UNA MONEDA ETRUSCA A LA
PROVINCIA
DE
TARRAGONA
Rosa M. Asensi
La moneda objec e del p esen es udi ou obada a la p o íncia de Ta-
agona; desconeixem el lloc exac e, com ambé on es oba ac ualmen 1.
FITXA
TECNICA
(Ta .
I,
ig. 1)
Ma e ial:
Pes conse a :
Pes hipo k ic:
Diame e de la
moneda econs uida:
G a ila:
Es a de conse ació:
An e s:
Re e s:
Iden i icació:
A gen .
5,08 g s.
8,30-9 g s.
23
m n.
Pe lada.
Bo, enca a que només se'n conse a una mica
més de la mei a esque a.
Cap on al de Go goneion, amb e s ben ma -
ca s, exage a s, os e amb gal es in lades, cabells
compac es diadema s, o ella ma cada, seguin el
model de les an e ixes de e aco a a caiques2.
So a el men ó, signe de alo X; al cos a , igu a
de do i esquema i zada.
Llis.
Did acma de Populonia.
G acies al signe de alo X, al e e s llis i als e s ipoldgics de la Go -
gona, podem di que pe any a una se ie documen ada a Populonia. Po-
pulonia degué se una de les poques, o po se l'unica ciu a de la cos a
i enica que no a so i una ecessió economica desp és del con lic e de
Cumas, i que in ensi ica, amb l'ús de les mines de e o de l'illa dYElba,
l'ac i i a me al.lÚ gica.
'
Ag aeixo la col~labo acio del senyo Leand e Villa onga; d'olimpio Musso, de la Se-
zione di S udi S o ici A. Boscolo, i de la Sop in endenza A cheologica della Toscana.
Vegeu
KRAUSKOPF
((Go gonenda s ellungen au e uskischen Miinzen
und
in
de
E uskischen Kuns )),
Annali dell'ls i u o I aliano di Numisma ica,
XXII,
Roma 1976,
p.
3
19 s. És onamen al eu e VANNI: ((La mone azione in a gen o)) al ca aleg de 1'E u ia Mi-
ne a ia, Flo hcia, 1981,
p.
115-1 16.
TAV.
I
Fig.
I.
Moneda e usca de la p o incia de Ta agona. Fo o A xiu Leand e
Villa onga.
Fig.
2.
Moneda e usca Fig.
3.
Moneda e usca ep oduiila pe
ep oduida pe K auskop Ga ucci. Ta . LXYll.. ig.
1.
Ki che iano.
((Aus Ka alog Na ille, 4.4,
1921));
Fo oa chi an ike
Münzen beim Semina u
G iechische und Romische
Geschich e de Uni e si a
F anl@ .
Fig.
4.
Moneda e usca ep oduiila pe
Ga ucci. Ta . CXYV.. ig.
7.
Supplemen o.
Col~lecció de l'au o .
TAV.
I1
Fig.
I.
Moneda e usca. Sop in e zde zza alle An ichi u. Fi enze. In . 36.259.
Fig.
2.
Moneda e usca. Sop in endenza alle An ichi a. Fi enze. In . 78.995.
Fig. 3. Moneda e usca. Sop in endenza alle An ichi a. Fi enze. In . 31.905.
La c onologia dels ipus mone a is adsc i s a Populonia, és, enca a ac-
ualmen , un p oblema: segons Head, la did acma amb Go goneion i
signe de alo
X
pe any al pe íode a caic, men e Sambon, basan -se en
dades es ilís iques, la si ua en la segona mei a del s.
aC. G acies a la
oballa, e a a Como (P es ino) en un habi a del s.
aC, co esponen a
la ase Golasecca I11 A, i que es ac a d'una did acma a caica amb signe
de alo
X
i e e s llis, podem da a aques es monedes, amb més segu e-
a , en la 2a mei a del s.
aC.
La ipologia del Go goneion ambé a ia amb la successió de les emis-
sions: d'un os e amb e s mol exage a s i ben ma ca s (conside a la i-
pologia més a caica) es passa a un os e més a able, més emení, amb els
cabells poc ondula s i que ja co espon a un al a sb ie amb signe de alo
XX i e e s llis o igu a (Ta . 11, ig. 2).
Un e ca ac e ís ic de la nos a moneda és que, al cos a del signe de
alo
X
hi ha un al e signe que ha es a mol di icil d'iden i ica ; g acies
a la oballa d'alguns al es pa aldels, s'ha pogu esb ina que es ac a de
la igu a mol esquema i zada d'un do i. Si la moneda es conse és sence-
a, p obablemen eu íem amb cla eda que co espon al ipus amb un
signe de alo
X
amb dos do ins a on a s. Com a pa al.le1 enim la mone-
da que ens p esen a K auskop (Ta . I, ig. 2) i al es exemples que ens
ci a Sambon co esponen s a ep oduccions donades pe Ganucci.
Aques ep odueix
un
ipus exac e al del pa al.le1 ci a , pe o, a més, una
al a a ian amb dos signes de alo
XX
i dos do ins a on a s (Ta . I,
igs.
3
i
4).
El e que la moneda que es udiem po i el signe de alo cen-
a so a el men ó, la p esbncia de l'o ella i la ipologia del Go goneion,
ens a pensa en el p ime exemple, i no pas en el de dos signes de alo
(que ep esen a un ipus més e oluciona ). Pe an , sembla que es ac a
d'una moneda, a ian del ipus Go goneion més a caic, amb un signe de
alo
X,
i conseqüen men , se ia una moneda de ansició en e aques
ipus i la pos e io did acma amb dos signes de alo i amb una c onolo-
gia a ca all en e la i del s.
i els inicis del s.
i
aC.
Aques can i mone a i es p odui ia du an el s.
IV
aC, quan la indús ia
del e o es a a en el seu pun culminan i Populonia e a escala obligada
de les u es come cials de Co sega, Gal.lia i Ibb ia. Es p odueix l'aug-
men de les emissions i la de allada de pes de la moneda d'a gen , que de
e con i ma ia la nos a moneda en ésse pa ida in encionalmen pe que
ci culi com a més baixa de pes.
Es in e essan de eu e la dis ibució de les oballes d'aques es mone-
des o a d'E ú ia, ja que ins a a es pa la a de monedes de ci culació
local i limi ada. Monedes d'aques ipus han es a obades a la nec opolis
p e- omana d'Alb ia, a Iugosla ia, a Sicília ... i, inalmen , a la Península
Ibe ica; s'ha augmen a així la lla ga llis a de oballes e usques o a
d'E ú ia, que és d'espe a que augmen i conside ablemen .
Bibliog a ia
AA.
DD.,
Le mone e di Piombino: Dagli E uschi ad Elisa Baciocchi
(ca aleg),
Sop in endenza A cheologica della Toscana, 1987; els a icles de LUIGI
TONDO, p. 49-52 i de FRANCA
M.
VANNI.
BIANCHI BANDINELLI, R.,
Teso e o di mone e populoniesi.
S udi E uschi, VI,
1928, p. 543.
DE
MARINIS,
R.,
((P es ino
(CO).
Sca o di
un
abi a o dellYE a del Fe o)),
No izia-
io della Sop in endenza A cheologica della Lomba dia,
1982. Milano, 1983,
p. 34-36.
GARRUCCI, R.,
Le mone e dell 'í alia an ica,
Roma, 1885.
PANVINI, F., ((Gli s udi e la p oblema ica a uale sulla mone azione e usca)),
An-
nali dell 'Is i u o I aliano di Numisma ica,
XXII, Roma 1976, p. 25 s.
PETRILLO, P., c Le se ie mone a ie di Populonia)),
Annali dell 'Is i u o I aliano di
Numisma ica,
XXII,
Roma 1976, p. 705 s.
SAMBON, A.,
Les monnaies an iques de l'I alie,
Pa ís, 1903.