Recensions

e a u a cien í ica p oduida des de Wein eich i in en an esb ina -ne, sob e o , els di e en s elemen s dis- in ius de ini s en la p ime a pa del eball, quan a sa i a. Les conclusions, amplíssimes (pp. 283-293), in en en ((de ini , una mica que és Apocolocyn osis diui Claudii de Seneca i in en en, a més, aplica els coneixemen s ex e s de l'analisi exege ica d'una única ob a an iga com és aques a, a d'al es ob es an igues amb ca ac e ís iques semblan s, pe b ambé a ob es que pod íem anomena successo es con- empo inies de la adició ep esen- ada aquí pe Seneca, mol en la línia ja desc i a al inal de la p ime a pa del eball, d'in en a lliga es- udis i coneixemen s sob e sa i a an- iga i mode na. En esum, un llib e que, a pesa d'alguns pun s que es pod ien consi- de a accesso is-(i no hem olgu en- a en qües ions de de all d'in e - p e ació semp e discu ibles, com a pe exemple R. As bu y en la se a ecensió de la Classical Re iew de 1988, pe que c eiem que no co - esponen a un comen a i gene al com aques ), es cons i ueix, a pa i de la se a apa ició, en e e encia in- subs i ui'ble dins de la li e a u a cien í ica de 1'Apocolocyn osis de Sheca, an pel que signi ica de e- co egu c í ic a a és d'aques a li e a u a, com pe les p bpies ob- se acions, in e p e acions i in o - mació de la D a. Co és, semp e a en a a la e isió aonada i c í ica del que s'ha esc i abans de I'apa i- cio del seu llib e, o e eix de la se a p bpia colli a. Joan Gómez Palla es P. V. COVA-R. GAZICH- G. E. MANZONI-G. MELZANI, S udi sulla lingua di Plinio i1 Vecchio, Pubblicazioni della Uni e si a Ca olica del Sac o Cuo e, Mil2 1986,233 pp. S udi sulla lingua di Plinio i1 Vec- chio ecull qua e eballs dedica s monog i icamen a I'es udi de la llengua de la Na u alis His o ia de Plini, des de di e en s pun s de is a i ocan aspec es pa icula s de I'o- b a. Els eballs, i ma s pe Pie Vincenzo Co a, Robe o Gazich, Gian En ico Manzoni i G aziano Melzani ( o s ells lliga s d'alguna mane a a la ci ed a de Lla í de la Facul a de Magis e i de la Uni e si- a Ca blica a B escia), enen com a nexe comú p incipal, al nos e en- end e, la ma b ia mo iu d'analisi i la docbncia compa ida dels seus au- o s, pe o poca cosa més: o i ac- a -se de I'edició d'un olum uni a i sob e un sol ema i, diu l'qd e i- men del comeqamen del llib e, des d'un pun de is a me oPologic homogeni, no hem ad e i nosal- es cap olun a eal ni cap esul a especí ic que pe me i di -nos que el llib e é una línia es uc u al de ini- da cla amen , que s'inicia amb el p ime eball i acaba amb unes con- clusions gene als, apo ades a pa i de les concFusions pa icula s de o s qua e au o s. No es ac a, ni mol menys, de c i ica nega i amen aques aspec e gene al del eball (pa la em b eumen més enda an dels esul a s pa icula s de cada es- udi), sinó d'emma ca -10 adequa- damen pe al que el lec o no es dugui a engany quan ulgui consul- a l'ob a. No es ac a d'un ecull es uc u- almen i me odolbgica homogeni, que pe me i a on a la NH a pa i d'una in o mació i uns esul a s pa - icula s, pe b en oca s des d'una ma- eixa pe spec i a: com es diu ambé en l'ccad e imen ,, (i aques és el pun de is a amb qui: s'ha d'ana a consul a el llib e) i qua o saggi sono indipenden i a lo o nella con- duzione e nei isul a i. 6s a di , que a l'ho a d'a on a di e en s pun s d'in e bs del ex plinia, no hi ha plan ejamen s p e is comuns ni me- odologia compa ida ni an sols conclusions gene als sob e la NH a pa i dels coneixemen s pa icula s de cada es udi; no hi ha ni índexs ge- ne als de l'ob a que pe me in una consul a mol més p o i osa, enca a que aixb no és d'es anya pe qui:, en el ons, es em da an de la publi- cació conjun a de qua e a icles sob e un ma eix ex i, no malmen , el plan ejamen ma e ial p e i amb qui: hom enca a la con ecció d'un a - icle no és el ma eix ni duu als ma ei- xos esul a s que el d'un llib e, i aixo, ealmen , és el que es de ec a en el olum que a a comen em. Fe es aques es b eus obse a- cions sob e el plan ejamen global del llib e, passem a comen a el con- ingu especí ic dels seus eballs, el qual, eli~men , no é es a eu e amb el que hem esc i ins a a, pe - qub una cosa és la p e esa idea amb qui: es olen uni so a una ma- eixa cobe a i í ol qua e eballs especí ics i una al a és la in o mació i es o q que cada un d'aques s apo - a a la c í ica pliniana. El p ime dels es udis (pp. 13- 142), de Pie Vincenzo Co a, és un magní ic i exhaus iu eball sob e L'abla i o assolu o nella Na u alis His o ia, i a més, és opo ú, com ambé ho són els al es es (i aques sí que és un me i i ence conjun ), pel e que en els da e s in -i-cinc anys s'ha esc i ealmen poc sob e la llengua de l'ob a de Plini, men e que s'han dedica els més g ans es- o ~os a oca emes de li e a u a o ins i ucions. El eball de Co a és in e essan pe qui: es ixa com a única i a l'es udi c í ic dels pun s de is a lingüís ics sos ingu s i man in- gu s ins al momen de la edacció del seu eball ( o i que la se a bi- bliog a ia s'a u a uns anys abans) sob e un sol pun de l'ob a pliniana: l'abla iu absolu . I ho a d'una ma- ne a exhaus i a, ecollin , ag upan i anali zan o s els casos d'abl. abs. de ec ables a la NH, des dels pun s de is a que ell de ineix p b iamen , ma can uns pa ame es gene als o ~a con encionals pe a aques a cons ucció sin ac ica (l'abl. abs. anali za com a cas pa icula d'abl. amb a ibu nominal o e bal, amb e s de inido s i g aduals, com la uni oci a en la elació dels seus memb es o l'accesso ie a de la cons ucció): sis ema i za l'abun- dan ma e ial p oceden de la NH en unció de la ca ac e i zació (de més a menys plena) dels seus elemen s (p. 27: dalla piena unzionali a alla pu a elazionali a), deixan pe a una analisi pos e io , i o a d'aques- a es uc u a, o mes com la d'abl. abs. amb conjunció i amb es uc u a g ama ical p opia, que no es poden enquad a en l'esquema i zació p e- ceden . De la sis ema i zació e ec- uada pe Co a se n'ex euen con- clusions mol in e essan s: la g an p edilecció de Plini pe la cons uc- ció es udiada, que u ili za no sola- men en si uacions de ce a comple- xi a na a i a, sinó ambé en mol s passa ges es ic amen kcnics; el g an us de la cons ucció deno a am- bigüi a lingüís ica, esol a so in , no g acies a p ocedimen s sin ac ics, sinó seman ics i ambé a a és de l'acumulació d'abl. abs. i a l'abus de la cons ucció amb pa icipi; de l'o - gani zació je a quica de la sin axi pliniana, ex e a-a pa i de I'analisi de l'abl. abs., se'n dedueix que l'au- o u ili za els ma eixos elemen s que podia ha e u ili za una p osa classica, pe d amb una cla a manca d'equilib i in e n en els seus pe ío- des: el seu missa ge lingüís ic, a ui (indica Co a a la p. 140), ens po sembla obscu (més del que ho se ia pe als seus con empo anis) pe que li manca l'e idencia del ac- o ex alingüís ic i aques a manca l'acusa Plini més que al es au o s. En suma, al seu discu s inconnex, amb successions lla gues de pe io- des sin ac ics, l'abl. abs. li dóna la possibili a d'ana a egin in o ma- ció sense g ans maldecaps. Impo - an s idees del p o . Co a ex e es a pa i de I'analisi exhaus i a d'una sola cons ucció pliniana, la de l'abl. abs. El eball de Robe o Gazich. Tecnica di inse zione e s u u a dell'exemplum na a i o nella Na u- alis His o ia (pp. 143-169) es udia els exempla que Plini in odueix al lla g de la NH, an pe descob i -ne els mo ius de la se a inclusió dins del discu s plinia, com pe anali za in ínsecamen els ma eixos exem- pla, pe a iba a desc iu e'n un model ipologic. P opiamen no a - iba a conclusions de cap ipus i el que obem en I'a icle és una sis e- ma i zació mol bona del ma e ial ecolli . Els dos da e s es udis del llib e (el de Gian En ico Manzoni, A cais- mi e g ecismi nella lingua della Na u- alis His o ia, pp. 171-200, i el de G aziano Melzani, Un aspe o della lingua d'uso nella Na u alis His o- ia: in e iezioni ed esp essioni escla- ma i e, pp. 201-233) ens duen cap a un ma eix ipus de conclusions, en pa ja apun ades pe Co a en el p i- me eball: la llengua de Plini a la NH deno a un acos amen a la llen- gua d'iís quo idia del seu emps i una complici a amb el lec o . Sembla que l'au o a o ga una g an con ian- Fa a la capaci a de comp ensió del seu ccpúblic* i, en conseqii&ncia, de- dica els seus es o ~os, més a la eco- pilació de dades que a una acu ada a enció es ilís ica (c . Manzoni, p. 200). També queda pales aques con ac e més di ec e amb el lec o a a és de la eqüen apa ició d'ex- clamacions i c ides d'a enció dins d'un ex cien í ic, la qual cosa con- e i ia a l'ob a un ca ac e més obe i amical, com si l'au o olgués e pa icipa dels seus in e essos co- muns als lec o s (c . Melzani, p. 233). Qua e excel-len s eballs pa i- cula s sob e la llengua de la NH pli- niana, que o e eixen en el ons, i en- ca a que no ho obem esc i al Ili- b e, uns pocs e s conclusius co- muns sob e el seu mo iu d'es udi. Aques s e s es poden esumi en la idea que cal e isa se iosamen el concep e pel qual es c eu que Plini és un mal esc ip o : la se a llengua (i els es udis a a essenya s es p eo- cupen o ca pe demos a -ho) és una llengua més o menys d'ús quo i- di8 (no pas popula ), amb les se i- uds que aixo compo a, que es p eocupa més pe ansme e &una mane a plane a el majo nomb e de coneixemen s possible que no pas pe e -ho d'una mane a acu ada es- ilís icamen . Qua e es udis impo an s, ex- haus ius i opo uns sob e la llengua de Plini, que hau ien pogu se enca- a mol més ú ils si els au o s ha- guessin ingu la olun a eal d'u- ni -se i cons i ui -se en eina homo- gknia de eball, o s qua e. A a ho s6n, pe 6 pe sepa a . Joan G6mez Palla &s