Els annals carolingis i la tradició clàssica: els fets de Barcelona al 801

ELS ANNALS CAROLINGIS I LA TRADICIO CLASSICA: ELS FETS DE BARCELONA AL 801 En ique Camón Fe nández de Á ila Ins i u de Ba xille a &A enys de Ma (Ba celona) ABSTRACT This essay aims u se ing a e e ence amewo k o he e olu ion o La- in his o iog aphy, om he ji s annals o he la e his onog aphy. The main ea u es o Ca olingian his o iog aphy a e hen s udied, especially i s annali ic sou ces. The conques o Ba celona by he F anks in 801 is aken as un example. The basic pa e ns abou igou and objec i i y o he his o iog aphic sou ces o Cha lemagne's empi e can be deduced iom he way in which he ca olingian annals ackle his his o ic e en , o such impo ance o ou his o y. In oducció El í ol d'aques eball ja an icipa quins són els dos objec ius bhsics que es p e enen: en p ime lloc, es abli un ma c de e e bncia p e i sob e W'e- olució c onolbgica de les eo ies his o iog a iques lla ines d'2poca clhssica i pos clhssica, que ens pe me i d'accedi ;l'andisi dels es imonis de l'eda ca olíngia i, més en conc e , de les on s annalís iques; en segon e me, conside an la anscend6ncia que es po de i a de la conques a de Ba ce- lona pels ancs, an pe a l'es udi de les a els ca alanes com pe al conjun dels es imonia ges his b ics de la cul u a ca olíngia, a alua ki ac amen que les on s annalís iques anques an d'aques esde enimen ; en conse- qübncia, p e enem es abli una alo ació aonada i bcnica sob e la se a a- lidesa his b ica. Els annals lla ins i la his o iog a ia a dana A la Roma classica es desen oluph des de emps an ic el cos um de con- signa esquema i zadamen els e s més elle an s de cada any, igual que les e- lacions de dies habils i inhhbils. Així, al cos a dels <@as i Capi olini>> (CIL 2, p. 1 SS.) els esde enimen s que hom conside a a de necessh ia memb ia e s al u u , com a a p esagis i in e p e acions dels aigs, eclipsis i a s enbmens a mos e ics, epidbmies o pe íodes de di icul a s, gue es, ic b ies, ac a s i al es esde enimen s, e en inclosos als anomena s Annales Maximi ( ebien el nom de la conside ació dels pon í exs com a <<maximi>>'). El p ocedimen de edacció e a el següen : cada any el pon i ex maxi nus ingué una aula em- blanquinada, en la qual hom ha ia acos uma a ano a els noms designa s dels cbnsuls i dels al es magis a s, i les coses dignes de se eco dades e es cada dia, a la pau i a la gue a, pe e a i pe ma [...I i, a aques s llib es, els an anomena annales maximi dels noms dels pon i exsw2 i els es imonis de l'an igui a que ens en pa len ens e e eixen dades que ens pe me en suposa que e en uns ex os senzills i no gai e acu a s quan a l'es i13. La de inició que conside em més cla a de les que posse'im és la que ens ansme Diomedes (ap. Keil. GL I 484): <<Epos la inum p imus digne sc ip- si is qui es Romano um decem e oc o conplexus es lib is, qui e annales insc ibun u , quod singulo um e e anno um ac us con inean , sicu i pu- blici annales, quos pon i ices sc ibaeque con iciun , uel Romani, quod Ro- mano um es ges as decla an ,,. Aques s annals, segons la se a ex ensió quan a en se publica s a l'bpoca dels G acs, podien a iba a consigna dues-cen es línies de mi jana pe any, uns 80 olums4. La adició annalís ica, que no semp e a se conside ada un exemple de iabili a <<quae dissensio empo um, si ue e um euoluen u annales, longe ' Fes us, s.u. aannales maximi~: aannales appellaban u non magni udine, sed quod eos pon- i ex maximus con ecisse >>. Cice 6, de o a o e 2, 12,52: {ce a eNm his o ia ~hil aliud nisi an- nalium con ec io[ ...I es omnes singulo um anno um mandaba li e is pon i ex maximus e e- eba que in album e p oponeba abulam domi po es as u esse populo cognoscendi; i qui e iam nunc annales maxi ni nominan u *. Vemus Flaccus, ci a i comen a ex ensamen pe Cicho ius, a laRE, I, 2248-2256. Isido , E hym. I 44 ep odueix en els aspec es basics aques a de inició: aquaequae enim digna me- mo iae domo mili iaeque, ma i ac e a pe annos in commen a iis ac a sun , ab anni e sa iis ges is annales nomina e un s. Cice 6, de leg. 2,6: ccannales pon i icum maximo um, quibus nihil po es esse ieiunius ... >>. És di e en la p e ensi6 li e bia de l'ob a del ma eix nom d'Enni. La possible elació en e aques es ob es pod ia adica en aques s mo ius: ccLos "Annales" no es án exen os de cie os sen i nien os mo alizado es y sen enciosos, de al mane a que una coyun u a social y polí ica como la que Roma a a esaba hizo posible que el pueblo omano, median e su lec u a, sin ie a la sublime nobleza de su adicidn y conse a a 10s sen imien os que la palab a "Roma" debía e oca en el co az6n de cualquie omano* (M. SEGURA, Q. Ennio. F agmen os, In oducci6n p. XXIiI, Mad id, Alma Ma e , 1984). Pe b, opini6 nega i a a Taci , Dial. o a . 22.5 anulli sen- sus a da e ine i s uc u a in mo em annalium componan u . CIZEK, E., a *Les gen es de l'his o iog aphie la ine,,, Fa en ia, 7,2 (1985) p. 29, a un ex- ens ac amen del ema i ci a CANTARELLI, L., ccO igine degli Annali Maximb, RFC 26 (1898), pp. 208 SS; CRACKE, J.E.A., aThe Annals o he Pon i ex Maximus~, Class. Philol 35(1940) 375-378, i ambé -R, B.W., Lib i Annales Pon i icum Maximoncm. The o igins o he Anna- lis ic T adi ion. Roma, 1979. F agmen s a PETER, H., His o ico um Romano um Reliquiae, I, S u ga , 1968. Així ma eix, FRANK, T., Vida y li e a u a en la Repliblica omana, ( ad. de A.L. Bixio) Buenos Ai es, Eudeba, 1971, p. 213. Dades i e e kncies a d'al es es imonis an ics, a BICKEL, E., His o ia de la li e a u a omana, ad. J.M. Díaz-Regañón, Mad id 1982, p. 420. magis in ince 0 inuenie u l?, es a desen olupan ins al s. I aC (a més dels esc ip o s més conegu s, sugge eix que A ic a se l'au o d'un llib e d'an- nals, una espbcie de llib e- ecull, che p esen a a con inui i e imen i c o- nologiciw6); pe 6 més a d s'ex ingeix len amen , malg a un ce eno ella- men amb Nicbmac Fla i&, al s. IV, que s'in e essa pe Li i i que ac a de es au a l'an ic espe i 7. A a bé, ja des de l'an iga his o iog a ia ha ia queda palesa la di e kn- cia concep ual en e annals i his b ies: els p ime s es limi a ien a deixa cons hncia de dades i e s esde ingu s a l'any de e e kncia o ben p ope s, men e que les his b ies ac a ien d'ap o undi en les causes i aons dels e s que poden se més llunyans. Aixb, si el c i e i d'anaisi és el de la in e p e- ació dels e s. Si el c i e i, anma eix, és la p oximi a als e s, Se i (adAen I 373) és mol cla : c haec amen con ondun u licen e , u hoc loco p o his- o ia inqui 'annales'; his o ia es eo um empo um quae uel uidimus uel ui- de e po uimus ... annales ue o sun eo um empo um, quae ae as nos a non noui w. (Unes exp essions semblan s podem oba a Isido , E ym. I 44: chis o ia es eo um empo um quae uidimus, annales e o sun eo um an- no um quos ae as nos a non nouib. Com a exemples, Sal.lus i se ia un his- o iado ; Li i, Eusebi i Je oni, annalis es.) El p ime c i e i és e iden a l'his o iado Semp oni Asel.li: cAnnales lib i an ummodo quod ac um quoque anno ges a sin , ea demons aban , id es quasi dia ium sc ibunb8. Pe a Semp oni no n'hi ha p ou amb aixb, cal Censo í, De die na ali 17, 10, en e e i les inexac es i con adic b ies da acions dels gludi saecula es* al lla g del emps. Hi ha e e bncies a annals pesan s, com els de Tanusius Gbmi- nus, Sén. Epis . 93, 11 (po se és el ma eix Volusius ci a pe Ca ul al poema 36?) Vid. Sue . Vi a Caes. 9 i Plu a c, Vi a Caes. 22,4: Les ci es són a H. Pe e , op. ci . lI, 49-50, jun amen amb Es abó XViI 3,8, p. 829 i Mac obi, Sa . I 16,33. Un judici més posi iu d'al es annals és el que e e eix Gel.li, V 5: aa que ibi (in lib a is) exposi i e an Fabii annales, bonae a que sin- ce ae e us a is lib i,,. ZUCCHELLI, V., Va o logis o icus, p. 53. ( id. Riese, Va o menip. p. 37, n. 67. Sob e la se a ca ego ia com a annals, id. BARDON, H., La li é a u e la ine inconnue, Pan's, ed. Klinkc- sieck, 1952-1956. I, p. 268. El ex de Cice ó menciona és: ~A ici nos i [...I labo , qui con- se a is no a isque empo ibus, nihil cum illus e p ae e mi e e , anno um sep ingen o um memo iam uno lib o colligaui ,) (O a o 34, 120). Possiblemen sigui el ma eix que un dels pa icipan s al simposi de les ~Sa u naliax de Ma- c obi. La discussió sob e els di e en s Nicbmacs apa eix esumida a BLOCH, H., ~The Pagan Re i al in he Wes a he End o he ou h Cen u ya, a MOMIGLIANO, A., The con lic be ween paganism and ch is iani y in he ou h cen u y, Ox o d, 1963. p. 215, qui assenyala dades epig uiques (CIL VI 1783; DESSAU ZLS 2948) i paleog iiiiques (LOWE, Codices la ini an i- quio es, Ox o d, 1947 IV, 449). Més dades a CALLL', J.P., <Les P é ec u es de Nicomaque Fla- ienx, Mélanges W. Ses on, 1974, pp. 73-80. Aspec es elaciona s amb la p eocupació ilolb- gica, a HALL, F.W., A Companion o Classical Tex s, Chicago 1070, pp. 63 i 65. F agmen s 1 i 2 ed. PETER, H., OP. ci . pp. 179-180 n. 1 = GEL.LI, A., Noc . A . V 18: 9. Vid. ESPADAS, M., La pe iodización en la his o iog a a omana, Mad id, 1961, p. 35. Re- e kncia a Semp oni Asel.li a Cice ó, De leg. 2. 6. demos a <<e iam quo consilio quaque a ione ges a essen >>, i ambé <<neque quibus consiliis ea ges a sin , id abulis pue is es na a e, non his o ias sc i- be e>>. També s'hi a e e i Cice ó, al ja ci a de leg. 2,6, men e p oposa a una conside ació di e en pe a la his b ia9. Una alo ació no ema ica sinó c onolbgica és la que pod ia condui cap a la con usió: Pe a A. Geleli, V 18,l SS. les his b ies són e e bncies d'uns e s <<quibus ebus ge endis in- e ue i is, qui na e )). També pe a Plini la e minologia és con usa (epis . VI1 33,l): <<Augu a [...I his o ias uas im no ales u u as; quo magis illis [...I inse i cupio>>, i una ce a inde e minació és al p opi Thci : <<Celeb an ca minibus an iquis, quod unum apud illos memo iae e annalium genus es (Ge m. 2.3). Els annals insis i en en la edacció de e e bncies de magis a s i de da- des d'Es a i e s especialmen is en s, dignes de c ida l'a encib del ecep- o del missa ge. Coincideix amb el que Asel.li sugge eix com a de icien na ació des del pun de is a kcnic, la isió de la his b ia deguda a O osi: <<( elación) ya de desas es po gue as, ya es agos po en e medades, ya de- solaciones po hamb e, ya si uaciones e ibles po e emo os, insóli as po inundaciones, e ibles po las e upciones de uego olcánico o c ueles po golpes de ayos o caída de g anizo ... >>I0. A l'bpoca a dana, si in odu'im una al a a ian al nos e es udi, obse - a em que les eo ies his o iog i iques es an oba di idides en e les ex- plicacions dels e s degudes a au o s c is ians i els in e essos apassiona s pe explica el món, I'impe i oma i el iom del egne di í ja a la e a; i, pe una al a pa , els da e s in en s d'oposa -hi aonamen s pagans i més o odoxos segons la adició classica: com a igu es no ables, pe exemple, es pod ien oposa en e els segles IV i Agus í d'Hipona o la Ch onica de Sulpici Se e a la pe sonali a d'A n nih Ma cel.li (<<amb A nnia Ma cel.lí la his o iog a ia lla ina a l'oes a mo i n)". El alo de l'ob a d'aques úl im no po e oblida la innexo able ans- o mació de la his o iog a ia no c is iana en b e ia is i esums, da an les c b- niques i les his b ies de l'Església, com la d'Eugippi al s. VI sob e la ida de san Se e í12. L'in e ks pels aspec es c onolbgics, que es a ben ep esen a al s. 111 Cice ó c i ica els annals al ex menciona a la ci a p eceden , pe 6 opini així a O a o 20, 66: ((Huic gene i his o ia ini ima es , in qua e na an u oma e e egio saepe au pugna des- c ibi u ; in e ponun u e iam con iones e exho a iones, sed in his ac a quaeda n e luens ex- pe i u , non haec con o a e ac is o a ion. 'O O osi, p ol. 10, ad. &E. Sánchez Salo , Biblio eca Clásica G edos 53, Mad id, 1982, p. 79. " THOMPSON, A., A his o y o his o ical w i ing, Glouces e , Pe e S ni h ed., 1967, p. 97. l2 Pe a o el conjun , CODORER, C., <<Las c ónicas la inas en el s. IV,, Los géne os li e a- ios, Bella e a, 1985, p. 130. Pe a Sulpici Se e , egeu THOMPSON, A., OP. ci . p. 134: <<Was he bes his o ical w i e o he i h cen u y~. Eugippi ene b illai gu e pa la cul u e>), segons COURCELLE, P., Les le es g kques en Occiden , de Mac obe ci Cassiodo e, Pa ís, 1948, p. 315, que ci a Cassiodo , Ins . p. 61,24: <<Vi um quidem non usque adeo saecula ibus li e- pe Censo í13, o e eix des dels segles n i III, al camp c is ih, els noms de Cli- men &Alexand ia o de Juli Sex e A ich com a ep esen an s del que ol se una explicació ilosb ico- eligiosa dels esde enimen s de l'o be: <<El esul a ou que la c onologia c is iana a se , a més, una iloso ia de la his b ia>>14. I és que el c is ianisme adop a una isió de la his b ia en qub aques a e a alo ada quan a la se a uni e sali a , és a di , que el món es a complin la unció d'un o domina pe la di ini a , i amb elació a aques o i a aques a dominació s'hau ien d'es end e les conside acions bcniques de la c onolo- gia; la his b ia de Roma no és un ecull d'he olci a s i de iom s, sinó un exemple més en la eo ia de la sal ació. I així, la caiguda de Roma al 410 asbalsa p egonamen els sen i s dels pagans i els dels c is ians: pe a aques s, és el ebuig de C is el que p o oca la des e a: pe als p ime s, o ho ha p o oca la c isi gene ali zada en la dedicació als déus de semp e15. La his b ia, segons els c is ians, és lineal, ec a, i la eo ia ci cula i cíclica dels g ecs a queda e u ada ja pe Agus i16. El emps é sen i pe qué di- igeix l'home cap a la se a sal ació; d'aques a mane a, passa , p esen i u- u adqui eixen una digna jus i icació, i les na acions del món més an igues ens menen cap als ma eixos o ígens del mÓn17. is e udi umn. Una aducció anglesa és la de ROBINSON, W., The li e o Se e inus by Eugip- pius, Camb idge, 1914. l3 La da e a edició és la de SALLMANN, N., Leipzig, 1983, i es i ecen men eimp esa la d'O. JAHN, Hildesheim 1965 (=Be lín 1945). Censo í apa eix ci a pe Anas asi a la Ch onolo- gia consula is e caesa ea omano um Pon i icia iudaeo um, PL Migne, 127, col. 555: con- sula us ipse celeb is eddi u apud Censo inum,. La c onologia i la di isió de les Bpoques del món es an comen ades a ESPADAS, M., OP. ci . Sob e les eda s del món hi ha més dades a CALLU, J., [(Re lexions su un cycle icennal au III~ sibcle>), Aion. Le emps chez les Romains. (di . pa R. Ché allie ), Pa ís, ed. Pica d, 1976, p. 218 n. 38. l4 La ci a és de MOMIGLIANO, A., aPagan and ch is ian his o iog aphy in he ou h cen u y A.D.,, p. 83. Pe a J.S. A ici, I'ob a essencial és GELZER, H., S.I. A icanus und die byzan i- nische ch onog aphie, Leipzig 1880-1889; ambé THOMPSON, op. ci . p. 5 i 126 SS. l5 PASCHOUD, F., Roma ae e na. .& udes su le pa io isme omain dans l'occiden la in a l'époque des g andes in asions, Roma, 1967. Agus í, Se mo 296,7, PL 32, 648 és la eu c is iana: <<moda quia supe aui e abundaui sac i icium dei ues i, e inhibi a sun e p ohibi a sac i icia deo um nos o um, ecce quid pa i u Roman. I sob e la c isi de Roma en espe i s c is ians, Je oni plan eja que apos quam e o cla issimum e a um omnium lumen exs inc um es , immo Romani impe ii mnca um capu : e u e ius dicam, in una U be o us o bis in e ii n (Comm. in Ezech, P ae ., PL 25, 16 2-3); i aQuid sal um es , si Roma pe i h (Epis . 123, 15-16). Possiblemen , les c í iques #Agus í a Roma es di igeixin a la Roma abs ac a, uni e - sal, a la que és una pe e sa imi ació de Déu ( id. PASCHOUD, ci . p. 270, i P. COURCELLE, His- oi e li é ai e des g andes in asions ge maniques, Pa ís, 1964, p. 281. l6 De ciui . dei, XII, 10-20. Sob e el ema de la idea ci cula del emps, LASERRE, F., <<Nom- b e e connaissance dans la p éhis oi e du pla onismen, Mus. Hel . 15 (1958) p. 22. A Alcmeó, pi agb ic, hom li a ibueix la eo ia que ci cula i a i immo ali a són iguals; els homes mo en pe qub no poden e o na als seus inicis. (SARTON, G., His o ia de la ciencia ( ad. de J. Ba- bini), Buenos Ai es, Eudeba, 1965, p. 265. l7 Te ull. De pallio, 2: <<qui e o diuinas (his o ias) lec i amus, ab ipsius mundi na alibus A pa i de les c í iques da es del s. III, la e b ica pod ia se Ú il pe pe - suadi empe ado s i solda s, la iloso ia pod ia se un a gumen da an el c is ianisme o un e ugi pe sonal, pe b la his b ia ja no po se en esa com als segles p eceden s, pe qub, en la e minologia c is iana, la p o idbncia di- ina ha ixa uns lími s pe a o , inclosa Roma e e na, i la se a des ucció és la p o a del des í que Déu ha ixa al món. Així, queda sense e ec e l'an- iga idea d'una bpoca obscu a, una al a de mí ica i una inal d'his b ica, que des de Va ó (De gen epopuli omani . 1) ha es a una explicació pagana de les eda s del mÓnl8. Al s. el paganisme és mo i la in lubncia del c is ianisme dis o siona se iosamen les eali a s. Enca a que Claudia o algunes ca es de Símmac o Ru ili Na nacii (De ed. suo, I, 47-52, i especialmen 63 a ecis i pa iam diue sis gen ibus una n>>; ccu bem ecis i, quod p ius o bis e a >>; 72: <cquos imui supe a , quos supe aui ama >>) apun in algunes e e bncies his b i- ques, ccpagan his o iog aphy dissappea ed in V cen u y>>19. A més, les c bniques de ca ic e uni e sal, com la &Eusebi (s. IV) o des- p és la de Je oni, comencen a se p og essi amen subs i u'ides pels annals o eculls que any e e any ansme ien d'una mane a gene almen esquemi- ica alguns dels esde enimen s de l'any20. El concep e de c onica d'ampli p ojec e (cCh onica G aece dici u quae La inae empo um se ies appella- compo es sumus,). La di isió esmen ada en passa , p esen i u u es oba a Sheca, De b eu. ui . 10,2: <<in ia empo a ui a diuidi u : quod ui , quod es , quod u u um es . Ex his quod agi- mus b eue es , quod ac u i sumus dubium, quod egimus ce umn; 10,6: <<p aesens empus b euissimum es [. . .] in cu su enim sempe es , lui e p aecipi a u [. . .] am b euis u mipi non possib. Comen a aques a eo ia de adició es oica, que ambé apa eix a Ma c Au eli, 4, 3,4, MOREAU, J., ~Sénkque e le p ix du emps,, Bull. Ass. G. Budé, 1969, p. 119. El mis e i del coneixemen dels es emps ja és p esen a Home , Ilíada I, 70: <<que coneix el passa , el p esen i el u u x, i a Vi gili, Geo g. IV, 393.4: <<noui namque omnia ua eslquae sin , quae ue- in , quae mox en u a ahan u n; i és ecolli , mol més a d, pe cul i ado s dels clissics, com a a Ga cilaso, Elegies I, 284-5: <<espejo do se mues a 10 passado / con 10 u u o i 10 p esen e jun o , o F ay Luis de León, Noche se ena, 40: <do que es, 10 que se á, 10 que ha pasadon. l8 Vid. POUCET, J., <<Temps my hique e emps his o ique. Les o igines e les p emik s sib- cles de Rome , Ge ión V, 1987, pp. 69-85. I ambé BALDWIN, B., <(Li e a me and Socie y in he La e Roman Empi en, a Li e a y A is ic Pa onage in Ancien Rome, Uni . o Texas, 1982, pp. 78-79. Les idees c is ianes apa eixen amb cla eda a O osi; id. MIR, J.M., <<O osi0 y 10s úl imos iempos del Impe ion, Helmán ica, 90, 1978, pp. 389 SS. l9 Thompson, op. ci . p. 122. L'úl ima ci a de Ru ili ens eco da inde ec iblemen el apa - ce e subiec is e debella e supe bos, de Vi gili (Aen VI, 853), i a Cice b, De 08 I, 2,35, pe 6 la idea ja es a a a la Bíblia, P o e bis 3,34. Sob e li e a u a c onog h ica, MOMMSEN, Th., dh- onica mino a saec. IV, V, VI, VIIn, M.G.H. Auc . an iq. IX (1892), XI (1894), XII (1898). EBERT, A., His oi e géné ale de la li e a u e au Moyen Age en Occiden , Pa is, 1884,II, p. 11 1: (<Les annales p i en naissance dans les a es no ices que les moines éc i aien en ma ge, su le canon pascal; on eunissai ensui e ces no ices pa o d e ch onologique; on les conse - ai , dans les monas k es e , chaque année, on ajou ai i ce ondemen les é énemen s les plus impo an ss. GHELLINCK, J., Li e a u e la ine au Moyen Age, Pa ís, 1938, p.150 pa la d'a- ques es ~ abulae,: << édigées pa sé ies de 14 euille s ou 28 pages, elles é aien alables pou u >>, Isido e ym. V 28, que ci a com a exemple Eusebi adu'i al lla i pe Je- oni) deixa pas a unes no es inicialmen simples i poc acu ades. Hom con- side a que són he e es de les ccTabulae paschales>>, és a di , de esums col.loca s a esglésies i mones i s on queda en consignades, pe un ce nomb e d'anys o de cicles luna s, les i es més no ables pe a la c onog a ia eligiosa, especialmen , és cla , les e e ides a la Pasqua21. Aques es cc abu- lae>>, e iden men esc i es sense p e ensions i sense in e bs de con inui a , e en b eus i no gosa en e lec i dades allunyades del que la gen eia i e- nia a p op. Els annals a l'impe i Ca olingi Doncs bé, la di ícil ansmissió de la cul u a clhssica a l'bpoca de Ca - lemany po ajuda a comp end e el e de la enaixenqa i la consolidació dels annals i de les ~ bniques~~. Els dos es ils his o iog h ics bhsics al emps ca- olingi són la biog a ia i els annals, i enca a que puguem conside a que aques es da e es mani es acions esc i es cons i ueixin un gbne e imp opi d'una bpoca de enaixemen cul u al23, hau íem de conside a p b iamen els emps en qui: es an comenqa a desen olupa i ce ca en aques e la se a o una. Es ac a d'un poble, el anc, sense una o mació exp essi amen no able i que ha de ecó e al conegu sis ema d'impo a sa is i homes lle- a s amb una doble in enció: l'en o imen impe ial mi janqan la li e a u a, l'a i la cibncia; i la cul u i zació de les pe sones des inades a la o mació eligiosa del poble i la ansmissió de les esc ip u es. En eali a , l'ús dels an- 532 ans, l'annus magnus, i aison de 19 années pa page [. . .] l'annalis e pou ai insc i e a l'an- née co espondan e l'é énemen qui lui semblai digne de appeln. 21 El p oblema de l'o denació del compu pasqual a se ac a ja a l' poca de Boeci, al <Li- be de Pascha en, pe Dionisi 1'Exigu ( id. BICKEL, E., OP. ci . p. 317). També pel Pseude-A a- nasi. T ac a us de a ione Paschae ( id. SAMSO, .T., gAs onbmica Isido ianax, Fa en ia 1.2 1979, p. 166; anecdb icamen , ecollim la na ació que a T. Campanella, La ciudad del sol ( ad. E.G. Es ébanez), Mad id, ed. Ze o, 1984, p. 155: <<Las leyes son poquisimas, odas es- c i as en una abla de cob e a la pue a del emplo, es o es, en las colu nnas, en las que, b e e- men e, es án esc i as odas las esencias de las cosasn. 22 Pe exemple, la C bnica del 754, que ansme en lla i dades c onolbgiques i ju ídiques a an de la in asió musulmana. Coincideix amb els annals en el e de e e i esde enimen s c onolbgicamen mol concen a s ( id. BAR CEL^, M., <<La p ime a o gani zació iscal #Al-An- dalus segons la C bnica del 754~, Fa en ia 1.2 1979, pp. 227-257.) Re e in -nos als e s del 801, ob es com el C onicó de Moissac o la C bnica de l'A quebisbe Adó no són sinó annals amb nom di e en . Sob e el enaixemen ca olingi, en e els mol nomb osos eballs que en pa len, mencionem el ja ci a de Ghéllinck, 84-91, i el de RICHE, P., La ie quo idienne dans 1'Empi e ca olingienne, Pm's, 1973, pp. 241 SS. 23 Ghéllinck, op. ci . p. 155 (&poca) ade mo cellemen égional e désa oi poli ique, éco- nomique, social e in elec uellen. nals pe du a h al emps d'apogeu de la cul u a ca olíngia, ecollin l'he kn- cia de les g ans c bniques an e io s, amb la subs i ució del concep e de na - ació i explicació his b ica de senzilles i b eus explicacions dels e s més no ables de En eali a , aques a inde inició dels objec ius i les ina- li a s his o iog h iques ja apa eixia assenyalada abans pe Se i25. Al món ca olingi, la isió dels e s con empo anis es a des d'una pe s- pec i a que, his b icamen , limi a d'una mane a conside able les expec a i- es d'una his b ia e semblan . (La idea no posseeix alidesa si els e s e- la a s no són opinables, sinó, pe exemple, ca hs o es o e s me eo olbgics d'in e ks: als annals eials, l'any 803, es pa la d'un e a kmol ccci ca pala- ium)), i al 829, d'un al e a Aquisg an; al 808, ((hiemps mollissima hac pes- ilens ui )); al 801,811,820 i 828, d'eclipsis de sol i de lluna; al 821, de plu- ges i d'inundacions ; al 824, ccae e in empes a em subi a mu a ione con e so, ingens agmen um ex glacie simul cum g andine decidisse na- a u , cuius longi ud0 quindecim, la i ud0 sep em, c assi udo duos pedes habuisse dici u w, i al 827, cc e ibilis noc u nae co usca ione in ac e)). L'es- il és sob i i manca de possibles in e p e acions.) Pe b, en conjun , la endbncia cap al subjec i isme po queda palesa si conc e em alguns e s ca ac e ís ics d'aques a o ma de ixació his b ica, els annals: p ime amen , la concisió, que exclou o a mena d'in e ks li e a i; no hi ha lloc pe a la c ea i i a i el plae mínimamen es k ic; la se a de icien quali a li e h ia és p o a d'un a annh cul u al que deixa en si uació com- p omesa la iabili a his b ica i el ecu s a qualse ol sub ilesa a l'anhlisi de les dades. El segon e és la con empo ane'i a ; e e ida la no ícia a uns e s an ecen men oco egu s, sembla pe illosa la se a dis o sió, especialmen en ac a -se de quelcom gene almen conegu . Malg a aixb, obem e idkn- cies que el zel de l'esc ip o annalis a podia a iba a silencia aspec es poc sa is ac o is. En e ce lloc, cal assenyala una ca ac e ís ica impo an dels annals ca olingis: l'anonima , la impe sonali a de l'au o que, en eo ia, hau ia de si ua l'ob a al ma ge de pa idismes. A la se a kpoca inicial, e en els e s, no les se es in e p e acions, el que me eixe ia se consigna pe es- c i i pe a la his b ia; no e en, doncs, ú ils pe in odui -hi pa icula i zacions en la in e p e ació de les dades his b iques. Pe b els elemen s subjec ius en la consignació dels e s, ac e gens a e- la als inicis de l'annalis ica ca olíngia, comenqa a apa kixe especialmen 24 T ac en els annals ca olingis, especialmen MONOD, J., E udes c i iques su les sou - ces de l'his oi e ca olingienne, Pa is, 1898, pp. 69 SS.; MOLINIER, A., Les sou ces de l'His oi e de F ance, Pa is, 1901, pp. 21 1 SS; Ghéllinck, op. ci . pp. 156 SS; Ebe , op. ci . pp. 111-112. 25 Ad Aen I 373. Ad e im la ansmu ació en la concepció d'annal que ecull Se i i el p opi del s. VIII i IX: a a es con onen la e minologia dels annals amb la eo ia d'his b ia se- gons Se i. desp és de la ic o ia anca sob e el cabdill bh a Ta~sil~~. En aques mo- men s'inicia un can i d'o ien ació en la consignació dels e s his b ics; so - geix el di igisme, quan els de en ado s del pode descob eixen els bene icis de p omou e i man eni cu osamen una mena d'his b ia o icial. Els annals es an més ex ensos; els esde enimen s dignes de se -hi in- closos no són el p oduc e d'una seleccid emh ica, en unció del seu alo his b ic, sinó que el e i ablemen impo an esde é el ac amen que els e s eben pe pa de l'annalis a. És com si es olguessin con e i en un i- pus d'his b ia del seu emps, pe b amb el sugge en ma is de se p hc icamen dia is o icials. Pe mi ja d'ells, els homes eb an la no icia de les coses i la in e p e ació que en aci el pode . I aixb és did especialmen quan es e- e eix a esde enimen s no a o ables que o bé poden se , senzillamen , omesos o, com a mínim, i oli za s. (La des e a del 778 a Hisphnia és un eloqüen issim es imoni del ell a de la de o mació his b ica.) Es bb ia, pe exemple, la dis inció gens sub il en e <<bons, i <<dolen s>> que els annals d'Eginha d p esen en en aques s es imonis: any 797, <<p op- e con undendam pe idiae gen is con umaciam Saxonia n as a u us in aui (on es palesa que les h zies ca olíngies no són dolen es); any 825, <<Wihoma cus, qui pe idia sua e o am B i anniam con u baue a , e obs ina ione s ul issima ad memo a am expedi ionem i110 aciendam impe a o is animum p ouocaue a ... >> (on es demos a que les h zies dels al es si que són dolen es, p bpies de gen pb ida i absu damen obs inada); any 827, <<Aizonis insidiis e eo um qui ad eum de ece an callidi a i ac au- den is machina ionibus ... >> (on es de ineixen amb e mes c i ics les accions d'es a bgia dels enemics), e c. Els e s de Ba celona al 801 segons l'annalis ica Els es imonis que ens han a iba pe pa anca sob e aques es dades a l'ac ual Ca alunya els hem de conside a , en o momen , com a mínim in- e essa s, si no endenciosos i, ins i o , alsos. En aques a pa del eball, old ia cenyi -me a discu i sob e la idonei a dels ex os ca olingis; d'aqui, la discussió po esde eni absolu amen escla ido a, quan a la co ecció in- e p e a i a dels e s, és a di , quan a la jus ícia de la alo ació que dels e s a una de les pa s implicades, ja que, si bC l'apa ició d'annals o icials po se en esa com l'inici d'un cla en o imen ins i ucional, és e iden que l'a any panegi ís ic i encomihs ic d'aques s annds és compa i pe al es es imo- nis de l'bpoca. Re e in -nos ja als e s de la p esa de Ba celona pels ex2 ci s 26 COLL I ALENTORN, J., << La his o iog a ia a Ca alunya en el pe íode p imi iu,, Es udis omanies iiI, 1951-2, p. 114; Monod, op. ci . p. 105.