gu a sac a que exe ceix I'ius p imae
ELIO MONTANARI
noc is apo opaic, sob e la e ge,
La sezione linguis ica del
Pe i
que és un elemen pe cul i a i e-
He meneias di A is o ele
cupe a , la qual cosa con as a
amb
Vol
II,Il
Comen o,
Flo kncia
la adició de conques a exclusi a-
men ma e ial que compo a l'es-
1988,359
pp.
uc u a mili a de 171mpe i oma.
Mol ence ada em sembla la con-
clusió inal que a I'au o sob e la e- En examina I'ob a p esen , ens
laci6 de l'home amb la mo , és a di obem da an d'una asca e i a-
amb o al10 que I'espan a i l'a au. blemen minuciosa d'analisi
i
de co-
La gue a implica pe a l'home un men a i. En e ec e, o
i
que I'au o
in en d'ap opiació, al qual dóna al- cen a el seu eball exclusi amen
es mo i acions espi i uals i noms en els qua e p ime s capí ols de
solemnes, a
i
d'amaga la po i el l'esmen a ac a d7A is b il, el de-
ep e a la mo que ella ma eixa all amb qub el p o esso Mon ana i
compo a. p ocedeix a l'ho a de ma isa les
L'au o a egeix, al inal d'aques possibles in e p e acions, de e isa
assaig, un quad e- esum que exposa les a iae lec iones, de eu e, en i,
amb cla eda els e s polí ico- o el suc al ex , a que el seu co-
mili a s i econbmico-socials i les lleis men a i s'es engui al lla g de més de
que egue en la llum als segles
i
i es-cen es pagines sense que pugui
11
dc. di -se que hi sob i es.
De la ma d7A.G. Luciani passe- El llib e comenGa amb la p esen-
gem, doncs, pe I'escena i de les an- ació del ex ín eg e dels qua e ca-
igues G i:cia i Roma, a la egada pí ols que se eixen de base al co-
que ens a assenyalan amb mol men a i, amb un apa a c í ic ex-
d'ence di e ses escenes i ens haus iu, que ecull an les a ian s
ma ca un il conduc o en e amb- de la ansmissió di ec a com les de
dós deco a s. La cul u a g ega as- la indi ec a. T obem a al a , pe b,
pua en la se a li e a u a el pe ill de una aducció, que possiblemen es-
la hyb is, posició d'o gull en on igui con inguda en el p ime olum,
dels déus, causa dels mals de I'ho- que s'anuncia com i1 es o. De o a
me; men e la <<p agma ica>> Roma mane a, si s'ha epe i el ex o igi-
eu en la inac i i a , I'o ium, la nal, no eiem pe qui: no es po e-
co da luixa en la qual cal g onxa -se pe i la aducció, que ó a ú il pe a
pe gaudi de la ida, pe o cal ambé o hom, no an sols pe als que no
pa a comp e a no cau e en la desi- coneixen la llengua g ega, ca l'obs-
dia que po a a la pe dició de l'ho- cu i a en ce s passa ges del g ec
me, d'una ciu a
O
del ma eix Impe i dYA is b il es a o a de qües ió. A
oma. con inuació, es p ocedeix a l'es udi,
Mon se a Lla ena
i
Xibillé
a icula pe capí ols, del ex pe í-
coRe pe pe ícope, il.lus an els di-
e sos p oblemes d'in e p e ació
amb les opinions de o s els que se
n'han ocupa des de l'an igui a . A
a és d'aques es pagines podem
obse a el ge men de la cibncia lin-
güís ica pos e io : la de inició de
<<nom* i de << e b,, (mol ben esque-
ma i zada pe Mon ana i, pe ce ),
l'o ació, el ca ac e con encional
del signe lingüís ic, an deba u a
l'an igui a , el p oblema de la e e-
bncia ( espec e al qual l'au o a
al.lusi6 ins i o a au o s con empo-
anis com F ege). Les idees d7A is-
o il, la majo ia ja supe ades, pe o
d'al es so p enen men igen s,
són de o a mane a in e essan s pe
a o s aquells que s'han ocupa de
l'es udi an de la llengua com de la
logica, ja que cal no oblida que l'in-
e es de 1'Es agi i a pe les ca ego-
ies lingüís iques és insepa able de
la se a asca de onamen ació de les
ca ego ies logiques.
En suma, al com queda di ,
aques a ob a, malg a les limi a-
cions essenyades, esul a d'un
ap eciable alo , an pe als es u-
diosos de l'ob a a is o elica com
pe als his o iado s de la g ama ica i
de la logica, que hi oba an un do-
cumen adissim eball que escla eix
qualse ol dub e que pugui o e i el
ex a l'especialis a.
San iago Pé ez O ozco
Pe oni.
El
Sa i icó i en a
agmen s
T aducció de Josep
M.
Pallis,
Ba celona 1988, 154 pp.
Pe oni. Sa i icó
T aducció d'Albe Be io
i
Roma Gi ó, Ba celona 1988,
170
pp.
Som a o una s el públic lec o en
ca ala pe que de no eni cap aduc-
ció ca alana del
Sa i icó
de Pe oni,
hem passa a disposa -ne de dues, i
publicades pe dues edi o ials que
les posa an a l'abas de o hom.
Cons a em el e amb aleg ia pe que
és posi iu en ell ma eix, pe o no
podem deixa de pensa que és cu-
iós que dos es o ~os an no ables
com els du s a e me pe Josep
M.
Pallas i pe Romi Gi ó i Albe
Be io, s'hagin e ec ua al ma eix
emps i sob e una ma eixa ob a.
Hau ia es a mol més p oduc iu (si
més no, pe als lec o s) que a a ha-
guéssim pogu ecensiona dos e-
balls sob e dos ex os di e en s.
Pe o els e s són els e s i, donades
les ci cums hncies, hem c egu con-
enien o e i -ne una isió conjun a,
o i que ani em dis ingin opo una-
men els dos eballs: hi ha pun s de
con ac e, pe o ambé hi ha di e -
gbncies, en l'en ocamen i, més que
en aques , en la posada en p ac ica
d'ambdues aduccions (a pa i
d'a a, P pe Pallas i B-G pe Be io-
Gi ó).
Ambdós eballs pa eixen d'un
p incipi bisic que se suposa que els
egeix, enca a que desp és cons a-
em que no semp e és així: són e-