SOBRE EL MOT MEDIEVAL BLANDIMENTUM I LA
SEVA
EVOLUCIO
SEMANTICA
Jesús Al u o
i
Pe ucho
Uni e si a Au onoma de Ba celona
ABSTRACT
The au ho p esen s some new meanings o medie al la in wo d blandi-
men um and shows i s seman ic e olu ion.
La pa aula
blandimen um
apa eix pe p ime a egada, en les on s
medie als ca alanes1, en l'any 874, en un documen dYEixalada-Cuixa
edi a pe Ramon d'Abada12 i des del segle
x
és ampliamen es imonia
en els diplomes del nos e país3. El
Glossa ium Mediae La ini a is
Ca aloniae
ecull pe a aques e me es signi ica s basics: 1) subjecció,
submissió, 2) pe mís, au o i zació,
i
3) impedimen o in e enció, en el
gi
ene e sine blandimen o de ullo homine,
que és la ó mula i accepció
més eqüen . Respec e d'aques da e sen i , els edac o s del
GMLC
an
no a : ((que, en es a ó mula,
blandimen um
admi e ambién la acepción
de "pe miso, au o ización", del apa ado 2, e incluso la de "sumisión,
sujeción", del 1)).
I
desp és con inuen: ((La e olución seman ica de
blandimen um
no es cla a: en la in enia las acepciones de "ca icia",
"halago", "amabilidad"; al ez de la acepción "halago" pas5 a la de
"aca amien o" y de ahí a la de "sumisión", no bien documen ada; po o a
pa e, el signi icado de "pe miso, au o ización" debe de p ocede del del
"amabilidad (conde~cendencia)"~)).
Eulalia Rodon en
El lenguaje écnico del eudalismo en el siglo
XI
en
Ca alunya5
conside a, pe la se a banda, ambé es signi ica s:
1)
a o , consen imen , ap o ació, 2) p es ació que hom a pe ob eni una
au o i zació o consen imen , i 3) in e enció, oposició, impedimen .
'
L'esmen medie al més an ic sembla del 801-810. Vegeu
J.
F.
NIERMEYER,
Mediae
La ini a is Lexicon Minus,
Leiden 1984, p. 99.
R.
D'ABADAL
I
VLNYALS,
Com neix i com c eix un g an mones i pi inenc abans de
1
'any mil: Eixalada-Cuixa,
c Analec a Mon se a ensia)), VIII, (1954-1955).
Vegeu els exemples addui' s pel
Glossa ium Mediae La ini a is Ca aloniae,
di igi pe
J.
BASTARDAS, ol I, Ba celona 1960-1985, col. 274-276.
Ibidem, col. 276.
Ob a publicada a Ba celona el 1957; egeu, en conc e , les p. 44-45.
El ene able Du Cange6, al seu o n, ecull els signi ica s de
((consen imen )) i ((p es ació)).
J.
F.
Nie meye 7, pe úl im, es limi a a consigna ambé aques s dos
signi ica s: 1) a o , pe mís, au o i zació, i
2)
p es ació deguda al e
d'ob eni una au o i zació, els Únics que ambé ecopila A. Blaiseg.
Nie meye assimila al seu signi ica
2
1'1 del GMLC, i, dels dos
es imonis ex uals que ci a,
un
és el ma eix ex d'Eixalada-Cuixa addui'
pel GMLC: non debeo esse se uus jscalis
...
guia ego e pa en es mei,
sicu lex Go ho um con ine , pe
XYX
uel quinquagin a annis in domos in
qua na i sumus in e p esen es ins e imus absque blandimen o uel iugo
se ui u is in uilla Canabellas, nul10 comi e uel iudice nos inquie an e
(any
874).
Aques passa ge ambé és ci a pe Rodon pe al de con i ma , així
ma eix, la se a accepció
2.
De e , aquí o s dos sen i s, l'a ibu'i pe
Nie meye -Rodon i el dona pel GMLC, semblen possibles. La
in e p e ació ((p es ació)) a én al pa al.lelisme amb se ui u is i é el supo
d'un al e documen , llenguadocia, apo a pe Nie meye i ja abans pe
Du Cange: numquam p o p edic a o ia mihi uel successo ibus meis au
alicui hominum aliquod se ui ium uel blandimen um acia is (s. XII). Al
con a i, l'explicació c(subjecció, submissió~~ es ixa més en el e me
pa al.le1 iugo i, al meu en end e, ambé é un supo documen al, que hom
po ex au e del conjun d'exemples p esen a s pel GMLC pe
documen a el seu signi ica
3:
adimus e condo amus
...
pe pe uali e ad
habendum absque blandimen o e dominio ullius uiuen is hominis (any
1090).
El signi ica 2 del GMLC coincideix amb 1'1 de Rodon i se sus en a
en un sol exemple documen al del 994: nullus hom0 non debe
aedzjcium ace e nec ullam labo a ionem sine blandimen o de ipsos
abba es.
I,
inalmen , els signi ica s
3
del GMLC i de Rodon, no ecolli pe Du
Cange, Nie meye ni Blaise, són coinciden s en el alo de
((impedimen )), pe al qual Rodon diu:
c A
es e signi icado se llegó
p obablemen e po una mala in e p e ación de cie os gi os, que a
con inuación ci a emos, en que, si bien su p imi i o signi icado podia se
el 2), es muy posible que po con usión en e
un
geni i o obje i o y un
geni i o subje i o se acaba a en endiendolo como "in e ención,
oposición")).
C.
DU
FRESNE
DU
CANGE,
Glossa ium Mediae e In imae La ini a is,
ol.
I,
Nio 1883,
p.
675-676.
J.
F.
NIERMEYER,
loc. ci .
A.
BLAISE,
Lexicon La ini a is Medii Ae i,
Tu nhol i 1975,
p.
109.
Deixan a a de banda la qües ió de l'e olució seman ica del mo ,
sembla que els signi ica s de
blandimen um,
es imonia s i de momen
cla s, són:
1) p es ació;
2)
domini, subjecció;
3) pe mís, au o i zació;
4)
impedimen .
Cal obse a , pe b, que, en e els exemples addu'i s pel
GMLC
pe
co obo a el seu signi ica 3, n'hi ha algun que sembla pe me e una
no a accepció. Ja hem is el documen del 1090, on
blandimen um
o ma pa ella amb
dominio,
com en un al e del 101 1 ho a,
inequí ocamen , amb
impedimen um,
que ecull a la pe ecció el sen i 3.
Pe o un ex del 1 13 1 diu:
habea
...
decimacionem in pe pe uum sine
diminucione e blandimen o ullius hominis uel emine,
que sembla deixa
cla a la sinonímia
blandimen um
=
deminu io,
és a di , ((menyscap e)),
signi ica que, segons la me a opinió, ambé cald ia ecolli de o ma
independen .
Pe o enca a disposem d'una al a on que po subminis a -nos alguna
no a accepció que ajudi a copsa millo l'e olució seman ica comple a
del ocable, des de c ca ícia)) a ((impedimen )), sense ha e de ecó e a
les in e p e acions g ama icals sua a apun ades o a alguna al a que jo
ma eix aig sugge i en di e en ocasió9. El manusc i Z.II.2 de la
biblio eca del mones i de 1'Esco ial és un cbdex d'o igen ca ala, copia el
101 1, que ansme el
Libe iudicum popula is
de Bonsom de Ba celona,
amb abundan s glosses in e linia s i ma ginals coe anies. Una d'aques es
glosses in e p e a el ocable
auo e,
que apa eix en la llei XVIII del llib e
11, en el següen passa ge:
Ce e si audem au dila ionem iudicis non
po ue i pe i o adp oba e, sac amen o suam conscien iam iudex expie ,
quod eum nul10 maligni a is ob en u uel quolibe auo e au amici ia
audi e dis ule i , e p op e hoc culpabilis idem iudex nulla enus
habea u 1°
Fauo e,
que, com es eu, se'ns p esen a com a sinbnim de
maligni a is
ob en u
i de
amici ia,
c amiguisme)), és glossa
id es ingenio, g a ia,
blandimen o.
Ve aqui, doncs, un nou signi ica de
blandimen um
equi alen a (( a o i isme, pa ciali a ))
i
ambé a ((g acia o bene ici
indegu )) i a ((engany)).
J.
ALTURO,
L'a xiu an ic de San a Anna de Ba celona del 942 al 1200. Ap oximació
his h ico-lingiiis ica, ol.
I,
Ba celona
1985,
p.
235.
'O
El
ex del nos e manusc i p esen a aqui una pe i a a ian ex ual espec e a l'edició
de
K.
ZEUMER,
Leges Visigo ho um,
MGH,
Hanno e ae e Lipsiae
1902,
p.
68,
on diu:
sac amen o suam iudex conscien iam expie .
Pe an , al g up de signi ica s an e io s, enca a podem a egi -hi
aques s:
5) menyscap e, dany, pe judici;
6)
a o i isme, pa ciali a ;
7) g acia, bene ici indegu ;
8) engany, au.
De les accepcions aquí ecollides sembla cla que, en bpoca medie al,
el
blandimen um
clhssic ((ca ícia, a alac, amabili a )) adqui í el signi ica
p ime de (( a o , concessió, pe mís, au o i zació)), sen i enca a pa en en
l'exemple de l'any 994 addu'i .
Del signi ica de ((a alac)) de i a ia el de ((obsequi, se ei, p es ació)),
que alho a po a ia cap al de c subjecció, domini)), sen i s ambé
es imonia s en el documen de l'any 1090 i po se en el de 874.
Del ma eix signi ica de (( a o )) so i ia, en con ex os ju ídics, el de
(( a o i isme, pa ciali a )) i el de ((g acia, bene ici indegu )), a pa i dels
quals és aci1 de eu e el pas cap a ((engany, au)) i ((pe judici,
menyscap e)); els p ime s d'aques s signi ica s es oben en la glossa del
Libe iudicum popula is
i el da e en el documen abans esmen a de
l'any
1131.
El signi ica úl im de ((impedimen )), el més eqüen men
es imonia en la documen ació ca alana, bé hau ia pogu eni d'aques
sen i da e en una e olució com la següen : ((menyscap e, dany,
pe judici, incon enien , desa an a ge, di icul a , con a ie a , oposició,
impedimen )).