Pau Gilabe i Ba be a
Uni e si a de Ba celona
ABSTRACT
This a icle in ends o be an accu a e com nen a y o he He acli us185
Diels-K anz
agmen .
The au ho conside s, on he o he side, ha i s
meaning speah-s pe ec ly abou he P o : Josep Alsina's empe a men ,
in hono o whom he hough o w i ing his wo k.
Pe al p o esso Josep Alsina
Des que, amb mo iu de la p oxima ((jubilació docen )) del p o esso
Josep Alsina i Clo a, aig pensa en la possibili a de dedica -li un eball
meu, el comen a i del agmen
85
dYHe acli de l'edició Diels-K anz dels
P esoc a ics, em sembla d'an u i -i m'ho sembla enca a- d'allo més
adien i ence a . El pe quk és aci1 d'ende ina ,
FO
és, les pa aules del
iloso d'E es
em
sembla en emblemh iques de o a una ida lliu ada
gene osamen a la pedagogia i a la ece ca. A esa la necessi a , doncs,
d'anali za -les pe demos a -espe o- l'opo uni a de la se a discussió,
m'es imo més de ini l'obliga p olegomen i de comenGa sense més
dilacions. En e ec e, qub diu el
i.
85 D-K. dyHe 8cli ? Reco dem-ho:
((Con a l'anim ab anda (IYuLQL), és di icil de llui a -hi (páx~a +a ), ca
al10 que po a iba a ole ho comp a pagan amb la ida p opia
(+ux is))). No cal di que aques a maximal p esen a dos e mes clau al
ol an dels quals gi a o ~osamen o el deba : IYupÓs i +ugí. Abans,
pe o, d'endinsa -nos en llu s sec e s, paga la pena d'a u a -se en la
adició que la An igui a ma eixa ens ha llega espec e de la di a
an e io .
Doncs bé, l'aco d sembla, si més no pe una egada, o ~a unanime.
A
la
Polí ica,
pe exemple, A is b il comen a, en e d'al es coses, que els
i ans, si de debd olen que llu s súbdi s supo in la i ania d'un sol home,
'
0,
ben p obablemen , la conjunció de dues di es popula s independen s:
iupO
pbx~u& xaX~m5
i
$ux?s
TL
cj du&L.
Vegeu, pe exemple, M. MARCOVICH,
He acli us. G eek ex wi h a sho commen a y.
Me ida (Venezuela)
1967,
p.
386.
hau ien de mos a -se eme osos de la di ini a , pe al com els so mesos
c eu an alesho es que els déus adme en aques a especial si uació. Hau ien
d'hono a igualmen o s aquells qui s'han dis ingi pel mo iu que sigui
d'abs eni -se de o a mena de iolencia i, en especial, de mal ac a
co po almen llu s súbdi s i d'abusa dels jo es. Tanma eix, si els
p eocupa la segu e a , na u almen hau an de mal ia -se -i mol - dels qui,
amb el p oposi d'aba e la i ania, no p e enen pas sal a la ida, ans la
posen al se ei de l'objec iu ixa . <(En e ec e)), diu A is o il, ((els qui
ho
in en en pe aó d'un anim ab anda (8 h 19upó ) no enen pas cu a de si
ma eixos, al com digué ambé He acli en a i ma : ((con a l'hnim
ab anda , es di icil de llui a -hi, ca comp a pagan amb la ida p ~pia))~.
A is b il ma eix, aques cop a 1'E ica
a
Nicdmac, e lexiona sob e
l'a ai~onamen del ca ac e huma exho an , com d'habi ud, a de ugi
conscien men els plae s i a e -ho amb e mesa. La me a inal se ia, és
cla , aconsegui la impassibili a i la se eno , pe 6 el plae des ia semp e
l'home del camí ma ca . És pe aixo que A is o il el p oclama l'enemic
núme o u, pe da an ins i o de l'ab andamen , ca ((com diu He acli ,
enca a és més di icil llui a con a el plae ( i80 ij) que con a l'anim
ab anda ^^.
I
pe acaba amb el ilbso d'Es agi a, un pe i agmen de
1'E ica a Eudem on es e lexiona sob e el que són o no ac es olun a is
(T[
b
~KOÚOLOV
xai
í b
d~oÚo o ). E iden men , la qües ió es
elaciona amb la p edncia o absencia de l'ape i (ijpe ~s), puix que, si
aques domina l'escena, ce amen cal no pa la de olun a ie a . Amb
l'ab andamen , amb la passió (~YupÓs), passa si a o no a el ma eix, és a
di , cal deixa -se guia pe la p opia olun a -espe em que assenyada-
i
no pe l'exal ació, mancada de qualse ol con ol. Pe con i ma -ho, ningú
millo que He acli , pe al com sembla que aques , en cons a a ambé la
o ~a de l'anim ab anda , asse í que posa -hi e causa dolo . ((En e ec e,
és di icil)), diu, ((llui a con a l'anim ab anda , ca comp a pagan amb la
ida p bpia~~.
Pe la se a banda, Plu a c emp a la maxima d'He acli en es ocasions
di e en s, la qual cosa demos a ia que el ipus de e lexió mo al que
ce ca de c ea e a ben en bs pe la consciencia d'epoques i a annas
di e sos. Comencem, pe exemple, pe les Vides, conc e amen pe la de
Gaius Ma ci Co iola. Aques , o es pel poble oma i bandeja a pe pe u a ,
decideix que només un enemic de Roma en el qual obse a, pe d,
g andesa d'espe i po se l'alia idoni pe a l'acomplimen de la se a
enjanga. L'enemic e a Tul.lus A i que, en e els olscos, enia
conside ació eial. El e de p e end e la se a col~labo ació, sen encia
ARIST.,
Pol
1315 a-b.
ARIST.,
EN
1104 b
-
1105 a 16.
ARIST.,
EE,
1223 b 22.
Plu a c, ((dóna es imoni d'aquell que a di : ((Con a l'anim ab anda , és
di icil de llui a -hi, ca , alld que po a iba a ole , ho comp a pagan
amb la ida p opia)). E ec i amen , es posa un es i i un equipamen so a
el qual no se ia econeixible pe ningú que el eiés, i, com Odisseu ((es
subme gí en la ciu a dels seus enemics)) (Od. IV 246)5. Lluny, pe o, del
desig de enjan~a aci amen ap o a en el cas de Co iola, les coses
can ien mol en les Mo alia. Pa em esmen , p ime , en el ac a Sob e el
con ol de la i a on hom assegu a que ( el e d'e igi en l'anima un o eu
pe ha e en~u l'ab andamen (con a el qual, segons He acli , és di icil
de llui a , ca , al10 que po a iba a ole , ho comp a pagan amb la ida
p opia) és p opi d'una o ~a g an i ic o io~a))~. I, inalmen , a lYE d ic, el
amós dialeg plu a quia sob e la na u alesa d'E os, hom hi albi a enca a
un pe ill més unes i e ible que l'anim ab anda ,
FO
és, l'amo . Pe
causa d'ell, Ismenodo a, una dona que é el doble d'anys que el ill d'una
amiga se a de qui es a ollamen enamo ada, ha es a capaC d'a isca una
epu ació ins alesho es i ep o xable. Pe qub? Pe qub (ces con a l'amo ,
que és di icil de llui a , no pas con a l'hnim ab anda , com diu He acli ,
ca , all6 que po a iba a ole , ho comp a pagan ins i o amb la ida,
la o una i la epu ació p opies))7.
Espe o que el lec o sab a pe dona aques a nomb osa elació de llocs,
si a o no a comuns, a p opbi de l'hnim ab anda , pe o no aig es més
que p epa a les bases sob e les quals in en a cons ui amb segu e a .
Acabo, doncs, amb la ( adició)) o ci an dos au o s dis an s l'un de
l'al e quan al emps que els sepa a i dis an s, ambé, quan a llu
alo ació de 6 pÓs: Democ i , segle aC i Jhmblic, segle
111-IV
dC Del
p ime po a é a col~lació el agmen 236 D-K., puix que hom ha es ima
semp e que la p ime a pa de la sen kncia segueix implíci amen
He acli . Diu així: ((Con a l'anim ab anda , és di icil de llui a -hi, pe o és
p opi de l'home assenya (~iJAoyía~o ) domina -10
(K~~T~ELV))).
1 del
segon ci a é un pe i agmen del P o Gp ic on man é que He acli
pod ia dona e de les se es e lexions, pe al com no dub a a a i ma que
((Con a l'anim ab anda , és di icil de llui a -hi, ca , al10 que po c eu e
necessa i de du a e me, ho comp a pagan amb la ida p opia. I aixo que
digué és del o ce , puix que mol s, donan sa is acció a llu anim
ab anda , el bescan ia en pe la ida i p e e i en la mo ))8.
Doncs bé, ningú no oblida que no hi ha es millo que les maximes
d'He acli , so in enigma iques i ambigües, pe se so meses al cap ici de
pensado s pos e io s aliens a l'espe i del ((mes e)). I, anma eix, amb
PLU.,
co .,
XX-XXIII.
PLU.,
De
cohib. i a
457
D.
'
PLU.,
A na o ius
755
D.
IAMB.
P s .
2
1.
independbncia que uns p oclamin l'empen a i esis ible de I9upÓs ins al
pun de oba p e e ible mo i pe ell que no pas doma -10, i que d'al es,
amb o s els ma isos que calgui eni en comp e, maldin pe amansi -10 i
mena -10 e s l'omb a del seny, hom hau ia de econbixe que, en aques a
ocasió, enim elemen s su icien s pe in en a esca i la seman ica co ec a
del conjun de la mhxima i dels seus e mes clau: 19upÓs i +ux i.
Ce amen , no al a qui ha c egu que cal no en end e 19~pÓs com a
ccanim ab anda )), sinó com a ((desig)), ((ape i )), al10 que Pla ó i A is o il
anomena en in iupia. En e ells paga la pena de e menció de
Ma co ich9,
Collilo o Bollack-Wismannl', pe als qui la pb dua de +ux i,
l'anima- ida, és el esul a d'una eblesa sensual; o, di al amen , el oc
de l'anima s'humi eja pe la p esbncia no con a iada del desig, de la sang
apassionada, de l'empen a del co in lama . Al meu en end e, i en aques
pun coincideixo plenamen amb KahnI2, la seman ica adicional de
iupós és la d'anim, de co a ge, d'ab andamen , i es dis ingeix amb
cla eda d'i. iupia, que ep esen a ia el desig sensual al com queda
es able en la psicologia ipa i a de la
República
de Pla ó. De e , si
hom é cu a de pa a a enció en algun dels passa ges que so in s'han
conside a aduc o s de l'espe i de la maxima d'He Acli , comp o a em
que no és aconsellable d'a o ga a I9upÓs seman iques excessi amen
c sensualis es~~. A all d'exemple, a la
República
(375b) hom man é que
an homes com animals han de se alen s si es ol que aca in amb
decisió qualse ol mena de pe ill que pugui p esen a -se; i, pe si ho
dub a em, el clhssic in e ogan dels dialegs pla bnics ens en demana la
con i mació: ¿Que po se pod a se alen un ca all, un gos o qualse ol
al e animal que no mos i co a ge (~Yupo~ bíls)? ¿No 'has adona que el
co a ge ( iupós) és una o ~a i esis ible i in encible (Üpaxo
Xa
ci ixq~o ), amb la qual o a Anima deixa de eni po i apa eix
indomable?13. (No cal acla i -suposo- que, si abans he ingu cu a de
p esen a o a una lla ga sb ie de ex os llega s pe la adició, ho he e
jus amen pe quk, en algun d'ells, la e sió in iupia pod ia sembla
escaien , pe o c ea ia mol s p oblemes en o a la es a; heus ací pe qub he
decidi de no p end e-la en conside ació i decan a -me pe c l'anim
ab anda ))). La es a d'a gumen s de Kahn em semblen igualmen
con icen s,
FO
és, an sols cald ia pensa en un e o d'in e p e ació pe
pa d'un A is b il o d'un Plu a c si el signi ica de iupós en el dialec e
jbnic d'He 8cli s'allunyés os ensiblemen del que é en l'a ic amilia a
Op.
ci .
p. 386.
'O
COLLI,
La sapienza g eca,
ol.
111.
E acli o,
Mill
1988.
"
BOLLACK-WISMANN,
He acli e
ou
la
sépa a ion,
Pa is
1972, p. 253.
l2
C.H.
KAHN,
The a and hough o He acli us,
Camb idge
1979, p. 242-43
l3
Vegeu
KAHN,
OP.
ci .,
p. 242,331,
i MARCOVICH,
OP.
ci .,
p. 383.
Pla ó i als esc ip o s pos e io s; doncs bé, en He odo , pe exemple, 1'6s
de iupós és pe ec amen equipa able al que é en l'ob a de Pla Ól4.
Amb o , els p oblemes no queden esol s aco an els lími s de iup&, sinó
que hom hami d'acla i ambé el mecanisme mi jan~an el qual la llui a
con a l'anim ab anda , la i a o el co a ge implica pi: dua d'anima, phdua
d'ali: i al. So osamen , en aques pun els pa e s són coinciden s pe
damun de les di e en s alo acions de iup&. L'ab andamen , el co a ge (o
el desig pe als qui op en pe iden i ica iup& amb 6. ~ iupía) i l'hima, la
ida, es elacionen pe qui: He acli de ineix $ud com a dessecació
(aüuqo ) o com a e apo ació, exhalació
-o
simplemen apo
( i a iupiao~ )'~. Pe a ell, c l'anima millo i la més sa ia és esplendo
seca))16, la qual cosa explica pe qui: ((un home, quan s'embo a xa, es deixa
condui pe un noi ba bamec, ensopegan i no adonan -se pas de pe on a
pel e de eni l'hima humida (i yp i 4 +uh Exw )))17. Vis es així les
coses, i n ne sos en la ensió sequeda -humi a , o gi a ia al ol an de la
llui a in e io que es desen olupa en l'hima humana. A a bé, el e
d'ad ne e que la elació iup&+u i descansa o ~osamen en la de inició
de l'hima com a dessecació, exhalació o apo , no hau ia de e -nos oblida
que, al com assenyala D.B. Claus18, aques plan ejamen implica una
in el.lecci6 excessi amen mo al o psicologica de l'hima he acli ea. L'elogi
de la sequeda de l'hima dels agmen s an e io s i l'ad e imen sob e les
unes es conseqüi:ncies que li suposa el con ac e amb l'aigua (ca aixb és el
que hom pod ia dedui d'al es mhimes com: ((Pe a les animes esde eni
aigua (Ú6op) ep esen a la mo . Pe a l'aigua la mo és esde eni e a. De
la e a, pe o, neix l'aigua, i de l'aigua l'anima
(&E
ü6a~os 6i $uA)il),)l9; o
((Pe a les himes esde eni humides (bypqo y~ &o& ) ep esen a la mo
(M a~o )))~~ indnen com a objec iu em asi za l'in e b p imo dialmen
mo al d'He acli pe $ux~.
0,
di al amen ,
hi
ha de egna un equilib i pe
al qual la i upció de la humi a signi ica ia la de o a pu a i simple an de la
olun a de l'home com de la disposició &ca que hau ia de guia o s els
seus ac es. Ce amen , aques a esi ecolza ins i o sob e l'au o i a
indiscu ible d'es udiosos com Ki k21, pe a qui la son, la bo a xe a, la i a,
e c., són es a s en el decu s dels quals el oc de l'anima disminueix i,
conseqüen men , hom els alo a com a an icipacions de la condició humida
l4
OP.
ci .,
p.
242.43.
l5
Sub
12
D-K.
l6
118D-K.
"
117 D-K.
l8
Towa d he Soul. An inqui y in o de Meaning o
+uXil
be o e Pla o,
New
Ha en and
London,
1981,
p.
128.
l9
36 D-K
20
77
D-K.
2'
G.S.
KIRK,
The Cosmic F agmen s,
Camg ide
1954,
p.
145-148.

que c assoli a)~ l'anima en el momen de la mo . Claus, pe b, al com
apun a a abans, eco da enb gicamen que el e de con e i la p esbncia de
la humi a en l'anima en un signe inequí oc del desequilib i que la du a a la
mo , no impedeix d'ap ecia i eni en comp e el alo posi iu, o almen
ei indicable, de i ypóqs com a elemen nod ido de
$uA.
No és acil, doncs, ap o undi en la eo ia de l'anima d'He 8cli ; ans al
con a i, hom ha es ima semp e que e a i macions massa concloen s
quan a aques ema és d'all6 més a isca i eme a i. Po se pe aixb,
o hom in en a de gua da -se les espa lles po an a col.lació les p opies
pa aules del pensado d'E es, pe a qui ( els lími s de l'anima no els
pod ies oba mai pe bé que e posessis en camí i el eco eguessis o .
Tan p egona és la aó (Xóyo ) que é))22. Pe damun de o , He acli
p oclama, com cap al e pensado , el can i i ans o mació cons an s del
cosmos. Ningú no qües iona que del conjun del seu idea i es desp bn la
ima ge d'un món on cada cosa es a so mesa al p incipi de con adicció,
on l'es abili a i l'ha monia son el esul a , l'e ec e d'un so p enen i
me a ellós equilib i en e o ces con a ies. Tanma eix, He acli és el
p o e a d'una llei uni e sal, comuna a o s i a o , que go e na i man é
i a la lama de l'exis bncia. Enca a més, la aó uni e sal, el Myos, és
ep esen a com a oc. ((To es les coses)), diu He acli , ((són in e can i de
oc, i el oc de o es elles, de la ma eixa mane a que les me cade ies són
in e can i de l'o i l'o de les me cade ies~~~. Deba e els lligams en e el
oc i la aó és una qües ió sens dub e mol delicada, ja que llu
iden i icació és més a ia aga i pe illosa. Hom po di , aix6 si, que el oc
és un nom de la aó i que, com diu ence adamen Ga cia Cal o, ((la
azón, en cuan o se la nomb a
y
se la hace se un signi icado, es uego; no
es po an o el uego la azón en cuan o es a ac ~ando))~~. No ho se ia
pe qub la aó es el To con adin -se, con acan ian -se, oposan -se.
Aques a aó que c ea ha monia i equilib i en on an sense descans unes
coses amb les al es di ícilmen po eb e un nom, sigui
lógos,
oc o
qualse ol al e. Fe -ho així implica ia una ixació, una idea d'es abili a
que aeix o ~osamen la llei que o dena ins au a la gue a, la
con on ació, el can i, e c. Pe qub acudi , doncs, al oc? P obablemen
pe qub, dona el p es igi eligiós del nom, es ima que s'adiu bé amb la
magni icbncia de la aó uni e sal, de la ma eixa mane a que el nom de
Zeus esul a igualmen o ~a emp ado (((només all6 in el.ligen , només
ell, ol i no ol el nom de Ze~s))~~), o i que, en el ons -i o no a Ga cia
Cal e: ((en el uego se da, como en ninguna o a ealidad, la doble
22
45
D-K.
23
90
D-K.
24
A.
GARC~A
CALVO,
Razón
común,
Mad id
1985,
P.
222.
25
32
D-K.
condición de, po un lado, se una cosa sin se ninguna, y, po o o, se
incapaz de pe manencia alguna, ene como conna u al consigo el
mo imien o
y
el cambio, y asi pode se i como ep esen an e de las
cosas en gene al y igu ación de la génesis o p oceso a que su ealización
sepa ada las condena a odas2%.
Con esso obe amen que, com Ga cia Cal o i an s d'al es, semp e he
pensa he olgu pensa - en He acli com el pensado e oluciona i
que p oclama la bona no a de la Ve i a que es con adiu e e namen .
Semp e he pensa
-o
he olgu pensa - que, a pa i d'ell, ningú no enia
d e ja a anco a -se en cap isió-comp ensió pe sonal, egois a i excloen
de la ida, del món i de la e i a .
I,
anma eix, els de enso s de la ensió
psicologico-mo al sequeda -humi a , a esa llu olun a +xplíci a o
implíci a- d'abona la idea d'animes humanes a l'encalq de llu pe ecció
de ini i a, ce ca ien un desenllaq plausible. E ec i amen -i seguin a a
les indicaciones de G~ h ie~~-, o i que He acli p oclamés la eo ia del
lux i can i cons an s, se ien massa els ges os a ogan s d'aques
pensado -p o e a pe no pode sospi a que al egada no ou capaq
d'assoli la g andesa de la enúncia con ínua a les p opies con iccions, a
i i e ec e de pode expe imen a així l'eng escado a i gai ebé
inimaginable sensació del cons an epensa , con adi , con ion a , e c.
P obablemen , hdhuc mol p obablemene , cald ia adme e la possibili a
que la pe manbncia i l'es abili a inguessin assigna un lloc en el seu
sis ema de pensamen . Resumin : el p incipi del lux cons an po se no
pe me de p end e la pa pel o . Qui sap si el lux, el can i o la
ans o mació cons an s no queden d'alguna mane a a u a s en les o e es
de l'uni e s on o pod ia omand e es able. Des de mol a ia els g ecs
a en c eu e que els lími s del cosmos e en de oc. Els ignis cossos
celes ials, pe la se a pa , e en di ins. La di ini a ma eixa e a sinbnim
de ida e e na, el oc e a la c subs ancia)) de la di ini a i, pe an , p incipi
de la ida e e na. Hom pa la en conc e de l'b e , el oc més pu , el qual,
en di e en s g aus d'impu esa, en aeix el món dels homes i amb qui
d'alguna mane a es man é en con ac e mi janqan la espi ació. Les
animes dels humans se ien, doncs, pa d'aques b e di í, pe bé que la
humi a hi a ac e de p edncia pe mo del con ac e amb els cossos. To
plega , pe a He acli , les Animes, com o a la es a, es a ien so meses al
mo imien amun i a all, se ien p esone es del cosmos, iu ien en aques
una a en u a qui sap si e e na, o bé, si e en sa ies, si es man enien
seques, si e en idels al
Iógos,
an bon pun esde inguessin oc pu ,
pod ien inalmen escapoli -se del cicle cosmic.
26
OP.
ci .,
p.
222.
27
Vegeu
GUTHRIE,
His o ia de la Filoso ia G iega,
Mad id
1984,
p.
445-454.
Amb independencia d'al es conside acions que cald a in odui més
enda an , jo sub a lla ia que una al suposició po implica un cop de
g acia a la iloso ia del polemic - á ~a
bei
i que jo pe sonalmen -ho
omo a con essa - desi ja ia p ese a in ac a. Si se'm pe me , a més de
e d'ad oca de la me a p opia de ensa, di é que em esul a di icil de
pensa en un He acli incapaq d'adona -se que no n'hi ha p ou d'albi a
l'a inen esa de enca algun dia la cadena del can i cons an , i no
p egun a -se alho a pe qui: s'inicia mai - o i que aques a ó a una
e lexió massa con empo ania i, pe an , anac onica; deixem-ho es a . En
qualse ol cas
,
aixo sí, cald h adme e que aques a concepció mo al o
psicologica de l'anima he acli ea sap c ea un discu s logic i cohe en . Si
l'anima és dessecació o e apo ació, la nos a ((pe ecció anímica)), és a
di , espi i ual, mo al, e ica depen de la des esa humana a ebu ja sense
e a o el que sigui humi a .
I
pe humi a -in e im- cal en end e no
només l'excessi a co po ei a , sinó l'egoisme i la osco in el.lec uals que
menen els homes a ((no adona -se del que an despe s, de la ma eixa
mane a que s'obliden de o el que an ado mi s))28. Aques a c ida
he acli ea no se ia, pe o, una c ida sense espe anqa, ans al con a i, els
humans han de sabe que, si no pe den en cap momen l'a enció, si
omanen despe s i ale a, pod an segui i pe ecciona -se seguin la llei
uni e sal, puix que, ((pe als qui es en despe s hi ha un o d e (~Óopo )
únic i comú, men e que dels qui do men, cadascun es des ia e s un de
p i a i p opi))29. Vis es així les coses -i omem a a als p ime s es adis del
meu eball-, hom no hau ia d'es anya -se que, conscien s de la de inició
de l'anima com a dessecació o e apo ació)) i con enqu s que iupós
equi alia a - iupía, aquell desig sensual o assenya com a a el de
beu e ins a embo a xa -se, alguns es udiosos d7He acli hagin op a pe
en end e iupós gai ebé com la sang que su a bo bollons d'un co
p esone de la passió. Que po e alesho es l'anima sinó humi eja -se ins
a la deg adació mo al més absolu a?30.
No sembla, doncs, que pe aques camí puguem e i a iscos, al meu
en end e, excessius.
O
di al amen , en lloc de c ea an agonismes gai ebé
i educ ibles en e la esi del can i cons an i la de l'anima que ce ca
supe a -10 ugin de la humi a , pod íem in en a d'inse i 17inima en
aquell esquema onamen al o, el que és el ma eix, ei indica la humi a -
aigua, an essencial com la sequeda - oc. Cal oma , pe an , a D.B. Claus,
les pa aules del qual old ia ep odui a a li e almen : ((1 shall sugges ha
in e es in he
$UX~
as ((li e- o ce)) is mos impo an o He acli us
eaching and ha he mo al and epis emological agmen s mus be seen
28
1
D-K.
29
89
D-K.
30
COLLI, MARCOVICH, BOLLACK-WISMANN.
less as s a emen s abou he human pe sonali y han as co olla is o he
knowledge gained by unde s anding he soul- o- i e analo gy... The
s a emen s ha he soul is an exhala ion om mois u e (in
B
12)
...
and
han soul comes om wa e (as
B
36
makes explici ) can lea e li le doub
ha he e is a leas in some sense a bene ica1 ela ionship be ween he
soul and mois u e. He acli us exploi s he analogy be ween he changing
condi ion o soul and he unending exchanges o i e, wa e , and ea h in
he cosmic sys em
...
I mean simply han hose
+uh
agmen s han
conce n he physiology o he soul appea o hem sub le e sions o he
gene al He acli ean u h ha li e and dea h a e ems which can be aken
o illus a e he doc ines o he iden i y o opposi es and, mo e emo ely,
o uni y-in-change, as exhibi ed by he i e ~~l.
La ci ació ha es a p ou lla ga i es comen a pe si ma eixa; només en
old ia sub a lla dues idees: iden i a de con a is i uni a en el can i.
Sens dub e, hom po e esmen de les mAximes adien s: ((El ma eix i en
el ma eix iu i mo , despe i ado mi , jo e i ((El nom de l'a c és
ida (Pios), pe o l'ac e la mo (M a os)~~~, ((Mo als els immo als,
immo als els mo als
...N~~; cald ia ema ca anma eix, com n'és a a de
di e en la in el.lecci6 dels an e io s ((Pe a les animes esde eni aigua
ep esen a la mo , i mo pe a l'aigua esde eni e a; de la e a, pe o,
neix l'aigua, i de l'aigua l'hima)) i ((Pe a les Animes esde eni humides
ep esen a la mo ))35. En e ec e, al houg i is dea h o he elemen s o
unde go a change o s a e in one di ec ion, i is li e o hem o unde go a
change o s a e in he o he . In his way M a os and
+ugí
become
exp essions once again o an unde lying uni y o li e and dea h36.
Nogensmenys, un cop ei indicada l'aigua-humi a 37 i alo a s
posi i amen els can is en el si de l'anima humana, els p oblemes no
queden pas esol s. No oblidem que l'objec iu inal d'aques eball e a
a bnye la co ec a in el.lecció del agmen
B
85 i, p ecisamen en aques
pun , Claus é o ga p oblemes pe inse i l'espe i de la mAxima en la
isió olgudamen a-mo al i a-psicolbgica de la
+uh
he acli ea.
I
no
només aixo, sinó que so p bn de eu e com les da e es conside acions
espec e del concep e Anima en el iloso d'E es enen a eu e amb el
agmen
B
85, pe d ambé -i immedia amen - amb el
B
117, go és,
((un
31
OP. ci ., p. 130-131.
32
88
D-K.
33
48
D-K.
34
62
D-K.
35
No es
19
i 20.
36
CLAUS,
OP.
ci ., p. 133.
37
Cal eco da que, si olem un esum del pape p imo dial i ben& de l'aigua en el
conjun del pensamen g ec, hom po acudi a
RJCHARD
BROXTON ONIANS,
The O igins o
Eu opean hough ,
Camb idge 1954, especialmen les p. 247-254 del cap. 2.