abajo he cúleo y poc0 g a i ican-
e, pe o imp escindible pa a edi a
cualquie au o enacen is a y pa a
pode 10 ap ecia . Sigue después el
habi ual apa a o c i ico. La aduc-
ción es s610 un apoyo al ex o la i-
no y es ex emadamen e li e al. Va
acompañada ambién de abundan-
es no as.
La poesia conse ada del
Poeci-
lis ichon
p ocede de s610 dos de 10s
cinco lib os que con enia la colec-
ción. Es muy poc0 pa a alo a glo-
balmen e a un au o . Lo que ene-
mos son sob e odo poesias de ci -
cuns ancias, den o del géne o de
las o mas b e es de 10s
lib i epi-
g amma on
enacen is as, de con e-
nido muy a iado. Son composicio-
nes que And és esc ibió a 10 la go
de oda su ida: las mis an iguas da-
ables son de 1545 y las úl imas de
1594. Pe sonalmen e c eo que se
puede e o ae la p ime a echa,
po que el
Epi a io a Vi es
(111, 20)
debió esc ibi se hacia 1540 o poc0
después. Quizá 10 esc ibie a en Va-
lencia y hab ia que pone lo en ela-
ción con 10s epi a ios a Vi es del a-
lenciano Joan Bap is a Anyes, im-
p esos al inal de su
Apologia
(Va-
lencia, 1550).
Como es p opio en es e ip0 de
colecciones se encuen an p eciosas
in o maciones de la ida co idiana,
como la desc ipción de To osa en
el siglo
XVI
(111, 125) o sob e las e-
p esen aciones ea ales de Te en-
cio (UI, 125 y 80), o cu iosas no i-
cia~ sob e las elaciones del poe a
con in elec uales
i alianes
como
Aquiles Bocchi o An onio Scappo,
o con in elec uales a agoneses como
Je ónimo Zu i a o Juan Sob a ias.
En conjun 0 es una poesia bien he-
cha que hace lamen a más la p6 -
dida del es o de las
Poesías Va ias.
Juan F ancisco Alcina
Josep
M.
PONS
GURI,
EL
CARTORAL
DE
SANTA
MARIA
DE
ROCA ROSSA,
Fundació Nogue a, Ba celona,
413
pp.
El doc o Josep M. Pons Gu i ha
e un dels eballs més in e essan s
i ú ils pe a un in es igado : l'edició
del Ca o al de San a Ma ia de
Roca Rossa, publica pe la Funda-
ció Nogue a.
El eball de Josep
M.
Pons Gu i
s'ob e amb una in oducció on a
l'es udi dels aspec es diploma ics,
his o ics i ju ídics que es desp enen
de la documen ació.
A
la p ime a pa de la in oduc-
ció (pp. 7-8) a la desc ipció isica
del cbdex i o segui a esmen de
la o mació del ca o al (pp. 8-9).
A l'apa a següen (pp. 9-19)
dóna una b eu i in e essan no icia
his o ica sob e San a Ma ia de Roca
Rossa, i apun a la possibili a que
no en os el monjo Be na l'inicia-
do , sinó un e emi a anomena Ra-
mon Guasc, enca a que Be na des-
p Cs en os el undado o l'impulso .
Basa aques a hipb esi en la ans-
c ipció d'un lauda sepulc al que
a ui es conse a al Museu d'A de
Ca alunya i que diu:
ccis ius ecclesie
p imus unda o habe u lQui iace
hoc umulo Raimundus nomine
Gascus..
.n,
o i que deixa obe a la
possibili a que Be na en os l'inicia-
do i Ramon Guasc el undado o l'e-
di icado del mones i . En aques
apa a epassa ambé, de mane a
documen ada, el p io ologi de San a
Ma ia de Roca Rossa des de Guillem
A nau (1185-1196) ins a la da alla-
da del p io a el s.
m,
a la egada
que a en un excel.len epas his b-
ic i econb nic del mones i .
Desp és de l'apa a més his o ic,
Josep M. Pons Gu i ens mos a, amb
qua e pinzellades e udi es a alades
pe la documen ació, el con ingu i
l'e olució ju ídica de la documen a-
ció del ca o al (pp. 19-31), e o qan
la se a esi amb p o usió de no es a
peu de pagina i amb ansc ipcions
pa cials del ca o al.
Dedica l'úl ima pa de la in o-
ducció (pp. 31-33) a explica l'edi-
cio p esen . Ens assaben a que mol
pocs documen s han es a publica s
abans i, en cas con a i, ens dóna e-
e bncies bibliog a iques a peu de
pagina de cada un d'aques s.
L'edició dels ex os (pp. 37-320)
segueix la in oducció. Aques s an
p ecedi s d'una b eu úb ica que
d6na idea del con ingu espec iu,
encapqala s pel núme o d'o d e del
codex amb indicació de la da a i del
oli on es oben. Ome el eges a
L'apa a següen (pp. 329-364)
ens o e eix un suma i c onolbgic de
la documen ació en o ma de eges-
os, que esul a un ins umen a-
luosissim.
To segui (pp. 365-372), ens p e-
sen a una elació de no a is i esc i-
ans i desp és, en un capí ol a pa
(pp. 375-391), un apbndix que é
es documen s. El p ime , amb
da a del
22
de gene de 1383, que
és una isi a pas o al al mones i de
San a Ma ia de Roca Rossa que es
oba a 1'A xiu Diocesh de Gi ona.
El segon, da a el 3 de ma q de
1407, és la sen bncia a bi al sob e
la manu enció, els emolumen s i les
obligacions del p io i els canonges
del mones i , que es oba a 1'A xiu
Capi ula de Solsona. El e ce ,
amb da a de 4 de ma c de 1667, és
la isi a pas o al del bisbe Josep Ni-
no a Roca Rossa i es oba a 1'A -
xiu Diocesi de Gi ona.
Pe acaba , Josep M. Pons Gu i
ens o e eix els imp escindibles ín-
dexs onomas ics i oponímics que
iden i iquen els pe sona ges i llocs
(pp. 395-413).
Ca me Bello
.i
U gellés
la cap~ale a de cada documen , que,
en can i, consigna a en un capí ol a
RUTH
SCODEL,
The
T ojan
pa en o d e c onologic.
PZilogy
o
Eu ipides,
En un capí ol a pa (pp. 323-327)
V¿indenhoeck und Ru~ ech ,
consigna la documen ació comple-
Go ingen
1980
men a ia del ca o al de San a Ma-
(Hypomnema a; He
60).
ia de Roca Rossa, que cons a de
qua e documen s. T es es oben a
1'A xiu His o ic Fidel Fi a i un al e L'any 415 aC, Eu ípides a acon-
a 1'A xiu Capi ula de Solsona. segui el segon p emi en les G ans