ducción cas ellana de Juan de Molina, la
edición de Alcalá de 1536 en e sión
cas ellana de Miguel de Eguia y la de
Ba celona de 1592 en aducción cas e-
llana de Sebas ián de Co nellas. Se ci an
es ediciones del
x n,
dos del
x m,
sie e
del
xa
y cua o del
xx.
Pod ia conclui se
que el in e és máximo po Apiano se
susci ó en el siglo
XVI,
Cpoca de g andes
descub imien os; el10 se e leja en bi-
blio eca~ po uguesas, pe o de una ma-
ne a muy simila en 10s demás incones
de la llamada Eu opa Occiden al.
Viene a con inuación la aducción
po uguesa de Apiano; es la p ime a ez
que
Las Gue as de Ibe ia
se exponen
en la dulce lengua de CamBens
y
de Pes-
soa. Es es a una labo me i o ia y igu-
osa debida al p o eso b aca ense JosC
Ca doso, in a igable aduc o de ob as
clásicas g iegas y la inas. El p o eso
Ca doso ha e ido ambién al po ugués
la
Geog a ia,
de Es abón; el
Cíclope,
de Teóc i o; la
C ónica,
de Idacio; la
His o ia con a 10s paganos,
de Oso io;
la
Vida de san F uc uoso,
de Vale io; la
Vida de San Amb osio,
de Paulino de
Milán,
y
la
Vida de san Ge aldo,
de
D.
Be na do. Ha abajado ambién so-
b e el
I ine a io,
de Ege ia, amén de un
ingen e cúmulo de a iculos sob e emas
pedagógicos y de cul u a clásica en nu-
me osos pe iódicos y a iadas e is as.
G an pa e de ales a ículos han sido e-
cogidos en un g ueso olumen, que es su
an e io y úl imo lib o, con el i ulo
La
enseñanza en Po ugal.
Asi se sin e i-
zan cua o décadas glo iosas de la ida
de José Ca doso, ac ualmen e p o eso
en la ciudad de B aga (po cie o, ha a-
bajado ambién sob e 10s Concilios B a-
ca enses). Nos encon amos, pues, an e
un aduc o expe imen ado y con al as
co as de iabilidad.
Es a ob a de Apiano cons a de dieci-
séis capi ulos di ididos en cien o dos
apa ados. Se inica con el abuloso ei-
nado del ey A gan onio y se pasa inme-
dia amen e a desc ibi la ocupación ca -
aginesa; se inaliza con la llegada de Ju-
lio Césa a la Península Ibé ica en el año
61 aC. La aducción se ex iende en e
las páginas 37 a la 123, con no as acla-
a o ias de di e s0 ma iz y iqueza a pie
de página, donde se mues a la ingen e
e udición y sabidu ia del p o eso
po ugués. Siguen es ú iles indices:
an oponimico, geog á ico e indice ge-
ne al. Ob a, sin duda, muy me i o ia
e impo an e la que nos ha b indado José
Ca doso, pa a quien aduci no es un
abajo, sino un a e.
Se a in
BodeMn
LAI
Via Appia. Decimo incon o di
s udio del comi a o pe
l'a cheologia laziule, A cheologia
LAIziale
X,
1
(Quade ni del cen o
di S udio pe l'a cheologia
e usco-i alica,
18)
Consiglio Nazionale delle
Riche che, Roma, 1990,
pp.
190
Aques quade n, edi a pe S e ania
Quilici-Gigli com a mos a d'homena ge
al maes o
M.
Pallo ino en ocasió del seu
oc agbssim ani e sa i, ecull les ac es de
la
X
obada d'a queologia del Laci, ce-
leb ada a Roma en e el 7 i el 9 de no-
emb e de 1989. Es un monog a ic de-
dica a la
egina lunga um ia um,
és a
di , la Via Appia, i complemen a dues
ob es an e io s: la
Via Appia da Roma a
Bo illae
(Roma, 1977) i
La Via Appia I
da Po a Capena ai Colli Albani
i
II, da-
lla pianu a Pon ina a B indisi
(Roma,
1979). O e eix una di isió en dues pa s:
la p ime a inclou les elacions i les
ponbncies, men e la segona, més b eu,
con é les comunicacions i les no es.
El p ime g up s'ob e amb l'apo ació
de C. Nicole , ccs abon, les ou es d'I a-
lie e les documen s géog aphiques du
emps d'Augus e~, que p opo ciona el
ma c eb ic i concep ual sob e el qual
eballa en els an ics gebg a s. Un dels
a icles més in e ssan s és <<La Via Ap-
pia nella poli ica espansionis a di
Roma*, pp. 21-28, ob a de G. Ugge i,
que sub a lla els condicionan s mili a s
i
de polí ica ex e io que p o oca en la
cons ucció i la p og essi a ampliació i
millo a dels dis in s ams de la cbleb e
u a. En el seu inici, ou concebuda com
una ia de pene ació a a és del bel.li-
cós Samni en di ecció a Ta en ; en una
segona e apa, se i com a pun de supo
de les expedicions #O ien , ci cumsc i-
es en un p ime momen a la conques a
de G bcia i Asia Meno du an els se-
gles 11-1 aC i ampliades pos e io men pe
les expedicions de T ajh a la Dhcia i a la
Ph ia. No cal di que Ne a i T ajh p en-
gue en cu a amb especial diligbncia d'a-
ques a essencial ia de comunicació,
com ho posa en elleu l'apo ació de
G.
Di Vi a-E a d, cdnsc ip ions ou ib-
es de Ne a e de T ajan su 1'Appia
Pon ine,,, pp. 73-94. Des aquem ambé
la con ibució de
W.
Eck, aDie Admi-
nis a ion de I alianischen S assen: das
Beispiel de Via Appiaa, pp. 29-40, que
con é especials e e bncies als
cu a o es
iae Appiae.
Digne de menció en el
camp bcnic és <<I1 e i ilo della Via Ap-
pia a Roma e Te acina: la ecnica cos-
u i an, a chec de L. Quilici i <<I1 e-
i o i~
pon ino e la Via Appia~, de
M.
Canciellie i, en el qual es demos a
que el am pon í de la Via és pos e io a
la dis ibució i locali zació de la zona.
En de ini i a, aques núme o di ui
dels
Quade ni
AEL,
és una bona mos a
de l'en ocamen in e disciplina i dels es-
udiosos ansalpins. L'es udi conjun
dels ex os i de les on s epig i iques,
l'obse ació de les dades a queolbgiques
i la compa anqa amb pe i bncies a -
doan igues, medie als i mode nes es
complemen en en aques a ob a, digne
exemple d'homena ge i g a i icació al
mes e d'e uscblegs.
F.
Xa ie
Espluga
A.
LÓPEZ LÓPEZ,
Fabula um Toga a um
F agmen a
(edición c i ica)
Salamanca, Ediciones Uni e sidad,
1983
L'ob a que essenyem aquí ep esen a
la p ime a edició española dels ag-
men s de la
abula oga a
i cons i ueix la
esi doc o al que, di igida pel p o esso
A. Pociña, l'au o a a p esen a a Sala-
manca el 1979. Es ac a d'una edició
c í ica de o s els agmen s de la
oga a,
que s'a egeix a les edicions de agmen s
de cbmics meno s de
l'A ellana,
de P.
F assine i (Roma, 19692). L'edició és
di idida en les es clhssiques pa s de
les edicions c í iques, és a di , in oduc-
ció, edició dels agmen s, aducció i
no es.
A la p ime a pa o in oducció
(pp. 15-46) l'au o a a algunes conside-
acions sob e la de inició, el naixemen i
els con eado s de la
abula oga a;
sob e
les edicions p eceden s de la
oga a,
o
comenqan pe algunes edicions impo -
an s del s.
XVI
ins a iba al s. XIX, en
qub n'apa eixen les g ans edicions de
Bo he, Le ée, Neuki ch i Ribbeck; sob e
la ansmissió dels agmen s (Noni,
Fes , Ca isi, Cice ó, e c.) i, inalmen ,
sob e la se a edició.
La segona pa cons i ueix l'edició
dels agmen s (pp. 47-161), que
comp bn ex lla í,
es imonia
i apa a
c í ic. En la pa de
es imonia,
a més
d'o e i -s'hi el ex de l'au o o au o s que
ens han conse a el agmen , s'in-
clouen en e pa bn esis ce es lliqons
quan a ec en el nom del comedibg a o