Recensions

ducción cas ellana de Juan de Molina, la edición de Alcalá de 1536 en e sión cas ellana de Miguel de Eguia y la de Ba celona de 1592 en aducción cas e- llana de Sebas ián de Co nellas. Se ci an es ediciones del x n, dos del x m, sie e del xa y cua o del xx. Pod ia conclui se que el in e és máximo po Apiano se susci ó en el siglo XVI, Cpoca de g andes descub imien os; el10 se e leja en bi- blio eca~ po uguesas, pe o de una ma- ne a muy simila en 10s demás incones de la llamada Eu opa Occiden al. Viene a con inuación la aducción po uguesa de Apiano; es la p ime a ez que Las Gue as de Ibe ia se exponen en la dulce lengua de CamBens y de Pes- soa. Es es a una labo me i o ia y igu- osa debida al p o eso b aca ense JosC Ca doso, in a igable aduc o de ob as clásicas g iegas y la inas. El p o eso Ca doso ha e ido ambién al po ugués la Geog a ia, de Es abón; el Cíclope, de Teóc i o; la C ónica, de Idacio; la His o ia con a 10s paganos, de Oso io; la Vida de san F uc uoso, de Vale io; la Vida de San Amb osio, de Paulino de Milán, y la Vida de san Ge aldo, de D. Be na do. Ha abajado ambién so- b e el I ine a io, de Ege ia, amén de un ingen e cúmulo de a iculos sob e emas pedagógicos y de cul u a clásica en nu- me osos pe iódicos y a iadas e is as. G an pa e de ales a ículos han sido e- cogidos en un g ueso olumen, que es su an e io y úl imo lib o, con el i ulo La enseñanza en Po ugal. Asi se sin e i- zan cua o décadas glo iosas de la ida de José Ca doso, ac ualmen e p o eso en la ciudad de B aga (po cie o, ha a- bajado ambién sob e 10s Concilios B a- ca enses). Nos encon amos, pues, an e un aduc o expe imen ado y con al as co as de iabilidad. Es a ob a de Apiano cons a de dieci- séis capi ulos di ididos en cien o dos apa ados. Se inica con el abuloso ei- nado del ey A gan onio y se pasa inme- dia amen e a desc ibi la ocupación ca - aginesa; se inaliza con la llegada de Ju- lio Césa a la Península Ibé ica en el año 61 aC. La aducción se ex iende en e las páginas 37 a la 123, con no as acla- a o ias de di e s0 ma iz y iqueza a pie de página, donde se mues a la ingen e e udición y sabidu ia del p o eso po ugués. Siguen es ú iles indices: an oponimico, geog á ico e indice ge- ne al. Ob a, sin duda, muy me i o ia e impo an e la que nos ha b indado José Ca doso, pa a quien aduci no es un abajo, sino un a e. Se a in BodeMn LAI Via Appia. Decimo incon o di s udio del comi a o pe l'a cheologia laziule, A cheologia LAIziale X, 1 (Quade ni del cen o di S udio pe l'a cheologia e usco-i alica, 18) Consiglio Nazionale delle Riche che, Roma, 1990, pp. 190 Aques quade n, edi a pe S e ania Quilici-Gigli com a mos a d'homena ge al maes o M. Pallo ino en ocasió del seu oc agbssim ani e sa i, ecull les ac es de la X obada d'a queologia del Laci, ce- leb ada a Roma en e el 7 i el 9 de no- emb e de 1989. Es un monog a ic de- dica a la egina lunga um ia um, és a di , la Via Appia, i complemen a dues ob es an e io s: la Via Appia da Roma a Bo illae (Roma, 1977) i La Via Appia I da Po a Capena ai Colli Albani i II, da- lla pianu a Pon ina a B indisi (Roma, 1979). O e eix una di isió en dues pa s: la p ime a inclou les elacions i les ponbncies, men e la segona, més b eu, con é les comunicacions i les no es. El p ime g up s'ob e amb l'apo ació de C. Nicole , ccs abon, les ou es d'I a- lie e les documen s géog aphiques du emps d'Augus e~, que p opo ciona el ma c eb ic i concep ual sob e el qual eballa en els an ics gebg a s. Un dels a icles més in e ssan s és <<La Via Ap- pia nella poli ica espansionis a di Roma*, pp. 21-28, ob a de G. Ugge i, que sub a lla els condicionan s mili a s i de polí ica ex e io que p o oca en la cons ucció i la p og essi a ampliació i millo a dels dis in s ams de la cbleb e u a. En el seu inici, ou concebuda com una ia de pene ació a a és del bel.li- cós Samni en di ecció a Ta en ; en una segona e apa, se i com a pun de supo de les expedicions #O ien , ci cumsc i- es en un p ime momen a la conques a de G bcia i Asia Meno du an els se- gles 11-1 aC i ampliades pos e io men pe les expedicions de T ajh a la Dhcia i a la Ph ia. No cal di que Ne a i T ajh p en- gue en cu a amb especial diligbncia d'a- ques a essencial ia de comunicació, com ho posa en elleu l'apo ació de G. Di Vi a-E a d, cdnsc ip ions ou ib- es de Ne a e de T ajan su 1'Appia Pon ine,,, pp. 73-94. Des aquem ambé la con ibució de W. Eck, aDie Admi- nis a ion de I alianischen S assen: das Beispiel de Via Appiaa, pp. 29-40, que con é especials e e bncies als cu a o es iae Appiae. Digne de menció en el camp bcnic és <<I1 e i ilo della Via Ap- pia a Roma e Te acina: la ecnica cos- u i an, a chec de L. Quilici i <<I1 e- i o i~ pon ino e la Via Appia~, de M. Canciellie i, en el qual es demos a que el am pon í de la Via és pos e io a la dis ibució i locali zació de la zona. En de ini i a, aques núme o di ui dels Quade ni AEL, és una bona mos a de l'en ocamen in e disciplina i dels es- udiosos ansalpins. L'es udi conjun dels ex os i de les on s epig i iques, l'obse ació de les dades a queolbgiques i la compa anqa amb pe i bncies a - doan igues, medie als i mode nes es complemen en en aques a ob a, digne exemple d'homena ge i g a i icació al mes e d'e uscblegs. F. Xa ie Espluga A. LÓPEZ LÓPEZ, Fabula um Toga a um F agmen a (edición c i ica) Salamanca, Ediciones Uni e sidad, 1983 L'ob a que essenyem aquí ep esen a la p ime a edició española dels ag- men s de la abula oga a i cons i ueix la esi doc o al que, di igida pel p o esso A. Pociña, l'au o a a p esen a a Sala- manca el 1979. Es ac a d'una edició c í ica de o s els agmen s de la oga a, que s'a egeix a les edicions de agmen s de cbmics meno s de l'A ellana, de P. F assine i (Roma, 19692). L'edició és di idida en les es clhssiques pa s de les edicions c í iques, és a di , in oduc- ció, edició dels agmen s, aducció i no es. A la p ime a pa o in oducció (pp. 15-46) l'au o a a algunes conside- acions sob e la de inició, el naixemen i els con eado s de la abula oga a; sob e les edicions p eceden s de la oga a, o comenqan pe algunes edicions impo - an s del s. XVI ins a iba al s. XIX, en qub n'apa eixen les g ans edicions de Bo he, Le ée, Neuki ch i Ribbeck; sob e la ansmissió dels agmen s (Noni, Fes , Ca isi, Cice ó, e c.) i, inalmen , sob e la se a edició. La segona pa cons i ueix l'edició dels agmen s (pp. 47-161), que comp bn ex lla í, es imonia i apa a c í ic. En la pa de es imonia, a més d'o e i -s'hi el ex de l'au o o au o s que ens han conse a el agmen , s'in- clouen en e pa bn esis ce es lliqons quan a ec en el nom del comedibg a o