Recensions

cen co ec os, pues subsanan algunas de SEBAST~N F. XAM MALLO ASENSIO las malas lec u as de Ga in y Puccioni. La Ciudad omana de Ca hago Po 10 que espec a al apa a o de uen es, No a: la documen acwn pese a que el p opio Ca dini ad ie e que a queológica el suyo no es un comen a io linguís ico, si se echa en al a alguna mención mis de Mú cia, Sec e a iado de las posibles coincidencias léxicas en e Publicaciones de la Uni e sidad de Co olle y algunos ex os de Plau o. Mu cia, 1989, 200 pp. Como se comp ende á ácilmen e, es as obse aciones son an s610 conc e os Ca agena, Ca hago No a, és un e- apun es que no pueden ni deben pa a ball a o una de dedicació d'es udiosos nada minimiza el abajo de Ca dini. del món an ic, des dels eballs d'Asen- Con es a, quizá, excesi amen e la ga sio de Mo ales i més a d del com e de no a de lec u a hemos que ido ambién Lumia es al inal del segle x ~n, o pas- noso os disecciona el discu so de Ca - san pe la dedicaci6 d'An onio Bel án dini, mos a odo el complejo en a- du an gai ebé els Úl ims cinquan a mado de un ensayo que p e ende se mu- anys, l'in en a i de C. Belda i els e- cho más que un simple comen a io balls de Michael Koch a l'epig a ia de la c i ico. En e ec o, en Mosaici. I1 me- zona, o con ibucions impo an s com micos dell'Albe i Ca dini ha sabido po- les d'A. González pe a l'kpoca a dana. ne las bases de una nue a me odologia S. Ramallo en el momen ac ual dóna que a pa i de aho a debe á se un pun o una no a emb anzida a aques s es udis de e e encia obligada pa a odos 10s es- als quals ha col.labo a en una ja lla ga udiosos de la ob a la ina de Albe i. dedicació d'un decenni. La sk ie La ciu- En el p ólogo gene al a 10s In e coe- dad omana de Ca hago No a: uen es nalium Lib i Albe i decla a que ha ini- y ma e iales pa a su es udio, p e is a en ciado la ecopilacidn de sus In e cenales qua e olums, de la qual aques és el se- en pequeños lib i os ccquo ... commodius gon, és una bona mos a de la dedicació possen pe legh2. Aho a Ca dini a su i capaci a d'ag upació d'es o ~os que de- ez p esen a en un alibellus,, de menos mos a l'au o del eball que ens ocupa, de cien páginas dos de las In e cenales qui la di igeix amb un i me que a més albe ianas. Sin duda ell0 penni i á lee enlla de l'habi ual en la se a cele i a i el con más acilidad unas ob as que s610 un seu ni ell. S. Ramallo es a essb en siglo después de su edescub imien o el p ime capí ol de la his o iog a ia empiezan a se juzgadas y ap eciadas en a queolbgica de Ca agena o ecollin su jus a medida. S610 nos cabe espe a en o ma adien els eballs an e io s so- que la labo de Ca dini enga la con i- b e el ema i des acan -hi les apo acions; nuidad deseada. ambé hi a esmen dels noms il.lus es i benemk i s que s6n les i es del camí de Alejand o Co oleu la mol ica his b ia local de Ca agena. El segon capí ol oca un ema impo - an : el de la opog a ia an iga de Ca - En MANCINI, G. (Ope a inedi a ..., ci , hago No a, que és en ocada en un ni- p. 12'2). El ex o co nple o de se inicia ell de p og essi a des asi: nCepi nos as in e coenales edige e in ma c geog a ic que abas a el eni o i im- pa os libellos, quo in e coenas e pocula n~edia . No Passa de o a mane a en co nmodius possen pe legix. aques capí ol d'assenyala les línies d'es udi que han de esold e el conjun de p oblemes que enca a es en sob e el ema. El e ce capí ol és el dedica p e- cisamen al ac amen d'aques s emes u banís ics que han de de ini la ciu a omana. So a el i ol d'ccesquema his 6- ico,, en oca aques di ícil ema, que en- ce a e isan el que es coneix de la ciu- a p e- omana i ambé de la ciu a púnica, insis in especialmen en el ema de les kees sag ades i en el dels pa i- men s, en l'es udi dels quals cal des aca la compe bncia de l'au o . La ciu a o- mana ac a els momen s inicials de l'o- cupaci6 i o a l'bpoca epublicana amb una a enci6 especial a les quals es com- binen amb agili a les epig h iques. El capí ol IV a enca el seu es udi de l'B poca &Augus en enda an so a l'epíg a : <cel desa ollo u banís ico~. Hi ha el plan ejamen del pa ona com a elemen impo an del desen olupamen u bh, on des aca el pape d'Ag ippa. La elaci6 amb l'en om no es deixada de banda i s'in- sis eix sob e la xa xa ih ia i les comuni- cacions mm' imes pe de eni -se, pe i, a ac a l'u banisme i l'a qui ec u a de Ca hago No a, amb un ecull de les no- icies disponibles i especialmen del o- um, un dels pun s o s del llib e; e mes, emples i edi icis d'espec acle no s6n dei- xa s de banda. L'a qui ec u a domes ica hi és ac ada, com ambé les ob es de cla egue am; el conjun de les dades és ca og a ia en un pla, en e les pagines 96 i 97, que no es po deixa d'emp a en el u u . Cal des aca el ecu s con inu de l'au o , pe a les se es in e p e acions, a pa ablels, o ci an i emp an els eballs més ecen s i di e sos pe es abli la se a posici6 sob e cada e a queolbgic i u banís ic, la qual cosa a explíci amen ú il i homologable el eball que ens ocupa, que po alleuge i -se lluny d'una e udici6 local o localis a, amb les mo- nog a ies sob e u banisme de ciu a s mi- llo plan ejades. Un es udi de les nec b- polis de Ca hago No a comple a aques a isi6 de la ciu a , pe a la qual cosa a una e isi6 de inguda de la opo- g a ia, de la ipologia i dels ma e ials p esen s a les ombes. Una ela i amen bona i comple a essenya de les oballes del e i o i immedia anquen l'es udi, jun amen amb un elenc de les oballes a danes, en especial de les ob es de o - i icaci6 amb ma e ials bizan ins. Qua e pagines inals in en en una sín esi alo- a i a que e é els g ans e s de l'e olu- ci6 de Ca hago No a a pa i dels seus an eceden s i lligada als seus con o ns pe al de se i de iínies di ec o es d'una u u a ece ca. Una sb ie de quad es comple en l'es udi i ab acen les llis es de magis a s i no ables documen a s a la ciu a , la de e isse s documen a s en e- a sigilla a a e ina, i hlica i sudg8l.lica. Un quad e compa a iu d'am i ea es, a més d'un in en a i dels jacimen s de l'en- om. Una comple a bibliog a ia ma ca amb l'índex la i del eball. El llib e de Ramallo és, a ho es d'a a, el pun de e e bncia indispensable sob e Ca hago No a, ben plan eja i docu- men a , i acu adamen -malg a els ine- i ables pe i s p oblemes- p esen a . Només ens a e i íem a e unes pe i es obse acions: po se hau ia d'ha e -se p e is una il.lus aci6 mes comple a, ca no semp e disposa dels elemen s de e- e encia local que u ili za Ramallo: aixa es po es end e ambé a la ca og a ia, que ajuda ia a en end e millo ce s as- pec es si hagués es a pe a alguns pun s, com és el cas de les nec bpolis, ep o- dui'da o més explici ada en el ac amen de l'u banisme. Aixb no en e boleix el alo del eball ni la se a u ili a i es- pon, de egades, a limi acions ins i o edi o ials, pe a quan es é a les mans un llib e de l'al~ada del que ens ocupa i que plan eja emes de an g an in e bs hom old ia que os gai ebé exhaus iu, més enllh de les in encions de l'au o . Es ja, des d'a a, un pun de e e kncia i de e- lexió indispensable i que ha de po a una eno aci6 en el ac amen de les més an igues undacions omanes, en es- pecial &Empú ies, a la qual hi ha con i- nues al.lusions, i que p esen a uns pa- al.lelismes amb Ca agena -en especial pe als Úl ims momen s de la e- pública i l'inici del p incipa -, que han de se posa s en elleu i que an des dels elemen s de cul u a ma e ial ins al de- sen olupamen ins i ucional de la ida u bana. To aixb a que de nou haguem d'insis i que el p o esso Ramal10 i la Uni e si a de Mú cia es an acomplin una asca indispensable i igo osa. M. Maye V. VALCARCEL Sanc i B aulionis, episcopi Caesa augus ani, epis ula um Conco dan ia e Zndex Fo ma um a e go o dina a um. A Veleia. Anejos, Se ies Maio , 7 Se icio Edi o ial de la Uni e sidad del País Vasco, Vi b ia, 1991. x + 372 pp. + 1 p. co igenda in Conco dan ia Des de a mol s anys, els es udis i e- balls dedica s al inal de i'an igui a clas- sica i l'al a eda mi jana a Espanya han es a p i ilegia s. A ells s'han dedica des aca s especialis es espanyols i es- ange s (d'en e ells, des aquem només a a Manuel Díaz y Díaz, Ca men Codo- ñe y Jacques Fon aine) i, ac ualmen , mol s d'al es segueixen les pe jades d'aquells que an p es igia aques camí. En e ells, i d'una mane a des acada pe la se a igo osa asca d'edi o c í ic (pe exemple, a La c Vi a Dominici Siliensisw de G imaldo. Es udio, edición c í ica y aducción, Log oño, 1982), i'au o de les conco dances que a a ecensionem, Vi alino Valcá cel, ca ed il ic de ilolo- gia lla ina a la Uni e si a del País Basc / EHU, a Vi b ia. El p o esso Valcá cel ens o e eix un magní ic i se iós ins u- men de eball, p oduc e de l'es udi d'un pe íode clau de la his b ia &Espanya (el isigb ic), cen a en un au o ambé clau d'aques momen (san B auli, bisbe de Sa agossa, impo an pe les múl iples elacions cul u als i polí iques que a p o agoni za ) i enin com a i a el co- neixemen de la se a ob a més impo - an , an des d'un pun de is a ilolbgic com his b ic: pa lem de les conco dan- ces de l'epis ola i de san B auli. El eball, a més, és especialmen opo ú pe quk comple a en un doble sen- i la cccol.lecci6>> de conco dances que Espanya es a p oduin en aques s da e s anys. Pe una banda, s ic o sensu, s'a e- geix a un a any mol no able dels ilb- legs d'aques país pe o e i ins umen a philologica de p ime a magni ud a la co- muni a cien í ica in e nacional. No exa- ge em: eco dem només la conco dan~a de F on i de Jena o Cos as, p o esso a la UNED de Mad id, o la d'Ho aci, de Ja- ie Iso, p o esso a la Uni e si a de Sa- agossa, publicades ambdues a la col.lecci6 Al a-Omega de la Geo g Olms. En aques sen i , el eball de V. Valcá cel es& a i'al~ada de l'al llis 6 ma ca pels seus p edecesso s. Pe al a banda, la conco dan~a comple a el pa- no ama ccins umen ab del pe íode i- sigb ic p o agoni za pe Isido de Se illa i B auli de Sa agossa. L'any 1990, Ja ie Iso e alii publica en unes conco dances de les e imologiae del bisbe se illa (en quk ambé hi col.labo 8 B auli -les e imologies, no les conco - dances!-) i a a, Vi alino Valcá cel ens n'o e eix unes al es de l'epis ola i del sa agossa (epis ola i en el qual, cal e- co da -ho, ambé hi é Isido el seu p o- agonisme: ecull les ca es en iades pe