Recensions

bre l'existbncia del mbn en introduir-hi blement exemplar. En aquests aspectes i, la idea d'aire com a constitutiu de tota la sobretot, en la concepció general de realitat, tot oposant-se a la proposta dels l'obra, l'autor revela un profund arrelanombrosos elements i a la tesi dlAn?igoment en l'escola alemanya i en la seva ras sobre el VO~S, encara que en molts metodologia investigadora, sense deixar detalls segueix Empkdocles, Anaxigores en suspens. ras i Anaxímenes. Finalment, cal afegir, amb tota justiDembcrit és analitzat i interpretat en cia, que aquesta tesi juntament amb la el capítol desk. La integració de la física manera com ha estat elaborada rearfima, i l'btica en la cikncia de l'inima es fonauna vegada més, les noves línies de trementa en la teoria de Dembcrit, segons ball que la investigació humanística del la qual es dóna unió entre la moral i la final del segle xx esta aplicant als seus física, de manera que les molbsties que assoliments. D'aquesta manera es valora causa el cos i la incultura que té l'iinima l'objectivitat del concepte transmbs amb porten a les mateixes conseqükncies. el suport d'un text objectiu, encara que El darrer capítol p;esenta les conclusigui en detriment de la subtilesa i de les sions i una síntesi. Es a dir, el pensaexcel4kncies a qui: ens tenien acostumats ment dels pre-socratics representa una els filblegs i filbsofs al llarg d'aquest seunitat entre @8ay i Vuxfi: els &toms són gle. Aquest llibre representa, sens dubte, la @8oy, els &oms constitueixen la la visió més moderna, més analítica i Vuxfi. A aquesta unitat, li correspon la més clara dintre de l'extensa singladura relació de l'ontologia i la teoria del coliterkria que ha produi't, al llarg de seneixement, relació ja compresa, encara gles, el pensament filosbfic pre-socratic. que oculta, en el ctnúmero,, pitagbric i en el hoyog d'Hericlit, i revelada postePere Villalba i Varneda riorment per Plató i Aristbtil. Aristbtil sintetitza tot aquest moviment filosbfic en escriure que l'dnima és, d'alguna manera, tots els éssers, ja que els éssers són tant perceptibles com de raó. JOAN ALBERICH i Montserrat Ros El capítol dotzk comprkn un resum de (amb la col-laboració de tota la tesi en alemany. Joan MORERA) El profesor Sijakovic ofereix, a conL, ~ans,ripci~ dels noms propis tinuació, una llista de les fonts i dels instrumenta philologica que ha utilitgrecs i llatins zat, recull la bibliografia secundaria Barcelona, Enciclopbdia Catalana més selecta i elabora els índexs de (Biblioteca Universitfia 13), llocs, noms, coses i termes filosofics 1993,274 p. més importants. Des d'una perspectiva formal, aquesta La fretura que la filologia clhssica, en obra Mythos, Physis, Psyche constitueix la seva vessant catalana, tenia d'una maun model de perfecció, en tant que nual que fixés les normes de transcripció revela una exquisida pulcritud en la predels noms propis grecs i llatins a la nossentació de les citacions en grec, seguitra llengua es veu d'ara endavant suplerta des d'una acurada traducció, i utilitza per aquest llibre, de l'elaboració del qual, variants grhfiques amb tot el rigor i lenta pacient i conscienciosa, teníem, de constancia, que en fan una edició veritafeia temps, notícia. La tasca, duta a terme sobre un material especialment abundós -més de quatre mil termes grecs i llatins, principalment noms propis, perb també un nombre considerable de noms comuns de contingut cultural-, té com a resultat una normativa tebrico-prhctica i alhora un copiós lbxic de consulta. El llibre, introdui't per una breu presentació de mestre Miquel dol^ (<<Al llindar,,, p. 13-15), que és alhora un resum succint dels aspectes histbrics del problema, comprbn cinc capítols, no numerats, de contingut tebrico-prhctic i un triple aparat d'índexs. El primer capítol, <<Transliteració i transcripció,, (p. 17-59), comenGa fixant la distinció entre aquests dos conceptes: mentre que la transliteració té com a finalitat reproduir els trets fonbtics de l'alfabet grec mitjan~ant els signes de l'alfabet llatí, la transcripció consisteix en l'adaptació dels noms antics a la nostra llengua d'acord amb unes normes, en gran part coincidents amb les que determinen les transformacions histbriques dels fonemes i dels noms entre les llengues clhssiques i la nostra, ben estudiades per la gramatica histbrica. Mentre que la transliteració, en la majoria de les llengues romhniques, com el catal&, queda limitada a uns usos ben especials -mots rars, no incorporats al llenguatge habitual, citacions de paraules en contexts, per exemple, lingiiístics, atenció a un públic lector no familiaritzat amb l'alfabet grec-, la tanscripció és el procediment habitual d'adaptació, ja des dels humanistes dels segles XN i xv, per bé que l'esfor~ de sistematització inicia una etapa decisiva amb la creació de la Fundació Bernat Metge (1923). Carles Riba fou especialment actiu en aquest camp, i els autors fan, amb raó, esment de l'índex de noms contingut en el darrer volum de les Vides Paral.leles de Plutarc: la major part del material contingut constitueix un corpus definitiu en ell mateix o com a parametre per a l'aplicació de normes. Un triple quadre sinbptic (p. 21) resum els resultats de l'aplicació de la doctrina per a la transliteració i la transcripció, tal com serh explicada en les phgines següents. Les regles de transliteració (p. 22s.) han estat formulades tenint en compte alhora l'equivalbncia fonolbgica convencional i els signes usualment disponibles per representar lletres i signes diacrítics. Ex. gr.: Hslios, Epeiros, Kántharos, hydría. La transcripció catalana de noms grecs és, en la majoria de casos, secundkia a través de la transcripció del grec al llatí, generalment a partir de l'acusatiu, a voltes des del nominatiu singular. En un nombre limitat de casos, en qui: el nom grec no és transcrit al llatí, ans tradu'it, les solucions són diverses: és més freqüent Grbcia, del 11. Graecia, que no pas HbLlada, de 'Ehh65, per bé que existeixi un 11. Hellas; a voltes s'imposa la traducció, com en IIovog Labor Fatiga, nohaeia-república; altres sol triar-se la forma llatina (X~QL~ Gratia Grhcia). <<PersuasiÓv per lIe~06 evita l'homonímia amb <<Piton < Hv06. Som, en canvi, partidaris de generalitzar per a tots els casos la transcripció simposi per avpnoa~ov symposium, per tal com remet a una institució tipicament hel.lbnica, amb la seva funció histbrica i antropolbgica. Segueixen les normes generals de transcripció de vocals, diftongs, grups vocalics en posició hihtica, consonants, esperit aspre i grups conson2ntics (p. 2455). El timbre vochlic es manté, llevat d'uns pocs exemples d'itacisme antics: Agapit ('Ayanqzo~), Parhclit (lIa~axhqzo~), cf. botiga (hnofhjxq), pergamí (IIe@yayqvo5); i de la v transcrita fonbticament per i, amb oblit de la grafia llatina, mantinguda en altres llengües ("APvGos Abydus Abidos, Avaia~ Lysias Lísias). Els diftongs segueixen llur evolució a través de l'adaptació llatina, que les llengües romhniques poden conservar (AChis Aulis Aulida, Aevuahíwv Deucalion Deucalió), modificar lleugerament ('Aya8q Agaue Agave, E6ayÓea~ Euagoras Evhgoras) o fer monoftongar (Xípa~ea, Chimaera Quimera, Qoifiog Phoebus Febus, KIoh6xhe~~o~ Polyclitus Policlit). Els hiats solen mantenir-se, amb les limitacions que imposen la monoftongació de diftongs, l~consonantització del segon element de diftong en posició intervocaica (Ata5 Aiax AianUAias) i l'ocasional contracció de vocals iguals: 'A6qváa 'A8qvCt Atena (preferible a Atenea <'A6qvaia); creiem, perb, que hom pot deixar alternar les formes Nausícaa (Navo~xáa)lNBusica (Nauska). Valia la pena el treball esmergat a estudiar la doble possibilitat de solució del grup -ela > -ea/-ia: els autors encerten atenint-se a la forma llatina: Aiveia5 AenFas Eneas, Kv6ipe~a Cytherea Citerea; Oáhe~a Thalia Talia, 'Irp~yCve~a Iphigenia Ifigenia. L'acció dels nostres professors d'ensenyament mitjh i superior ha gairebé desterrat la bhrbara i monstruosa ccorestíadaw a favor de la correcta Orestea (potser fóra acceptable també Orestia); caldra esfor~ar-se a imposar Ifigenia, per bé que la incorrecta (i analbgica) Ifigdnia compta amb el suport prestigiós de Riba. Podrem obtenir dels nostres col.legues gebgrafs la imposició de Filadelfia? No cal dir que el sistema presenta, fatalment, alguns buits d'escassa amplitud. Així, els noms en -EWS i en --ei05 donen en catal2 la mateixa final en -eu; per tant, Alceu transcriu el nom del poeta lesbi 'Ahnaio~ i els de dos o tres herois de freqübncia migrada, anomenats 'Ahnevs. Les consonants es transcriuen, en general, per llurs corresponents catalanes. Són excepcions les oclusives aspirades, mantingudes en ortografies conservadores com la francesa, perb simplificades en la nostra (IIv6ia Pythia Pítia, TQO~~~YLOS Trophonius Trofoni, Xae~nhií~ Charicles Cbicles; la IU palatalitzada i posteriorment despalatalitzada en 11. vulg. (AiyÚnt~oS Aegyptius egipci); la 5 Idzl, transcrita z (K6St.no~ Cycicus Cízic); la Ijl, transcrita j davant de vocal mitjana i posterior ('Iane~o$ Iapetus Jhpet, Iulius Juli). Es ben clara la normativa a propbsit de la transcripció de l'esperit aspre, sempre mantingut en posició inicial ('Hh~h60eo~ Heliodorus Heliodor), limitada en interior de mot quan hom vol remarcar els elements d'un compost (Panhel.ldnic, anhídrid. perb cdtedra, trisagi). Per a certs noms llatins d'origen no ithlic, els autors es limiten a constatar l'alternan~a de la transcripció amb h inicial i sense (HadridAdrih, HanníbalIAnníbal); hom pot afegir que l'alternan~a es donava ja en llatí (HadrianuslAdrianus, HanniballAnnibal); les nostres preferbncies personals es decanten per les formes sense hac. Els grups consonhntics es mantenen. Quant a les geminades, d'acord amb els sistemes fonolbgic i ortogr2fic catalans s'eliminen els grups oclusius (Bknxog Bacchus Bacus, 'Ixnias Hippias Hipias), perb es mantenen els sibilants (Tessdlia) i sonhntics (Tertul.lid, Psammdtic, Peloponnds, Cal.lirroe). La y representant nasal velar (simple variant fonolbgica) es transcriu per n (A6yxos Lyncus Lincos). Són especialment interessants els parhgrafs dedicats a l'accentuacib: cten catala sotmesa a la prosbdia llatina.. . deph de la quantitat de l'última síblaba,,, tbnica si és llarga, si és breu htona i amb trasllat d'accent a la síl.laba anterior. Hi ha excepcions com ara Zocpia Sophia Sofia i els seus derivats, els compostos en -1ogia i -grafia, altres com harmonia i fantasia, l'accent dels quals coincideix amb el del grec bizantí. Caldrh, doncs, estimular la substitució d'accentuacions bhbares encara vigents o residuals per les correctes, per part dels nostres col.legues historiadors (Aristides, Eufiates, Ceramic), científics (Arquimedes), filbsofs (Heraclit). Arribarem potser a imposar Ciclop, ~di~ i Espartac? La qualitat de l'accent queda sotmesa a les regles internes del catali (VenLisia, Pentlope; Plató, abid2). El mateix s'escau amb la dikresi, que mi no reprodueix directament la del grec (Bg~oqis Briseida, 'Axaia Acaia; KeCouoa Creiisa, cPhe~oDs Fliiint). Els tres capítols següents estan dedicats a l'aplicació de les normes als diferents tipus flexius. La primera declinació (p. 59-82) presenta alguns problemes importants. No n'hi ha cap pel que fa als noms femenins en -a, que tenen llur correspondkncia en llati. Per als en -q, els autors opten per seguir la transcripció llatina ('~vG~o~á~q ~ndromacha Andrbmaca, 'Attixil Attica Atica, perb 'Exárq HecatF Hkcate, Kuhhfivq CyllFnF Ciblene), tot conservant la duplicitat de formes quan es dóna en llatí' ('Atahávzq AtalantdAtalanta Ata1anteIAtalanta). Pensem, perb, que Afrodita ('Aqqotiizq) és inamovible i que la nostra família fundadora Báexq continuari essent catalanitzada Barca. Un segon punt, aquesta vegada conflictiu fins a donar lloc a bibliografia i suscitar alguna disputa aferrissada (quorum pars maxima fui) amb la participació d'alguna patum de la cultura, ha estat excehlentment resolt: es tracta dels masculins en -üs, que s'han de transcriure en -es per recomanació de la Secció Filolbgica de I'IEC, tot i que s'admeten les formes en -as, preferides per J. Coromines i úniques en la llarga practica de la Fundació Bernat Metge. La grafia -es pot ésser admesa per als noms bíblics, per bé que la vacil.laciÓ és antiga (Judas/Judes), mentre que per als noms grecs i llatins és preferible la forma -as. Entre les raons al.legades pels autors, hom pot destacar les següents: en -as -as predomina el carhcter lexemhtic sobre el morfemitic; la -a roman en noms patrimonials com ara nannas papa, fioeias boira; sobretot evita el pensament en falsos plurals (si admetem Pitagores, per qui? no ctDembstensn?); i, en conseqükncia, permet distingir l'innovador general tebi Peldpidas i els descendents de Pklops, els Pelhpides. Finalment, l'adaptació duu fins a l'eliminació de la -s en patronímics (Eicida, Pelida), dembnims (egineta, espartiata) i noms d'ofici, molts dels quals han esdevingut patrimonials (atleta, hoplita, poeta, sicofanta). Diferentment d'altres llengües, com el castelli, la transcripció dels noms de la segona declinació al catali (p. 82122) no segueix una norma Únic? i les regles no són fhcils d'establir. Es per aixb que els autors han dividit l'abundant material en grups homogenis. Un nombre elevat de noms, sobretot topbnims i mots <<curts>>, en general bisíblabs, s'adapten del nominatiu singular grec o llatí (Amorgos, Biblos, Delfos; Aulus, Doros, Iros), per bé que a voltes les formes <<llargues>> i les <<breus* d'u? mateix nom poden alternar: AnitoslAnit, Gal.luslGa1, Erginosl Ergí, TituslTit. Altres vegades la derivació es fa de l'acusatiu llati, i comporta l'eliminació de la darrera síl.laba o la seva substitució per una -e, d'acord ar?b la tendbncia histbrica de la llengua. Es aquest un dels grups lkxics en qub els autors han exercit el seu es for^ amb més acu'itat, potser el que ofereix una major originalitat i el que ve a resoldre un major nombre de dubtes: escriurem d'ara endavant Apici, Filesi, Cal.límac, Ptr- gam, Epicarm, Elia, Julia, Aventí, Rufi, Labit, Silt; Antípatre, Cicne, Egipte, Taure, Afer. Continuarem, perb, triant, en casos com MhriusIMari, TitusITit. Abonem la proposta d'estendre 1'6s de ÚranIÚranos (06~avó~ Vraizus), Octan ('QxeavÓ~ Ocea'nus) en substitució dels esgarrifosos gal.licismes Urd, Ocea. I prometo utilitzar, d'ara endavant, la forma Esttfan per designar l'utilíssim lexicbgraf de Bizanci. No hi ha cap manera d'evitar la terminació hombnima -eu per als noms en -€OS, -ECOS, -aio~, -ELOS, -0105; -em, -aeus, -eius. Un cas ben especial el representen els gentilicis, per a molts dels quals la forma transcrita pot alternar amb una de tradicional, que és sovint la preferible: miceneuslmicenis, corcireuslcorciresos; sovint la forma adaptada amb sufixos de derivació nostrats és l'hnica: tebans, siracusans; fins i tot atenesoslatenencs. Un tractament especial exigeixen els noms neutres de la segona, generalment topbnims. Els autors han vist els avantatges de conservar-ne les terminacions: Dtlion, Ptlion, Rtgion; Brundísium, Mediolbnum. El procediment permet distingir el Pal.lhdium, la mhgica esthtua robada a Troia per Ulisses, de Pal.ladi, autor de la Histdria lausíaca. Fan excepció, per llur carhcter tradicional, noms com Laci, Capitoli, Herculh. La conservació de la forma neutra s'imposa per a noms de dona, per raons semhtico-estiiístiques: generalment es tracta de prostitutes (Habrdtonon, Lictnion, Ledncion). Els pluralia tantum tenen tractaments diversos: d'una banda, topbnims (Susa, Mtgara) i cultismes esdevinguts patrimonials (Bíblia, crdnica); de l'altra, noms de festes i jocs esportius (Talísies, Tesmofdries, SC. festes; Nemeus, Olímpics, SC. jocs) i obres literaries de caracter compost (Paralipdmens). Molts noms contractes i de flexió htica ofereixen possibilitat de tria: HipdtouslHipbtou, Tindareosl Tindareu. Personalment, som partidaris de les formes sense -s, que s'adiuen a les formes hniques que transcriuen els andrbnims en - haos: Agesilau, Menelau. En contrast amb la diversitat de formacions, és més segur i uniforme el terreny que trepitgem en entrar en la tercera declinació (p. 122-168). Ens limitem als fets més notables. Els noms en oclusiva labial i velar (em sembla millor que <<gutural>>) es deriven del nominatiu sg. (Ptlops, Htlix, Astiana). La forma dels gentilicis (etíop, arab, al.16broge) no sembla provenir de l'ac. sg., sinó que és secundhia respecte al nom. pl., estadísticament més freqüent. El mateix criteri és seguit per a la major part dels noms en dental (Eros, Crates; Amaril.lis, Baucis; Busiris, Temis), llevat d'un cert nombre dels noms en *-ad- (naiade, Plbiade), derivats d e l'acusatiu, i de la major part dels noms formats amb l'enigmhtic sufix *-id-, oxítons i no oxítons, per als quals s'adopta una final -ida (Eneida, Briseida, Esmirneida), tant per tradició com pel fet d'adir-se més amb els femenins catalans. Els noms en *-ntgrecs i llatins (i grecs en *-nth-) es deriven sempre de l'acusatiu amb eliminació de l'element - e(m): Tirint, Atamant, Atlant (preferible a atlas, que caldria deixar limitat a l'hs com a nom comú); Clement, Valent; Anacreont, Dracont (creiem inacceptable Dracó i el derivat draconia, vestigi de la vella servitud a les traduccions del franc&); Simoent (potser millor que Símois), Trapezunt. Els noms en nasal s'adapten també de l'ac. amb pbrdua de la *-n temkica, la qual es recupera en el pl., com arreu en catalh: Alcma, pe8 (pl. peans). titd (pl. titans), 012. Es important que la norma accentual sigui aplicada, d'ara endavant, a distingir els noms de tema en sonant amb alternanGa quantitativa dels que han est& la vocal llarga a tota la flexió. Temes en nasal: Agamkmnon ('AyapÉpvwv -ova), Geríon (rqeúwv -ova); perb Agató ('Ay&6wv -cova), Menó (MÉvwv -wva). Temes en *-r: Hkctor ("Extwg -oca), Nkstor (NÉatw~ -o~a), perb Numitor (Numitor - Frem). No plantegen problemes especials els noms en sibilant (Ares, Pkricles; Argos, Caos; Venus) ni els en -eus (Ceneu, Tideu). L'adaptació dels noms femenins de tema en *-oiqueda fixada correctament (Safo, Nanno), excloent-ne la pedantesca i injustificable accentuació aguda. Es un encert la proposta de traduir a la nostra llengua els topbnims composts de carhcter descriptiu: Cap Blanc ("Axga AEwxTj), Aigües Flavies (Aquae Flauiae). Som partidaris d'estendre-la a la major part dels casos: Riusdecabra (Aiybq ~cotapoi). Els índexs que clouen el volum -de noms grecs, de noms llatins, de formes catalanesfan la funció de triple lhxic de consulta en remetre'ns al parhgraf on s'estudia el cas concret de cada nom. Potser hauria calgut afegir als nombres de parhgraf els nombres de pigina, procediment que hauria facilitat la consulta ripida. Els autors s6n conscients que llur sistema admet interpretacions alternants i excepcions. Per a les primeres proposen sovint parelles (trios a voltes) de possibilitats per a un mateix nom. Nosaltres, almenys en certs casos, hauríem estat, potser, més rígids. Quant a la tradició, coincidim amb el criteri dels autors: la inamovibilitat de transcripcions com Aristdtil, Isop, tan irregulars com prestigioses. El sistema de transcripció més perfecte comporta fatalment homonímies que esdevenen enutjoses quan dos termes diferents, perb coincidents després de l'adaptació, es troben en un mateix context. La dificultat pot evitar-se rnitjan~ant una interpretació laxa o excepcional d'una norma determinada: així el nom de la nereida Tetis OÉty es distingirh del de l'ocehnida esposa de Posidb, Tq685, amb l'accentuació aguda Tetis, com proposi el prof. F. Galiano per al castellh. El llibre, tipograficament clar i impecable (les errades, mínimes, són facilrnent corregibles), model d'esfor~, d'&xg$~ux, i de claredat expositiva, és un xtqpa 6s &EL per a filblegs clhssics i catalans, i manual imprescindible per a Ús de professors i lectors assidus de grec i llatí. Francesc J. Cuartero i Iborra