e a u a cien í ica p oduida des de
Wein eich i in en an esb ina -ne,
sob e o , els di e en s elemen s dis-
in ius de ini s en la p ime a pa del
eball, quan a sa i a.
Les conclusions, amplíssimes (pp.
283-293), in en en ((de ini , una
mica que és
Apocolocyn osis diui
Claudii
de Seneca i in en en, a més,
aplica els coneixemen s ex e s de
l'analisi exege ica d'una única ob a
an iga com és aques a, a d'al es
ob es an igues amb ca ac e ís iques
semblan s, pe b ambé a ob es que
pod íem anomena successo es con-
empo inies de la adició ep esen-
ada aquí pe Seneca, mol en la
línia ja desc i a al inal de la p ime a
pa del eball, d'in en a lliga es-
udis i coneixemen s sob e sa i a an-
iga i mode na.
En esum, un llib e que, a pesa
d'alguns pun s que es pod ien consi-
de a accesso is-(i no hem olgu en-
a en qües ions de de all d'in e -
p e ació semp e discu ibles, com a
pe exemple R. As bu y en la se a
ecensió de la
Classical Re iew
de 1988, pe que c eiem que no co -
esponen a un comen a i gene al
com aques ), es cons i ueix, a pa i
de la se a apa ició, en e e encia in-
subs i ui'ble dins de la li e a u a
cien í ica de
1'Apocolocyn osis
de
Sheca, an pel que signi ica de e-
co egu c í ic a a és d'aques a
li e a u a, com pe les p bpies ob-
se acions, in e p e acions i in o -
mació de la D a. Co és, semp e
a en a a la e isió aonada i c í ica
del que s'ha esc i abans de I'apa i-
cio del seu llib e, o e eix de la se a
p bpia colli a.
Joan
Gómez
Palla es
P.
V.
COVA-R. GAZICH-
G.
E.
MANZONI-G. MELZANI,
S udi sulla lingua di Plinio
i1 Vecchio,
Pubblicazioni della Uni e si a
Ca olica del Sac o Cuo e, Mil2
1986,233
pp.
S udi sulla lingua di Plinio i1 Vec-
chio
ecull qua e eballs dedica s
monog i icamen a I'es udi de la
llengua de la
Na u alis His o ia
de
Plini, des de di e en s pun s de is a
i ocan aspec es pa icula s de I'o-
b a. Els eballs, i ma s pe Pie
Vincenzo Co a, Robe o Gazich,
Gian En ico Manzoni i G aziano
Melzani ( o s ells lliga s d'alguna
mane a a la ci ed a de Lla í de la
Facul a de Magis e i de la Uni e si-
a Ca blica a B escia), enen com a
nexe comú p incipal, al nos e en-
end e, la ma b ia mo iu d'analisi i
la docbncia compa ida dels seus au-
o s, pe o poca cosa més: o i ac-
a -se de I'edició d'un olum uni a i
sob e un sol ema i, diu l'qd e i-
men del comeqamen del llib e,
des d'un pun de is a me oPologic
homogeni, no hem ad e i nosal-
es cap olun a eal ni cap esul a
especí ic que pe me i di -nos que el
llib e é una línia es uc u al de ini-
da cla amen , que s'inicia amb el
p ime eball i acaba amb unes con-
clusions gene als, apo ades a pa i
de les concFusions pa icula s de o s
qua e au o s. No es ac a, ni mol
menys, de c i ica nega i amen
aques aspec e gene al del eball
(pa la em b eumen més enda an
dels esul a s pa icula s de cada es-
udi), sinó d'emma ca -10 adequa-
damen pe al que el lec o no es
dugui a engany quan ulgui consul-
a l'ob a.
No es ac a d'un ecull es uc u-
almen i me odolbgica homogeni,
que pe me i a on a la
NH
a pa i
d'una in o mació i uns esul a s pa -
icula s, pe b en oca s des d'una ma-
eixa pe spec i a: com es diu ambé
en l'ccad e imen ,, (i aques és el
pun de is a amb qui: s'ha d'ana a
consul a el llib e)
i qua o saggi
sono indipenden i a lo o nella con-
duzione e nei isul a i.
6s a di , que a
l'ho a d'a on a di e en s pun s
d'in e bs del ex plinia, no hi ha
plan ejamen s p e is comuns ni me-
odologia compa ida ni an sols
conclusions gene als sob e la
NH
a
pa i dels coneixemen s pa icula s
de cada es udi; no hi ha ni índexs ge-
ne als de l'ob a que pe me in una
consul a mol més p o i osa, enca a
que aixb no és d'es anya pe qui:,
en el ons, es em da an de la publi-
cació conjun a de qua e a icles
sob e un ma eix ex i, no malmen ,
el plan ejamen ma e ial p e i amb
qui: hom enca a la con ecció d'un a -
icle no és el ma eix ni duu als ma ei-
xos esul a s que el d'un llib e, i
aixo, ealmen , és el que es de ec a
en el olum que a a comen em.
Fe es aques es b eus obse a-
cions sob e el plan ejamen global
del llib e, passem a comen a el con-
ingu especí ic dels seus eballs, el
qual, eli~men , no é es a eu e
amb el que hem esc i ins a a, pe -
qub una cosa és la p e esa idea
amb qui: es olen uni so a una ma-
eixa cobe a i í ol qua e eballs
especí ics i una al a és la in o mació
i es o q que cada un d'aques s apo -
a a la c í ica pliniana.
El p ime dels es udis (pp.
13-
142),
de Pie Vincenzo Co a, és un
magní ic i exhaus iu eball sob e
L'abla i o assolu o nella Na u alis
His o ia,
i a més, és opo ú, com
ambé ho són els al es es (i aques
sí que és un me i i ence conjun ),
pel e que en els da e s in -i-cinc
anys s'ha esc i ealmen poc sob e
la llengua de l'ob a de Plini, men e
que s'han dedica els més g ans es-
o ~os a oca emes de li e a u a o
ins i ucions. El eball de Co a és
in e essan pe qui: es ixa com a
única i a l'es udi c í ic dels pun s de
is a lingüís ics sos ingu s i man in-
gu s ins al momen de la edacció
del seu eball ( o i que la se a bi-
bliog a ia s'a u a uns anys abans)
sob e un sol pun de l'ob a pliniana:
l'abla iu absolu .
I
ho a d'una ma-
ne a exhaus i a, ecollin , ag upan
i anali zan o s els casos d'abl. abs.
de ec ables a la
NH,
des dels pun s
de is a que ell de ineix p b iamen ,
ma can uns pa ame es gene als
o ~a con encionals pe a aques a
cons ucció sin ac ica (l'abl. abs.
anali za com a cas pa icula d'abl.
amb a ibu nominal o e bal, amb
e s de inido s i g aduals, com la
uni oci a en la elació dels seus
memb es o l'accesso ie a de la
cons ucció): sis ema i za l'abun-
dan ma e ial p oceden de la
NH
en
unció de la ca ac e i zació (de més
a menys plena) dels seus elemen s
(p.
27:
dalla piena unzionali a alla
pu a elazionali a),
deixan pe a
una analisi pos e io , i o a d'aques-
a es uc u a, o mes com la d'abl.
abs. amb conjunció i amb es uc u a
g ama ical p opia, que no es poden
enquad a en l'esquema i zació p e-
ceden . De la sis ema i zació e ec-
uada pe Co a se n'ex euen con-
clusions mol in e essan s: la g an
p edilecció de Plini pe la cons uc-
ció es udiada, que u ili za no sola-
men en si uacions de ce a comple-
xi a na a i a, sinó ambé en mol s
passa ges es ic amen kcnics; el
g an us de la cons ucció deno a am-
bigüi a lingüís ica, esol a so in ,
no g acies a p ocedimen s sin ac ics,
sinó seman ics i ambé a a és de
l'acumulació d'abl. abs. i a l'abus de
la cons ucció amb pa icipi; de l'o -
gani zació je a quica de la sin axi
pliniana, ex e a-a pa i de I'analisi
de l'abl. abs., se'n dedueix que l'au-
o u ili za els ma eixos elemen s
que podia ha e u ili za una p osa
classica, pe d amb una cla a manca
d'equilib i in e n en els seus pe ío-
des: el seu missa ge lingüís ic, a ui
(indica Co a a la p. 140), ens po
sembla obscu (més del que ho
se ia pe als seus con empo anis)
pe que li manca l'e idencia del ac-
o ex alingüís ic i aques a manca
l'acusa Plini més que al es au o s.
En suma, al seu discu s inconnex,
amb successions lla gues de pe io-
des sin ac ics, l'abl. abs. li dóna la
possibili a d'ana a egin in o ma-
ció sense g ans maldecaps. Impo -
an s idees del p o . Co a ex e es
a pa i de I'analisi exhaus i a
d'una sola cons ucció pliniana, la
de l'abl. abs.
El eball de Robe o Gazich.
Tecnica di inse zione e s u u a
dell'exemplum na a i o nella Na u-
alis His o ia
(pp. 143-169) es udia
els
exempla
que Plini in odueix al
lla g de la
NH,
an pe descob i -ne
els mo ius de la se a inclusió dins
del discu s plinia, com pe anali za
in ínsecamen els ma eixos
exem-
pla,
pe a iba a desc iu e'n un
model ipologic. P opiamen no a -
iba a conclusions de cap ipus i el
que obem en I'a icle és una sis e-
ma i zació mol bona del ma e ial
ecolli .
Els dos da e s es udis del llib e
(el de Gian En ico Manzoni,
A cais-
mi e g ecismi nella lingua della Na u-
alis His o ia,
pp. 171-200, i el de
G aziano Melzani,
Un aspe o della
lingua d'uso nella Na u alis His o-
ia: in e iezioni ed esp essioni escla-
ma i e,
pp. 201-233) ens duen cap a
un ma eix ipus de conclusions, en
pa ja apun ades pe Co a en el p i-
me eball: la llengua de Plini a la
NH
deno a un acos amen a la llen-
gua d'iís quo idia del seu emps i una
complici a amb el lec o . Sembla
que l'au o a o ga una g an con ian-
Fa a la capaci a de comp ensió del
seu ccpúblic* i, en conseqii&ncia, de-
dica els seus es o ~os, més a la eco-
pilació de dades que a una acu ada
a enció es ilís ica
(c .
Manzoni,
p. 200). També queda pales aques
con ac e més di ec e amb el lec o a
a és de la eqüen apa ició d'ex-
clamacions i c ides d'a enció dins
d'un ex cien í ic, la qual cosa con-
e i ia a l'ob a un ca ac e més obe
i amical, com si l'au o olgués e
pa icipa dels seus in e essos co-
muns als lec o s
(c .
Melzani,
p. 233).
Qua e excel-len s eballs pa i-
cula s sob e la llengua de la
NH
pli-
niana, que o e eixen en el ons, i en-
ca a que no ho obem esc i al Ili-
b e, uns pocs e s conclusius co-
muns sob e el seu mo iu d'es udi.
Aques s e s es poden esumi en la
idea que cal e isa se iosamen el
concep e pel qual es c eu que Plini
és un mal esc ip o : la se a llengua
(i els es udis a a essenya s es p eo-
cupen o ca pe demos a -ho) és
una llengua més o menys d'ús quo i-
di8 (no pas popula ), amb les se i-
uds que aixo compo a, que es
p eocupa més pe ansme e &una
mane a plane a el majo nomb e de
coneixemen s possible que no pas
pe e -ho d'una mane a acu ada es-
ilís icamen .
Qua e es udis impo an s, ex-
haus ius i opo uns sob e la llengua
de Plini, que hau ien pogu se enca-
a mol més ú ils si els au o s ha-
guessin ingu la olun a eal d'u-
ni -se i cons i ui -se en eina homo-
gknia de eball, o s qua e. A a ho
s6n, pe 6 pe sepa a .
Joan
G6mez
Palla &s