Sobre el mot medieval blandimentum i la seva evolució semàntica

SOBRE EL MOT MEDIEVAL BLANDIMENTUM I LA SEVA EVOLUCIO SEMANTICA Jesús Al u o i Pe ucho Uni e si a Au onoma de Ba celona ABSTRACT The au ho p esen s some new meanings o medie al la in wo d blandi- men um and shows i s seman ic e olu ion. La pa aula blandimen um apa eix pe p ime a egada, en les on s medie als ca alanes1, en l'any 874, en un documen dYEixalada-Cuixa edi a pe Ramon d'Abada12 i des del segle x és ampliamen es imonia en els diplomes del nos e país3. El Glossa ium Mediae La ini a is Ca aloniae ecull pe a aques e me es signi ica s basics: 1) subjecció, submissió, 2) pe mís, au o i zació, i 3) impedimen o in e enció, en el gi ene e sine blandimen o de ullo homine, que és la ó mula i accepció més eqüen . Respec e d'aques da e sen i , els edac o s del GMLC an no a : ((que, en es a ó mula, blandimen um admi e ambién la acepción de "pe miso, au o ización", del apa ado 2, e incluso la de "sumisión, sujeción", del 1)). I desp és con inuen: ((La e olución seman ica de blandimen um no es cla a: en la in enia las acepciones de "ca icia", "halago", "amabilidad"; al ez de la acepción "halago" pas5 a la de "aca amien o" y de ahí a la de "sumisión", no bien documen ada; po o a pa e, el signi icado de "pe miso, au o ización" debe de p ocede del del "amabilidad (conde~cendencia)"~)). Eulalia Rodon en El lenguaje écnico del eudalismo en el siglo XI en Ca alunya5 conside a, pe la se a banda, ambé es signi ica s: 1) a o , consen imen , ap o ació, 2) p es ació que hom a pe ob eni una au o i zació o consen imen , i 3) in e enció, oposició, impedimen . ' L'esmen medie al més an ic sembla del 801-810. Vegeu J. F. NIERMEYER, Mediae La ini a is Lexicon Minus, Leiden 1984, p. 99. R. D'ABADAL I VLNYALS, Com neix i com c eix un g an mones i pi inenc abans de 1 'any mil: Eixalada-Cuixa, c Analec a Mon se a ensia)), VIII, (1954-1955). Vegeu els exemples addui' s pel Glossa ium Mediae La ini a is Ca aloniae, di igi pe J. BASTARDAS, ol I, Ba celona 1960-1985, col. 274-276. Ibidem, col. 276. Ob a publicada a Ba celona el 1957; egeu, en conc e , les p. 44-45. El ene able Du Cange6, al seu o n, ecull els signi ica s de ((consen imen )) i ((p es ació)). J. F. Nie meye 7, pe úl im, es limi a a consigna ambé aques s dos signi ica s: 1) a o , pe mís, au o i zació, i 2) p es ació deguda al e d'ob eni una au o i zació, els Únics que ambé ecopila A. Blaiseg. Nie meye assimila al seu signi ica 2 1'1 del GMLC, i, dels dos es imonis ex uals que ci a, un és el ma eix ex d'Eixalada-Cuixa addui' pel GMLC: non debeo esse se uus jscalis ... guia ego e pa en es mei, sicu lex Go ho um con ine , pe XYX uel quinquagin a annis in domos in qua na i sumus in e p esen es ins e imus absque blandimen o uel iugo se ui u is in uilla Canabellas, nul10 comi e uel iudice nos inquie an e (any 874). Aques passa ge ambé és ci a pe Rodon pe al de con i ma , així ma eix, la se a accepció 2. De e , aquí o s dos sen i s, l'a ibu'i pe Nie meye -Rodon i el dona pel GMLC, semblen possibles. La in e p e ació ((p es ació)) a én al pa al.lelisme amb se ui u is i é el supo d'un al e documen , llenguadocia, apo a pe Nie meye i ja abans pe Du Cange: numquam p o p edic a o ia mihi uel successo ibus meis au alicui hominum aliquod se ui ium uel blandimen um acia is (s. XII). Al con a i, l'explicació c(subjecció, submissió~~ es ixa més en el e me pa al.le1 iugo i, al meu en end e, ambé é un supo documen al, que hom po ex au e del conjun d'exemples p esen a s pel GMLC pe documen a el seu signi ica 3: adimus e condo amus ... pe pe uali e ad habendum absque blandimen o e dominio ullius uiuen is hominis (any 1090). El signi ica 2 del GMLC coincideix amb 1'1 de Rodon i se sus en a en un sol exemple documen al del 994: nullus hom0 non debe aedzjcium ace e nec ullam labo a ionem sine blandimen o de ipsos abba es. I, inalmen , els signi ica s 3 del GMLC i de Rodon, no ecolli pe Du Cange, Nie meye ni Blaise, són coinciden s en el alo de ((impedimen )), pe al qual Rodon diu: c A es e signi icado se llegó p obablemen e po una mala in e p e ación de cie os gi os, que a con inuación ci a emos, en que, si bien su p imi i o signi icado podia se el 2), es muy posible que po con usión en e un geni i o obje i o y un geni i o subje i o se acaba a en endiendolo como "in e ención, oposición")). C. DU FRESNE DU CANGE, Glossa ium Mediae e In imae La ini a is, ol. I, Nio 1883, p. 675-676. J. F. NIERMEYER, loc. ci . A. BLAISE, Lexicon La ini a is Medii Ae i, Tu nhol i 1975, p. 109. Deixan a a de banda la qües ió de l'e olució seman ica del mo , sembla que els signi ica s de blandimen um, es imonia s i de momen cla s, són: 1) p es ació; 2) domini, subjecció; 3) pe mís, au o i zació; 4) impedimen . Cal obse a , pe b, que, en e els exemples addu'i s pel GMLC pe co obo a el seu signi ica 3, n'hi ha algun que sembla pe me e una no a accepció. Ja hem is el documen del 1090, on blandimen um o ma pa ella amb dominio, com en un al e del 101 1 ho a, inequí ocamen , amb impedimen um, que ecull a la pe ecció el sen i 3. Pe o un ex del 1 13 1 diu: habea ... decimacionem in pe pe uum sine diminucione e blandimen o ullius hominis uel emine, que sembla deixa cla a la sinonímia blandimen um = deminu io, és a di , ((menyscap e)), signi ica que, segons la me a opinió, ambé cald ia ecolli de o ma independen . Pe o enca a disposem d'una al a on que po subminis a -nos alguna no a accepció que ajudi a copsa millo l'e olució seman ica comple a del ocable, des de c ca ícia)) a ((impedimen )), sense ha e de ecó e a les in e p e acions g ama icals sua a apun ades o a alguna al a que jo ma eix aig sugge i en di e en ocasió9. El manusc i Z.II.2 de la biblio eca del mones i de 1'Esco ial és un cbdex d'o igen ca ala, copia el 101 1, que ansme el Libe iudicum popula is de Bonsom de Ba celona, amb abundan s glosses in e linia s i ma ginals coe anies. Una d'aques es glosses in e p e a el ocable auo e, que apa eix en la llei XVIII del llib e 11, en el següen passa ge: Ce e si audem au dila ionem iudicis non po ue i pe i o adp oba e, sac amen o suam conscien iam iudex expie , quod eum nul10 maligni a is ob en u uel quolibe auo e au amici ia audi e dis ule i , e p op e hoc culpabilis idem iudex nulla enus habea u 1° Fauo e, que, com es eu, se'ns p esen a com a sinbnim de maligni a is ob en u i de amici ia, c amiguisme)), és glossa id es ingenio, g a ia, blandimen o. Ve aqui, doncs, un nou signi ica de blandimen um equi alen a (( a o i isme, pa ciali a )) i ambé a ((g acia o bene ici indegu )) i a ((engany)). J. ALTURO, L'a xiu an ic de San a Anna de Ba celona del 942 al 1200. Ap oximació his h ico-lingiiis ica, ol. I, Ba celona 1985, p. 235. 'O El ex del nos e manusc i p esen a aqui una pe i a a ian ex ual espec e a l'edició de K. ZEUMER, Leges Visigo ho um, MGH, Hanno e ae e Lipsiae 1902, p. 68, on diu: sac amen o suam iudex conscien iam expie . Pe an , al g up de signi ica s an e io s, enca a podem a egi -hi aques s: 5) menyscap e, dany, pe judici; 6) a o i isme, pa ciali a ; 7) g acia, bene ici indegu ; 8) engany, au. De les accepcions aquí ecollides sembla cla que, en bpoca medie al, el blandimen um clhssic ((ca ícia, a alac, amabili a )) adqui í el signi ica p ime de (( a o , concessió, pe mís, au o i zació)), sen i enca a pa en en l'exemple de l'any 994 addu'i . Del signi ica de ((a alac)) de i a ia el de ((obsequi, se ei, p es ació)), que alho a po a ia cap al de c subjecció, domini)), sen i s ambé es imonia s en el documen de l'any 1090 i po se en el de 874. Del ma eix signi ica de (( a o )) so i ia, en con ex os ju ídics, el de (( a o i isme, pa ciali a )) i el de ((g acia, bene ici indegu )), a pa i dels quals és aci1 de eu e el pas cap a ((engany, au)) i ((pe judici, menyscap e)); els p ime s d'aques s signi ica s es oben en la glossa del Libe iudicum popula is i el da e en el documen abans esmen a de l'any 1131. El signi ica úl im de ((impedimen )), el més eqüen men es imonia en la documen ació ca alana, bé hau ia pogu eni d'aques sen i da e en una e olució com la següen : ((menyscap e, dany, pe judici, incon enien , desa an a ge, di icul a , con a ie a , oposició, impedimen )).