Recensions

abajo he cúleo y poc0 g a i ican- e, pe o imp escindible pa a edi a cualquie au o enacen is a y pa a pode 10 ap ecia . Sigue después el habi ual apa a o c i ico. La aduc- ción es s610 un apoyo al ex o la i- no y es ex emadamen e li e al. Va acompañada ambién de abundan- es no as. La poesia conse ada del Poeci- lis ichon p ocede de s610 dos de 10s cinco lib os que con enia la colec- ción. Es muy poc0 pa a alo a glo- balmen e a un au o . Lo que ene- mos son sob e odo poesias de ci - cuns ancias, den o del géne o de las o mas b e es de 10s lib i epi- g amma on enacen is as, de con e- nido muy a iado. Son composicio- nes que And és esc ibió a 10 la go de oda su ida: las mis an iguas da- ables son de 1545 y las úl imas de 1594. Pe sonalmen e c eo que se puede e o ae la p ime a echa, po que el Epi a io a Vi es (111, 20) debió esc ibi se hacia 1540 o poc0 después. Quizá 10 esc ibie a en Va- lencia y hab ia que pone lo en ela- ción con 10s epi a ios a Vi es del a- lenciano Joan Bap is a Anyes, im- p esos al inal de su Apologia (Va- lencia, 1550). Como es p opio en es e ip0 de colecciones se encuen an p eciosas in o maciones de la ida co idiana, como la desc ipción de To osa en el siglo XVI (111, 125) o sob e las e- p esen aciones ea ales de Te en- cio (UI, 125 y 80), o cu iosas no i- cia~ sob e las elaciones del poe a con in elec uales i alianes como Aquiles Bocchi o An onio Scappo, o con in elec uales a agoneses como Je ónimo Zu i a o Juan Sob a ias. En conjun 0 es una poesia bien he- cha que hace lamen a más la p6 - dida del es o de las Poesías Va ias. Juan F ancisco Alcina Josep M. PONS GURI, EL CARTORAL DE SANTA MARIA DE ROCA ROSSA, Fundació Nogue a, Ba celona, 413 pp. El doc o Josep M. Pons Gu i ha e un dels eballs més in e essan s i ú ils pe a un in es igado : l'edició del Ca o al de San a Ma ia de Roca Rossa, publica pe la Funda- ció Nogue a. El eball de Josep M. Pons Gu i s'ob e amb una in oducció on a l'es udi dels aspec es diploma ics, his o ics i ju ídics que es desp enen de la documen ació. A la p ime a pa de la in oduc- ció (pp. 7-8) a la desc ipció isica del cbdex i o segui a esmen de la o mació del ca o al (pp. 8-9). A l'apa a següen (pp. 9-19) dóna una b eu i in e essan no icia his o ica sob e San a Ma ia de Roca Rossa, i apun a la possibili a que no en os el monjo Be na l'inicia- do , sinó un e emi a anomena Ra- mon Guasc, enca a que Be na des- p Cs en os el undado o l'impulso . Basa aques a hipb esi en la ans- c ipció d'un lauda sepulc al que a ui es conse a al Museu d'A de Ca alunya i que diu: ccis ius ecclesie p imus unda o habe u lQui iace hoc umulo Raimundus nomine Gascus.. .n, o i que deixa obe a la possibili a que Be na en os l'inicia- do i Ramon Guasc el undado o l'e- di icado del mones i . En aques apa a epassa ambé, de mane a documen ada, el p io ologi de San a Ma ia de Roca Rossa des de Guillem A nau (1185-1196) ins a la da alla- da del p io a el s. m, a la egada que a en un excel.len epas his b- ic i econb nic del mones i . Desp és de l'apa a més his o ic, Josep M. Pons Gu i ens mos a, amb qua e pinzellades e udi es a alades pe la documen ació, el con ingu i l'e olució ju ídica de la documen a- ció del ca o al (pp. 19-31), e o qan la se a esi amb p o usió de no es a peu de pagina i amb ansc ipcions pa cials del ca o al. Dedica l'úl ima pa de la in o- ducció (pp. 31-33) a explica l'edi- cio p esen . Ens assaben a que mol pocs documen s han es a publica s abans i, en cas con a i, ens dóna e- e bncies bibliog a iques a peu de pagina de cada un d'aques s. L'edició dels ex os (pp. 37-320) segueix la in oducció. Aques s an p ecedi s d'una b eu úb ica que d6na idea del con ingu espec iu, encapqala s pel núme o d'o d e del codex amb indicació de la da a i del oli on es oben. Ome el eges a L'apa a següen (pp. 329-364) ens o e eix un suma i c onolbgic de la documen ació en o ma de eges- os, que esul a un ins umen a- luosissim. To segui (pp. 365-372), ens p e- sen a una elació de no a is i esc i- ans i desp és, en un capí ol a pa (pp. 375-391), un apbndix que é es documen s. El p ime , amb da a del 22 de gene de 1383, que és una isi a pas o al al mones i de San a Ma ia de Roca Rossa que es oba a 1'A xiu Diocesh de Gi ona. El segon, da a el 3 de ma q de 1407, és la sen bncia a bi al sob e la manu enció, els emolumen s i les obligacions del p io i els canonges del mones i , que es oba a 1'A xiu Capi ula de Solsona. El e ce , amb da a de 4 de ma c de 1667, és la isi a pas o al del bisbe Josep Ni- no a Roca Rossa i es oba a 1'A - xiu Diocesi de Gi ona. Pe acaba , Josep M. Pons Gu i ens o e eix els imp escindibles ín- dexs onomas ics i oponímics que iden i iquen els pe sona ges i llocs (pp. 395-413). Ca me Bello .i U gellés la cap~ale a de cada documen , que, en can i, consigna a en un capí ol a RUTH SCODEL, The T ojan pa en o d e c onologic. PZilogy o Eu ipides, En un capí ol a pa (pp. 323-327) V¿indenhoeck und Ru~ ech , consigna la documen ació comple- Go ingen 1980 men a ia del ca o al de San a Ma- (Hypomnema a; He 60). ia de Roca Rossa, que cons a de qua e documen s. T es es oben a 1'A xiu His o ic Fidel Fi a i un al e L'any 415 aC, Eu ípides a acon- a 1'A xiu Capi ula de Solsona. segui el segon p emi en les G ans