Recensions

gu a sac a que exe ceix I'ius p imae ELIO MONTANARI noc is apo opaic, sob e la e ge, La sezione linguis ica del Pe i que és un elemen pe cul i a i e- He meneias di A is o ele cupe a , la qual cosa con as a amb Vol II,Il Comen o, Flo kncia la adició de conques a exclusi a- men ma e ial que compo a l'es- 1988,359 pp. uc u a mili a de 171mpe i oma. Mol ence ada em sembla la con- clusió inal que a I'au o sob e la e- En examina I'ob a p esen , ens laci6 de l'home amb la mo , és a di obem da an d'una asca e i a- amb o al10 que I'espan a i l'a au. blemen minuciosa d'analisi i de co- La gue a implica pe a l'home un men a i. En e ec e, o i que I'au o in en d'ap opiació, al qual dóna al- cen a el seu eball exclusi amen es mo i acions espi i uals i noms en els qua e p ime s capí ols de solemnes, a i d'amaga la po i el l'esmen a ac a d7A is b il, el de- ep e a la mo que ella ma eixa all amb qub el p o esso Mon ana i compo a. p ocedeix a l'ho a de ma isa les L'au o a egeix, al inal d'aques possibles in e p e acions, de e isa assaig, un quad e- esum que exposa les a iae lec iones, de eu e, en i, amb cla eda els e s polí ico- o el suc al ex , a que el seu co- mili a s i econbmico-socials i les lleis men a i s'es engui al lla g de més de que egue en la llum als segles i i es-cen es pagines sense que pugui 11 dc. di -se que hi sob i es. De la ma d7A.G. Luciani passe- El llib e comenGa amb la p esen- gem, doncs, pe I'escena i de les an- ació del ex ín eg e dels qua e ca- igues G i:cia i Roma, a la egada pí ols que se eixen de base al co- que ens a assenyalan amb mol men a i, amb un apa a c í ic ex- d'ence di e ses escenes i ens haus iu, que ecull an les a ian s ma ca un il conduc o en e amb- de la ansmissió di ec a com les de dós deco a s. La cul u a g ega as- la indi ec a. T obem a al a , pe b, pua en la se a li e a u a el pe ill de una aducció, que possiblemen es- la hyb is, posició d'o gull en on igui con inguda en el p ime olum, dels déus, causa dels mals de I'ho- que s'anuncia com i1 es o. De o a me; men e la <<p agma ica>> Roma mane a, si s'ha epe i el ex o igi- eu en la inac i i a , I'o ium, la nal, no eiem pe qui: no es po e- co da luixa en la qual cal g onxa -se pe i la aducció, que ó a ú il pe a pe gaudi de la ida, pe o cal ambé o hom, no an sols pe als que no pa a comp e a no cau e en la desi- coneixen la llengua g ega, ca l'obs- dia que po a a la pe dició de l'ho- cu i a en ce s passa ges del g ec me, d'una ciu a O del ma eix Impe i dYA is b il es a o a de qües ió. A oma. con inuació, es p ocedeix a l'es udi, Mon se a Lla ena i Xibillé a icula pe capí ols, del ex pe í- coRe pe pe ícope, il.lus an els di- e sos p oblemes d'in e p e ació amb les opinions de o s els que se n'han ocupa des de l'an igui a . A a és d'aques es pagines podem obse a el ge men de la cibncia lin- güís ica pos e io : la de inició de <<nom* i de << e b,, (mol ben esque- ma i zada pe Mon ana i, pe ce ), l'o ació, el ca ac e con encional del signe lingüís ic, an deba u a l'an igui a , el p oblema de la e e- bncia ( espec e al qual l'au o a al.lusi6 ins i o a au o s con empo- anis com F ege). Les idees d7A is- o il, la majo ia ja supe ades, pe o d'al es so p enen men igen s, són de o a mane a in e essan s pe a o s aquells que s'han ocupa de l'es udi an de la llengua com de la logica, ja que cal no oblida que l'in- e es de 1'Es agi i a pe les ca ego- ies lingüís iques és insepa able de la se a asca de onamen ació de les ca ego ies logiques. En suma, al com queda di , aques a ob a, malg a les limi a- cions essenyades, esul a d'un ap eciable alo , an pe als es u- diosos de l'ob a a is o elica com pe als his o iado s de la g ama ica i de la logica, que hi oba an un do- cumen adissim eball que escla eix qualse ol dub e que pugui o e i el ex a l'especialis a. San iago Pé ez O ozco Pe oni. El Sa i icó i en a agmen s T aducció de Josep M. Pallis, Ba celona 1988, 154 pp. Pe oni. Sa i icó T aducció d'Albe Be io i Roma Gi ó, Ba celona 1988, 170 pp. Som a o una s el públic lec o en ca ala pe que de no eni cap aduc- ció ca alana del Sa i icó de Pe oni, hem passa a disposa -ne de dues, i publicades pe dues edi o ials que les posa an a l'abas de o hom. Cons a em el e amb aleg ia pe que és posi iu en ell ma eix, pe o no podem deixa de pensa que és cu- iós que dos es o ~os an no ables com els du s a e me pe Josep M. Pallas i pe Romi Gi ó i Albe Be io, s'hagin e ec ua al ma eix emps i sob e una ma eixa ob a. Hau ia es a mol més p oduc iu (si més no, pe als lec o s) que a a ha- guéssim pogu ecensiona dos e- balls sob e dos ex os di e en s. Pe o els e s són els e s i, donades les ci cums hncies, hem c egu con- enien o e i -ne una isió conjun a, o i que ani em dis ingin opo una- men els dos eballs: hi ha pun s de con ac e, pe o ambé hi ha di e - gbncies, en l'en ocamen i, més que en aques , en la posada en p ac ica d'ambdues aduccions (a pa i d'a a, P pe Pallas i B-G pe Be io- Gi ó). Ambdós eballs pa eixen d'un p incipi bisic que se suposa que els egeix, enca a que desp és cons a- em que no semp e és així: són e-