scieee Open visual document viewer

Una moneda etrusca a la província de Tarragona

Asensi, Rosa M.

Abstract

Asensi, Rosa M.

Full text

UNA MONEDA ETRUSCA A LA PROVINCIA DE TARRAGONA Rosa M. Asensi La moneda objec e del p esen es udi ou obada a la p o íncia de Ta- agona; desconeixem el lloc exac e, com ambé on es oba ac ualmen 1. FITXA TECNICA (Ta . I, ig. 1) Ma e ial: Pes conse a : Pes hipo k ic: Diame e de la moneda econs uida: G a ila: Es a de conse ació: An e s: Re e s: Iden i icació: A gen . 5,08 g s. 8,30-9 g s. 23 m n. Pe lada. Bo, enca a que només se'n conse a una mica més de la mei a esque a. Cap on al de Go goneion, amb e s ben ma - ca s, exage a s, os e amb gal es in lades, cabells compac es diadema s, o ella ma cada, seguin el model de les an e ixes de e aco a a caiques2. So a el men ó, signe de alo X; al cos a , igu a de do i esquema i zada. Llis. Did acma de Populonia. G acies al signe de alo X, al e e s llis i als e s ipoldgics de la Go - gona, podem di que pe any a una se ie documen ada a Populonia. Po- pulonia degué se una de les poques, o po se l'unica ciu a de la cos a i enica que no a so i una ecessió economica desp és del con lic e de Cumas, i que in ensi ica, amb l'ús de les mines de e o de l'illa dYElba, l'ac i i a me al.lÚ gica. ' Ag aeixo la col~labo acio del senyo Leand e Villa onga; d'olimpio Musso, de la Se- zione di S udi S o ici A. Boscolo, i de la Sop in endenza A cheologica della Toscana. Vegeu KRAUSKOPF ((Go gonenda s ellungen au e uskischen Miinzen und in de E uskischen Kuns )), Annali dell'ls i u o I aliano di Numisma ica, XXII, Roma 1976, p. 3 19 s. És onamen al eu e VANNI: ((La mone azione in a gen o)) al ca aleg de 1'E u ia Mi- ne a ia, Flo hcia, 1981, p. 115-1 16. TAV. I Fig. I. Moneda e usca de la p o incia de Ta agona. Fo o A xiu Leand e Villa onga. Fig. 2. Moneda e usca Fig. 3. Moneda e usca ep oduiila pe ep oduida pe K auskop Ga ucci. Ta . LXYll.. ig. 1. Ki che iano. ((Aus Ka alog Na ille, 4.4, 1921)); Fo oa chi an ike Münzen beim Semina u G iechische und Romische Geschich e de Uni e si a F anl@ . Fig. 4. Moneda e usca ep oduiila pe Ga ucci. Ta . CXYV.. ig. 7. Supplemen o. Col~lecció de l'au o . TAV. I1 Fig. I. Moneda e usca. Sop in e zde zza alle An ichi u. Fi enze. In . 36.259. Fig. 2. Moneda e usca. Sop in endenza alle An ichi a. Fi enze. In . 78.995. Fig. 3. Moneda e usca. Sop in endenza alle An ichi a. Fi enze. In . 31.905. La c onologia dels ipus mone a is adsc i s a Populonia, és, enca a ac- ualmen , un p oblema: segons Head, la did acma amb Go goneion i signe de alo X pe any al pe íode a caic, men e Sambon, basan -se en dades es ilís iques, la si ua en la segona mei a del s. aC. G acies a la oballa, e a a Como (P es ino) en un habi a del s. aC, co esponen a la ase Golasecca I11 A, i que es ac a d'una did acma a caica amb signe de alo X i e e s llis, podem da a aques es monedes, amb més segu e- a , en la 2a mei a del s. aC. La ipologia del Go goneion ambé a ia amb la successió de les emis- sions: d'un os e amb e s mol exage a s i ben ma ca s (conside a la i- pologia més a caica) es passa a un os e més a able, més emení, amb els cabells poc ondula s i que ja co espon a un al a sb ie amb signe de alo XX i e e s llis o igu a (Ta . 11, ig. 2). Un e ca ac e ís ic de la nos a moneda és que, al cos a del signe de alo X hi ha un al e signe que ha es a mol di icil d'iden i ica ; g acies a la oballa d'alguns al es pa aldels, s'ha pogu esb ina que es ac a de la igu a mol esquema i zada d'un do i. Si la moneda es conse és sence- a, p obablemen eu íem amb cla eda que co espon al ipus amb un signe de alo X amb dos do ins a on a s. Com a pa al.le1 enim la mone- da que ens p esen a K auskop (Ta . I, ig. 2) i al es exemples que ens ci a Sambon co esponen s a ep oduccions donades pe Ganucci. Aques ep odueix un ipus exac e al del pa al.le1 ci a , pe o, a més, una al a a ian amb dos signes de alo XX i dos do ins a on a s (Ta . I, igs. 3 i 4). El e que la moneda que es udiem po i el signe de alo cen- a so a el men ó, la p esbncia de l'o ella i la ipologia del Go goneion, ens a pensa en el p ime exemple, i no pas en el de dos signes de alo (que ep esen a un ipus més e oluciona ). Pe an , sembla que es ac a d'una moneda, a ian del ipus Go goneion més a caic, amb un signe de alo X, i conseqüen men , se ia una moneda de ansició en e aques ipus i la pos e io did acma amb dos signes de alo i amb una c onolo- gia a ca all en e la i del s. i els inicis del s. i aC. Aques can i mone a i es p odui ia du an el s. IV aC, quan la indús ia del e o es a a en el seu pun culminan i Populonia e a escala obligada de les u es come cials de Co sega, Gal.lia i Ibb ia. Es p odueix l'aug- men de les emissions i la de allada de pes de la moneda d'a gen , que de e con i ma ia la nos a moneda en ésse pa ida in encionalmen pe que ci culi com a més baixa de pes. Es in e essan de eu e la dis ibució de les oballes d'aques es mone- des o a d'E ú ia, ja que ins a a es pa la a de monedes de ci culació local i limi ada. Monedes d'aques ipus han es a obades a la nec opolis p e- omana d'Alb ia, a Iugosla ia, a Sicília ... i, inalmen , a la Península Ibe ica; s'ha augmen a així la lla ga llis a de oballes e usques o a d'E ú ia, que és d'espe a que augmen i conside ablemen . Bibliog a ia AA. DD., Le mone e di Piombino: Dagli E uschi ad Elisa Baciocchi (ca aleg), Sop in endenza A cheologica della Toscana, 1987; els a icles de LUIGI TONDO, p. 49-52 i de FRANCA M. VANNI. BIANCHI BANDINELLI, R., Teso e o di mone e populoniesi. S udi E uschi, VI, 1928, p. 543. DE MARINIS, R., ((P es ino (CO). Sca o di un abi a o dellYE a del Fe o)), No izia- io della Sop in endenza A cheologica della Lomba dia, 1982. Milano, 1983, p. 34-36. GARRUCCI, R., Le mone e dell 'í alia an ica, Roma, 1885. PANVINI, F., ((Gli s udi e la p oblema ica a uale sulla mone azione e usca)), An- nali dell 'Is i u o I aliano di Numisma ica, XXII, Roma 1976, p. 25 s. PETRILLO, P., c Le se ie mone a ie di Populonia)), Annali dell 'Is i u o I aliano di Numisma ica, XXII, Roma 1976, p. 705 s. SAMBON, A., Les monnaies an iques de l'I alie, Pa ís, 1903.