cen co ec os, pues subsanan algunas de
SEBAST~N
F.
XAM MALLO
ASENSIO
las malas lec u as de Ga in y Puccioni.
La
Ciudad omana de Ca hago
Po 10 que espec a al apa a o de uen es,
No a:
la
documen acwn
pese a que el p opio Ca dini ad ie e que
a queológica
el suyo no es un comen a io linguís ico,
si se echa en al a alguna mención mis de
Mú cia, Sec e a iado de
las posibles coincidencias léxicas en e
Publicaciones de la Uni e sidad de
Co olle
y algunos ex os de Plau o.
Mu cia, 1989,
200
pp.
Como se comp ende á ácilmen e, es as
obse aciones son an s610 conc e os Ca agena,
Ca hago No a,
és un e-
apun es que no pueden ni deben pa a ball a o una de dedicació d'es udiosos
nada minimiza el abajo de Ca dini. del món an ic, des dels eballs d'Asen-
Con es a, quizá, excesi amen e la ga sio de Mo ales i més a d del com e de
no a de lec u a hemos que ido ambién Lumia es al inal del segle
x ~n,
o pas-
noso os disecciona el discu so de Ca - san pe la dedicaci6 d'An onio Bel án
dini, mos a odo el complejo en a- du an gai ebé els Úl ims cinquan a
mado de un ensayo que p e ende se mu- anys, l'in en a i de C. Belda i els e-
cho más que un simple comen a io balls de Michael Koch a l'epig a ia de la
c i ico. En e ec o, en
Mosaici. I1 me-
zona, o con ibucions impo an s com
micos dell'Albe i
Ca dini ha sabido po- les d'A. González pe a l'kpoca a dana.
ne las bases de una nue a me odologia S. Ramallo en el momen ac ual dóna
que a pa i de aho a debe á se un pun o una no a emb anzida a aques s es udis
de e e encia obligada pa a odos 10s es- als quals ha col.labo a en una ja lla ga
udiosos de la ob a la ina de Albe i. dedicació d'un decenni. La sk ie
La
ciu-
En el p ólogo gene al a 10s
In e coe-
dad
omana de Ca hago No a: uen es
nalium Lib i
Albe i decla a que ha ini-
y
ma e iales pa a su es udio,
p e is a en
ciado la ecopilacidn de sus
In e cenales
qua e olums, de la qual aques és el se-
en pequeños lib i os ccquo
...
commodius gon, és una bona mos a de la dedicació
possen pe legh2. Aho a Ca dini a su i capaci a d'ag upació d'es o ~os que de-
ez p esen a en un alibellus,, de menos mos a l'au o del eball que ens ocupa,
de cien páginas dos de las
In e cenales
qui la di igeix amb un i me que a més
albe ianas. Sin duda ell0 penni i á lee enlla de l'habi ual en la se a cele i a i el
con más acilidad unas ob as que s610 un seu ni ell. S. Ramallo es a essb en
siglo después de su edescub imien o el p ime capí ol de la his o iog a ia
empiezan a se juzgadas y ap eciadas en a queolbgica de Ca agena o ecollin
su jus a medida. S610 nos cabe espe a en o ma adien els eballs an e io s so-
que la labo de Ca dini enga la con i- b e el ema i des acan -hi les apo acions;
nuidad deseada. ambé
hi
a esmen dels noms il.lus es
i
benemk i s que s6n les i es del camí de
Alejand o Co oleu
la mol ica his b ia local de Ca agena.
El segon capí ol oca un ema impo -
an : el de la opog a ia an iga de
Ca -
En
MANCINI,
G.
(Ope a inedi a
...,
ci ,
hago No a,
que és en ocada en un ni-
p.
12'2).
El ex o co nple o de se inicia
ell
de
p og essi a
des
asi: nCepi nos as in e coenales edige e in
ma c geog a ic que abas a el eni o i im-
pa os libellos, quo in e coenas e pocula
n~edia . No Passa de o a mane a en
co nmodius possen pe legix.
aques capí ol d'assenyala les línies
d'es udi que han de esold e el conjun
de p oblemes que enca a es en sob e el
ema. El e ce capí ol és el dedica p e-
cisamen al ac amen d'aques s emes
u banís ics que han de de ini la ciu a
omana. So a el i ol d'ccesquema his 6-
ico,, en oca aques di ícil ema, que en-
ce a e isan el que es coneix de la ciu-
a p e- omana i ambé de la ciu a
púnica, insis in especialmen en el ema
de les kees sag ades i en el dels pa i-
men s, en l'es udi dels quals cal des aca
la compe bncia de l'au o . La ciu a o-
mana ac a els momen s inicials de l'o-
cupaci6
i
o a l'bpoca epublicana amb
una a enci6 especial a les quals es com-
binen amb agili a les epig h iques. El
capí ol
IV
a enca el seu es udi de
l'B
poca &Augus en enda an so a l'epíg a :
<cel desa ollo u banís ico~. Hi ha el
plan ejamen del pa ona com a elemen
impo an del desen olupamen u bh, on
des aca el pape d'Ag ippa. La elaci6
amb l'en om no es deixada de banda
i
s'in-
sis eix sob e la xa xa ih ia i les comuni-
cacions mm' imes pe de eni -se, pe i, a
ac a l'u banisme i l'a qui ec u a de
Ca hago No a,
amb un ecull de les no-
icies disponibles i especialmen del
o-
um,
un dels pun s o s del llib e; e mes,
emples i edi icis d'espec acle no s6n dei-
xa s de banda. L'a qui ec u a domes ica
hi és ac ada, com ambé les ob es
de cla egue am; el conjun de les dades
és ca og a ia en un pla, en e les pagines
96
i
97,
que no es po deixa d'emp a en
el u u .
Cal
des aca el ecu s con inu de
l'au o , pe a les se es in e p e acions, a
pa ablels, o ci an i emp an els eballs
més ecen s i di e sos pe es abli la
se a posici6 sob e cada e a queolbgic i
u banís ic, la qual cosa a explíci amen
ú il i homologable el eball que ens
ocupa, que po alleuge i -se lluny d'una
e udici6 local o localis a, amb les mo-
nog a ies sob e u banisme de ciu a s mi-
llo plan ejades. Un es udi de les nec b-
polis de
Ca hago No a
comple a
aques a isi6 de la ciu a , pe a la qual
cosa a una e isi6 de inguda de la opo-
g a ia, de la ipologia i dels ma e ials
p esen s a les ombes. Una ela i amen
bona i comple a essenya de les oballes
del e i o i immedia anquen l'es udi,
jun amen amb un elenc de les oballes
a danes, en especial de les ob es de o -
i icaci6 amb ma e ials bizan ins. Qua e
pagines inals in en en una sín esi alo-
a i a que e é els g ans e s de l'e olu-
ci6 de
Ca hago No a
a pa i dels seus
an eceden s i lligada als seus con o ns
pe al de se i de iínies di ec o es d'una
u u a ece ca. Una sb ie de quad es
comple en l'es udi i ab acen les llis es
de magis a s i no ables documen a s a la
ciu a , la de e isse s documen a s en e-
a sigilla a a e ina, i hlica i sudg8l.lica.
Un quad e compa a iu d'am i ea es, a
més d'un in en a i dels jacimen s de l'en-
om. Una comple a bibliog a ia ma ca
amb l'índex la i del eball.
El llib e de Ramallo és, a ho es d'a a,
el pun de e e bncia indispensable sob e
Ca hago No a,
ben plan eja i docu-
men a , i acu adamen -malg a els ine-
i ables pe i s p oblemes- p esen a .
Només ens a e i íem a e unes pe i es
obse acions: po se hau ia d'ha e -se
p e is una il.lus aci6 mes comple a, ca
no semp e disposa dels elemen s de e-
e encia local que u ili za Ramallo: aixa
es po es end e ambé a la ca og a ia,
que ajuda ia a en end e millo ce s as-
pec es si hagués es a pe a alguns pun s,
com és el cas de les nec bpolis, ep o-
dui'da o més explici ada en el ac amen
de l'u banisme. Aixb no en e boleix el
alo del eball
ni
la se a u ili a i es-
pon, de egades, a limi acions ins i o
edi o ials, pe a quan es é a les mans un
llib e de l'al~ada del que ens ocupa i que
plan eja emes de an g an in e bs hom
old ia que os gai ebé exhaus iu, més
enllh de les in encions de l'au o . Es ja,
des d'a a, un pun de e e kncia i de e-
lexió indispensable i que ha de po a
una eno aci6 en el ac amen de les
més an igues undacions omanes, en es-
pecial &Empú ies, a la qual
hi
ha con i-
nues al.lusions, i que p esen a uns pa-
al.lelismes amb Ca agena -en
especial pe als Úl ims momen s de la e-
pública i l'inici del p incipa -, que han
de se posa s en elleu i que an des dels
elemen s de cul u a ma e ial ins
al
de-
sen olupamen ins i ucional de la ida
u bana. To aixb a que de nou haguem
d'insis i que el p o esso Ramal10 i la
Uni e si a de Mú cia es an acomplin
una asca indispensable i igo osa.
M.
Maye
V. VALCARCEL
Sanc i B aulionis, episcopi
Caesa augus ani, epis ula um
Conco dan ia e Zndex Fo ma um
a e go o dina a um.
A
Veleia. Anejos, Se ies Maio ,
7
Se icio Edi o ial de la
Uni e sidad del País Vasco,
Vi b ia, 1991.
x
+
372
pp.
+
1
p.
co igenda in Conco dan ia
Des de a mol s anys, els es udis i e-
balls dedica s al inal de i'an igui a clas-
sica i l'al a eda mi jana a Espanya han
es a p i ilegia s. A ells s'han dedica
des aca s especialis es espanyols i es-
ange s (d'en e ells, des aquem només
a a Manuel Díaz y Díaz, Ca men Codo-
ñe y Jacques Fon aine) i, ac ualmen ,
mol s d'al es segueixen les pe jades
d'aquells que an p es igia aques camí.
En e ells, i d'una mane a des acada pe
la se a igo osa asca d'edi o c í ic (pe
exemple, a
La
c Vi a Dominici Siliensisw
de G imaldo. Es udio, edición c í ica
y
aducción,
Log oño, 1982), i'au o de
les conco dances que a a ecensionem,
Vi alino Valcá cel, ca ed il ic de ilolo-
gia lla ina a la Uni e si a del País Basc
/
EHU, a Vi b ia. El p o esso Valcá cel
ens o e eix un magní ic i se iós ins u-
men de eball, p oduc e de l'es udi d'un
pe íode clau de la his b ia &Espanya (el
isigb ic), cen a en un au o ambé clau
d'aques momen (san B auli, bisbe de
Sa agossa, impo an pe les múl iples
elacions cul u als i polí iques que a
p o agoni za ) i enin com a i a el co-
neixemen de la se a ob a més impo -
an , an des d'un pun de is a ilolbgic
com his b ic: pa lem de les conco dan-
ces de l'epis ola i de san B auli.
El eball, a més, és especialmen
opo ú pe quk comple a en un doble sen-
i la cccol.lecci6>> de conco dances que
Espanya es a p oduin en aques s da e s
anys. Pe una banda,
s ic o sensu,
s'a e-
geix a un a any mol no able dels ilb-
legs d'aques país pe o e i
ins umen a
philologica
de p ime a magni ud a la co-
muni a cien í ica in e nacional. No exa-
ge em: eco dem només la conco dan~a
de F on i de Jena o Cos as, p o esso a la
UNED de Mad id, o la d'Ho aci, de Ja-
ie Iso, p o esso a la Uni e si a de Sa-
agossa, publicades ambdues a la
col.lecci6 Al a-Omega de la Geo g
Olms. En aques sen i , el eball de
V. Valcá cel es& a i'al~ada de l'al llis 6
ma ca pels seus p edecesso s. Pe al a
banda, la conco dan~a comple a el pa-
no ama ccins umen ab del pe íode i-
sigb ic p o agoni za pe Isido de
Se illa i B auli de Sa agossa. L'any
1990, Ja ie Iso
e alii
publica en unes
conco dances de les
e imologiae
del
bisbe se illa (en quk ambé
hi
col.labo 8
B auli -les e imologies, no les conco -
dances!-) i a a, Vi alino Valcá cel ens
n'o e eix unes al es de l'epis ola i del
sa agossa (epis ola i en el qual, cal e-
co da -ho, ambé hi é Isido el seu p o-
agonisme: ecull les ca es en iades pe