Heràclit, 85 Diels-Kranz; inconvenients i grandesa de l'ànim abrandat

Pau Gilabe i Ba be a Uni e si a de Ba celona ABSTRACT This a icle in ends o be an accu a e com nen a y o he He acli us185 Diels-K anz agmen . The au ho conside s, on he o he side, ha i s meaning speah-s pe ec ly abou he P o : Josep Alsina's empe a men , in hono o whom he hough o w i ing his wo k. Pe al p o esso Josep Alsina Des que, amb mo iu de la p oxima ((jubilació docen )) del p o esso Josep Alsina i Clo a, aig pensa en la possibili a de dedica -li un eball meu, el comen a i del agmen 85 dYHe acli de l'edició Diels-K anz dels P esoc a ics, em sembla d'an u i -i m'ho sembla enca a- d'allo més adien i ence a . El pe quk és aci1 d'ende ina , FO és, les pa aules del iloso d'E es em sembla en emblemh iques de o a una ida lliu ada gene osamen a la pedagogia i a la ece ca. A esa la necessi a , doncs, d'anali za -les pe demos a -espe o- l'opo uni a de la se a discussió, m'es imo més de ini l'obliga p olegomen i de comenGa sense més dilacions. En e ec e, qub diu el i. 85 D-K. dyHe 8cli ? Reco dem-ho: ((Con a l'anim ab anda (IYuLQL), és di icil de llui a -hi (páx~a +a ), ca al10 que po a iba a ole ho comp a pagan amb la ida p opia (+ux is))). No cal di que aques a maximal p esen a dos e mes clau al ol an dels quals gi a o ~osamen o el deba : IYupÓs i +ugí. Abans, pe o, d'endinsa -nos en llu s sec e s, paga la pena d'a u a -se en la adició que la An igui a ma eixa ens ha llega espec e de la di a an e io . Doncs bé, l'aco d sembla, si més no pe una egada, o ~a unanime. A la Polí ica, pe exemple, A is b il comen a, en e d'al es coses, que els i ans, si de debd olen que llu s súbdi s supo in la i ania d'un sol home, ' 0, ben p obablemen , la conjunció de dues di es popula s independen s: iupO pbx~u& xaX~m5 i $ux?s TL cj du&L. Vegeu, pe exemple, M. MARCOVICH, He acli us. G eek ex wi h a sho commen a y. Me ida (Venezuela) 1967, p. 386. hau ien de mos a -se eme osos de la di ini a , pe al com els so mesos c eu an alesho es que els déus adme en aques a especial si uació. Hau ien d'hono a igualmen o s aquells qui s'han dis ingi pel mo iu que sigui d'abs eni -se de o a mena de iolencia i, en especial, de mal ac a co po almen llu s súbdi s i d'abusa dels jo es. Tanma eix, si els p eocupa la segu e a , na u almen hau an de mal ia -se -i mol - dels qui, amb el p oposi d'aba e la i ania, no p e enen pas sal a la ida, ans la posen al se ei de l'objec iu ixa . <(En e ec e)), diu A is o il, ((els qui ho in en en pe aó d'un anim ab anda (8 h 19upó ) no enen pas cu a de si ma eixos, al com digué ambé He acli en a i ma : ((con a l'hnim ab anda , es di icil de llui a -hi, ca comp a pagan amb la ida p ~pia))~. A is b il ma eix, aques cop a 1'E ica a Nicdmac, e lexiona sob e l'a ai~onamen del ca ac e huma exho an , com d'habi ud, a de ugi conscien men els plae s i a e -ho amb e mesa. La me a inal se ia, és cla , aconsegui la impassibili a i la se eno , pe 6 el plae des ia semp e l'home del camí ma ca . És pe aixo que A is o il el p oclama l'enemic núme o u, pe da an ins i o de l'ab andamen , ca ((com diu He acli , enca a és més di icil llui a con a el plae ( i80 ij) que con a l'anim ab anda ^^. I pe acaba amb el ilbso d'Es agi a, un pe i agmen de 1'E ica a Eudem on es e lexiona sob e el que són o no ac es olun a is (T[ b ~KOÚOLOV xai í b d~oÚo o ). E iden men , la qües ió es elaciona amb la p edncia o absencia de l'ape i (ijpe ~s), puix que, si aques domina l'escena, ce amen cal no pa la de olun a ie a . Amb l'ab andamen , amb la passió (~YupÓs), passa si a o no a el ma eix, és a di , cal deixa -se guia pe la p opia olun a -espe em que assenyada- i no pe l'exal ació, mancada de qualse ol con ol. Pe con i ma -ho, ningú millo que He acli , pe al com sembla que aques , en cons a a ambé la o ~a de l'anim ab anda , asse í que posa -hi e causa dolo . ((En e ec e, és di icil)), diu, ((llui a con a l'anim ab anda , ca comp a pagan amb la ida p bpia~~. Pe la se a banda, Plu a c emp a la maxima d'He acli en es ocasions di e en s, la qual cosa demos a ia que el ipus de e lexió mo al que ce ca de c ea e a ben en bs pe la consciencia d'epoques i a annas di e sos. Comencem, pe exemple, pe les Vides, conc e amen pe la de Gaius Ma ci Co iola. Aques , o es pel poble oma i bandeja a pe pe u a , decideix que només un enemic de Roma en el qual obse a, pe d, g andesa d'espe i po se l'alia idoni pe a l'acomplimen de la se a enjanga. L'enemic e a Tul.lus A i que, en e els olscos, enia conside ació eial. El e de p e end e la se a col~labo ació, sen encia ARIST., Pol 1315 a-b. ARIST., EN 1104 b - 1105 a 16. ARIST., EE, 1223 b 22. Plu a c, ((dóna es imoni d'aquell que a di : ((Con a l'anim ab anda , és di icil de llui a -hi, ca , alld que po a iba a ole , ho comp a pagan amb la ida p opia)). E ec i amen , es posa un es i i un equipamen so a el qual no se ia econeixible pe ningú que el eiés, i, com Odisseu ((es subme gí en la ciu a dels seus enemics)) (Od. IV 246)5. Lluny, pe o, del desig de enjan~a aci amen ap o a en el cas de Co iola, les coses can ien mol en les Mo alia. Pa em esmen , p ime , en el ac a Sob e el con ol de la i a on hom assegu a que ( el e d'e igi en l'anima un o eu pe ha e en~u l'ab andamen (con a el qual, segons He acli , és di icil de llui a , ca , al10 que po a iba a ole , ho comp a pagan amb la ida p opia) és p opi d'una o ~a g an i ic o io~a))~. I, inalmen , a lYE d ic, el amós dialeg plu a quia sob e la na u alesa d'E os, hom hi albi a enca a un pe ill més unes i e ible que l'anim ab anda , FO és, l'amo . Pe causa d'ell, Ismenodo a, una dona que é el doble d'anys que el ill d'una amiga se a de qui es a ollamen enamo ada, ha es a capaC d'a isca una epu ació ins alesho es i ep o xable. Pe qub? Pe qub (ces con a l'amo , que és di icil de llui a , no pas con a l'hnim ab anda , com diu He acli , ca , all6 que po a iba a ole , ho comp a pagan ins i o amb la ida, la o una i la epu ació p opies))7. Espe o que el lec o sab a pe dona aques a nomb osa elació de llocs, si a o no a comuns, a p opbi de l'hnim ab anda , pe o no aig es més que p epa a les bases sob e les quals in en a cons ui amb segu e a . Acabo, doncs, amb la ( adició)) o ci an dos au o s dis an s l'un de l'al e quan al emps que els sepa a i dis an s, ambé, quan a llu alo ació de 6 pÓs: Democ i , segle aC i Jhmblic, segle 111-IV dC Del p ime po a é a col~lació el agmen 236 D-K., puix que hom ha es ima semp e que la p ime a pa de la sen kncia segueix implíci amen He acli . Diu així: ((Con a l'anim ab anda , és di icil de llui a -hi, pe o és p opi de l'home assenya (~iJAoyía~o ) domina -10 (K~~T~ELV))). 1 del segon ci a é un pe i agmen del P o Gp ic on man é que He acli pod ia dona e de les se es e lexions, pe al com no dub a a a i ma que ((Con a l'anim ab anda , és di icil de llui a -hi, ca , al10 que po c eu e necessa i de du a e me, ho comp a pagan amb la ida p opia. I aixo que digué és del o ce , puix que mol s, donan sa is acció a llu anim ab anda , el bescan ia en pe la ida i p e e i en la mo ))8. Doncs bé, ningú no oblida que no hi ha es millo que les maximes d'He acli , so in enigma iques i ambigües, pe se so meses al cap ici de pensado s pos e io s aliens a l'espe i del ((mes e)). I, anma eix, amb PLU., co ., XX-XXIII. PLU., De cohib. i a 457 D. ' PLU., A na o ius 755 D. IAMB. P s . 2 1. independbncia que uns p oclamin l'empen a i esis ible de I9upÓs ins al pun de oba p e e ible mo i pe ell que no pas doma -10, i que d'al es, amb o s els ma isos que calgui eni en comp e, maldin pe amansi -10 i mena -10 e s l'omb a del seny, hom hau ia de econbixe que, en aques a ocasió, enim elemen s su icien s pe in en a esca i la seman ica co ec a del conjun de la mhxima i dels seus e mes clau: 19upÓs i +ux i. Ce amen , no al a qui ha c egu que cal no en end e 19~pÓs com a ccanim ab anda )), sinó com a ((desig)), ((ape i )), al10 que Pla ó i A is o il anomena en in iupia. En e ells paga la pena de e menció de Ma co ich9, Collilo o Bollack-Wismannl', pe als qui la pb dua de +ux i, l'anima- ida, és el esul a d'una eblesa sensual; o, di al amen , el oc de l'anima s'humi eja pe la p esbncia no con a iada del desig, de la sang apassionada, de l'empen a del co in lama . Al meu en end e, i en aques pun coincideixo plenamen amb KahnI2, la seman ica adicional de iupós és la d'anim, de co a ge, d'ab andamen , i es dis ingeix amb cla eda d'i. iupia, que ep esen a ia el desig sensual al com queda es able en la psicologia ipa i a de la República de Pla ó. De e , si hom é cu a de pa a a enció en algun dels passa ges que so in s'han conside a aduc o s de l'espe i de la maxima d'He Acli , comp o a em que no és aconsellable d'a o ga a I9upÓs seman iques excessi amen c sensualis es~~. A all d'exemple, a la República (375b) hom man é que an homes com animals han de se alen s si es ol que aca in amb decisió qualse ol mena de pe ill que pugui p esen a -se; i, pe si ho dub a em, el clhssic in e ogan dels dialegs pla bnics ens en demana la con i mació: ¿Que po se pod a se alen un ca all, un gos o qualse ol al e animal que no mos i co a ge (~Yupo~ bíls)? ¿No 'has adona que el co a ge ( iupós) és una o ~a i esis ible i in encible (Üpaxo Xa ci ixq~o ), amb la qual o a Anima deixa de eni po i apa eix indomable?13. (No cal acla i -suposo- que, si abans he ingu cu a de p esen a o a una lla ga sb ie de ex os llega s pe la adició, ho he e jus amen pe quk, en algun d'ells, la e sió in iupia pod ia sembla escaien , pe o c ea ia mol s p oblemes en o a la es a; heus ací pe qub he decidi de no p end e-la en conside ació i decan a -me pe c l'anim ab anda ))). La es a d'a gumen s de Kahn em semblen igualmen con icen s, FO és, an sols cald ia pensa en un e o d'in e p e ació pe pa d'un A is b il o d'un Plu a c si el signi ica de iupós en el dialec e jbnic d'He 8cli s'allunyés os ensiblemen del que é en l'a ic amilia a Op. ci . p. 386. 'O COLLI, La sapienza g eca, ol. 111. E acli o, Mill 1988. " BOLLACK-WISMANN, He acli e ou la sépa a ion, Pa is 1972, p. 253. l2 C.H. KAHN, The a and hough o He acli us, Camb idge 1979, p. 242-43 l3 Vegeu KAHN, OP. ci ., p. 242,331, i MARCOVICH, OP. ci ., p. 383. Pla ó i als esc ip o s pos e io s; doncs bé, en He odo , pe exemple, 1'6s de iupós és pe ec amen equipa able al que é en l'ob a de Pla Ól4. Amb o , els p oblemes no queden esol s aco an els lími s de iup&, sinó que hom hami d'acla i ambé el mecanisme mi jan~an el qual la llui a con a l'anim ab anda , la i a o el co a ge implica pi: dua d'anima, phdua d'ali: i al. So osamen , en aques pun els pa e s són coinciden s pe damun de les di e en s alo acions de iup&. L'ab andamen , el co a ge (o el desig pe als qui op en pe iden i ica iup& amb 6. ~ iupía) i l'hima, la ida, es elacionen pe qui: He acli de ineix $ud com a dessecació (aüuqo ) o com a e apo ació, exhalació -o simplemen apo ( i a iupiao~ )'~. Pe a ell, c l'anima millo i la més sa ia és esplendo seca))16, la qual cosa explica pe qui: ((un home, quan s'embo a xa, es deixa condui pe un noi ba bamec, ensopegan i no adonan -se pas de pe on a pel e de eni l'hima humida (i yp i 4 +uh Exw )))17. Vis es així les coses, i n ne sos en la ensió sequeda -humi a , o gi a ia al ol an de la llui a in e io que es desen olupa en l'hima humana. A a bé, el e d'ad ne e que la elació iup&+u i descansa o ~osamen en la de inició de l'hima com a dessecació, exhalació o apo , no hau ia de e -nos oblida que, al com assenyala D.B. Claus18, aques plan ejamen implica una in el.lecci6 excessi amen mo al o psicologica de l'hima he acli ea. L'elogi de la sequeda de l'hima dels agmen s an e io s i l'ad e imen sob e les unes es conseqüi:ncies que li suposa el con ac e amb l'aigua (ca aixb és el que hom pod ia dedui d'al es mhimes com: ((Pe a les animes esde eni aigua (Ú6op) ep esen a la mo . Pe a l'aigua la mo és esde eni e a. De la e a, pe o, neix l'aigua, i de l'aigua l'anima (&E ü6a~os 6i $uA)il),)l9; o ((Pe a les himes esde eni humides (bypqo y~ &o& ) ep esen a la mo (M a~o )))~~ indnen com a objec iu em asi za l'in e b p imo dialmen mo al d'He acli pe $ux~. 0, di al amen , hi ha de egna un equilib i pe al qual la i upció de la humi a signi ica ia la de o a pu a i simple an de la olun a de l'home com de la disposició &ca que hau ia de guia o s els seus ac es. Ce amen , aques a esi ecolza ins i o sob e l'au o i a indiscu ible d'es udiosos com Ki k21, pe a qui la son, la bo a xe a, la i a, e c., són es a s en el decu s dels quals el oc de l'anima disminueix i, conseqüen men , hom els alo a com a an icipacions de la condició humida l4 OP. ci ., p. 242.43. l5 Sub 12 D-K. l6 118D-K. " 117 D-K. l8 Towa d he Soul. An inqui y in o de Meaning o +uXil be o e Pla o, New Ha en and London, 1981, p. 128. l9 36 D-K 20 77 D-K. 2' G.S. KIRK, The Cosmic F agmen s, Camg ide 1954, p. 145-148. que c assoli a)~ l'anima en el momen de la mo . Claus, pe b, al com apun a a abans, eco da enb gicamen que el e de con e i la p esbncia de la humi a en l'anima en un signe inequí oc del desequilib i que la du a a la mo , no impedeix d'ap ecia i eni en comp e el alo posi iu, o almen ei indicable, de i ypóqs com a elemen nod ido de $uA. No és acil, doncs, ap o undi en la eo ia de l'anima d'He 8cli ; ans al con a i, hom ha es ima semp e que e a i macions massa concloen s quan a aques ema és d'all6 més a isca i eme a i. Po se pe aixb, o hom in en a de gua da -se les espa lles po an a col.lació les p opies pa aules del pensado d'E es, pe a qui ( els lími s de l'anima no els pod ies oba mai pe bé que e posessis en camí i el eco eguessis o . Tan p egona és la aó (Xóyo ) que é))22. Pe damun de o , He acli p oclama, com cap al e pensado , el can i i ans o mació cons an s del cosmos. Ningú no qües iona que del conjun del seu idea i es desp bn la ima ge d'un món on cada cosa es a so mesa al p incipi de con adicció, on l'es abili a i l'ha monia son el esul a , l'e ec e d'un so p enen i me a ellós equilib i en e o ces con a ies. Tanma eix, He acli és el p o e a d'una llei uni e sal, comuna a o s i a o , que go e na i man é i a la lama de l'exis bncia. Enca a més, la aó uni e sal, el Myos, és ep esen a com a oc. ((To es les coses)), diu He acli , ((són in e can i de oc, i el oc de o es elles, de la ma eixa mane a que les me cade ies són in e can i de l'o i l'o de les me cade ies~~~. Deba e els lligams en e el oc i la aó és una qües ió sens dub e mol delicada, ja que llu iden i icació és més a ia aga i pe illosa. Hom po di , aix6 si, que el oc és un nom de la aó i que, com diu ence adamen Ga cia Cal o, ((la azón, en cuan o se la nomb a y se la hace se un signi icado, es uego; no es po an o el uego la azón en cuan o es a ac ~ando))~~. No ho se ia pe qub la aó es el To con adin -se, con acan ian -se, oposan -se. Aques a aó que c ea ha monia i equilib i en on an sense descans unes coses amb les al es di ícilmen po eb e un nom, sigui lógos, oc o qualse ol al e. Fe -ho així implica ia una ixació, una idea d'es abili a que aeix o ~osamen la llei que o dena ins au a la gue a, la con on ació, el can i, e c. Pe qub acudi , doncs, al oc? P obablemen pe qub, dona el p es igi eligiós del nom, es ima que s'adiu bé amb la magni icbncia de la aó uni e sal, de la ma eixa mane a que el nom de Zeus esul a igualmen o ~a emp ado (((només all6 in el.ligen , només ell, ol i no ol el nom de Ze~s))~~), o i que, en el ons -i o no a Ga cia Cal e: ((en el uego se da, como en ninguna o a ealidad, la doble 22 45 D-K. 23 90 D-K. 24 A. GARC~A CALVO, Razón común, Mad id 1985, P. 222. 25 32 D-K. condición de, po un lado, se una cosa sin se ninguna, y, po o o, se incapaz de pe manencia alguna, ene como conna u al consigo el mo imien o y el cambio, y asi pode se i como ep esen an e de las cosas en gene al y igu ación de la génesis o p oceso a que su ealización sepa ada las condena a odas2%. Con esso obe amen que, com Ga cia Cal o i an s d'al es, semp e he pensa he olgu pensa - en He acli com el pensado e oluciona i que p oclama la bona no a de la Ve i a que es con adiu e e namen . Semp e he pensa -o he olgu pensa - que, a pa i d'ell, ningú no enia d e ja a anco a -se en cap isió-comp ensió pe sonal, egois a i excloen de la ida, del món i de la e i a . I, anma eix, els de enso s de la ensió psicologico-mo al sequeda -humi a , a esa llu olun a +xplíci a o implíci a- d'abona la idea d'animes humanes a l'encalq de llu pe ecció de ini i a, ce ca ien un desenllaq plausible. E ec i amen -i seguin a a les indicaciones de G~ h ie~~-, o i que He acli p oclamés la eo ia del lux i can i cons an s, se ien massa els ges os a ogan s d'aques pensado -p o e a pe no pode sospi a que al egada no ou capaq d'assoli la g andesa de la enúncia con ínua a les p opies con iccions, a i i e ec e de pode expe imen a així l'eng escado a i gai ebé inimaginable sensació del cons an epensa , con adi , con ion a , e c. P obablemen , hdhuc mol p obablemene , cald ia adme e la possibili a que la pe manbncia i l'es abili a inguessin assigna un lloc en el seu sis ema de pensamen . Resumin : el p incipi del lux cons an po se no pe me de p end e la pa pel o . Qui sap si el lux, el can i o la ans o mació cons an s no queden d'alguna mane a a u a s en les o e es de l'uni e s on o pod ia omand e es able. Des de mol a ia els g ecs a en c eu e que els lími s del cosmos e en de oc. Els ignis cossos celes ials, pe la se a pa , e en di ins. La di ini a ma eixa e a sinbnim de ida e e na, el oc e a la c subs ancia)) de la di ini a i, pe an , p incipi de la ida e e na. Hom pa la en conc e de l'b e , el oc més pu , el qual, en di e en s g aus d'impu esa, en aeix el món dels homes i amb qui d'alguna mane a es man é en con ac e mi janqan la espi ació. Les animes dels humans se ien, doncs, pa d'aques b e di í, pe bé que la humi a hi a ac e de p edncia pe mo del con ac e amb els cossos. To plega , pe a He acli , les Animes, com o a la es a, es a ien so meses al mo imien amun i a all, se ien p esone es del cosmos, iu ien en aques una a en u a qui sap si e e na, o bé, si e en sa ies, si es man enien seques, si e en idels al Iógos, an bon pun esde inguessin oc pu , pod ien inalmen escapoli -se del cicle cosmic. 26 OP. ci ., p. 222. 27 Vegeu GUTHRIE, His o ia de la Filoso ia G iega, Mad id 1984, p. 445-454. Amb independencia d'al es conside acions que cald a in odui més enda an , jo sub a lla ia que una al suposició po implica un cop de g acia a la iloso ia del polemic - á ~a bei i que jo pe sonalmen -ho omo a con essa - desi ja ia p ese a in ac a. Si se'm pe me , a més de e d'ad oca de la me a p opia de ensa, di é que em esul a di icil de pensa en un He acli incapaq d'adona -se que no n'hi ha p ou d'albi a l'a inen esa de enca algun dia la cadena del can i cons an , i no p egun a -se alho a pe qui: s'inicia mai - o i que aques a ó a una e lexió massa con empo ania i, pe an , anac onica; deixem-ho es a . En qualse ol cas , aixo sí, cald h adme e que aques a concepció mo al o psicologica de l'anima he acli ea sap c ea un discu s logic i cohe en . Si l'anima és dessecació o e apo ació, la nos a ((pe ecció anímica)), és a di , espi i ual, mo al, e ica depen de la des esa humana a ebu ja sense e a o el que sigui humi a . I pe humi a -in e im- cal en end e no només l'excessi a co po ei a , sinó l'egoisme i la osco in el.lec uals que menen els homes a ((no adona -se del que an despe s, de la ma eixa mane a que s'obliden de o el que an ado mi s))28. Aques a c ida he acli ea no se ia, pe o, una c ida sense espe anqa, ans al con a i, els humans han de sabe que, si no pe den en cap momen l'a enció, si omanen despe s i ale a, pod an segui i pe ecciona -se seguin la llei uni e sal, puix que, ((pe als qui es en despe s hi ha un o d e (~Óopo ) únic i comú, men e que dels qui do men, cadascun es des ia e s un de p i a i p opi))29. Vis es així les coses -i omem a a als p ime s es adis del meu eball-, hom no hau ia d'es anya -se que, conscien s de la de inició de l'anima com a dessecació o e apo ació)) i con enqu s que iupós equi alia a - iupía, aquell desig sensual o assenya com a a el de beu e ins a embo a xa -se, alguns es udiosos d7He acli hagin op a pe en end e iupós gai ebé com la sang que su a bo bollons d'un co p esone de la passió. Que po e alesho es l'anima sinó humi eja -se ins a la deg adació mo al més absolu a?30. No sembla, doncs, que pe aques camí puguem e i a iscos, al meu en end e, excessius. O di al amen , en lloc de c ea an agonismes gai ebé i educ ibles en e la esi del can i cons an i la de l'anima que ce ca supe a -10 ugin de la humi a , pod íem in en a d'inse i 17inima en aquell esquema onamen al o, el que és el ma eix, ei indica la humi a - aigua, an essencial com la sequeda - oc. Cal oma , pe an , a D.B. Claus, les pa aules del qual old ia ep odui a a li e almen : ((1 shall sugges ha in e es in he $UX~ as ((li e- o ce)) is mos impo an o He acli us eaching and ha he mo al and epis emological agmen s mus be seen 28 1 D-K. 29 89 D-K. 30 COLLI, MARCOVICH, BOLLACK-WISMANN. less as s a emen s abou he human pe sonali y han as co olla is o he knowledge gained by unde s anding he soul- o- i e analo gy... The s a emen s ha he soul is an exhala ion om mois u e (in B 12) ... and han soul comes om wa e (as B 36 makes explici ) can lea e li le doub ha he e is a leas in some sense a bene ica1 ela ionship be ween he soul and mois u e. He acli us exploi s he analogy be ween he changing condi ion o soul and he unending exchanges o i e, wa e , and ea h in he cosmic sys em ... I mean simply han hose +uh agmen s han conce n he physiology o he soul appea o hem sub le e sions o he gene al He acli ean u h ha li e and dea h a e ems which can be aken o illus a e he doc ines o he iden i y o opposi es and, mo e emo ely, o uni y-in-change, as exhibi ed by he i e ~~l. La ci ació ha es a p ou lla ga i es comen a pe si ma eixa; només en old ia sub a lla dues idees: iden i a de con a is i uni a en el can i. Sens dub e, hom po e esmen de les mAximes adien s: ((El ma eix i en el ma eix iu i mo , despe i ado mi , jo e i ((El nom de l'a c és ida (Pios), pe o l'ac e la mo (M a os)~~~, ((Mo als els immo als, immo als els mo als ...N~~; cald ia ema ca anma eix, com n'és a a de di e en la in el.lecci6 dels an e io s ((Pe a les animes esde eni aigua ep esen a la mo , i mo pe a l'aigua esde eni e a; de la e a, pe o, neix l'aigua, i de l'aigua l'hima)) i ((Pe a les Animes esde eni humides ep esen a la mo ))35. En e ec e, al houg i is dea h o he elemen s o unde go a change o s a e in one di ec ion, i is li e o hem o unde go a change o s a e in he o he . In his way M a os and +ugí become exp essions once again o an unde lying uni y o li e and dea h36. Nogensmenys, un cop ei indicada l'aigua-humi a 37 i alo a s posi i amen els can is en el si de l'anima humana, els p oblemes no queden pas esol s. No oblidem que l'objec iu inal d'aques eball e a a bnye la co ec a in el.lecció del agmen B 85 i, p ecisamen en aques pun , Claus é o ga p oblemes pe inse i l'espe i de la mAxima en la isió olgudamen a-mo al i a-psicolbgica de la +uh he acli ea. I no només aixo, sinó que so p bn de eu e com les da e es conside acions espec e del concep e Anima en el iloso d'E es enen a eu e amb el agmen B 85, pe d ambé -i immedia amen - amb el B 117, go és, ((un 31 OP. ci ., p. 130-131. 32 88 D-K. 33 48 D-K. 34 62 D-K. 35 No es 19 i 20. 36 CLAUS, OP. ci ., p. 133. 37 Cal eco da que, si olem un esum del pape p imo dial i ben& de l'aigua en el conjun del pensamen g ec, hom po acudi a RJCHARD BROXTON ONIANS, The O igins o Eu opean hough , Camb idge 1954, especialmen les p. 247-254 del cap. 2.