Recensions

b e l'exis bncia del mbn en in odui -hi blemen exempla . En aques s aspec es i, la idea d'ai e com a cons i u iu de o a la sob e o , en la concepció gene al de eali a , o oposan -se a la p opos a dels l'ob a, l'au o e ela un p o und a ela- nomb osos elemen s i a la esi dlAn?igo- men en l'escola alemanya i en la se a as sob e el VO~S, enca a que en mol s me odologia in es igado a, sense deixa de alls segueix Empkdocles, Anaxigo- es en suspens. as i Anaxímenes. Finalmen , cal a egi , amb o a jus i- Dembc i és anali za i in e p e a en cia, que aques a esi jun amen amb la el capí ol desk. La in eg ació de la ísica mane a com ha es a elabo ada ea ima, i l'b ica en la cikncia de l'inima es ona- una egada més, les no es línies de e- men a en la eo ia de Dembc i , segons ball que la in es igació humanís ica del la qual es dóna unió en e la mo al i la inal del segle xx es a aplican als seus ísica, de mane a que les molbs ies que assolimen s. D'aques a mane a es alo a causa el cos i la incul u a que é l'iinima l'objec i i a del concep e ansmbs amb po en a les ma eixes conseqükncies. el supo d'un ex objec iu, enca a que El da e capí ol p;esen a les conclu- sigui en de imen de la sub ilesa i de les sions i una sín esi. Es a di , el pensa- excel4kncies a qui: ens enien acos uma s men dels p e-soc a ics ep esen a una els ilblegs i ilbso s al lla g d'aques se- uni a en e @8ay i Vux i: els & oms són gle. Aques llib e ep esen a, sens dub e, la @8oy, els &oms cons i ueixen la la isió més mode na, més analí ica i Vux i. A aques a uni a , li co espon la més cla a din e de l'ex ensa singladu a elació de l'on ologia i la eo ia del co- li e k ia que ha p odui' , al lla g de se- neixemen , elació ja comp esa, enca a gles, el pensamen ilosb ic p e-soc a ic. que ocul a, en el c núme o,, pi agb ic i en el hoyog d'He icli , i e elada pos e- Pe e Villalba i Va neda io men pe Pla ó i A is b il. A is b il sin e i za o aques mo imen ilosb ic en esc iu e que l'dnima és, d'alguna mane a, o s els ésse s, ja que els ésse s són an pe cep ibles com de aó. JOAN ALBERICH i Mon se a Ros El capí ol do zk comp kn un esum de (amb la col-labo ació de o a la esi en alemany. Joan MORERA) El p o eso Sijako ic o e eix, a con- L, ~ans, ipci~ dels noms p opis inuació, una llis a de les on s i dels ins umen a philologica que ha u ili - g ecs i lla ins za , ecull la bibliog a ia secunda ia Ba celona, Enciclopbdia Ca alana més selec a i elabo a els índexs de (Biblio eca Uni e si ia 13), llocs, noms, coses i e mes iloso ics 1993,274 p. més impo an s. Des d'una pe spec i a o mal, aques a La e u a que la ilologia clhssica, en ob a My hos, Physis, Psyche cons i ueix la se a essan ca alana, enia d'una ma- un model de pe ecció, en an que nual que ixés les no mes de ansc ipció e ela una exquisida pulc i ud en la p e- dels noms p opis g ecs i lla ins a la nos- sen ació de les ci acions en g ec, segui- a llengua es eu d'a a enda an suple a des d'una acu ada aducció, i u ili za pe aques llib e, de l'elabo ació del qual, a ian s g h iques amb o el igo i len a pacien i conscienciosa, eníem, de cons ancia, que en an una edició e i a- eia emps, no ícia. La asca, du a a e me sob e un ma e ial especialmen abundós -més de qua e mil e mes g ecs i lla- ins, p incipalmen noms p opis, pe b ambé un nomb e conside able de noms comuns de con ingu cul u al-, é com a esul a una no ma i a eb ico-p hc ica i alho a un copiós lbxic de consul a. El llib e, in odui' pe una b eu p e- sen ació de mes e Miquel dol^ (<<Al llinda ,,, p. 13-15), que és alho a un e- sum succin dels aspec es his b ics del p oblema, comp bn cinc capí ols, no nu- me a s, de con ingu eb ico-p hc ic i un iple apa a d'índexs. El p ime capí ol, <<T ansli e ació i ansc ipció,, (p. 17-59), comenGa ixan la dis inció en e aques s dos concep es: men e que la ansli e ació é com a i- nali a ep odui els e s onb ics de l'al- abe g ec mi jan~an els signes de l'al abe lla í, la ansc ipció consis eix en l'adap ació dels noms an ics a la nos- a llengua d'aco d amb unes no mes, en g an pa coinciden s amb les que de- e minen les ans o macions his b i- ques dels onemes i dels noms en e les llengues clhssiques i la nos a, ben es u- diades pe la g ama ica his b ica. Men- e que la ansli e ació, en la majo ia de les llengues omhniques, com el ca al&, queda limi ada a uns usos ben especials -mo s a s, no inco po a s al llen- gua ge habi ual, ci acions de pa aules en con ex s, pe exemple, lingiiís ics, a en- ció a un públic lec o no amilia i za amb l'al abe g ec-, la ansc ipció és el p ocedimen habi ual d'adap ació, ja des dels humanis es dels segles XN i x , pe bé que l'es o ~ de sis ema i zació inicia una e apa decisi a amb la c eació de la Fundació Be na Me ge (1923). Ca les Riba ou especialmen ac iu en aques camp, i els au o s an, amb aó, esmen de l'índex de noms con ingu en el da- e olum de les Vides Pa al.leles de Plu a c: la majo pa del ma e ial con- ingu cons i ueix un co pus de ini iu en ell ma eix o com a pa ame e pe a l'aplicació de no mes. Un iple quad e sinbp ic (p. 21) e- sum els esul a s de l'aplicació de la doc ina pe a la ansli e ació i la ans- c ipció, al com se h explicada en les ph- gines següen s. Les egles de ansli e a- ció (p. 22s.) han es a o mulades enin en comp e alho a l'equi albncia onolb- gica con encional i els signes usualmen disponibles pe ep esen a lle es i sig- nes diac í ics. Ex. g .: Hslios, Epei os, Kán ha os, hyd ía. La ansc ipció ca alana de noms g ecs és, en la majo ia de casos, se- cundkia a a és de la ansc ipció del g ec al lla í, gene almen a pa i de l'acusa iu, a ol es des del nomina iu singula . En un nomb e limi a de casos, en qui: el nom g ec no és ansc i al lla í, ans adu'i , les solucions són di e - ses: és més eqüen G bcia, del 11. G ae- cia, que no pas HbLlada, de 'Ehh65, pe bé que exis eixi un 11. Hellas; a ol es s'imposa la aducció, com en IIo og Labo Fa iga, nohaeia- epública; al es sol ia -se la o ma lla ina (X~QL~ G a- ia G hcia). <<Pe suasiÓ pe lIe~06 e i a l'homonímia amb <<Pi on < H 06. Som, en can i, pa ida is de gene ali za pe a o s els casos la ans- c ipció simposi pe a pnoa~o sympo- sium, pe al com eme a una ins i ució ipicamen hel.lbnica, amb la se a unció his b ica i an opolbgica. Segueixen les no mes gene als de ansc ipció de ocals, di ongs, g ups ocalics en posició hih ica, consonan s, espe i asp e i g ups conson2n ics (p. 24- 55). El imb e ochlic es man é, lle a d'uns pocs exemples d'i acisme an ics: Agapi ('Ayanqzo~), Pa hcli (lIa~axhqzo~), c . bo iga (hno hjxq), pe gamí (IIe@yayq o5); i de la ans- c i a onb icamen pe i, amb obli de la g a ia lla ina, man inguda en al es llen- gües ("AP Gos Abydus Abidos, A aia~ Lysias Lísias). Els di ongs se- gueixen llu e olució a a és de l'adap- ació lla ina, que les llengües omhni- ques poden conse a (AChis Aulis Aulida, Ae uahíw Deucalion Deuca- lió), modi ica lleuge amen ('Aya8q Agaue Aga e, E6ayÓea~ Euago as E hgo as) o e mono onga (Xípa~ea, Chimae a Quime a, Qoi iog Phoebus Febus, KIoh6xhe~~o~ Polycli us Poli- cli ). Els hia s solen man eni -se, amb les limi acions que imposen la mono - ongació de di ongs, l~consonan i zació del segon elemen de di ong en posició in e ocaica (A a5 Aiax AianUAias) i l'ocasional con acció de ocals iguals: 'A6q áa 'A8q C A ena (p e e ible a A enea <'A6q aia); c eiem, pe b, que hom po deixa al e na les o mes Nau- sícaa (Na o~xáa)lNBusica (Nauska). Valia la pena el eball esme ga a es u- dia la doble possibili a de solució del g up -ela > -ea/-ia: els au o s ence en a enin -se a la o ma lla ina: Ai eia5 AenFas Eneas, K 6ipe~a Cy he ea Ci- e ea; Oáhe~a Thalia Talia, 'I p~yC e~a Iphigenia I igenia. L'acció dels nos es p o esso s d'ensenyamen mi jh i supe- io ha gai ebé des e a la bh ba a i mons uosa cco es íadaw a a o de la co ec a O es ea (po se ó a accep a- ble ambé O es ia); cald a es o ~a -se a imposa I igenia, pe bé que la inco- ec a (i analbgica) I igdnia comp a amb el supo p es igiós de Riba. Pod em ob- eni dels nos es col.legues gebg a s la imposició de Filadel ia? No cal di que el sis ema p esen a, a- almen , alguns bui s d'escassa ampli- ud. Així, els noms en -EWS i en --ei05 donen en ca al2 la ma eixa inal en -eu; pe an , Alceu ansc iu el nom del poe a lesbi 'Ahnaio~ i els de dos o es he ois de eqübncia mig ada, anome- na s 'Ahne s. Les consonan s es ansc iuen, en ge- ne al, pe llu s co esponen s ca alanes. Són excepcions les oclusi es aspi ades, man ingudes en o og a ies conse ado- es com la ancesa, pe b simpli icades en la nos a (II 6ia Py hia Pí ia, TQO~~~YLOS T ophonius T o oni, Xae~nhií~ Cha icles Cbicles; la IU pa- la ali zada i pos e io men despala ali - zada en 11. ulg. (AiyÚn ~oS Aegyp ius egipci); la 5 Idzl, ansc i a z (K6S .no~ Cycicus Cízic); la Ijl, ansc i a j da an de ocal mi jana i pos e io ('Iane~o$ Iape us Jhpe , Iulius Juli). Es ben cla a la no ma i a a p opbsi de la ansc ipció de l'espe i asp e, semp e man ingu en posició inicial ('Hh~h60eo~ Heliodo us Heliodo ), li- mi ada en in e io de mo quan hom ol ema ca els elemen s d'un compos (Panhel.ldnic, anhíd id. pe b cd ed a, isagi). Pe a ce s noms lla ins d'o igen no i hlic, els au o s es limi en a cons a a l'al e nan~a de la ansc ipció amb h ini- cial i sense (Had idAd ih, HanníbalIAn- níbal); hom po a egi que l'al e nan~a es dona a ja en lla í (Had ianuslAd ia- nus, HanniballAnnibal); les nos es p e- e bncies pe sonals es decan en pe les o mes sense hac. Els g ups consonhn ics es man enen. Quan a les geminades, d'aco d amb els sis emes onolbgic i o og 2 ic ca alans s'eliminen els g ups oclusius (Bknxog Bacchus Bacus, 'Ixnias Hippias Hi- pias), pe b es man enen els sibilan s (Tessdlia) i sonhn ics (Te ul.lid, Psammd ic, Peloponnds, Cal.li oe). La y ep esen an nasal ela (simple a- ian onolbgica) es ansc iu pe n (A6yxos Lyncus Lincos). Són especialmen in e essan s els pa hg a s dedica s a l'accen uacib: c en ca ala so mesa a la p osbdia lla ina.. . deph de la quan i a de l'úl ima síblaba,,, bnica si és lla ga, si és b eu h ona i amb aslla d'accen a la síl.laba an e io . Hi ha excepcions com a a Zocpia Sophia So ia i els seus de i a s, els compos os en -1ogia i -g a ia, al es com ha monia i an asia, l'accen dels quals coincideix amb el del g ec bizan í. Cald h, doncs, es imula la subs i ució d'accen uacions bhba es enca a igen s o esiduals pe les co ec es, pe pa dels nos es col.legues his o iado s (A is ides, Eu ia es, Ce amic), cien í ics (A quimedes), ilbso s (He acli ). A i- ba em po se a imposa Ciclop, ~di~ i Espa ac? La quali a de l'accen queda so mesa a les egles in e nes del ca ali (VenLisia, Pen lope; Pla ó, abid2). El ma eix s'escau amb la dik esi, que mi no ep odueix di ec amen la del g ec (Bg~oqis B iseida, 'Axaia Acaia; KeCouoa C eiisa, cPhe~oDs Fliiin ). Els es capí ols següen s es an dedi- ca s a l'aplicació de les no mes als di e- en s ipus lexius. La p ime a declinació (p. 59-82) p esen a alguns p oblemes impo an s. No n'hi ha cap pel que a als noms emenins en -a, que enen llu co - espondkncia en lla i. Pe als en -q, els au o s op en pe segui la ansc ipció lla ina ('~ G~o~á~q ~nd omacha And bmaca, 'A ixil A ica A ica, pe b 'Exá q Heca F Hkca e, Kuhh i q CyllFnF Ciblene), o conse an la du- plici a de o mes quan es dóna en lla í' ('A ahá zq A alan dA alan a A a- 1an eIA alan a). Pensem, pe b, que A o- di a ('Aqqo iizq) és inamo ible i que la nos a amília undado a Báexq con i- nua i essen ca alani zada Ba ca. Un se- gon pun , aques a egada con lic iu ins a dona lloc a bibliog a ia i susci a al- guna dispu a a e issada (quo um pa s maxima ui) amb la pa icipació d'al- guna pa um de la cul u a, ha es a ex- cehlen men esol : es ac a dels mas- culins en -üs, que s'han de ansc iu e en -es pe ecomanació de la Secció Filolb- gica de I'IEC, o i que s'adme en les o mes en -as, p e e ides pe J. Co omi- nes i úniques en la lla ga p ac ica de la Fundació Be na Me ge. La g a ia -es po ésse admesa pe als noms bíblics, pe bé que la acil.laciÓ és an iga (Ju- das/Judes), men e que pe als noms g ecs i lla ins és p e e ible la o ma -as. En e les aons al.legades pels au o s, hom po des aca les següen s: en -as -as p edomina el ca hc e lexemh ic so- b e el mo emi ic; la -a oman en noms pa imonials com a a nannas papa, ioeias boi a; sob e o e i a el pensa- men en alsos plu als (si adme em Pi a- go es, pe qui? no c Dembs ensn?); i, en conseqükncia, pe me dis ingi l'inno a- do gene al ebi Peldpidas i els descen- den s de Pklops, els Pelhpides. Finalmen , l'adap ació duu ins a l'eliminació de la -s en pa onímics (Ei- cida, Pelida), dembnims (egine a, espa - ia a) i noms d'o ici, mol s dels quals han esde ingu pa imonials (a le a, ho- pli a, poe a, sico an a). Di e en men d'al es llengües, com el cas elli, la ansc ipció dels noms de la segona declinació al ca ali (p. 82- 122) no segueix una no ma Únic? i les egles no són hcils d'es abli . Es pe aixb que els au o s han di idi l'abun- dan ma e ial en g ups homogenis. Un nomb e ele a de noms, sob e o opb- nims i mo s <<cu s>>, en gene al bisíblabs, s'adap en del nomina iu sin- gula g ec o lla í (Amo gos, Biblos, Del- os; Aulus, Do os, I os), pe bé que a ol es les o mes <<lla gues>> i les <<b eus* d'u? ma eix nom poden al e - na : Ani oslAni , Gal.luslGa1, E ginosl E gí, Ti uslTi . Al es egades la de i- ació es a de l'acusa iu lla i, i compo a l'eliminació de la da e a síl.laba o la se a subs i ució pe una -e, d'aco d a ?b la endbncia his b ica de la llengua. Es aques un dels g ups lkxics en qub els au o s han exe ci el seu es o ^ amb més acu'i a , po se el que o e eix una majo o iginali a i el que e a esold e un ma- jo nomb e de dub es: esc iu em d'a a enda an Apici, Filesi, Cal.límac, P - gam, Epica m, Elia, Julia, A en í, Ru i, Labi , Sil ; An ípa e, Cicne, Egip e, Tau e, A e . Con inua em, pe b, ian , en casos com Mh iusIMa i, Ti usITi . Abonem la p opos a d'es end e 1'6s de Ú anIÚ anos (06~a ó~ V aizus), Oc an ('Qxea Ó~ Ocea'nus) en subs i- ució dels esga i osos gal.licismes U d, Ocea. I p ome o u ili za , d'a a enda- an , la o ma Es an pe designa l'u i- líssim lexicbg a de Bizanci. No hi ha cap mane a d'e i a la e - minació hombnima -eu pe als noms en -€OS, -ECOS, -aio~, -ELOS, -0105; -em, -aeus, -eius. Un cas ben especial el ep esen en els gen ilicis, pe a mol s dels quals la o ma ansc i a po al e na amb una de adicional, que és so in la p e e i- ble: miceneuslmicenis, co ci euslco ci- esos; so in la o ma adap ada amb su- ixos de de i ació nos a s és l'hnica: ebans, si acusans; ins i o a ene- sosla enencs. Un ac amen especial exigeixen els noms neu es de la segona, gene almen opbnims. Els au o s han is els a an a - ges de conse a -ne les e minacions: D lion, P lion, R gion; B undísium, Me- diolbnum. El p ocedimen pe me dis in- gi el Pal.lhdium, la mhgica es h ua o- bada a T oia pe Ulisses, de Pal.ladi, au o de la His d ia lausíaca. Fan excep- ció, pe llu ca hc e adicional, noms com Laci, Capi oli, He culh. La conse - ació de la o ma neu a s'imposa pe a noms de dona, pe aons semh ico-es i- iís iques: gene almen es ac a de p os i- u es (Hab d onon, Lic nion, Ledncion). Els plu alia an um enen ac amen s di e sos: d'una banda, opbnims (Susa, M ga a) i cul ismes esde ingu s pa i- monials (Bíblia, c dnica); de l'al a, noms de es es i jocs espo ius (Talísies, Tesmo d ies, SC. es es; Nemeus, Olím- pics, SC. jocs) i ob es li e a ies de ca ac- e compos (Pa alipdmens). Mol s noms con ac es i de lexió h ica o e eixen possibili a de ia: Hipd- ouslHipb ou, Tinda eosl Tinda eu. Pe - sonalmen , som pa ida is de les o mes sense -s, que s'adiuen a les o mes hni- ques que ansc iuen els and bnims en - haos: Agesilau, Menelau. En con as amb la di e si a de o - macions, és més segu i uni o me el e eny que epi gem en en a en la e - ce a declinació (p. 122-168). Ens limi- em als e s més no ables. Els noms en oclusi a labial i ela (em sembla mi- llo que <<gu u al>>) es de i en del nomi- na iu sg. (P lops, H lix, As iana). La o ma dels gen ilicis (e íop, a ab, al.16- b oge) no sembla p o eni de l'ac. sg., sinó que és secundhia espec e al nom. pl., es adís icamen més eqüen . El ma- eix c i e i és segui pe a la majo pa dels noms en den al (E os, C a es; Ama- il.lis, Baucis; Busi is, Temis), lle a d'un ce nomb e dels noms en *-ad- (naiade, Plbiade), de i a s d e l'acusa- iu, i de la majo pa dels noms o ma s amb l'enigmh ic su ix *-id-, oxí ons i no oxí ons, pe als quals s'adop a una inal -ida (Eneida, B iseida, Esmi neida), an pe adició com pel e d'adi -se més amb els emenins ca alans. Els noms en *-n - g ecs i lla ins (i g ecs en *-n h-) es de i en semp e de l'acusa iu amb eliminació de l'elemen - e(m): Ti in , A aman , A lan (p e e ible a a las, que cald ia deixa limi a a l'hs com a nom comú); Clemen , Valen ; Anac eon , D acon (c eiem inaccep a- ble D acó i el de i a d aconia, es igi de la ella se i ud a les aduccions del anc&); Simoen (po se millo que Sí- mois), T apezun . Els noms en nasal s'adap en ambé de l'ac. amb pb dua de la *-n emkica, la qual es ecupe a en el pl., com a eu en ca alh: Alcma, pe8 (pl. peans). i d (pl. i ans), 012. Es impo an que la no ma accen ual sigui aplicada, d'a a enda an , a dis in- gi els noms de ema en sonan amb al- e nanGa quan i a i a dels que han es & la ocal lla ga a o a la lexió. Temes en nasal: Agamkmnon ('AyapÉp w -o a), Ge íon ( qeúw -o a); pe b Aga ó ('Ay&6w -co a), Menó (MÉ w -w a). Temes en *- : Hkc o ("Ex wg -oca), Nks o (NÉa w~ -o~a), pe b Numi o (Numi o - F em). No plan egen p oblemes especials els noms en sibilan (A es, Pk icles; A gos, Caos; Venus) ni els en -eus (Ceneu, Ti- deu). L'adap ació dels noms emenins de ema en *-oi- queda ixada co ec amen (Sa o, Nanno), excloen -ne la pedan- esca i injus i icable accen uació aguda. Es un ence la p opos a de adui a la nos a llengua els opbnims compos s de ca hc e desc ip iu: Cap Blanc ("Axga AEwxTj), Aigües Fla ies (Aquae Flauiae). Som pa ida is d'es end e-la a la majo pa dels casos: Riusdecab a (Aiybq ~co apoi). Els índexs que clouen el olum -de noms g ecs, de noms lla ins, de o mes ca alanes- an la unció de iple lhxic de consul a en eme e'ns al pa hg a on s'es udia el cas conc e de cada nom. Po se hau ia calgu a egi als nomb es de pa hg a els nomb es de pigina, p o- cedimen que hau ia acili a la consul a ipida. Els au o s s6n conscien s que llu sis- ema adme in e p e acions al e nan s i ex- cepcions. Pe a les p ime es p oposen so- in pa elles ( ios a ol es) de possibili a s pe a un ma eix nom. Nosal es, almenys en ce s casos, hau íem es a , po se , més ígids. Quan a la adició, coincidim amb el c i e i dels au o s: la inamo ibili a de ansc ipcions com A is d il, Isop, an i e- gula s com p es igioses. El sis ema de ansc ipció més pe ec e compo a a almen homonímies que es- de enen enu joses quan dos e mes di e- en s, pe b coinciden s desp és de l'adap- ació, es oben en un ma eix con ex . La di icul a po e i a -se ni jan~an una in- e p e ació laxa o excepcional d'una no ma de e minada: així el nom de la ne- eida Te is OÉ y es dis ingi h del de l'ocehnida esposa de Posidb, Tq685, amb l'accen uació aguda Te is, com p o- posi el p o . F. Galiano pe al cas ellh. El llib e, ipog a icamen cla i impe- cable (les e ades, mínimes, són acil nen co egibles), model d'es o ~, d'&xg$~ux, i de cla eda exposi i a, és un x qpa 6s &EL pe a ilblegs clhssics i ca alans, i ma- nual imp escindible pe a Ús de p o esso s i lec o s assidus de g ec i lla í. F ancesc J. Cua e o i Ibo a