ELS
ANNALS
CAROLINGIS
I
LA
TRADICIO
CLASSICA:
ELS FETS DE BARCELONA AL
801
En ique Camón Fe nández de Á ila
Ins i u de Ba xille a &A enys de Ma (Ba celona)
ABSTRACT
This essay aims u se ing a e e ence amewo k o he e olu ion o
La-
in his o iog aphy, om he ji s annals o he la e his onog aphy. The
main ea u es o Ca olingian his o iog aphy a e hen s udied, especially
i s annali ic sou ces. The conques o Ba celona by he F anks in
801
is
aken as un example. The basic pa e ns abou igou and objec i i y o he
his o iog aphic sou ces o Cha lemagne's empi e can be deduced iom
he way in which he ca olingian annals ackle his his o ic e en , o such
impo ance o ou his o y.
In oducció
El í ol d'aques eball ja an icipa quins són els dos objec ius bhsics que
es p e enen: en p ime lloc, es abli un ma c de e e bncia p e i sob e W'e-
olució c onolbgica de les eo ies his o iog a iques lla ines d'2poca clhssica
i pos clhssica, que ens pe me i d'accedi ;l'andisi dels es imonis de l'eda
ca olíngia i, més en conc e , de les on s annalís iques; en segon e me,
conside an la anscend6ncia que es po de i a de la conques a de Ba ce-
lona pels ancs, an pe a l'es udi de les a els ca alanes com pe al conjun
dels es imonia ges his b ics de la cul u a ca olíngia, a alua ki ac amen
que les on s annalís iques anques an d'aques esde enimen ; en conse-
qübncia, p e enem es abli una alo ació aonada i bcnica sob e la se a a-
lidesa his b ica.
Els annals lla ins i la his o iog a ia a dana
A
la Roma classica es desen oluph des de emps an ic el cos um de con-
signa esquema i zadamen els e s més elle an s de cada any, igual que les e-
lacions de dies habils i inhhbils.
Així,
al cos a dels <@as i Capi olini>> (CIL
2,
p.
1
SS.) els esde enimen s que hom conside a a de necessh ia memb ia e s
al u u , com a a p esagis i in e p e acions dels aigs, eclipsis i a s enbmens
a mos e ics, epidbmies o pe íodes de di icul a s, gue es, ic b ies, ac a s i
al es esde enimen s, e en inclosos als anomena s
Annales
Maximi
( ebien el
nom de la conside ació dels pon í exs com a <<maximi>>'). El p ocedimen de
edacció e a el següen : cada any el
pon i ex
maxi nus
ingué una aula em-
blanquinada, en la qual hom ha ia acos uma a ano a els noms designa s dels
cbnsuls i dels al es magis a s, i les coses dignes de se eco dades e es cada
dia, a la pau i a la gue a, pe e a i pe ma
[...I
i, a aques s llib es, els an
anomena
annales
maximi
dels noms dels pon i exsw2 i els es imonis de
l'an igui a que ens en pa len ens e e eixen dades que ens pe me en suposa
que e en uns ex os senzills i no gai e acu a s quan a l'es i13.
La de inició que conside em més cla a de les que posse'im és la que ens
ansme Diomedes (ap. Keil.
GL
I
484): <<Epos la inum p imus digne sc ip-
si is qui es Romano um decem e oc o conplexus es lib is, qui e annales
insc ibun u , quod singulo um e e anno um ac us con inean , sicu i pu-
blici annales, quos pon i ices sc ibaeque con iciun , uel Romani, quod Ro-
mano um es ges as decla an ,,. Aques s annals, segons la se a ex ensió
quan a en se publica s a l'bpoca dels G acs, podien a iba a consigna
dues-cen es línies de mi jana pe any, uns 80 olums4.
La adició annalís ica, que no semp e a se conside ada un exemple de
iabili a <<quae dissensio empo um, si ue e um euoluen u annales, longe
'
Fes us, s.u. aannales maximi~: aannales appellaban u non magni udine, sed quod eos pon-
i ex maximus con ecisse >>. Cice 6,
de o a o e
2, 12,52: {ce a eNm his o ia ~hil aliud nisi an-
nalium con ec io[
...I
es omnes singulo um anno um mandaba li e is pon i ex maximus e e-
eba que
in
album e p oponeba abulam domi po es as u esse populo cognoscendi; i qui e iam
nunc annales maxi ni nominan u *.
Vemus Flaccus, ci a i comen a ex ensamen pe Cicho ius, a laRE,
I,
2248-2256. Isido ,
E hym.
I
44
ep odueix en els aspec es basics aques a de inició: aquaequae enim digna me-
mo iae domo mili iaeque, ma i ac e a pe annos in commen a iis ac a sun , ab anni e sa iis
ges is annales nomina e un s.
Cice 6,
de leg.
2,6: ccannales pon i icum maximo um, quibus nihil po es esse ieiunius
...
>>.
És di e en la p e ensi6 li e bia de l'ob a del ma eix nom d'Enni. La possible elació en e
aques es ob es pod ia adica en aques s mo ius: ccLos "Annales" no es án exen os de cie os
sen i nien os mo alizado es y sen enciosos, de al mane a que una coyun u a social y polí ica
como la que Roma a a esaba hizo posible que el pueblo omano, median e su lec u a, sin ie a
la sublime nobleza de su adicidn
y
conse a a 10s sen imien os que la palab a "Roma" debía
e oca en el co az6n de cualquie omano* (M. SEGURA,
Q.
Ennio.
F agmen os,
In oducci6n
p.
XXIiI,
Mad id, Alma Ma e , 1984). Pe b, opini6 nega i a a Taci ,
Dial. o a .
22.5 anulli sen-
sus a da e ine i s uc u a in mo em annalium componan u .
CIZEK, E., a *Les gen es de l'his o iog aphie la ine,,,
Fa en ia,
7,2 (1985) p. 29, a un ex-
ens ac amen del ema i ci a CANTARELLI, L., ccO igine degli
Annali
Maximb,
RFC
26 (1898),
pp. 208 SS; CRACKE, J.E.A., aThe Annals o he Pon i ex Maximus~,
Class. Philol
35(1940)
375-378, i ambé
-R,
B.W.,
Lib i Annales Pon i icum Maximoncm. The o igins o he Anna-
lis ic T adi ion.
Roma, 1979. F agmen s a
PETER,
H.,
His o ico um Romano um Reliquiae,
I,
S u ga , 1968. Així ma eix, FRANK,
T.,
Vida
y
li e a u a en la Repliblica omana,
( ad. de
A.L. Bixio) Buenos Ai es, Eudeba, 1971, p. 213. Dades i e e kncies a d'al es es imonis an ics,
a BICKEL,
E.,
His o ia de la li e a u a omana,
ad. J.M. Díaz-Regañón, Mad id 1982, p. 420.
magis in ince 0 inuenie u l?, es a desen olupan ins al s.
I
aC (a més dels
esc ip o s més conegu s, sugge eix que A ic a se l'au o d'un llib e d'an-
nals, una espbcie de llib e- ecull, che p esen a a con inui i e imen i c o-
nologiciw6); pe 6 més a d s'ex ingeix len amen , malg a un ce eno ella-
men amb Nicbmac Fla i&, al s.
IV,
que s'in e essa pe Li i i que ac a de
es au a l'an ic espe i 7.
A a bé, ja des de l'an iga his o iog a ia ha ia queda palesa la di e kn-
cia concep ual en e annals i his b ies: els p ime s es limi a ien a deixa
cons hncia de dades i e s esde ingu s a l'any de e e kncia o ben p ope s,
men e que les his b ies ac a ien d'ap o undi en les causes i aons dels e s
que poden se més llunyans. Aixb, si el c i e i d'anaisi és el de la in e p e-
ació dels e s. Si el c i e i, anma eix, és la p oximi a als e s, Se i
(adAen
I
373) és mol cla : c haec amen con ondun u licen e , u hoc loco p o his-
o ia inqui 'annales'; his o ia es eo um empo um quae uel uidimus uel ui-
de e po uimus
...
annales ue o sun eo um empo um, quae ae as nos a non
noui w. (Unes exp essions semblan s podem oba a Isido ,
E ym.
I
44:
chis o ia es eo um empo um quae uidimus, annales e o sun eo um an-
no um quos ae as nos a non nouib. Com a exemples, Sal.lus i se ia un his-
o iado ; Li i, Eusebi i Je oni, annalis es.)
El p ime c i e i és e iden a l'his o iado Semp oni Asel.li: cAnnales
lib i an ummodo quod ac um quoque anno ges a sin , ea demons aban , id
es quasi dia ium sc ibunb8. Pe a Semp oni no n'hi ha p ou amb aixb, cal
Censo í,
De die na ali
17, 10, en e e i les inexac es i con adic b ies da acions dels gludi
saecula es* al lla g del emps. Hi ha e e bncies a annals pesan s, com els de Tanusius Gbmi-
nus, Sén.
Epis .
93, 11 (po se és el ma eix Volusius ci a pe Ca ul al poema 36?) Vid. Sue .
Vi a Caes.
9 i Plu a c,
Vi a Caes.
22,4: Les ci es són a
H.
Pe e , op. ci .
lI,
49-50, jun amen
amb Es abó XViI 3,8, p. 829 i Mac obi,
Sa .
I
16,33. Un judici més posi iu d'al es annals és
el que e e eix Gel.li,
V
5: aa que ibi (in
lib a is)
exposi i e an Fabii annales, bonae a que sin-
ce ae e us a is lib i,,.
ZUCCHELLI, V.,
Va o logis o icus,
p. 53. ( id. Riese,
Va o menip.
p. 37, n. 67. Sob e la
se a ca ego ia com a annals, id. BARDON, H.,
La
li é a u e la ine inconnue,
Pan's, ed. Klinkc-
sieck, 1952-1956. I, p. 268. El ex de Cice ó menciona és: ~A ici nos i
[...I
labo , qui con-
se a is no a isque empo ibus, nihil cum illus e p ae e mi e e , anno um sep ingen o um
memo iam uno lib o colligaui ,)
(O a o
34, 120).
Possiblemen sigui el ma eix que un dels pa icipan s al simposi de les ~Sa u naliax de Ma-
c obi. La discussió sob e els di e en s Nicbmacs apa eix esumida a BLOCH, H., ~The Pagan
Re i al in he Wes a he End o he ou h Cen u ya, a MOMIGLIANO, A.,
The con lic be ween
paganism and ch is iani y in he ou h cen u y,
Ox o d, 1963. p. 215, qui assenyala dades
epig uiques (CIL VI 1783; DESSAU
ZLS
2948) i paleog iiiiques (LOWE,
Codices la ini an i-
quio es,
Ox o d, 1947 IV, 449). Més dades a CALLL', J.P., <Les P é ec u es de Nicomaque Fla-
ienx,
Mélanges
W.
Ses on,
1974, pp. 73-80. Aspec es elaciona s amb la p eocupació ilolb-
gica, a HALL, F.W.,
A Companion o Classical Tex s,
Chicago 1070, pp. 63 i 65.
F agmen s 1 i 2 ed. PETER,
H.,
OP. ci . pp. 179-180 n. 1
=
GEL.LI, A.,
Noc . A .
V 18: 9.
Vid. ESPADAS, M.,
La
pe iodización en la his o iog a a omana,
Mad id, 1961, p. 35. Re-
e kncia a Semp oni Asel.li a Cice ó,
De leg.
2. 6.
demos a <<e iam quo consilio quaque a ione ges a essen >>, i ambé <<neque
quibus consiliis ea ges a sin , id abulis pue is es na a e, non his o ias sc i-
be e>>. També s'hi a e e i Cice ó, al ja ci a
de
leg.
2,6, men e p oposa a
una conside ació di e en pe a la his b ia9. Una alo ació no ema ica sinó
c onolbgica és la que pod ia condui cap a la con usió: Pe a A. Geleli,
V 18,l
SS.
les his b ies són e e bncies d'uns e s <<quibus ebus ge endis in-
e ue i is, qui na e )). També pe a Plini la e minologia és con usa
(epis .
VI1 33,l):
<<Augu a
[...I
his o ias uas im no ales u u as; quo magis illis
[...I
inse i cupio>>, i una ce a inde e minació és al p opi Thci : <<Celeb an
ca minibus an iquis, quod unum apud illos memo iae e annalium genus es
(Ge m.
2.3).
Els annals insis i en en la edacció de e e bncies de magis a s i de da-
des d'Es a i e s especialmen is en s, dignes de c ida l'a encib del ecep-
o del missa ge. Coincideix amb el que Asel.li sugge eix com a de icien
na ació des del pun de is a kcnic, la isió de la his b ia deguda a O osi:
<<( elación) ya de desas es po gue as, ya es agos po en e medades, ya de-
solaciones po hamb e, ya si uaciones e ibles po e emo os, insóli as po
inundaciones, e ibles po las e upciones de uego olcánico o c ueles
po golpes de ayos o caída de g anizo
...
>>I0.
A l'bpoca a dana, si in odu'im una al a a ian al nos e es udi, obse -
a em que les eo ies his o iog i iques es an oba di idides en e les ex-
plicacions dels e s degudes a au o s c is ians i els in e essos apassiona s pe
explica el món, I'impe i oma i el iom del egne di í ja a la e a; i,
pe una al a pa , els da e s in en s d'oposa -hi aonamen s pagans i més
o odoxos segons la adició classica: com a igu es no ables, pe exemple,
es pod ien oposa en e els segles
IV
i
Agus í d'Hipona o la
Ch onica
de
Sulpici Se e a la pe sonali a d'A n nih Ma cel.li (<<amb A nnia Ma cel.lí la
his o iog a ia lla ina a l'oes a mo i n)".
El alo de l'ob a d'aques úl im no po e oblida la innexo able ans-
o mació de la his o iog a ia no c is iana en b e ia is i esums, da an les c b-
niques i les his b ies de l'Església, com la d'Eugippi al s.
VI
sob e la ida de san
Se e í12. L'in e ks pels aspec es c onolbgics, que es a ben ep esen a al s.
111
Cice ó c i ica els annals al ex menciona a la ci a p eceden , pe 6 opini així a
O a o
20,
66: ((Huic gene i his o ia ini ima es , in qua e na an u oma e e egio saepe au pugna des-
c ibi u ; in e ponun u e iam con iones e exho a iones, sed in his ac a quaeda n e luens ex-
pe i u , non haec con o a e ac is o a ion.
'O
O osi, p ol. 10, ad.
&E.
Sánchez Salo , Biblio eca Clásica G edos 53, Mad id, 1982, p. 79.
"
THOMPSON,
A.,
A
his o y o his o ical w i ing,
Glouces e , Pe e S ni h ed., 1967, p. 97.
l2
Pe a o el conjun , CODORER, C., <<Las c ónicas la inas en el
s.
IV,,
Los géne os li e a-
ios,
Bella e a, 1985, p. 130. Pe a Sulpici Se e , egeu THOMPSON,
A.,
OP.
ci . p. 134: <<Was
he bes his o ical w i e o he i h cen u y~. Eugippi ene b illai gu e pa la cul u e>), segons
COURCELLE, P.,
Les le es g kques en Occiden , de Mac obe
ci
Cassiodo e,
Pa ís, 1948,
p.
315, que ci a Cassiodo ,
Ins .
p.
61,24:
<<Vi um quidem non usque adeo saecula ibus li e-
pe Censo í13, o e eix des dels segles
n
i
III,
al camp c is ih, els noms de Cli-
men &Alexand ia
o
de Juli Sex e A ich com a ep esen an s del que ol se
una explicació ilosb ico- eligiosa dels esde enimen s de l'o be: <<El esul a
ou que la c onologia c is iana a se , a més, una iloso ia de la his b ia>>14.
I
és que el c is ianisme adop a una isió de la his b ia en qub aques a e a
alo ada quan a la se a uni e sali a , és a di , que el món es a complin la
unció d'un o domina pe la di ini a , i amb elació a aques o i a aques a
dominació s'hau ien d'es end e les conside acions bcniques de la c onolo-
gia; la his b ia de Roma no és un ecull d'he olci a s
i
de iom s, sinó un
exemple més en la eo ia de la sal ació.
I
així, la caiguda de Roma al
410
asbalsa p egonamen els sen i s dels pagans i els dels c is ians: pe a
aques s, és el ebuig de C is el que p o oca la des e a: pe als p ime s, o
ho ha p o oca la c isi gene ali zada en la dedicació als déus de semp e15.
La his b ia, segons els c is ians, és lineal, ec a, i la eo ia ci cula i cíclica
dels g ecs a queda e u ada ja pe Agus i16. El emps é sen i pe qué di-
igeix l'home cap a la se a sal ació; d'aques a mane a, passa , p esen i u-
u adqui eixen una digna jus i icació, i les na acions del món més an igues
ens menen cap als ma eixos o ígens del mÓn17.
is e udi umn. Una aducció anglesa és la de ROBINSON,
W.,
The li e o Se e inus by Eugip-
pius,
Camb idge, 1914.
l3
La da e a edició és la de SALLMANN, N., Leipzig, 1983, i es i ecen men eimp esa la
d'O. JAHN, Hildesheim 1965 (=Be lín 1945). Censo í apa eix ci a pe Anas asi a la Ch onolo-
gia consula is e caesa ea omano um Pon i icia iudaeo um, PL Migne, 127, col. 555: con-
sula us ipse celeb is eddi u apud Censo inum,. La c onologia i la di isió de les Bpoques del
món es an comen ades a ESPADAS, M., OP. ci . Sob e les eda s del món
hi
ha més dades a
CALLU, J., [(Re lexions su un cycle icennal au
III~
sibcle>),
Aion. Le emps chez les Romains.
(di . pa R. Ché allie ), Pa ís, ed. Pica d, 1976, p. 218 n. 38.
l4
La ci a és de MOMIGLIANO, A., aPagan and ch is ian his o iog aphy in he ou h cen u y
A.D.,, p. 83. Pe a J.S. A ici, I'ob a essencial és GELZER, H.,
S.I.
A icanus und die byzan i-
nische ch onog aphie,
Leipzig 1880-1889; ambé THOMPSON, op. ci . p. 5 i 126 SS.
l5
PASCHOUD,
F.,
Roma ae e na. .& udes su le pa io isme omain dans l'occiden la in
a
l'époque des g andes in asions,
Roma, 1967. Agus í, Se mo 296,7,
PL
32, 648 és la eu
c is iana:
<<moda
quia supe aui e abundaui sac i icium dei ues i, e inhibi a sun e p ohibi a
sac i icia deo um nos o um, ecce quid pa i u Roman.
I
sob e la c isi de Roma en espe i s
c is ians, Je oni plan eja que apos quam e o cla issimum e a um omnium lumen exs inc um
es , immo Romani impe ii mnca um capu : e u e ius dicam, in una U be o us o bis in e ii n
(Comm. in Ezech, P ae ., PL 25, 16 2-3); i aQuid sal um es , si Roma pe i h (Epis . 123,
15-16). Possiblemen , les c í iques #Agus í a Roma es di igeixin a la Roma abs ac a, uni e -
sal, a la que és una pe e sa imi ació de Déu ( id. PASCHOUD, ci . p. 270, i P. COURCELLE,
His-
oi e li é ai e des g andes in asions ge maniques,
Pa ís, 1964, p. 281.
l6
De ciui . dei,
XII,
10-20. Sob e el ema de la idea ci cula del emps, LASERRE,
F.,
<<Nom-
b e e connaissance dans la p éhis oi e du pla onismen,
Mus. Hel .
15 (1958) p. 22. A Alcmeó,
pi agb ic, hom li a ibueix la eo ia que ci cula i a i immo ali a són iguals; els homes mo en
pe qub no poden e o na als seus inicis. (SARTON, G.,
His o ia de la ciencia
( ad. de J. Ba-
bini), Buenos Ai es, Eudeba, 1965, p. 265.
l7
Te ull.
De pallio,
2: <<qui e o diuinas (his o ias) lec i amus, ab ipsius mundi na alibus

A pa i de les c í iques da es del s.
III,
la e b ica pod ia se Ú il pe pe -
suadi empe ado s i solda s, la iloso ia pod ia se un a gumen da an el
c is ianisme o un e ugi pe sonal, pe b la his b ia ja no po se en esa com
als segles p eceden s, pe qub, en la e minologia c is iana, la p o idbncia di-
ina ha ixa uns lími s pe a o , inclosa Roma e e na, i la se a des ucció
és la p o a del des í que Déu ha ixa al món. Així, queda sense e ec e l'an-
iga idea d'una bpoca obscu a, una al a de mí ica i una inal d'his b ica, que
des de Va ó (De gen epopuli omani .
1)
ha es a una explicació pagana
de les eda s del mÓnl8.
Al s.
el paganisme és mo i la in lubncia del c is ianisme dis o siona
se iosamen les eali a s. Enca a que Claudia o algunes ca es de Símmac o
Ru ili Na nacii (De ed. suo,
I,
47-52, i especialmen
63
a ecis i pa iam
diue sis gen ibus una n>>; ccu bem ecis i, quod p ius o bis e a >>; 72: <cquos
imui supe a , quos supe aui ama >>) apun in algunes e e bncies his b i-
ques, ccpagan his o iog aphy dissappea ed in V cen u y>>19.
A més, les c bniques de ca ic e uni e sal, com la &Eusebi (s.
IV)
o des-
p és la de Je oni, comencen a se p og essi amen subs i u'ides pels annals
o eculls que any e e any ansme ien d'una mane a gene almen esquemi-
ica alguns dels esde enimen s de l'any20. El concep e de c onica d'ampli
p ojec e (cCh onica G aece dici u quae La inae empo um se ies appella-
compo es sumus,). La di isió esmen ada en passa , p esen i u u es oba a Sheca,
De b eu.
ui .
10,2: <<in ia empo a ui a diuidi u : quod ui , quod es , quod u u um es . Ex his quod agi-
mus b eue es , quod ac u i sumus dubium, quod egimus ce umn; 10,6: <<p aesens empus
b euissimum es
[.
.
.]
in cu su enim sempe es , lui e p aecipi a u
[.
.
.]
am b euis u mipi
non possib. Comen a aques a eo ia de adició es oica, que ambé apa eix a Ma c Au eli, 4,
3,4, MOREAU,
J.,
~Sénkque e le p ix du emps,,
Bull. Ass. G. Budé,
1969, p. 119. El mis e i
del coneixemen dels es emps ja és p esen a Home , Ilíada I, 70: <<que coneix el passa , el
p esen i el u u x, i a Vi gili,
Geo g.
IV, 393.4: <<noui namque omnia ua eslquae sin , quae ue-
in , quae mox en u a ahan u n; i és ecolli , mol més a d, pe cul i ado s dels clissics, com
a a Ga cilaso,
Elegies
I, 284-5: <<espejo do se mues a 10 passado
/
con 10 u u o i 10 p esen e
jun o , o F ay Luis de León,
Noche se ena,
40: <do que es, 10 que se á, 10 que ha pasadon.
l8
Vid. POUCET,
J.,
<<Temps my hique e emps his o ique. Les o igines e les p emik s sib-
cles de Rome ,
Ge ión
V, 1987, pp. 69-85. I ambé BALDWIN, B., <(Li e a me and Socie y in
he La e Roman Empi en, a
Li e a y A is ic Pa onage in Ancien Rome,
Uni . o Texas,
1982, pp. 78-79. Les idees c is ianes apa eixen amb cla eda a O osi; id.
MIR, J.M.,
<<O osi0
y 10s úl imos iempos del Impe ion,
Helmán ica,
90, 1978, pp. 389 SS.
l9
Thompson, op. ci . p. 122. L'úl ima ci a de Ru ili ens eco da inde ec iblemen el apa -
ce e subiec is e debella e supe bos, de Vi gili
(Aen
VI, 853), i a Cice b,
De
08
I, 2,35, pe 6
la idea ja es a a a la Bíblia, P o e bis 3,34. Sob e li e a u a c onog h ica, MOMMSEN, Th., dh-
onica mino a saec. IV, V, VI, VIIn,
M.G.H. Auc . an iq.
IX (1892), XI (1894), XII (1898).
EBERT,
A.,
His oi e géné ale de la li e a u e au Moyen Age en Occiden ,
Pa is, 1884,II,
p. 11 1: (<Les annales p i en naissance dans les a es no ices que les moines éc i aien en ma ge,
su le canon pascal; on eunissai ensui e ces no ices pa o d e ch onologique; on les conse -
ai , dans les monas k es e , chaque année, on ajou ai
i
ce ondemen les é énemen s les plus
impo an ss. GHELLINCK,
J.,
Li e a u e la ine au Moyen Age,
Pa ís, 1938, p.150 pa la d'a-
ques es ~ abulae,: << édigées pa sé ies de 14 euille s ou 28 pages, elles é aien alables pou
u >>, Isido
e ym.
V
28,
que ci a com a exemple Eusebi adu'i al lla i pe Je-
oni) deixa pas a unes no es inicialmen simples i poc acu ades. Hom con-
side a que són he e es de les ccTabulae paschales>>, és a di , de esums
col.loca s a esglésies i mones i s on queda en consignades, pe un ce
nomb e d'anys o de cicles luna s, les i es més no ables pe a la c onog a ia
eligiosa, especialmen , és cla , les e e ides a la Pasqua21. Aques es cc abu-
lae>>, e iden men esc i es sense p e ensions i sense in e bs de con inui a ,
e en b eus i no gosa en e lec i dades allunyades del que la gen eia i e-
nia a p op.
Els annals a l'impe i Ca olingi
Doncs bé, la di ícil ansmissió de la cul u a clhssica a l'bpoca de Ca -
lemany po ajuda a comp end e el e de la enaixenqa i la consolidació dels
annals i de les ~ bniques~~. Els dos es ils his o iog h ics bhsics al emps ca-
olingi són la biog a ia i els annals, i enca a que puguem conside a que
aques es da e es mani es acions esc i es cons i ueixin un gbne e imp opi
d'una bpoca de enaixemen cul u al23, hau íem de conside a p b iamen els
emps en qui: es an comenqa a desen olupa i ce ca en aques e la se a
o una. Es ac a d'un poble, el anc, sense una o mació exp essi amen
no able i que ha de ecó e al conegu sis ema d'impo a sa is i homes lle-
a s amb una doble in enció: l'en o imen impe ial mi janqan la li e a u a,
l'a
i la cibncia; i la cul u i zació de les pe sones des inades a la o mació
eligiosa del poble i la ansmissió de les esc ip u es. En eali a , l'ús dels an-
532 ans, l'annus magnus,
i
aison de 19 années pa page
[.
.
.]
l'annalis e pou ai insc i e a l'an-
née co espondan e l'é énemen qui lui semblai digne de appeln.
21
El p oblema de l'o denació del compu pasqual a se ac a ja a l' poca de Boeci, al <Li-
be de Pascha en, pe Dionisi 1'Exigu ( id. BICKEL,
E.,
OP. ci .
p.
317). També pel Pseude-A a-
nasi.
T ac a us de a ione Paschae
( id. SAMSO,
.T.,
gAs onbmica Isido ianax,
Fa en ia
1.2
1979, p. 166; anecdb icamen , ecollim la na ació que a T. Campanella,
La ciudad del sol
( ad. E.G. Es ébanez), Mad id, ed. Ze o, 1984, p. 155: <<Las leyes son poquisimas, odas es-
c i as en una abla de cob e a la pue a del emplo, es o es, en las colu nnas, en las que, b e e-
men e, es án esc i as odas las esencias de las cosasn.
22
Pe exemple, la C bnica del 754, que ansme en lla i dades c onolbgiques i ju ídiques
a an de la in asió musulmana. Coincideix amb els annals en el e de e e i esde enimen s
c onolbgicamen mol concen a s ( id.
BAR CEL^,
M.,
<<La p ime a o gani zació iscal #Al-An-
dalus segons la C bnica del 754~,
Fa en ia
1.2 1979, pp. 227-257.) Re e in -nos als e s del
801, ob es com el C onicó de Moissac o la C bnica de l'A quebisbe Adó no són sinó annals amb
nom di e en . Sob e el enaixemen ca olingi, en e els mol nomb osos eballs que en pa len,
mencionem el ja ci a de Ghéllinck, 84-91, i el de RICHE, P.,
La
ie quo idienne dans
1'Empi e
ca olingienne,
Pm's, 1973, pp. 241 SS.
23
Ghéllinck, op. ci . p. 155 (&poca) ade mo cellemen égional e désa oi poli ique, éco-
nomique, social e in elec uellen.
nals pe du a h al emps d'apogeu de la cul u a ca olíngia, ecollin l'he kn-
cia de les g ans c bniques an e io s, amb la subs i ució del concep e de na -
ació i explicació his b ica de senzilles i b eus explicacions dels e s més
no ables de En eali a , aques a inde inició dels objec ius i les ina-
li a s his o iog h iques ja apa eixia assenyalada abans pe Se i25.
Al món ca olingi, la isió dels e s con empo anis es a des d'una pe s-
pec i a que, his b icamen , limi a d'una mane a conside able les expec a i-
es d'una his b ia e semblan . (La idea no posseeix alidesa si els e s e-
la a s no són opinables, sinó, pe exemple, ca hs o es o e s me eo olbgics
d'in e ks: als annals eials, l'any
803,
es pa la d'un e a kmol ccci ca pala-
ium)), i al
829,
d'un al e a Aquisg an; al
808,
((hiemps mollissima hac pes-
ilens ui )); al
801,811,820
i
828,
d'eclipsis de sol i de lluna; al
821,
de plu-
ges i d'inundacions
;
al
824,
ccae e in empes a em subi a mu a ione
con e so, ingens agmen um ex glacie simul cum g andine decidisse na-
a u , cuius longi ud0 quindecim, la i ud0 sep em, c assi udo duos pedes
habuisse dici u w, i al
827,
cc e ibilis noc u nae co usca ione in
ac e)).
L'es-
il és sob i i manca de possibles in e p e acions.)
Pe b, en conjun , la endbncia cap al subjec i isme po queda palesa si
conc e em alguns e s ca ac e ís ics d'aques a o ma de ixació his b ica, els
annals: p ime amen , la concisió, que exclou o a mena d'in e ks li e a i; no
hi ha lloc pe a la c ea i i a i el plae mínimamen es k ic; la se a de icien
quali a li e h ia és p o a d'un a annh cul u al que deixa en si uació com-
p omesa la iabili a his b ica i el ecu s a qualse ol sub ilesa a l'anhlisi de
les dades. El segon e és la con empo ane'i a ; e e ida la no ícia a uns e s
an ecen men oco egu s, sembla pe illosa la se a dis o sió, especialmen
en ac a -se de quelcom gene almen conegu . Malg a aixb, obem e idkn-
cies que el zel de l'esc ip o annalis a podia a iba a silencia aspec es poc
sa is ac o is. En e ce lloc, cal assenyala una ca ac e ís ica impo an dels
annals ca olingis: l'anonima , la impe sonali a de l'au o que, en eo ia,
hau ia de si ua l'ob a al ma ge de pa idismes. A la se a kpoca inicial, e en
els e s, no les se es in e p e acions, el que me eixe ia se consigna pe es-
c i i pe a la his b ia; no e en, doncs, ú ils pe in odui -hi pa icula i zacions
en la in e p e ació de les dades his b iques.
Pe b els elemen s subjec ius en la consignació dels e s, ac e gens a e-
la als inicis de l'annalis ica ca olíngia, comenqa a apa kixe especialmen
24
T ac en els annals ca olingis, especialmen MONOD,
J.,
E udes c i iques su les sou -
ces de l'his oi e ca olingienne,
Pa is, 1898, pp. 69 SS.; MOLINIER,
A.,
Les sou ces de
l'His oi e de F ance,
Pa is, 1901, pp. 21
1
SS; Ghéllinck, op. ci . pp. 156 SS; Ebe , op. ci .
pp.
111-112.
25
Ad Aen
I
373.
Ad e im la ansmu ació en la concepció d'annal que ecull Se i i el
p opi del s.
VIII
i IX: a a es con onen la e minologia dels annals amb la eo ia d'his b ia se-
gons Se i.
desp és de la ic o ia anca sob e el cabdill bh a Ta~sil~~. En aques mo-
men s'inicia un can i d'o ien ació en la consignació dels e s his b ics; so -
geix el di igisme, quan els de en ado s del pode descob eixen els bene icis
de p omou e i man eni cu osamen una mena d'his b ia o icial.
Els annals es an més ex ensos; els esde enimen s dignes de se -hi in-
closos no són el p oduc e d'una seleccid emh ica, en unció del seu alo
his b ic, sinó que el e i ablemen impo an esde é el ac amen que els
e s eben pe pa de l'annalis a. És com si es olguessin con e i en un i-
pus d'his b ia del seu emps, pe b amb el sugge en ma is de se p hc icamen
dia is o icials. Pe mi ja d'ells, els homes eb an la no icia de les coses
i
la
in e p e ació que en aci el pode .
I
aixb és did especialmen quan es e-
e eix a esde enimen s no a o ables que o bé poden se , senzillamen ,
omesos o, com a mínim, i oli za s. (La des e a del 778 a Hisphnia és un
eloqüen issim es imoni del ell a de la de o mació his b ica.)
Es bb ia, pe exemple, la dis inció gens sub il en e <<bons, i <<dolen s>>
que els annals d'Eginha d p esen en en aques s es imonis: any 797, <<p op-
e con undendam pe idiae gen is con umaciam Saxonia n as a u us
in aui (on es palesa que les h zies ca olíngies no són dolen es); any
825,
<<Wihoma cus, qui pe idia sua e o am B i anniam con u baue a , e
obs ina ione s ul issima ad memo a am expedi ionem i110 aciendam
impe a o is animum p ouocaue a
...
>>
(on es demos a que les h zies dels
al es si que són dolen es, p bpies de gen pb ida i absu damen obs inada);
any 827, <<Aizonis insidiis e eo um qui ad eum de ece an callidi a i ac au-
den is machina ionibus
...
>>
(on es de ineixen amb e mes c i ics les accions
d'es a bgia dels enemics), e c.
Els e s
de
Ba celona al
801
segons l'annalis ica
Els es imonis que ens han a iba pe pa anca sob e aques es dades
a l'ac ual Ca alunya els hem de conside a , en o momen , com a mínim in-
e essa s, si no endenciosos i, ins i o , alsos. En aques a pa del eball,
old ia cenyi -me a discu i sob e la idonei a dels ex os ca olingis; d'aqui,
la discussió po esde eni absolu amen escla ido a, quan a la co ecció in-
e p e a i a dels e s, és a di , quan a la jus ícia de la alo ació que dels e s
a una de les pa s implicades, ja que, si bC l'apa ició d'annals o icials po se
en esa com l'inici d'un cla en o imen ins i ucional, és e iden que l'a any
panegi ís ic i encomihs ic d'aques s annds és compa i pe al es es imo-
nis de l'bpoca. Re e in -nos ja als e s de la p esa de Ba celona pels ex2 ci s
26
COLL
I
ALENTORN,
J.,
<<
La his o iog a ia a Ca alunya en el pe íode p imi iu,,
Es udis
omanies
iiI,
1951-2,
p.
114;
Monod, op. ci . p.
105.