Impacte econòmic dels Jocs Olímpics

IMPACTE ECONOMIC DELS JOCS OL~MPICS Dolo s Co ina Ma í Sau í Gabine Tkcnic de P og amació de LIAjun amen de Ba celona Resum La celeb ació dels Jocs Olímpics a Ba celona, apa de se un esde enimen espo iu, é una o a inicidkncia en l'economia. Així doncs, elp esen a icle és una alo acib dels Jocs com a e econbmic. D 'en e o s els en ocamen s possibles, s 'ha op n pe un de ca ic e ma.- c oeconbmic. 2s a di , ens in e essem pels e ec es dels Jocs Olímpics sob e les g ans magni uds de l'economia. Aques a incidkncia econbmica ha es a anali zada en dues ases: en p ime lloc, es calcula el olum de o es les despeses d'in e sió i consum di ec amen elacionades amb els Jocs, a les uals anomenem impac e di ec e. Aques e,s p odueix p incipalmen a ni el 7 local, pe d ambé a ec a al es pun s del e,- i o i ja que no o a la demanda gene ada pels Jocs es po cob i amb o e a '~egional. En segon lloc, aques es despeses di ec es p o oca ien inc emen spos- e io s de consum i enda. Aques es despeses úl imes cons i ueixen un impac e indui . Alesho es, la incidkncia econbmica dels Jocs, l'i npac e o al, ind i do- nada pe la suma de les despeses di ec es i les indui'des. La celeb ación de los JJOO en Ba celona, apa e de se un acon ecimien o depo i o, iene una@e e incidencia en la economía. Es e a iculo hace una alo ación de los Juegos como hecho econdmico. De en e 10s en oques posibles, se ha op ado po uno de enjique mac oe- conómico. Es deci , nos in e esamospo los e ec os de deos JJOO sob e lasg andes magni udes de la economía. Se ha con emplado es a incidencia económica en dos ases: en p ime luga , se calcula el olumen de odos los gas os de in e sidn y consumo di ec amen e elacionados con 10s Juegos, a 10s ue denominamos i npac o di ec o. Tiene luga p inc$almen e a ni el loca e o ambién a@a a o ospun os del - B i o io, ya que no oda la deman a gene ada po los Juegos se puede cub i con o e a egional. En segundo luga , es os gas os di ec os p o oca ían e io es inc emen os de consumo y en a. Es os gas os úl imas cons i uyen e lm- pac o inducido. Fos-' 109 Pape s 38 (1991) (109-122) <<Pape s)): Re is a de Sociologia Po an o, la incidencia económica de 10s Juegos, el impac o o al, end á dado po la suma de 10s gas os di ec os de 10s inducidos. The 1992 Olympic Games o be held in Ba celona, appa yom being an po e en , will ha e a g ea e ec on he economy. The aim o his pape is us o es ima e he economy side o he Games. Among he dz e en a p oaches, we chose he mac oeconomic one. This is, we a e in e es ed in he &c s o he Games on he big numbe s o he economy. These economic e ec s ha e been analysed in wo s ages: ji s , we ha e compu ed he amoun o he o al in es men and conpsum ion expendi u es di ec l ela ed o he Games, wich we ha e calleddi ec impac . I akesplace main i y in a local le el, bu i has also e ec s on o he e i o ial le els since no he whole demand gene a ed by he Games can be sa is ed by he egional supply. In a second s age, hese expendi u es would cause a ii he inc ease in conpsum ion and income, wich will be he indi ec impac . The e o e, he economic e ec s o he Games, he whole impac , will be de e mined by he o al amoun o he di ec and indi ec expendi u es. La designació d'una ciu a com a seu d'uns Jocs Olímpics es a condicio- nada pe la possibili a d'o e i les in as uc u es imp escindibles pe a ga- an i el seu kxi . Així, pe exemple, és necessa i disposa d'ins al.lacions es- po i es adequades; &un lloc de esidkncia pe als a le es i pe a o el conjun de la amília olímpica; d'una xa xa de comunicacions que acili i el seu as- lla a pa ellons on es eali zin les p o es; i, si es ol dona una bona cobe u a in o ma i a, una xa xa de elecomunicacions capas d'abso bi la demanda p e is a pe aques pe íode. Ba celona, en el momen de la se a designació com a seu dels Jocs &Es iu de 1992, mos a a impo an s de icikncies en aques ipus d'in as uc u es, pe b es comp ome ia da an del COI a cons ui -les abans de la inagu ació. Aques comp omís s'ha adui' en un g an es o s in e so , que ha es a el p incipal mo o de l'ac i i a a la ciu a du an els da e s anys. Pod íem di que els Jocs Olímpics han c ea una conjun u a a o able pe a es imula i impulsa un conjun &in e sions concen ades en el emps. A més, el p ojec e olímpic ha se i pe a eac i a p ojec es a u a s, o gai ebé abandona s, i ha acili a du a e me algunes al es ac uacions impo an s que sense un ho i zó empo al aco a ind ien una al a dinamica. Així doncs, la p epa ació i la celeb ació pos e io dels Jocs Olímpics e- p esen en un inc emen de la despesa co en i de la in e sió, an pública I Impac e econbmic dels Jocs Olímpics com p i ada. Aques es gene en un impac e econbmic sob e la ciu a i el seu en o n, que es po di ond e sob e o el e i o i espanyol. En aques a icle p esen em l'es imació d'aques impac e econbmic, ela- bo ada pel Gabine Tkcnic de P og amació de lYAjun amen de Ba celona1 amb la col~labo ació de la Di ección Gene al de Plani icación de la Sec e a ia de Es ado de Hacienda del Minis e i d'Economia i Hisenda. Pe a a alua l'inc emen d'ac i i a associa als Jocs, és a di , el seu im- pac e econbmic, hau íem de conside a únicamen aquelles despeses que es poden ((ca aloga )) com a olímpiques. Aques a conside ació Cs elle an a es que la p epa ació dels Jocs Olímpics ha coincidi amb una e apa de o c eixemen econbmic, ca ac e i zada pe un augmen gene ali za de la in e sió i el consum. Del olum o al d'in e sió i consum que ha ingu lloc du an els da e s anys, només una pa és suscep ible de se conside ada p bpiamen gene ada pel e olímpic. Si bé, en el cas de les despeses de consum2, no esul a gai e p oblema ic es abli la sepa ació en e ccolímpica i ((no olímpic)), no succeeix el ma eix en el de la in e sió. En aques úl im cas, s'ha d'es abli algun c i e i pe a de e mina quines ac uacions es an lligades a l'esde enimen espo iu. Un p ime ni ell de selecció és de e mina pe l'ho i zó empo al: una in e sió només po ésse olimpica si es a acabada i en uncionamen abans del juliol de 1992 i ha es a iniciada desp és de la designació de Ba celona, l'oc ub e de 1986. Seguin aques c i e i, queden al ma ge un conjun d'ac- uacions, an e io s a aques a da a, malg a que ja enien ocació olimpica. Hem de pensa que des de 198 1 els go e nan s de la ciu a ja mani es en la olun a d'o gani za uns Jocs d'Es iu i p esen a -ne la candida u a. En aques sen i s'encamina en un paque &in e sions que es an eali za abans de la nominació o icial, com pe exemple la cons ucció del Velbd om d'Ho a. Un cop delimi a l'in e al empo al, oc ub e de 1986 ins al juliol de 1992, s'ha d'es abli un segon c i e i pe de e mina quines de les in e sions 1. En aques eball han col.labo a : Josep Ma Ve ga a, Mon se a Collde o ns, Dolo s Co ina, Ma í Sau í, Josep Baiges i Te esa Tusell. Gabine Tkcnic de P og amació. Ajun- amen de Ba celona. 2. Vegeu annex pel de all de les despeses de consum. ccPape sn: Re is a de Sociologia del pe íode es conside en. Aques no és an ob i. Enca a que la g an majo ia de les in e sions que es an a Ba celona ind an alguna epe cussió a la ce- leb ació dels Jocs, es ac a de de e mina quina és la mínima incidkncia que ha de eni una in e sió pe conside a -la olimpica. Pe aques mo iu, s'han es able qua e g ans apa a s d'ac uacions que es an elacionades di ec amen amb els Jocs, i són: -1ns al.lacions espo i es i Viles Olímpiques (Residencial) -Comunicacions i ae opo -Telecomunicacions -Ho els -Res a d'in e sions del COOB. Din e &aques s apa a s hem conside an les in e sions següen s: Ins al.lacions espo i es i Viles Olímpiques A Ba celona, p ac icamen o es les ins al-lacions espo i es i les iles olímpiques han queda englobades din e d'unes B ees geog A iques conc e- es: Vila Olímpica, Mon jui'c, Vall d'Heb ón i Diagonal. Alesho es, hem conside a el olum global d'in e sió a cadascuna d'aques es zones que han es a objec e de ans o mació. La impo ancia dJaques es in e sions és de- e minada pe la in ensi a de les emodelacions i del ipus d'ac uacions que concen a. Així, pe exemple, la Vila Olímpica ep esen a una g an pa de I'es o q in e so , ja que es ac a de la cons ucció d'un nou ba i on ha calgu e impo an s ob es d'in as uc u a (cla egue am, ecupe ació de cos es, sa- nejamen del subsbl, desplaqamen s d'ins al.lacions e o ia ies) pe a ga an- i un ce ni ell de quali a . Quan a les al es B ees, des aquem el e que Mon jui'c és la zona amb un olum més impo an d'in e sió en ins al.lacions espo i es; la Vall &He- b on, a pa d'ac uacions en u bani zacions i en equipamen s espo ius, am- bé disposa de cons ucció d'habi a ges, pe b en nomb e in e io als de la Vila Olímpica; i a la Diagonal les in e sions se cen en, basicamen , en u bani - zacions &uns e enys ocupa s ins alesho es pe ac i i a s ma ginals i en ade- quacions dlequipamen s espo ius ja exis en s. Re e en a les Subseus, hem conside a com a in e sió olímpica les ins al.lacions espo i es i, si e a el cas, ce es ob es d'u bani zació dels en o ns d'aques es. Un cas especial el o men Badalona i Banyoles on ambé s'ha comp abili za el cos de les espec i es iles olímpiques. Pe úl im, hem ag upa la es a d'in e sions espo i es que es an a la ciu a de Ba celona i que se an escena i de compe icions, pe b que no s'in eg en a Impac e econbmic dels Jocs Olímpics cap de les B ees olimpiques abans esmen ades, so a I'epíg ag ((Res a d'ins al.la.- cions , que ambé inclou ce es in e sions en equipamen s cul u als i a an.- jamen s dels seus en o ns en els quals in e enen les emp eses olimpiques. Comunicacions, accessos i ae opo Com hem e e e ncia a l'inici de l'apa a , una qües ió onamen al, i que p eocupa d'una mane a especial els esponsables del COOB, és el ema de les comunicacions, ja que han de ga an i la mobili a dels a le es, els al es pa icipan s i el públic, en gene al, en e les se es zones de esid ncia i els llocs on se celeb a an les compe icions. En aques sen i , el COOB a ela- bo a una llis a de les ac uacions en cin u ons, au opis es i ca e e es, que conside a a de seguimen p io i a i. Aques es udi p en com a base l'esmen- ada llis a amb algunes modi icacions. A pa , s'ha inco po a , a la elació d'in e sions, les millo es ia ies eali zades a la ciu a de Ba celona que a- cili en la connec i i a en e els cin u ons, eixos bbics de connexió en e les di e en s & ees olimpiques, i els apa camen s d'inicia i a municipal, en el pe- íode que es em conside an . Un al e ema mol impo an és l'ae opo , pe qui: se a la po a d'en ada de la g an majo ia de les pe sones que assis eixin als Jocs i, pe an , ha d'es a p epa a pe abso bi una pun a de demanda du an els dies de la celeb ació. Les ob es de millo a de l'ae opo del P a són conside ades en un apa a seg ega , ja que ep esen en una in e sió amb una in as uc u a mol ca- ac e ís ica i d'un olum impo an . Hi ha una s ie d'in e sions en comunicacions que s'han comp abili za en l'apa a de les a ees pe qu es conside a que, de e , es ac a a d'una mi- llo a d'aques es. Re e en a les ob es de la línia I1 del me o, han queda o a del quad e pe qu ul apassen l'ho i zó del 92. Telecomunicacions És un al e dels g ans apa a s del quad e d'in e sions, que é una im- po ancia especial si enim en comp e el e que una de les pa ides mCs des- acades &ing essos del COOB la o men els d e s de les e ansmissions pe ele isió de les compe icions olimpiques. Es impo an , doncs, disposa d'una in as uc u a su icien pe a ga an i la iabili a d'aques es ac i i a s. Aquí hem conside a , din e del Pla d'in e sions de la Companyia. Te- le bnica, aquelles ac uacions que la ma eixa companyia ca aloga a com a olimpiques; en e elles des aquem la cons ucció del Telepo a la coma ca del Pened s. ((Pape s)): Re is a de Sociologia El cos de la To e de Comunicacions de Collse ola i de Mon jui'c ambé es an din e d'aques epíg a . Ba celona, en el momen de la nominació com a ciu a o gani zado a dels Jocs Olímpics, no enia una in as uc u a ho ele a su icien pe a end e les necessi a s d'allo jamen que gene a l'esde enimen olímpic, no dels a le es, A bi es i pe iodis es, que ja enen assigna s habi a ges especí ics a les Viles Olímpiques, sinó de la es a de la amília olímpica i semiolímpica (p omo o s i isi an s). Pe aques mo iu, des de lYAjun amen es a posa en ma xa l'anomena ((Pla d'Ho els)), amb una cla a ocació olímpica, que consis ia en la equa- li icació d'uns e enys pe pe me e la cons uccib d'ho els so a la igu a de la concessió adminis a i a. Pe an , en aques apa a hem conside a la in e sió en ho els acolli s a l'esmen a Pla i que es a an en uncionamen pels Jocs d'Es iu. Pe al a banda, es a c eu e con enien inco po a , ambé, els ho els &inicia i a es ic amen p i ada que es cons ui'en a la ciu a en e el pe íode 1987-1992, pe qu es a conside a que la celeb ació de les Olimpíades, i o el que aques esde enimen ep esen a en e mes de p omoció in e na- cional de la ciu a , cons i ui'a un o incen iu pe qu les emp eses p i ades endeguessin aques ipus d'in e sions. Pe es abli una línia de cohe ncia amb els c i e is del COOB, només hem comp abili za el cos os dels ho els de ca ego ia supe io a es es elles. L'o ganisme olímpic é el comp omís de ga an i als seus memb es i als p o- mo o s places als ho els de qua e o cinc es elles, o bé als aixells de luxe anco a s al Po . Res a di'n e sions del COOB Aques pun es a in eg a pe un conjun d'in e sions eali zades pel COOB, o es les quals són bb iamen olímpiques, pe b que no és possible assigna a cap dels apa a s an e io s. 3. CONSIDERACIONS ME TODOL OGIQUES Una egada iden i icades les ac i i a s lligades als Jocs Olímpics, i de e - mina el pe íode d'es udi (1987-1992), a aluem el seu impac e des d'un pun de is a pu amen mac oeconbmic. És a di , es conside a el olum de Resum de les in e sions olímpiques (en milions de p es. co en s ins al 90; del 91 al 93 p es. del 90) AREES Á ea de Mon jui'c kea de la Diagonal kea de la Vall d'Heb on Vila Olímpica To al de les qua e i ees Subseus amb esidencia Res a de subseus Res a d'ins al.lacions TOTAL COMUNICACIONS 2.399,2 6.027,8 27.609,4 78.807,8 98.881,l 30.401,3 244.126,5 Segon cin u ó 331,3 1.117,2 6.451,5 13.978,7 12.864,4 5.951,l 40.694,2 Cin u 6 Li o al 1.088,3 7.667,9 17.247,4 15.955,l 4.599,3 46.557,9 Nus T ini a i enlla~os 40,O 3.296,7 6.432,6 1.113,6 10.882,8 Po es de ancamen 10.335,4 14.808,9 3.740,7 28.885,O F To al cin u ons 331,3 2.205,5 14.159,4 44.858,l 50.061,O 15.404,7 127.019,9 Connec i i a cin u ons 101,3 100,O 1.590,9 1.902,3 7.992,O 2.307,8 13.994,3 s Accessos a les hees 1.966,6 3.722,3 11.859,l 32.047,4 40.828,2 12.688,8 103.112,4 8 HOTELS 301,5 1.104,4 19.952,9 29.648,O 7.190,O 58.196,7 % Pla &Ho els Municipal 3.947,9 13.023,l 5.819,l 22.790,O E. Al es ho els 301,5 1.104,4 16.005,O 16.624,9 1.370,9 35.406,7 g Ae opo 8.530,O 8.530,O 8.940,O 26.000,O Res a &in e sions COOB (*) 23,6 223,2 2.280,3 2.871,9 5.522,l 14.664,2 O 25.585,3 g Telecomunicacions 67,O 1.751,O 15.914,4 33.116,7 19.850,O 70.699,l 2 CI TOTAL 21.315,8 24.427,7 74.604,3 214.946,l 271.693,7 111.736,6 718.724,l CI 's!. U (*) .Ac uacio.n. .n.o i ?c!oses e.n. .!s daes z?z ~ s. g ((Pape s)): Re is a de Sociologia despesa, an de consum com d'in e sió, que gene a els Jocs i la se a epe - cussió sob e l'economia a ni ell ag ega . El conjun de despeses conside ades gene en un impac e econbmic inicial que anomenem: impac e econbmic di ec e. Aques es despeses enen lloc p incipalmen a la ciu a i la se a A ea me opoli ana, pe b ambé a al es mu- nicipis on se celeb a an esde enimen s espo ius. Pe an , I'impac e una o a incidkncia a ni ell local o egional3. El consum i la in e si6 inicials gene a s pels Jocs Olímpics donen lloc a un inc emen de enda que, a a s de l'e ec e mul iplicado , p o oca a pos- e io s inc emen s de despesa. Aques a da e a despesa cons i ueix I'impac e econbmic indul . Es ac a &un impac e els e ec es del qual es di onen sob e o el e i o i espanyol. Impac e di ec e: esum del consum i la in e si6 (en milions de p es. de 1992) Con um In e~~id Públic P i a To al Pública P i ada To al TOTAL 1987 314 1988 3.259 1989 8.971 1990 14.136 1991 25.490 1992 59.451 To al 11 1.621 Impac e econbmic di ec e L'impac e di ec e es a cons i ui' pe les ac i i a s &un conjun d'agen s públics i p i a s que eali zen despeses, an de consum com d'in e si6, in- culades di ec amen a la celeb ació dels Jocs Olímpics. is a di , només s'inclouen aquelles ac i i a s d'in e sió que són necessa- ies pe a ga an i l'kxi dels Jocs Olímpics i les despeses de consum di ec- amen elacionades amb la se a celeb ació. 3. Pa d'aques impac e di ec e es locali za & a al es pun s del e i o i espanyol (o es- ange ) ja que no o a la demanda dels Jocs Olímpics es po cob i amb I'o e a egional. Aques es ac i i a s es classi iquen en: -ac i i a s de consum o d'in e sió; -ac i i a s públiques o p i ades. El c i e i pe a classi ica una pa ida de despesa com a ac i i a d'in e si6 6s el de ga an ia de con inui' a , a pa i de 1993, de l'ap o i amen de les ins al.lacions. En can i, la classi icació en e públic i p i a espon al ca hc e públic o p i a de l'agen que eali za l'ac i i a . A més a més, s'han anuali za aques es despeses. És a di , s'ha ingu en comp e quan es eali za en, poden així obse a la dis ibució de la despesa en e 1987 i 1992, pe íode conside a . I Impac e econbmic indui Es ac a &un impac e secunda i, gene a pe les ac i i a s ja esmen ades.. Aques es despeses inicials de consum i d'in e sió enen un e ec e sob e a iables mac oeconb niques com la enda, els p eus, el me ca de eball o la balanp de pagamen s. $.s a di , el lux inicial de consum i &in e sió gene a un olum de despesa indu'ida supe io a l'impac e di ec e a a és de l'e ec e mul iplicado 4. 4. El model keynesih mes senzill: economia ancada sense sec o públic, es ableix que la oducci6 (Y) aconsegueix el ni ell d'equilib i quan la demanda ag egada de bens 6s igual a. I). se a p oducció. La demanda ag egada (DA) es compon, en a ues cas, de la despesa de bens de consum Així, ? pe pa de les economies domes iques (C) i de a despesa en in e si6 de les emp eses (I). DA=C+I Sen C = F + cY O < c < 1, c 6s la p opensi6 ma ginal a consumi - - - I=I El ni ell de p oducci6 d'equilib i 4s un F al que e i ica que: Y=DA is a di , (1) y=c+1=C+cy+i 11(1 - c) es el mul iplicado de despesa - C + Tes la despesa au bnoma Exp essa en inc emen s: AF= - A(C+~) 1 -c Da an un inc emen en qualse ol elemen de la despesa au bnoma, la p oducció aug- men a en una quan i a igual al mul iplicado pe I'inc emen de la despesa.