IMPACTE
ECONOMIC
DELS JOCS OL~MPICS
Dolo s Co ina
Ma í Sau í
Gabine Tkcnic de P og amació
de
LIAjun amen de Ba celona
Resum
La celeb ació dels Jocs Olímpics a Ba celona, apa de se un esde enimen
espo iu, é una o a inicidkncia en l'economia.
Així doncs, elp esen a icle és una alo acib dels Jocs com a e econbmic.
D
'en e o s els en ocamen s possibles, s 'ha op n pe un de ca ic e ma.-
c oeconbmic. 2s a di , ens in e essem pels e ec es dels Jocs Olímpics sob e les
g ans magni uds de l'economia.
Aques a incidkncia econbmica ha es a anali zada en dues ases: en p ime
lloc, es calcula el olum de o es les despeses d'in e sió
i
consum di ec amen
elacionades amb els Jocs, a les uals anomenem
impac e di ec e.
Aques e,s
p odueix p incipalmen a ni el
7
local, pe d ambé a ec a al es pun s del e,-
i o i ja que no o a la demanda gene ada pels Jocs es po cob i amb o e a
'~egional. En segon lloc, aques es despeses di ec es p o oca ien inc emen spos-
e io s
de
consum
i
enda. Aques es despeses úl imes cons i ueixen un
impac e
indui .
Alesho es, la incidkncia econbmica dels Jocs,
l'i npac e o al,
ind i do-
nada pe la suma de les despeses di ec es i les indui'des.
La celeb ación de los JJOO en Ba celona, apa e
de
se un acon ecimien o
depo i o, iene una@e e incidencia en la economía.
Es e a iculo hace una alo ación de los Juegos como hecho econdmico.
De en e 10s en oques posibles, se ha op ado po uno de enjique mac oe-
conómico. Es deci , nos in e esamospo los e ec os
de
deos JJOO sob e lasg andes
magni udes de la economía.
Se ha con emplado es a incidencia económica en dos ases: en p ime luga ,
se calcula el olumen de odos los gas os de in e sidn y consumo di ec amen e
elacionados con 10s Juegos, a 10s ue denominamos
i npac o di ec o.
Tiene
luga p inc$almen e a ni el loca
e o ambién a@a a o ospun os del -
B
i o io, ya que no oda la deman a gene ada po los Juegos se puede cub i
con o e a egional. En segundo luga , es os gas os di ec os p o oca ían
e io es inc emen os de consumo
y
en a. Es os gas os úl imas cons i uyen e
lm-
pac o inducido.
Fos-'
109
Pape s
38
(1991) (109-122)
<<Pape s)): Re is a de Sociologia
Po an o, la incidencia económica de 10s Juegos,
el impac o o al,
end á
dado po la suma de 10s gas os di ec os de 10s inducidos.
The
1992
Olympic Games o be held in Ba celona, appa yom being an
po e en , will ha e a g ea e ec on he economy.
The aim o his pape
is
us o es ima e he economy side o he Games.
Among he dz e en a p oaches, we chose he mac oeconomic one. This is,
we a e in e es ed in he &c s o he Games on he big numbe s o he economy.
These economic e ec s ha e been analysed in wo s ages: ji s , we ha e
compu ed he amoun o he o al in es men and conpsum ion expendi u es
di ec l ela ed o he Games, wich we ha e calleddi ec
impac .
I akesplace
main
i
y in a local le el, bu i has also e ec s on o he e i o ial le els since no
he whole demand gene a ed by he Games can be sa is ed by he egional
supply. In a second s age, hese expendi u es would cause a ii he inc ease in
conpsum ion and income, wich will be he
indi ec impac .
The e o e, he economic e ec s o he Games, he
whole impac ,
will be
de e mined by he o al amoun o he di ec and indi ec expendi u es.
La designació d'una ciu a com a seu d'uns Jocs Olímpics es a condicio-
nada pe la possibili a d'o e i les in as uc u es imp escindibles pe
a
ga-
an i el seu kxi . Així, pe exemple, és necessa i disposa d'ins al.lacions es-
po i es adequades; &un lloc de esidkncia pe als a le es i pe a o el conjun
de la amília olímpica; d'una xa xa de comunicacions que acili i el seu as-
lla a pa ellons on es eali zin les p o es; i, si es ol dona una bona cobe u a
in o ma i a, una xa xa de elecomunicacions capas d'abso bi la demanda
p e is a pe aques pe íode.
Ba celona, en el momen de la se a designació com a seu dels Jocs &Es iu
de 1992, mos a a impo an s de icikncies en aques ipus d'in as uc u es,
pe b es comp ome ia da an del
COI
a cons ui -les abans de la inagu ació.
Aques comp omís s'ha adui' en un g an es o s in e so , que ha es a
el p incipal mo o de l'ac i i a a la ciu a du an els da e s anys.
Pod íem di que els Jocs Olímpics han c ea una conjun u a a o able
pe a es imula i impulsa un conjun &in e sions concen ades en el emps.
A més, el p ojec e olímpic ha se i pe a eac i a p ojec es a u a s, o gai ebé
abandona s, i ha acili a du a e me algunes al es ac uacions impo an s
que sense un ho i zó empo al aco a ind ien una al a dinamica.
Així doncs, la p epa ació i la celeb ació pos e io dels Jocs Olímpics e-
p esen en un inc emen de la despesa co en i de la in e sió, an pública
I
Impac e econbmic dels Jocs Olímpics
com p i ada. Aques es gene en un impac e econbmic sob e la ciu a i el seu
en o n, que es po di ond e sob e o el e i o i espanyol.
En aques a icle p esen em l'es imació d'aques impac e econbmic, ela-
bo ada pel Gabine Tkcnic de P og amació de lYAjun amen de Ba celona1
amb la col~labo ació de la Di ección Gene al de Plani icación de la Sec e a ia
de Es ado de Hacienda del Minis e i d'Economia i Hisenda.
Pe a a alua l'inc emen d'ac i i a associa als Jocs, és a di , el seu im-
pac e econbmic, hau íem de conside a únicamen aquelles despeses que es
poden ((ca aloga )) com a olímpiques.
Aques a conside ació Cs elle an a es que la p epa ació dels Jocs Olímpics
ha coincidi amb una e apa de o c eixemen econbmic, ca ac e i zada pe
un augmen gene ali za de la in e sió i el consum.
Del olum o al d'in e sió i consum que ha ingu lloc du an els da e s
anys, només una pa és suscep ible de se conside ada p bpiamen gene ada
pel e olímpic.
Si bé, en el cas de les despeses de consum2, no esul a gai e p oblema ic
es abli la sepa ació en e ccolímpica i ((no olímpic)), no succeeix el ma eix en
el de la in e sió.
En aques úl im cas, s'ha d'es abli algun c i e i pe a de e mina quines
ac uacions es an lligades a l'esde enimen espo iu.
Un p ime ni ell de selecció és de e mina pe l'ho i zó empo al: una
in e sió només po ésse olimpica si es a acabada i en uncionamen abans
del juliol de 1992 i ha es a iniciada desp és de la designació de Ba celona,
l'oc ub e de 1986. Seguin aques c i e i, queden al ma ge un conjun d'ac-
uacions, an e io s a aques a da a, malg a que ja enien ocació olimpica.
Hem de pensa que des de 198
1
els go e nan s de la ciu a ja mani es en la
olun a d'o gani za uns Jocs d'Es iu i p esen a -ne la candida u a. En
aques sen i s'encamina en un paque &in e sions que es an eali za abans
de la nominació o icial, com pe exemple la cons ucció del Velbd om
d'Ho a.
Un cop delimi a l'in e al empo al, oc ub e de 1986 ins al juliol de
1992, s'ha d'es abli un segon c i e i pe de e mina quines de les in e sions
1.
En aques eball han col.labo a : Josep Ma Ve ga a, Mon se a Collde o ns, Dolo s
Co ina, Ma í Sau í, Josep Baiges i Te esa Tusell. Gabine Tkcnic de P og amació. Ajun-
amen de Ba celona.
2.
Vegeu annex pel de all de les despeses de consum.
ccPape sn: Re is a de Sociologia
del pe íode es conside en. Aques no és an ob i. Enca a que la g an majo ia
de les in e sions que es an a Ba celona ind an alguna epe cussió a la ce-
leb ació dels Jocs, es ac a de de e mina quina és la mínima incidkncia que
ha de eni una in e sió pe conside a -la olimpica.
Pe aques mo iu, s'han es able qua e g ans apa a s d'ac uacions que
es an elacionades di ec amen amb els Jocs, i són:
-1ns al.lacions espo i es i Viles Olímpiques (Residencial)
-Comunicacions i ae opo
-Telecomunicacions
-Ho els
-Res a d'in e sions del COOB.
Din e &aques s apa a s hem conside an les in e sions següen s:
Ins al.lacions espo i es
i
Viles Olímpiques
A Ba celona, p ac icamen o es les ins al-lacions espo i es i les iles
olímpiques han queda englobades din e d'unes B ees geog A iques conc e-
es: Vila Olímpica, Mon jui'c, Vall d'Heb ón i Diagonal. Alesho es, hem
conside a el olum global d'in e sió a cadascuna d'aques es zones que han
es a objec e de ans o mació. La impo ancia dJaques es in e sions és de-
e minada pe la in ensi a de les emodelacions i del ipus d'ac uacions que
concen a.
Així, pe exemple, la Vila Olímpica ep esen a una g an pa de I'es o q
in e so , ja que es ac a de la cons ucció d'un nou ba i on ha calgu e
impo an s ob es d'in as uc u a (cla egue am, ecupe ació de cos es, sa-
nejamen del subsbl, desplaqamen s d'ins al.lacions e o ia ies) pe a ga an-
i un ce ni ell de quali a .
Quan a les al es B ees, des aquem el e que Mon jui'c és la zona amb
un olum més impo an d'in e sió en ins al.lacions espo i es; la Vall &He-
b on, a pa d'ac uacions en u bani zacions i en equipamen s espo ius, am-
bé disposa de cons ucció d'habi a ges, pe b en nomb e in e io als de la Vila
Olímpica; i a la Diagonal les in e sions se cen en, basicamen , en u bani -
zacions &uns e enys ocupa s ins alesho es pe ac i i a s ma ginals i en ade-
quacions dlequipamen s espo ius ja exis en s.
Re e en a les Subseus, hem conside a com a in e sió olímpica les
ins al.lacions espo i es i, si e a el cas, ce es ob es d'u bani zació dels en o ns
d'aques es. Un cas especial el o men Badalona i Banyoles on ambé s'ha
comp abili za el cos de les espec i es iles olímpiques.
Pe úl im, hem ag upa la es a d'in e sions espo i es que es an a la ciu a
de Ba celona i que se an escena i de compe icions, pe b que no s'in eg en a
Impac e econbmic dels Jocs Olímpics
cap de les B ees olimpiques abans esmen ades, so a I'epíg ag ((Res a d'ins al.la.-
cions , que ambé inclou ce es in e sions en equipamen s cul u als i a an.-
jamen s dels seus en o ns en els quals in e enen les emp eses olimpiques.
Comunicacions, accessos
i
ae opo
Com hem e e e ncia a l'inici de l'apa a , una qües ió onamen al, i
que p eocupa d'una mane a especial els esponsables del COOB, és el ema
de les comunicacions, ja que han de ga an i la mobili a dels a le es, els al es
pa icipan s i el públic, en gene al, en e les se es zones de esid ncia i els
llocs on se celeb a an les compe icions. En aques sen i , el COOB a ela-
bo a una llis a de les ac uacions en cin u ons, au opis es i ca e e es, que
conside a a de seguimen p io i a i. Aques es udi p en com a base l'esmen-
ada llis a amb algunes modi icacions. A pa , s'ha inco po a , a la elació
d'in e sions, les millo es ia ies eali zades a la ciu a de Ba celona que a-
cili en la connec i i a en e els cin u ons, eixos bbics de connexió en e les
di e en s & ees olimpiques, i els apa camen s d'inicia i a municipal, en el pe-
íode que es em conside an .
Un al e ema mol impo an és l'ae opo , pe qui: se a la po a d'en ada
de la g an majo ia de les pe sones que assis eixin als Jocs i, pe an , ha d'es a
p epa a pe abso bi una pun a de demanda du an els dies de la celeb ació.
Les ob es de millo a de l'ae opo del P a són conside ades en un apa a
seg ega , ja que ep esen en una in e sió amb una in as uc u a mol ca-
ac e ís ica i d'un olum impo an .
Hi ha una s ie d'in e sions en comunicacions que s'han comp abili za
en l'apa a de les a ees pe qu es conside a que, de e , es ac a a d'una mi-
llo a d'aques es.
Re e en a les ob es de la línia
I1
del me o, han queda o a del quad e
pe qu ul apassen l'ho i zó del 92.
Telecomunicacions
És un al e dels g ans apa a s del quad e d'in e sions, que é una im-
po ancia especial si enim en comp e el e que una de les pa ides mCs des-
acades &ing essos del COOB la o men els d e s de les e ansmissions pe
ele isió de les compe icions olimpiques. Es impo an , doncs, disposa
d'una in as uc u a su icien pe a ga an i la iabili a d'aques es ac i i a s.
Aquí hem conside a , din e del Pla d'in e sions de la Companyia. Te-
le bnica, aquelles ac uacions que la ma eixa companyia ca aloga a com a
olimpiques; en e elles des aquem la cons ucció del Telepo a la coma ca
del Pened s.
((Pape s)): Re is a de Sociologia
El cos de la To e de Comunicacions de Collse ola i de Mon jui'c ambé
es an din e d'aques epíg a .
Ba celona, en el momen de la nominació com a ciu a o gani zado a dels
Jocs Olímpics, no enia una in as uc u a ho ele a su icien pe a end e les
necessi a s d'allo jamen que gene a l'esde enimen olímpic, no dels a le es,
A bi es i pe iodis es, que ja enen assigna s habi a ges especí ics a les Viles
Olímpiques, sinó de la es a de la amília olímpica i semiolímpica (p omo o s
i isi an s).
Pe aques mo iu, des de lYAjun amen es a posa en ma xa l'anomena
((Pla d'Ho els)), amb una cla a ocació olímpica, que consis ia en la equa-
li icació d'uns e enys pe pe me e la cons uccib d'ho els so a la igu a de
la concessió adminis a i a.
Pe an , en aques apa a hem conside a la in e sió en ho els acolli s
a l'esmen a Pla i que es a an en uncionamen pels Jocs d'Es iu.
Pe al a banda, es a c eu e con enien inco po a , ambé, els ho els
&inicia i a es ic amen p i ada que es cons ui'en a la ciu a en e el pe íode
1987-1992, pe qu es a conside a que la celeb ació de les Olimpíades, i
o el que aques esde enimen ep esen a en e mes de p omoció in e na-
cional de la ciu a , cons i ui'a un o incen iu pe qu les emp eses p i ades
endeguessin aques ipus d'in e sions.
Pe es abli una línia de cohe ncia amb els c i e is del COOB, només
hem comp abili za el cos os dels ho els de ca ego ia supe io a es es elles.
L'o ganisme olímpic é el comp omís de ga an i als seus memb es i als p o-
mo o s places als ho els de qua e o cinc es elles, o bé als aixells de luxe
anco a s al Po .
Res a di'n e sions del
COOB
Aques pun es a in eg a pe un conjun d'in e sions eali zades pel
COOB, o es les quals són bb iamen olímpiques, pe b que no és possible
assigna a cap dels apa a s an e io s.
3.
CONSIDERACIONS
ME
TODOL OGIQUES
Una egada iden i icades les ac i i a s lligades als Jocs Olímpics, i de e -
mina el pe íode d'es udi (1987-1992), a aluem el seu impac e des d'un
pun de is a pu amen mac oeconbmic. És a di , es conside a el olum de
Resum de les in e sions olímpiques (en milions de p es. co en s ins
al
90; del 91
al
93 p es. del 90)
AREES
Á ea
de Mon jui'c
kea de la Diagonal
kea de la Vall d'Heb on
Vila Olímpica
To al de les qua e i ees
Subseus amb esidencia
Res a de subseus
Res a d'ins al.lacions
TOTAL
COMUNICACIONS
2.399,2 6.027,8 27.609,4 78.807,8 98.881,l 30.401,3 244.126,5
Segon cin u ó
331,3 1.117,2 6.451,5 13.978,7 12.864,4 5.951,l 40.694,2
Cin u 6 Li o al
1.088,3 7.667,9 17.247,4 15.955,l 4.599,3 46.557,9
Nus T ini a i enlla~os
40,O 3.296,7 6.432,6 1.113,6 10.882,8
Po es de ancamen
10.335,4 14.808,9 3.740,7 28.885,O
F
To al cin u ons
331,3 2.205,5 14.159,4 44.858,l 50.061,O 15.404,7 127.019,9
Connec i i a cin u ons
101,3 100,O 1.590,9 1.902,3 7.992,O 2.307,8 13.994,3
s
Accessos a les hees
1.966,6 3.722,3 11.859,l 32.047,4 40.828,2 12.688,8 103.112,4
8
HOTELS
301,5 1.104,4 19.952,9 29.648,O 7.190,O 58.196,7
%
Pla &Ho els Municipal
3.947,9 13.023,l 5.819,l 22.790,O
E.
Al es ho els
301,5 1.104,4 16.005,O 16.624,9 1.370,9 35.406,7
g
Ae opo
8.530,O 8.530,O 8.940,O 26.000,O
Res a &in e sions COOB
(*)
23,6 223,2 2.280,3 2.871,9 5.522,l 14.664,2
O
25.585,3
g
Telecomunicacions
67,O 1.751,O 15.914,4 33.116,7 19.850,O 70.699,l
2
CI
TOTAL
21.315,8 24.427,7 74.604,3 214.946,l 271.693,7 111.736,6 718.724,l
CI
's!.
U
(*)
.Ac uacio.n. .n.o i ?c!oses
e.n.
.!s
daes
z?z ~ s.
g
((Pape s)): Re is a
de
Sociologia
despesa, an de consum com d'in e sió, que gene a els Jocs i la se a epe -
cussió sob e l'economia a ni ell ag ega .
El conjun de despeses conside ades gene en un impac e econbmic inicial
que anomenem: impac e econbmic di ec e. Aques es despeses enen lloc
p incipalmen a la ciu a i la se a A ea me opoli ana, pe b ambé a al es mu-
nicipis on se celeb a an esde enimen s espo ius. Pe an , I'impac e una
o a incidkncia a ni ell local o egional3.
El consum
i
la in e si6 inicials gene a s pels Jocs Olímpics donen lloc a
un inc emen de enda que, a a s de l'e ec e mul iplicado , p o oca a pos-
e io s inc emen s de despesa. Aques a da e a despesa cons i ueix I'impac e
econbmic indul . Es ac a &un impac e els e ec es del qual es di onen sob e
o el e i o i espanyol.
Impac e di ec e: esum del consum i la in e si6
(en milions de p es. de
1992)
Con um In e~~id
Públic P i a To al Pública P i ada To al TOTAL
1987 314
1988 3.259
1989 8.971
1990 14.136
1991 25.490
1992 59.451
To al
11 1.621
Impac e econbmic di ec e
L'impac e di ec e es a cons i ui' pe les ac i i a s &un conjun d'agen s
públics i p i a s que eali zen despeses, an de consum com d'in e si6, in-
culades di ec amen a la celeb ació dels Jocs Olímpics.
is a di , només s'inclouen aquelles ac i i a s d'in e sió que són necessa-
ies pe a ga an i l'kxi dels Jocs Olímpics i les despeses de consum di ec-
amen elacionades amb la se a celeb ació.
3.
Pa d'aques impac e di ec e es locali za & a al es pun s del e i o i espanyol (o es-
ange ) ja que no o a la demanda dels Jocs Olímpics es po cob i amb I'o e a egional.
Aques es ac i i a s es classi iquen en:
-ac i i a s de consum o d'in e sió;
-ac i i a s públiques o p i ades.
El c i e i pe a classi ica una pa ida de despesa com a ac i i a d'in e si6
6s el de ga an ia de con inui' a , a pa i de 1993, de l'ap o i amen de les
ins al.lacions.
En can i, la classi icació en e públic i p i a espon al ca hc e públic o
p i a de l'agen que eali za l'ac i i a .
A més a més, s'han anuali za aques es despeses. És a di , s'ha ingu en
comp e quan es eali za en, poden així obse a la dis ibució de la despesa
en e 1987 i 1992, pe íode conside a .
I
Impac e econbmic
indui
Es ac a &un impac e secunda i, gene a pe les ac i i a s ja esmen ades..
Aques es despeses inicials de consum i d'in e sió enen un e ec e sob e a iables
mac oeconb niques com la enda, els p eus, el me ca de eball o la balanp de
pagamen s.
$.s
a di , el
lux
inicial de consum i &in e sió gene a un olum de
despesa indu'ida supe io a l'impac e di ec e a a és de l'e ec e mul iplicado 4.
4.
El model keynesih mes senzill: economia ancada sense sec o públic, es ableix que la
oducci6
(Y)
aconsegueix el ni ell d'equilib i quan la demanda ag egada de bens 6s igual
a.
I).
se a p oducció.
La demanda ag egada (DA) es compon, en a ues cas, de la despesa de bens de consum
Així,
?
pe pa de les economies domes iques (C) i de a despesa en in e si6 de les emp eses
(I).
DA=C+I
Sen C
=
F
+
cY
O
<
c
<
1, c 6s la p opensi6 ma ginal a consumi
-
-
-
I=I
El ni ell de p oducci6 d'equilib i 4s un
F
al que e i ica que:
Y=DA
is a di ,
(1) y=c+1=C+cy+i
11(1
-
c)
es
el mul iplicado de despesa
-
C
+
Tes la despesa au bnoma
Exp essa en inc emen s: AF=
-
A(C+~)
1 -c
Da an un inc emen en qualse ol elemen de la despesa au bnoma, la p oducció aug-
men a en una quan i a igual al mul iplicado pe I'inc emen de la despesa.
