b e l'exis bncia del mbn en in odui -hi blemen exempla . En aques s aspec es i,
la idea d'ai e com a cons i u iu de o a la sob e o , en la concepció gene al de
eali a , o oposan -se a la p opos a dels l'ob a, l'au o e ela un p o und a ela-
nomb osos elemen s i a la esi dlAn?igo- men en l'escola alemanya i en la se a
as sob e el VO~S, enca a que en mol s me odologia in es igado a, sense deixa
de alls segueix Empkdocles, Anaxigo- es en suspens.
as i Anaxímenes. Finalmen , cal a egi , amb o a jus i-
Dembc i és anali za i in e p e a en cia, que aques a esi jun amen amb la
el capí ol desk. La in eg ació de la ísica mane a com ha es a elabo ada ea ima,
i l'b ica en la cikncia de l'inima es ona- una egada més, les no es línies de e-
men a en la eo ia de Dembc i , segons ball que la in es igació humanís ica del
la qual es dóna unió en e la mo al i la inal del segle
xx
es a aplican als seus
ísica, de mane a que les molbs ies que assolimen s. D'aques a mane a es alo a
causa el cos i la incul u a que é l'iinima l'objec i i a del concep e ansmbs amb
po en a les ma eixes conseqükncies. el supo d'un ex objec iu, enca a que
El da e capí ol p;esen a les conclu- sigui en de imen de la sub ilesa i de les
sions i una sín esi. Es a di , el pensa- excel4kncies a qui: ens enien acos uma s
men dels p e-soc a ics ep esen a una els ilblegs i ilbso s al lla g d'aques se-
uni a en e
@8ay
i
Vux i:
els & oms són gle. Aques llib e ep esen a, sens dub e,
la @8oy, els &oms cons i ueixen la la isió més mode na, més analí ica i
Vux i.
A aques a uni a , li co espon la més cla a din e de l'ex ensa singladu a
elació de l'on ologia i la eo ia del co- li e k ia que ha p odui' , al lla g de se-
neixemen , elació ja comp esa, enca a gles, el pensamen ilosb ic p e-soc a ic.
que ocul a, en el c núme o,, pi agb ic
i
en
el hoyog d'He icli , i e elada pos e-
Pe e Villalba
i
Va neda
io men pe Pla ó i A is b il. A is b il
sin e i za o aques mo imen ilosb ic
en esc iu e que
l'dnima és, d'alguna
mane a, o s els ésse s, ja que els ésse s
són an pe cep ibles com de
aó.
JOAN
ALBERICH
i Mon se a Ros
El capí ol do zk comp kn un esum de
(amb la col-labo ació
de
o a la esi en alemany.
Joan MORERA)
El p o eso Sijako ic o e eix, a con-
L,
~ans, ipci~ dels
noms
p opis
inuació, una llis a de les on s i dels
ins umen a philologica
que ha u ili -
g ecs i lla ins
za , ecull la bibliog a ia secunda ia Ba celona, Enciclopbdia Ca alana
més selec a i elabo a els índexs de (Biblio eca Uni e si ia 13),
llocs, noms, coses i e mes iloso ics 1993,274 p.
més impo an s.
Des d'una pe spec i a o mal, aques a La e u a que la ilologia clhssica, en
ob a
My hos, Physis, Psyche
cons i ueix la se a essan ca alana, enia d'una ma-
un model de pe ecció, en an que nual que ixés les no mes de ansc ipció
e ela una exquisida pulc i ud en la p e- dels noms p opis g ecs i lla ins a la nos-
sen ació de les ci acions en g ec, segui- a llengua es eu d'a a enda an suple a
des d'una acu ada aducció, i u ili za pe aques llib e, de l'elabo ació del qual,
a ian s g h iques amb o el igo i len a pacien i conscienciosa, eníem, de
cons ancia, que en an una edició e i a- eia emps, no ícia. La asca, du a a e me
sob e un ma e ial especialmen abundós
-més de qua e mil e mes g ecs i lla-
ins, p incipalmen noms p opis, pe b
ambé un nomb e conside able de noms
comuns de con ingu cul u al-, é com a
esul a una no ma i a eb ico-p hc ica i
alho a un copiós lbxic de consul a.
El llib e, in odui' pe una b eu p e-
sen ació de mes e Miquel
dol^
(<<Al
llinda ,,, p. 13-15), que és alho a un e-
sum succin dels aspec es his b ics del
p oblema, comp bn cinc capí ols, no nu-
me a s, de con ingu eb ico-p hc ic i un
iple apa a d'índexs.
El p ime capí ol, <<T ansli e ació i
ansc ipció,, (p. 17-59), comenGa ixan
la dis inció en e aques s dos concep es:
men e que la ansli e ació é com a i-
nali a ep odui els e s onb ics de l'al-
abe g ec mi jan~an els signes de
l'al abe lla í, la ansc ipció consis eix
en l'adap ació dels noms an ics a la nos-
a llengua d'aco d amb unes no mes,
en g an pa coinciden s amb les que de-
e minen les ans o macions his b i-
ques dels onemes i dels noms en e les
llengues clhssiques i la nos a, ben es u-
diades pe la g ama ica his b ica. Men-
e que la ansli e ació, en la majo ia de
les llengues omhniques, com el ca al&,
queda limi ada a uns usos ben especials
-mo s a s, no inco po a s al llen-
gua ge habi ual, ci acions de pa aules en
con ex s, pe exemple, lingiiís ics, a en-
ció a un públic lec o no amilia i za
amb l'al abe g ec-, la ansc ipció és el
p ocedimen habi ual d'adap ació, ja des
dels humanis es dels segles
XN
i
x ,
pe
bé que l'es o ~ de sis ema i zació inicia
una e apa decisi a amb la c eació de la
Fundació Be na Me ge (1923). Ca les
Riba ou especialmen ac iu en aques
camp, i els au o s an, amb aó, esmen
de l'índex de noms con ingu en el da-
e olum de les Vides Pa al.leles de
Plu a c: la majo pa del ma e ial con-
ingu cons i ueix un co pus de ini iu en
ell ma eix o com a pa ame e pe a
l'aplicació de no mes.
Un iple quad e sinbp ic (p. 21) e-
sum els esul a s de l'aplicació de la
doc ina pe a la ansli e ació i la ans-
c ipció, al com se h explicada en les ph-
gines següen s. Les egles de ansli e a-
ció (p. 22s.) han es a o mulades enin
en comp e alho a l'equi albncia onolb-
gica con encional i els signes usualmen
disponibles pe ep esen a lle es i sig-
nes diac í ics.
Ex.
g .: Hslios, Epei os,
Kán ha os, hyd ía.
La ansc ipció ca alana de noms
g ecs és, en la majo ia de casos, se-
cundkia a a és de la ansc ipció del
g ec al lla í, gene almen a pa i de
l'acusa iu, a ol es des del nomina iu
singula . En un nomb e limi a de casos,
en qui: el nom g ec no és ansc i al
lla í, ans adu'i , les solucions són di e -
ses: és més eqüen G bcia, del 11. G ae-
cia, que no pas HbLlada, de 'Ehh65, pe
bé que exis eixi un 11. Hellas; a ol es
s'imposa la aducció, com en IIo og
Labo Fa iga, nohaeia- epública; al es
sol ia -se la o ma lla ina (X~QL~ G a-
ia G hcia). <<Pe suasiÓ pe lIe~06
e i a l'homonímia amb <<Pi on
<
H 06. Som, en can i, pa ida is de
gene ali za pe a o s els casos la ans-
c ipció simposi pe a pnoa~o sympo-
sium, pe al com eme a una ins i ució
ipicamen hel.lbnica, amb la se a unció
his b ica i an opolbgica.
Segueixen les no mes gene als de
ansc ipció de ocals, di ongs, g ups
ocalics en posició hih ica, consonan s,
espe i asp e i g ups conson2n ics (p. 24-
55). El imb e ochlic es man é, lle a
d'uns pocs exemples d'i acisme
an ics: Agapi ('Ayanqzo~), Pa hcli
(lIa~axhqzo~), c . bo iga (hno hjxq),
pe gamí (IIe@yayq o5); i de la ans-
c i a onb icamen pe i, amb obli de la
g a ia lla ina, man inguda en al es llen-
gües ("AP Gos Abydus Abidos,
A aia~ Lysias Lísias). Els di ongs se-
gueixen llu e olució a a és de l'adap-
ació lla ina, que les llengües omhni-
ques poden conse a (AChis Aulis
Aulida, Ae uahíw Deucalion Deuca-
lió), modi ica lleuge amen ('Aya8q
Agaue Aga e, E6ayÓea~ Euago as
E hgo as) o e mono onga (Xípa~ea,
Chimae a Quime a, Qoi iog Phoebus
Febus, KIoh6xhe~~o~ Polycli us Poli-
cli ). Els hia s solen man eni -se, amb
les limi acions que imposen la mono -
ongació de di ongs, l~consonan i zació
del segon elemen de di ong en posició
in e ocaica (A a5 Aiax AianUAias)
i
l'ocasional con acció de ocals iguals:
'A6q áa 'A8q C A ena (p e e ible a
A enea <'A6q aia); c eiem, pe b, que
hom po deixa al e na les o mes Nau-
sícaa (Na o~xáa)lNBusica (Nauska).
Valia la pena el eball esme ga a es u-
dia la doble possibili a de solució del
g up -ela
>
-ea/-ia: els au o s ence en
a enin -se a la o ma lla ina: Ai eia5
AenFas Eneas, K 6ipe~a Cy he ea Ci-
e ea; Oáhe~a Thalia Talia, 'I p~yC e~a
Iphigenia I igenia. L'acció dels nos es
p o esso s d'ensenyamen mi jh i supe-
io ha gai ebé des e a la bh ba a i
mons uosa cco es íadaw a a o de la
co ec a O es ea (po se ó a accep a-
ble ambé O es ia); cald a es o ~a -se a
imposa I igenia, pe bé que la inco-
ec a (i analbgica) I igdnia comp a amb
el supo p es igiós de Riba. Pod em ob-
eni dels nos es col.legues gebg a s la
imposició de Filadel ia?
No cal di que el sis ema p esen a, a-
almen , alguns bui s d'escassa ampli-
ud. Així, els noms en
-EWS
i en --ei05
donen en ca al2 la ma eixa inal en -eu;
pe an , Alceu ansc iu el nom del
poe a lesbi 'Ahnaio~ i els de dos o es
he ois de eqübncia mig ada, anome-
na s 'Ahne s.
Les consonan s es ansc iuen, en ge-
ne al, pe llu s co esponen s ca alanes.
Són excepcions les oclusi es aspi ades,
man ingudes en o og a ies conse ado-
es com la ancesa, pe b simpli icades
en la nos a (II 6ia Py hia Pí ia,
TQO~~~YLOS T ophonius T o oni,
Xae~nhií~ Cha icles Cbicles; la IU pa-
la ali zada i pos e io men despala ali -
zada en 11. ulg. (AiyÚn ~oS Aegyp ius
egipci); la
5
Idzl, ansc i a
z
(K6S .no~
Cycicus Cízic); la Ijl, ansc i a
j
da an
de ocal mi jana i pos e io ('Iane~o$
Iape us Jhpe , Iulius Juli).
Es ben cla a la no ma i a a p opbsi
de la ansc ipció de l'espe i asp e,
semp e man ingu en posició inicial
('Hh~h60eo~ Heliodo us Heliodo ), li-
mi ada en in e io de mo quan hom ol
ema ca els elemen s d'un compos
(Panhel.ldnic, anhíd id. pe b cd ed a,
isagi). Pe a ce s noms lla ins d'o igen
no i hlic, els au o s es limi en a cons a a
l'al e nan~a de la ansc ipció amb h ini-
cial i sense (Had idAd ih, HanníbalIAn-
níbal); hom po a egi que l'al e nan~a
es dona a ja en lla í (Had ianuslAd ia-
nus, HanniballAnnibal); les nos es p e-
e bncies pe sonals es decan en pe les
o mes sense hac.
Els g ups consonhn ics es man enen.
Quan
a
les geminades, d'aco d amb els
sis emes onolbgic i o og 2 ic ca alans
s'eliminen els g ups oclusius (Bknxog
Bacchus Bacus, 'Ixnias Hippias Hi-
pias), pe b es man enen els sibilan s
(Tessdlia) i sonhn ics (Te ul.lid,
Psammd ic, Peloponnds, Cal.li oe). La
y ep esen an nasal ela (simple a-
ian onolbgica) es ansc iu pe n
(A6yxos Lyncus Lincos).
Són especialmen in e essan s els
pa hg a s dedica s a l'accen uacib: c en
ca ala so mesa a la p osbdia lla ina..
.
deph de la quan i a de l'úl ima
síblaba,,, bnica si és lla ga, si és b eu
h ona i amb aslla d'accen a la síl.laba
an e io . Hi ha excepcions com a a
Zocpia Sophia So ia i els seus de i a s,
els compos os en -1ogia i -g a ia, al es
com ha monia i an asia, l'accen dels
quals coincideix amb el del g ec bizan í.
Cald h, doncs, es imula la subs i ució
d'accen uacions bhba es enca a igen s
o esiduals pe les co ec es, pe pa
dels nos es col.legues his o iado s
(A is ides, Eu ia es, Ce amic), cien í ics
(A quimedes), ilbso s (He acli ).
A i-
ba em po se a imposa Ciclop, ~di~
i
Espa ac? La quali a de l'accen queda
so mesa a les egles in e nes del ca ali
(VenLisia, Pen lope; Pla ó, abid2). El
ma eix s'escau amb la dik esi, que mi
no ep odueix di ec amen la del g ec
(Bg~oqis B iseida, 'Axaia Acaia;
KeCouoa C eiisa, cPhe~oDs Fliiin ).
Els es capí ols següen s es an dedi-
ca s a l'aplicació de les no mes als di e-
en s ipus lexius. La p ime a declinació
(p. 59-82) p esen a alguns p oblemes
impo an s. No n'hi ha cap pel que a als
noms emenins en
-a,
que enen llu co -
espondkncia en lla i. Pe als en -q, els
au o s op en pe segui la ansc ipció
lla ina ('~ G~o~á~q ~nd omacha
And bmaca, 'A ixil A ica A ica, pe b
'Exá q Heca F Hkca e, Kuhh i q
CyllFnF Ciblene), o conse an la du-
plici a de o mes quan es dóna en lla í'
('A ahá zq A alan dA alan a A a-
1an eIA alan a). Pensem, pe b, que A o-
di a ('Aqqo iizq) és inamo ible i que la
nos a amília undado a Báexq con i-
nua i essen ca alani zada Ba ca. Un se-
gon pun , aques a egada con lic iu ins
a dona lloc a bibliog a ia i susci a al-
guna dispu a a e issada (quo um pa s
maxima ui) amb la pa icipació d'al-
guna pa um de la cul u a, ha es a ex-
cehlen men esol : es ac a dels mas-
culins en -üs, que s'han de ansc iu e en
-es pe ecomanació de la Secció Filolb-
gica de I'IEC, o i que s'adme en les
o mes en -as, p e e ides pe
J.
Co omi-
nes i úniques en la lla ga p ac ica de la
Fundació Be na Me ge. La g a ia -es
po ésse admesa pe als noms bíblics,
pe bé que la acil.laciÓ és an iga (Ju-
das/Judes), men e que pe als noms
g ecs i lla ins és p e e ible la o ma -as.
En e les aons al.legades pels au o s,
hom po des aca les següen s: en -as
-as p edomina el ca hc e lexemh ic so-
b e el mo emi ic; la -a oman en noms
pa imonials com a a
nannas
papa,
ioeias boi a; sob e o e i a el pensa-
men en alsos plu als (si adme em Pi a-
go es, pe qui? no c Dembs ensn?); i, en
conseqükncia, pe me dis ingi l'inno a-
do gene al ebi Peldpidas i els descen-
den s de Pklops, els Pelhpides.
Finalmen , l'adap ació duu ins a
l'eliminació de la
-s
en pa onímics (Ei-
cida, Pelida), dembnims (egine a, espa -
ia a) i noms d'o ici, mol s dels quals
han esde ingu pa imonials (a le a, ho-
pli a, poe a, sico an a).
Di e en men d'al es llengües, com
el cas elli, la ansc ipció dels noms de
la segona declinació al ca ali (p. 82-
122) no segueix una no ma Únic? i les
egles no són hcils d'es abli . Es pe
aixb que els au o s han di idi l'abun-
dan ma e ial en g ups homogenis. Un
nomb e ele a de noms, sob e o opb-
nims i mo s <<cu s>>, en gene al
bisíblabs, s'adap en del nomina iu sin-
gula g ec o lla í (Amo gos, Biblos, Del-
os; Aulus, Do os, I os), pe bé que a
ol es les o mes <<lla gues>> i les
<<b eus* d'u? ma eix nom poden al e -
na : Ani oslAni , Gal.luslGa1, E ginosl
E gí, Ti uslTi . Al es egades la de i-
ació es a de l'acusa iu lla i, i compo a
l'eliminació de la da e a síl.laba o la
se a subs i ució pe una -e, d'aco d a ?b
la endbncia his b ica de la llengua. Es
aques un dels g ups lkxics en qub els
au o s han exe ci el seu
es o ^
amb més
acu'i a , po se el que o e eix una majo
o iginali a i el que e a esold e un ma-
jo nomb e de dub es: esc iu em d'a a
enda an Apici, Filesi, Cal.límac, P -
gam, Epica m, Elia, Julia, A en í, Ru i,
Labi , Sil ; An ípa e, Cicne, Egip e,
Tau e, A e . Con inua em, pe b, ian ,
en casos com Mh iusIMa i, Ti usITi .
Abonem la p opos a d'es end e 1'6s de
Ú anIÚ anos (06~a ó~ V aizus),
Oc an ('Qxea Ó~ Ocea'nus) en subs i-
ució dels esga i osos
gal.licismes U d,
Ocea.
I
p ome o u ili za , d'a a enda-
an , la o ma Es an pe designa l'u i-
líssim lexicbg a de Bizanci.
No hi ha cap mane a d'e i a la e -
minació hombnima -eu pe als noms en
-€OS, -ECOS, -aio~, -ELOS, -0105; -em,
-aeus, -eius.
Un cas ben especial el ep esen en
els gen ilicis, pe a mol s dels quals la
o ma ansc i a po al e na amb una
de adicional, que és so in la p e e i-
ble: miceneuslmicenis, co ci euslco ci-
esos; so in la o ma adap ada amb su-
ixos de de i ació nos a s és l'hnica:
ebans, si acusans; ins i o a ene-
sosla enencs.
Un ac amen especial exigeixen els
noms neu es de la segona, gene almen
opbnims. Els au o s han is els a an a -
ges de conse a -ne les e minacions:
D lion, P lion, R gion; B undísium, Me-
diolbnum. El p ocedimen pe me dis in-
gi el Pal.lhdium, la mhgica es h ua o-
bada a T oia pe Ulisses, de Pal.ladi,
au o de la His d ia lausíaca. Fan excep-
ció, pe llu ca hc e adicional, noms
com Laci, Capi oli, He culh. La conse -
ació de la o ma neu a s'imposa pe a
noms de dona, pe aons semh ico-es i-
iís iques: gene almen es ac a de p os i-
u es (Hab d onon,
Lic nion, Ledncion).
Els plu alia an um enen ac amen s
di e sos: d'una banda, opbnims (Susa,
M ga a) i cul ismes esde ingu s pa i-
monials (Bíblia, c dnica); de l'al a,
noms de es es i jocs espo ius (Talísies,
Tesmo d ies, SC. es es; Nemeus, Olím-
pics, SC. jocs) i ob es li e a ies de ca ac-
e compos (Pa alipdmens).
Mol s noms con ac es i de lexió
h ica o e eixen possibili a de ia: Hipd-
ouslHipb ou, Tinda eosl Tinda eu. Pe -
sonalmen , som pa ida is de les o mes
sense -s, que s'adiuen a les o mes hni-
ques que ansc iuen els and bnims en
-
haos: Agesilau, Menelau.
En con as amb la di e si a de o -
macions, és més segu i uni o me el
e eny que epi gem en en a en la e -
ce a declinació (p. 122-168). Ens limi-
em als e s més no ables. Els noms en
oclusi a labial i ela (em sembla mi-
llo que <<gu u al>>) es de i en del nomi-
na iu sg. (P lops, H lix, As iana). La
o ma dels gen ilicis (e íop, a ab, al.16-
b oge) no sembla p o eni de l'ac. sg.,
sinó que és secundhia espec e al nom.
pl., es adís icamen més eqüen . El ma-
eix c i e i és segui pe a la majo pa
dels noms en den al (E os, C a es; Ama-
il.lis, Baucis; Busi is, Temis), lle a
d'un ce nomb e dels noms en *-ad-
(naiade, Plbiade), de i a s d e l'acusa-
iu, i de la majo pa dels noms o ma s
amb l'enigmh ic su ix *-id-, oxí ons i no
oxí ons, pe als quals s'adop a una inal
-ida (Eneida, B iseida, Esmi neida),
an pe adició com pel e d'adi -se
més amb els emenins ca alans.
Els noms en *-n - g ecs i lla ins (i
g ecs en *-n h-) es de i en semp e de
l'acusa iu amb eliminació de l'elemen
-
e(m): Ti in , A aman , A lan (p e e ible
a a las, que cald ia deixa limi a a l'hs
com a nom comú); Clemen , Valen ;
Anac eon , D acon (c eiem inaccep a-
ble D acó i el de i a d aconia, es igi
de la ella se i ud a les aduccions del
anc&); Simoen (po se millo que Sí-
mois), T apezun .
Els noms en nasal s'adap en ambé de
l'ac. amb pb dua de la *-n emkica, la
qual es ecupe a en el pl., com a eu en
ca alh: Alcma, pe8 (pl. peans). i d (pl.
i ans), 012.
Es impo an que la no ma accen ual

sigui aplicada, d'a a enda an , a dis in-
gi els noms de ema en sonan amb al-
e nanGa quan i a i a dels que han es &
la ocal lla ga a o a la lexió. Temes en
nasal: Agamkmnon ('AyapÉp w
-o a), Ge íon ( qeúw -o a); pe b
Aga ó ('Ay&6w -co a), Menó (MÉ w
-w a). Temes en *- : Hkc o ("Ex wg
-oca),
Nks o (NÉa w~ -o~a), pe b
Numi o (Numi o
-
F em).
No plan egen p oblemes especials els
noms en sibilan (A es, Pk icles; A gos,
Caos; Venus) ni els en -eus (Ceneu, Ti-
deu).
L'adap ació dels noms emenins de
ema en *-oi- queda ixada co ec amen
(Sa o, Nanno), excloen -ne la pedan-
esca i injus i icable accen uació aguda.
Es un ence la p opos a de adui a la
nos a llengua els opbnims compos s de
ca hc e desc ip iu: Cap Blanc ("Axga
AEwxTj), Aigües Fla ies (Aquae
Flauiae). Som pa ida is d'es end e-la a
la majo pa dels casos: Riusdecab a
(Aiybq ~co apoi).
Els índexs que clouen el olum -de
noms g ecs, de noms lla ins, de o mes
ca alanes- an la unció de iple lhxic
de consul a en eme e'ns al pa hg a on
s'es udia el cas conc e de cada nom.
Po se hau ia calgu a egi als nomb es
de pa hg a els nomb es de pigina, p o-
cedimen que hau ia acili a la consul a
ipida.
Els au o s s6n conscien s que
llu
sis-
ema adme in e p e acions al e nan s i ex-
cepcions. Pe a les p ime es p oposen so-
in pa elles ( ios a ol es) de possibili a s
pe a un ma eix nom. Nosal es, almenys
en ce s casos, hau íem es a , po se , més
ígids. Quan a la adició, coincidim amb
el c i e i dels au o s: la inamo ibili a de
ansc ipcions com A is d il, Isop, an i e-
gula s com p es igioses.
El sis ema de ansc ipció més pe ec e
compo a a almen homonímies que es-
de enen enu joses quan dos e mes di e-
en s, pe b coinciden s desp és de l'adap-
ació, es oben en un ma eix con ex . La
di icul a po e i a -se ni jan~an una in-
e p e ació laxa o excepcional d'una
no ma de e minada:
així
el nom de la ne-
eida Te is OÉ y es dis ingi h del de
l'ocehnida esposa de Posidb, Tq685,
amb l'accen uació aguda Te is, com p o-
posi el p o .
F.
Galiano pe al cas ellh.
El llib e, ipog a icamen cla i impe-
cable (les e ades, mínimes, són acil nen
co egibles), model d'es o ~, d'&xg$~ux,
i de cla eda exposi i a, és un x qpa 6s
&EL
pe a ilblegs clhssics i ca alans, i ma-
nual imp escindible pe a Ús de p o esso s
i lec o s assidus de g ec i lla í.
F ancesc
J.
Cua e o
i
Ibo a