
Ba celona i ia una si uació de baixa ela i a en l'es o s de di ecció del p océs
de mode ni zació cul u al, econbmica i polí ica, que la ciu a ha ia eadqui i
sob e o a la segona mei a de la d cada dels se an a.
En aques con ex hi hagué la p opos a, de l'alcalde Na cís Se a, de e-
balla pe al de pos ula i desp és ob eni la nominació de Ba celona com
a ciu a olímpica. La idea e a can ia la lbgica a alis a que s'ana a imposan
i, pe an , no pensa an allb que ens lliga a a la si uació que olíem aban-
dona , i que gai ebé ha íem abandona en el pe íode 1977-1980, sinó p o-
jec a -nos en els deu o quinze anys p bxims. is a di , si ua la d cada dels
no an a com I'objec iu amb quk ha íem de comensa ja a eballa : plan eja
els ui an a com la p epa ació dels no an a. Hom dibuixa a una il.lusi6
col.lec i a pe a Ba celona, que no només e a alida pe a la ciu a , i un ob-
jec iu que cen és es o sos a mi ja e mini i que os una inicia i a que des
de Ca alunya pogués ob eni l'adhesió de o Espanya; es ac a a, pe an ,
de plan eja un p ojec e de u u . El lema que en aques a &poca a lo a a en e
els nuclis que es oba en a p op de l'elabo ació del p ojec e pod ia ha e
es a : ((mi a enda an )).
Vold ia eco da aques e pe qd l'in en de cop d'Es a de Teje o ou
el eb e de 1981, i el juny de 1981 1'Ajun amen de Ba celona decidí pe
unanimi a enca ega el p ojec e de iabili a dels Jocs Olímpics. L'1 de no-
emb e del ma eix any, a Lausana, aques p ojec e ou lliu a pe es pe -
sones que desp és ind ien un g an pes en el seu desplegamen pos e io :
Roma Cuyas, l'enca ega de la edacció del p ojec e, En ic T u ió, de.
1'Ajun amen de Ba celona, i Josep-Lluís Vilaseca, de la Gene ali a de Ca-
alunya; aques s dos da e s, memb es, espec i amen , dels dos pa i s amb
més ep esen ació en I'opinió pública (el Pa i dels Socialis es de Ca alunya
i la coalició de Con e g ncia Democ a ica i Unió Democ a ica).
El p ojec e olímpic se si ua a així com un objec iu a deu anys is a, com
un espe ó pe a capgi a una si uació: es ac a a de llansa una inicia i a
d'unió i de mul iplicació d'es o gos i, al ma eix emps, de po encia la ciu a -
de Ba celona com a capi al de Ca alunya, com una de les dues ciu a s im-
po an s d'Espanya i, ambé, com una ciu a amb ocació eu opea i in e -
nacional, no ancada en ella ma eixa. E a el p ime p ojec e o mula des de
Ba celona, i obe a Espanya, so gi en la no a democ acia i, po se en els
da e s cinquan a anys, un p ojec e que se ia po encia i ajuda pel Go e n
espanyol.
C ec que aques plan ejamen po eni in e s pe a en end e e s pos-
e io s. Així, amb el concu s dels dos pa i s p incipals de Ba celona
(i
l'aco d
dels al es), amb el supo dels go e ns espanyol i ca ala, quan 1'Ajun amen
((Pape s,: Re is a
de
Sociologia
de Ba celona p engué la inicia i a, posa de mani es una de les o ces de la
candida u a ba celonina i indica ambé una de les condicions polí iques a
espec a du an deu anys: la coincid ncia en un es o s comú.
Pe b el sis ema democ a ic espanyol gene a una compe encia elec o al
cada any en e els pa i s que necessi en col-labo a pe al de pode eali za
el p ojec e -no solamen pe a aconsegui la nominació. I, al ma eix emps,
ambé hi pa icipen o es les al es o ces democ h iques, que mos en el seu
aco d amb els Jocs i que conco en igualmen en I'es o ~ comú de l'o gani -
zació. El encamen pe pa de qualse ol d'aques s sec o s pod ia signi ica
un pe ill pe a la nominació i, més a d, pe a la ma eixa eali zació amb xi
dels Jocs.
A a al a un any pe a celeb a -10s. Fins a ui o el p océs, di igi pe l'al-
calde Pasqual Ma agall, s'ha po a en aques a línia de col.labo aci6, d'aliansa
objec i a en e o ces polí iques i als que cada any han de compe i elec-
o almen . La con inui' a dels esul a s i el e que els dos pa i s p incipals
conse in la di ecció d'ins i ucions di e en s con inua man enin la necessi a
d'ana plega s en la eali zació del p ojec e.
Em sembla que aixb és el més o iginal de l'apo ació ca alana des del pun
de is a in e n i allb que, d'alguna mane a, ma ca la poli i zació dels nos es
Jocs - o s els Jocs Olímpics n'es an des d'un pun de is a gene al-, que
és des del qual pa lem. Així es p odueix una si uació en que la pa icipació
no signi ica exclusió, pe b ampoc no signi ica ni debili a d'execució ni una-
nimi a . I el p océs és su icien men obe com pe a pode ésse accep a
sense oposició l'opinió pública del país.
Acabo de e dues a i macions: l'una és que aques p ojec e de u u és
un p ojec e necessa iamen uni a i, pe bé que el seu desplegamen en el
emps coincideix amb compe ncies elec o als anuals de la polí ica in e io ;
I'al a és que ha es a el p ime p ojec e, en cinquan a anys, que des de Ba -
celona ha es a ebu o a de Ca alunya com un p ojec e comú. To i ésse
un p ojec e de la ciu a de Ba celona, ni es deslliga a, ni s'en on a a amb
Espanya, sinó que e a un p ojec e impulsa i assumi ambé com un p ojec e
espanyol, pe b que no amaga a, sinó que posa a en p ime e me, que e a
un p ojec e de Ba celona, de la capi al de Ca alunya, i que, pe an , e a un
p ojec e ca ala.
Vold ia a egi enca a alguna cosa més en aques sen i . No se ia dolen
que hom a ancés enca a un g au més en la poli i zació del p ojec e, en aques
cas en l'ambi in e nacional. Si com a p ojec e olímpic és un p ojec e in e -
nacional, si com a p ojec e de Ba celona és ba celoní, ca ala i espanyol -no
'$,
hau ia d'ésse ambé un p ojec e de la Comuni a Eu opea?, jno hau ia
d
es-
se un mo iu pe qu la Comuni a Eu opea apa egués amb una pe sonali a
di e en dins dels Jocs Olímpics?, jno hau ia d'ésse una opo uni a pe a
El ma c polí ic de Ba celona
'92
dona un pe i pas simbblic -la polí ica consis eix ambé en símbols- i e
des ila les delegacions eu opees da e a la bande a d'Eu opa? Ho desi jo, i
c ec que a Ca alunya la inicia i a se ia ben ebuda. Ba celona, com a ciu a
dels Jocs, és la capi al de Ca alunya, una de les capi als &Espanya i d'Eu opa;
i és amb aques ca hc e que o ma pa de la comuni a in e nacional. Pe
con a, hom po a gumen a que aixb se ia poli i za els Jocs. No ho sé, en
o cas se ia exp essa millo la poli i zació que nosal es ja i im dels Jocs
i po se comple a ia el ma c poli ic que es possible que els Jocs de Ba celona,
des de o s els pun s de is a in e ns, ossin un kxi gene al. Exp essa ia millo
la nos a complexi a i simplici a , en a i ma -nos pa io es de Ba celona, de
la nació ca alana, $Espanya i d'Eu opa. Po se sigui mol a ph ia pe an
poca gen , pe 6 po se al més eni -ne un mun que eni -ne només una i
odia o es les al es.
La desc ipció del ma c poli ic é mol s al es elemen s, pe b a a old ia
incidi en algun al e, ca em sembla que ambé són impo an s pe a o el
p océs. El p ime consis eix en la coincidkncia necessh ia de les adminis a-
cions públiques en les ac uacions que han de e que els Jocs siguin possibles.
El segon és l'exis kncia d'un pe ill de deso d e, com a consequkncia d'ac i-
i a s e o is es.
I,
inalmen , cal eco da l'exis kncia dels iscos semp e p e-
sen s de c isis in e nacionals que acin pe illa la celeb ació dels Jocs. Tan
des del pun de is a analí ic com des del pun de is a p hc ic, no són ne-
gligibles, i hi a é una e e kncia mol b eu.
Vegem p ime la pa icipació d'adminis acions di e en s en la c eació
de les in as uc u es necessh ies pe als Jocs.
A
pa i de les expe ikncies is-
cudes en al es Es a s ede als o compos os, en especial des de Mon - eal, la
conclusió que n'han e els o gani zado s i els ac o s dels Jocs és que la
col~labo ació en e elles e a indispensable. No només e a bona en el p océs
de nominació, sinó en especial men e es eballa a pe al de po a -10s
a
e me. És a di , no ens podíem exposa a l'exis kncia d'uns ca ells que di-
guessin Mon - eal i uns al es Mon - eal-Canadh com a conseqükncia d'en-
on amen s, sinó que o s ha ien de di el ma eix. Pe an , les di e en s ad-
minis acions ac uan s ha ien d'adme e una olun a decisb ia, la de la
ciu a de Ba celona i, si escau, la del Comi k Olímpic.
L'o gani zado dels Jocs ha ia de p end e les decisions, pe b aques es ha-
ien d'in en a suma
i,
en especial, e endibles les apo acions de o s. Des
d'aques pun de is a les di icul a s han es a , són i se an - ins que s'acabin
el Jocs- p esen s. Hom ha de pensa que en una ciu a on ac uen qua e
adminis acions, com a mínim, a més a més de les p i ades, exis eix un ni ell
de complexi a no able pe a adop a decisions apides, e icaces i cohe en s.
I,
sob e o , si les ac uacions cal e -les en un imingp e ixa , du an el qual
la e i ada o la ine icikncia d'una adminis ació po posa en pe ill el conjun ,

~Pape s)): Re is a de Sociologia
malg a que o s els al es ac o s hagin ac ua amb co ecció. Pe si os poc
enca a, el con ex empo al apa eix ma ca , com hem di , pe la celeb ació
d'eleccions cada any. En conseqü ncia, el isc que en esul a no és insigni-
ican .
Pe b ins a ui el esul a és bo. L'ac uació de les di e ses adminis acions,
conside ada globalmen , ha es a e icas i, malg a les ensions polí iques que
puguin exis i -i que han exis i en alguns momen s-, em sembla que
l'aco d sob e l'execució de les ob es necessa ies pe a la celeb ació dels Jocs
Olímpics ha es a sa is ac o i. En un lloc ac uen I'Adminis ació de 1'Es a
Espanyol, la de la Gene ali a de Ca alunya, la de la Dipu ació p o incial
de Ba celona i la de la ciu a de Ba celona, i on a més ac ua amb puixansa
la inicia i a p i ada, la complexi a no ha a ec a l'e ichcia, i c ec que el e-
sul a ha es a sa is ac o i, possiblemen pe qu s'ha gene a una esponsa-
bili zació mol in ensa d'ins i ucions i de pa i s. To s ells han es a cons-
cien s que, pe als ciu adans que ep esen en, els Jocs e en impo an s i aquell
que hagués olgu posa bas ons a les odes hau ia es a cas iga , ca el p o-
jec e e a accep a , alo a i es ima pe la immensa majo ia de ba celonins,
pe la immensa majo ia de ca alans i pe la immensa majo ia d'espanyols.
is p obable que algú hagi pensa que si ell hagués olgu hau ia pogu e
acassa els Jocs, pe b ambé hau ia d'ha e pensa a con inuacib que aquell
que els hagués e acassa hau ia queda possiblemen esbo a de la ida
pública, o com a mínim de les opcions amb aspi acions majo i a ies.
En o cas, l'ac i ud des de les ins i ucions em sembla que ha es a de
col~labo ació obe a. Hom hi ha aboca es o sos, dine s i aju s, de egades
ins i o més enlla d'allí que se ia espe able. C ec que l'execució an de les
ob es públiques com del ma c es uc u al sob e el qual es em edi ican la
Ba celona, i la Ca alunya, de inals del segle
xx,
o e eix un balans posi iu,
ins al pun que quan al en pocs mesos pe a les eleccions municipals de la
ciu a on se celeb en els Jocs, la eali zació de les ob es segueix el imingp e-
is , no han so gi di icul a s suplemen a ies i, malg a que la compe ncia
polí ica p incipal és en e o ces que di igeixen ins i ucions que han de col.la-
bo a en la eali zació dels Jocs, no hi ha hagu si uacions de bloqueig.
La segona qües ió és el e o isme, possibili a semp e p esen en qual-
se ol e de g an essb públic, més enca a si s'ha de e ansme e a o el món
pe ele isió en di ec e. Les si uacions explosi es de mino ies ano eades,
amb impossibili a de mani es ació o de c eació d'al e na i es polí iques o
es a als al món és o qa amplia. El isc que qualse ol d'elles pugui escla a
en una ciu a olímpica, amb el plus d'impac e in o ma iu que, a més a més
compo a, és un isc semp e p esen . is e iden que hi ha iscs més llunyans
i iscs més p ope s. Pe b ambé és e iden que aques no és un isc especí ic
de Ba celona, sinb dels Jocs com a als. Fins a a aques a qües ió s'ha du amb
148
El
ma c polí ic de Ba celona
'92
lexibili a i igo , pe al d'e i a que la ciu a olímpica sigui objec e de la
iolencia ísica o men al de o as e s que inguin a exp essa llu s demandes
en un apa ado mundial.
La e ce a qües ió és la possible epe cussió de les ensions in e nacionals.
Algunes es poden p e eu e, d'al es no. 6s e iden que l'es ond amen del
bloc so i ic i el can i accele a de I'URSS sense una pe spec i a immedia a
&es abili zació han p o oca un capgi amen del ma c in e nacional.
A
pa i
de la I1 Gue a Mundial o s els Jocs Olímpics s'han celeb a dins d'una es-
uc u a mundial d'equilib i ela iu en e dues po kncies, basa en el e o ,
la negociació i el con lic e locali za .
A
la gue a d'I aq hem comp o a
la
inexis kncia d'un pode mundial capa$ de con ola i d'o ien a la soluci6
d'un con lic e egional. Les ci cums ancies han can ia , pe a bé o pe a mal,
pe b se a la p ime a egada que no exis eixen dues po encies que es emen
i que poden mou e llu s peons diploma ics o mili a s, o man enin un con-
ol sob e allb que s'esde é a la majo pa del plane a. La si uació és inedi a.
A
la
i
del segle
xx
cal a icula un mecanisme que pe me i un ce con ol
p e en iu i una ce a capaci a esolu b ia dels con lic es egionals. Que
aques mecanisme hagi d'ésse compe encia de les Nacions Unides és una
cosa que no sé di , pe b c ec que és necessa i i que se ia con enien , pe quk
la pau i I'es abili a en la llui a pel desen olupamen , pe la llibe a dels po-
bles, pe la digni a humana de les pe sones és un alo in e nacional si ua
pe sob e d'ideologies dom s iques o egois es i, en o cas, sembla que ho
demanen les necessi a s més p ima ies de subsis encia de l'especie humana,
en una e a his b ica p esidida pe l'exis ncia de l'a ma nuclea .
He in en a d'o e i alguns e s ela ius al ma c poli ic, semp e mbbil i
hipo k ic, en que se si uen els Jocs Olímpics de Ba celona, an els més lliga s
a la ciu a com els més gene als. Que hi incideixin poc o mol , cald a eu e-
ho. Que els Jocs incideixin poc o mol en el ma c polí ic nos e, en o cas,
se ia desi jable en la mesu a que un dels elemen s exp essius dels Jocs és la
olun a de col~labo ació en e o s els pobles i les pe sones de la Te a, pe
al de con iu e a e nalmen i de compe i pací icamen en condicions
d'igual a .